Accés més ràpid que el navegador!
146 les relacions: Acarnània, Albanès, Albanesos, Albanitovalacs, Albània, Alemanya, Alexandre el Gran, Antiga Roma, Aromanès, Aromanesos, Aromanesos a Bulgària, Aromanesos a Macedònia del Nord, Aromanesos a Sèrbia, Arvanites, Atenàgores (patriarca), Balcans, Bizanci, Borís I de Bulgària, Bucarest, Bulgària, Canadà, Carles II de Romania, Carpats, Constantinoble, Cristianisme ortodox, Cumans, Cutzovalacs, Dacis, Dalmàcia, Danubi, Dardània (Il·líria), Dàcia, Dòrida, Despotat de l'Epir, Dinastia dels Habsburg, Dobrudja, Dobrudja Meridional, Dobrudja Septentrional, Dolòpia, Drava, Edat antiga, Edat mitjana, Epir (regió històrica), Estats Units d'Amèrica, Etòlia, Exònim, Filip II de Macedònia, França, Friburg de Brisgòvia, Getes, ..., Gots, Grècia, Grècia romana, Grec, Grecs, Guerra d'independència de Grècia, Hèruls, Heracli, Heròdot, Hermes, Huns, Il·liris, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Invasions bàrbares, Istroromanesos, Korçë, Lòcrida, Llatí, Llatí vulgar, Llengües eslaves, Llengües romàniques, Macedònia (regió), Macedònia Central, Macedònia del Nord, Mèsia, Meglenoromanès, Minoria, Minoria ètnica, Moldaus, Moldàvia, Montenegro, Morlacs, Muntanyes Pirin, Muntènia, Oltènia, París, Petxenegs, Pindos (muntanyes), Pobles turquesos, Principat de Pindos, Regió d'Ístria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Romania, Roma, Romanès, Romanesos, Romania, Russe, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Sofia, Tercer Reich, Tessàlia, Tracis, Tractat de Berlín (1878), Tractat de Bucarest, Tractat de Craiova, Turc, Uskoks, Valacs, Valàquia, Vergina, Vidin, Yörüks, 1019, 1054, 106, 1185, 1187, 1862, 1878, 1888, 1903, 1906, 1908, 1913, 1918, 1919, 1920, 1925, 1938, 1939, 1945, 1948, 1961, 1965, 1999, 325, 395, 601, 640, 679, 865, 976. Ampliar l'índex (96 més) »
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Nou!!: Aromanesos і Acarnània · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Aromanesos і Albanès · Veure més »
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Nou!!: Aromanesos і Albanesos · Veure més »
Albanitovalacs
Els albanitovalacs (Αρβανιτόβλαχοι) són els aromanesos de Grècia que tenen origen albanès o de la frontera amb Albània.
Nou!!: Aromanesos і Albanitovalacs · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Aromanesos і Albània · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Aromanesos і Alemanya · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Aromanesos і Alexandre el Gran · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Aromanesos і Antiga Roma · Veure més »
Aromanès
L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Nou!!: Aromanesos і Aromanès · Veure més »
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: Aromanesos і Aromanesos · Veure més »
Aromanesos a Bulgària
Els aromanesos (en aromanès: armãnji; арумъни), anomenats sovint valacs (Власи), són una minoria ètnica no reconeguda a Bulgària.
Nou!!: Aromanesos і Aromanesos a Bulgària · Veure més »
Aromanesos a Macedònia del Nord
Els aromanesos (en aromanès, armãnji; аромани), anomenats sovint valacs (Власи), són una minoria ètnica reconeguda a Macedònia del Nord per la constitució.
Nou!!: Aromanesos і Aromanesos a Macedònia del Nord · Veure més »
Aromanesos a Sèrbia
A Sèrbia, els aromanesos reben el nom de tsintsars (Цинцари) o, més genèricament, valacs (Власи, vlasi).
Nou!!: Aromanesos і Aromanesos a Sèrbia · Veure més »
Arvanites
Els arvanites són un grup de població radicat a Grècia, tradicionalment parlen la llengua arvanítica, una varietat de l'albanès, juntament amb el grec.
