Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llatins і Picentins
Llatins і Picentins tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Apenins, August, Cultura de Villanova, Dionisi d'Halicarnàs, Edat del bronze, Edat del ferro, Etrúria, Etruscs, Lígurs, Llatí, Magna Grècia, Messapis, Micenes, Oscs, Península Itàlica, Sículs, Umbres, Vènets.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Llatins · Anatòlia і Picentins ·
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Apenins і Llatins · Apenins і Picentins ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Llatins · August і Picentins ·
Cultura de Villanova
Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local, considerada com la fase més primerenca de la civilització etrusca.
Cultura de Villanova і Llatins · Cultura de Villanova і Picentins ·
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Dionisi d'Halicarnàs і Llatins · Dionisi d'Halicarnàs і Picentins ·
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Edat del bronze і Llatins · Edat del bronze і Picentins ·
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Edat del ferro і Llatins · Edat del ferro і Picentins ·
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Etrúria і Llatins · Etrúria і Picentins ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Llatins · Etruscs і Picentins ·
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Lígurs і Llatins · Lígurs і Picentins ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Llatí і Llatins · Llatí і Picentins ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Llatins і Magna Grècia · Magna Grècia і Picentins ·
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.
Llatins і Messapis · Messapis і Picentins ·
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Llatins і Micenes · Micenes і Picentins ·
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Llatins і Oscs · Oscs і Picentins ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Llatins і Península Itàlica · Península Itàlica і Picentins ·
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Llatins і Sículs · Picentins і Sículs ·
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Llatins і Umbres · Picentins і Umbres ·
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llatins і Picentins
- Què tenen en comú Llatins і Picentins
- Semblances entre Llatins і Picentins
Comparació entre Llatins і Picentins
Llatins té 66 relacions, mentre que Picentins té 131. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 9.64% = 19 / (66 + 131).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llatins і Picentins. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