Nou!!: Aromanesos і Arvanites · Veure més »
Atenàgores (patriarca)
Estàtua en honor d'Atenàgores situad a Khanià (Creta). Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.
Nou!!: Aromanesos і Atenàgores (patriarca) · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Aromanesos і Balcans · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Aromanesos і Bizanci · Veure més »
Borís I de Bulgària
Borís I de Bulgària (~825 - 907) o Borís I Miquel, després del seu bateig, o també Bogoris, fou rei de Bulgària, el primer amb títol de tsar i que l'any 864 adoptà la fe cristiana com a religió oficial de l'estat.
Nou!!: Aromanesos і Borís I de Bulgària · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Aromanesos і Bucarest · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Aromanesos і Bulgària · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Aromanesos і Canadà · Veure més »
Carles II de Romania
fou rei de Romania.
Nou!!: Aromanesos і Carles II de Romania · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Aromanesos і Carpats · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Aromanesos і Constantinoble · Veure més »
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Nou!!: Aromanesos і Cristianisme ortodox · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Aromanesos і Cumans · Veure més »
Cutzovalacs
Els cutzovalacs (o kutzovalacs; κουτσοβλάχοι) és el nom generalment donat als aromanesos a Grècia, on també són anomenats valacs, un nom genèric que pot tenir connotacions despectives.
Nou!!: Aromanesos і Cutzovalacs · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Aromanesos і Dacis · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Aromanesos і Dalmàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Aromanesos і Danubi · Veure més »
Dardània (Il·líria)
La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.
Nou!!: Aromanesos і Dardània (Il·líria) · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Aromanesos і Dàcia · Veure més »
Dòrida
La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.
Nou!!: Aromanesos і Dòrida · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aromanesos і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Aromanesos і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Aromanesos і Dobrudja · Veure més »
Dobrudja Meridional
La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.
Nou!!: Aromanesos і Dobrudja Meridional · Veure més »
Dobrudja Septentrional
Dobrudja Septentrional (Dobrogea en romanès; Северна Добруджа, Severna Dobrudzha en búlgar) és la part de Dobrudja dins les fronteres de Romania.
Nou!!: Aromanesos і Dobrudja Septentrional · Veure més »
Dolòpia
Dolòpia (en grec antic Δολοπία) era un territori a l'oest de Tessàlia, poblat pels dolops, una tribu epirota.
Nou!!: Aromanesos і Dolòpia · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Aromanesos і Drava · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Aromanesos і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Aromanesos і Edat mitjana · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Aromanesos і Epir (regió històrica) · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Aromanesos і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Aromanesos і Etòlia · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Aromanesos і Exònim · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Aromanesos і Filip II de Macedònia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Aromanesos і França · Veure més »
Friburg de Brisgòvia
Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).
Nou!!: Aromanesos і Friburg de Brisgòvia · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Aromanesos і Getes · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Aromanesos і Gots · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Aromanesos і Grècia · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: Aromanesos і Grècia romana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Aromanesos і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і Grecs · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Aromanesos і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Aromanesos і Hèruls · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Aromanesos і Heracli · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Aromanesos і Heròdot · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Aromanesos і Hermes · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Aromanesos і Huns · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Aromanesos і Il·liris · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Aromanesos і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Aromanesos і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Aromanesos і Incursió · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Aromanesos і Invasions bàrbares · Veure més »
Istroromanesos
Els istroromans o istroromanesos (endònim: rumeni, rumâri o rumêri), també anomenats ćiribirci, ćići, i vlahi per la població local, són un petit grup ètnic valac que viu en una àrea petita al nord-est del Comtat d'Ístria, a la vila de Žejane, a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt.
Nou!!: Aromanesos і Istroromanesos · Veure més »
Korçë
Korçë és una ciutat d'Albània i capital del districte amb el mateix nom.
Nou!!: Aromanesos і Korçë · Veure més »
Lòcrida
La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.
Nou!!: Aromanesos і Lòcrida · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Aromanesos і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Aromanesos і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Aromanesos і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Aromanesos і Llengües romàniques · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Aromanesos і Macedònia (regió) · Veure més »
Macedònia Central
Macedònia Central (grec: Περιφέρεια Κεντρικής Μακεδονίας) és una de les 13 perifèries o regions de Grècia, i ocupa la part central de la Macedònia grega, al nord del país.
Nou!!: Aromanesos і Macedònia Central · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Aromanesos і Macedònia del Nord · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Aromanesos і Mèsia · Veure més »
Meglenoromanès
L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.
Nou!!: Aromanesos і Meglenoromanès · Veure més »
Minoria
kurda a Kermanxah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.
Nou!!: Aromanesos і Minoria · Veure més »
Minoria ètnica
Una minoria ètnica és un grup de persones que tenen uns trets culturals i nacionals diferents als trets que s'associen amb la majoria de persones de la comunitat on resideixen.
Nou!!: Aromanesos і Minoria ètnica · Veure més »
Moldaus
Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.
Nou!!: Aromanesos і Moldaus · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Aromanesos і Moldàvia · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Aromanesos і Montenegro · Veure més »
Morlacs
Morlacs o mavromorlacs o valacs negres és el nom donats als aromanesos a Croàcia.
Nou!!: Aromanesos і Morlacs · Veure més »
Muntanyes Pirin
Les Muntanyes Pirin (Пирин) són una serralada de muntanyes del sud-oest de Bulgària.
Nou!!: Aromanesos і Muntanyes Pirin · Veure més »
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Nou!!: Aromanesos і Muntènia · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Aromanesos і Oltènia · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Aromanesos і París · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Aromanesos і Petxenegs · Veure més »
Pindos (muntanyes)
El Pindos (Πίνδος) són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país.
Nou!!: Aromanesos і Pindos (muntanyes) · Veure més »
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Nou!!: Aromanesos і Pobles turquesos · Veure més »
Principat de Pindos
El principat de Pindos era el nom per descriure un intent de formar un estat autònom dels aromans a l'agost de 1917 a les muntanyes de Pindos al nord de Grècia (al sud d'Albània sense arribar a la costa).
Nou!!: Aromanesos і Principat de Pindos · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Aromanesos і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Aromanesos і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Romania
El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.
Nou!!: Aromanesos і Regne de Romania · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Aromanesos і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Aromanesos і Romanès · Veure més »
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Nou!!: Aromanesos і Romanesos · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Aromanesos і Romania · Veure més »
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Nou!!: Aromanesos і Russe · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Aromanesos і Sèrbia · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Aromanesos і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Aromanesos і Sofia · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Aromanesos і Tercer Reich · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Aromanesos і Tessàlia · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Aromanesos і Tracis · Veure més »
Tractat de Berlín (1878)
Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.
Nou!!: Aromanesos і Tractat de Berlín (1878) · Veure més »
Tractat de Bucarest
* Tractat de Bucarest (1812), que posà fi a la guerra russo-otomana.
Nou!!: Aromanesos і Tractat de Bucarest · Veure més »
Tractat de Craiova
Repartiment de la Dobrudja pel Tractat de Craiova, 1940 El Tractat de Craiova fou signat el 7 de setembre de 1940 entre Romania i Bulgària.
Nou!!: Aromanesos і Tractat de Craiova · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Aromanesos і Turc · Veure més »
Uskoks
Els uskoks foren un poble medieval que vivia a Ístria i Dalmàcia.
Nou!!: Aromanesos і Uskoks · Veure més »
Valacs
Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
Nou!!: Aromanesos і Valacs · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Aromanesos і Valàquia · Veure més »
Vergina
Vergina (Βεργίνα) és una localitat grega situada al nord, a la regió muntanyenca de Pieria, en la Macedònia Central, a l'oest del golf de Salònica. Pertany al municipi de Véria.
Nou!!: Aromanesos і Vergina · Veure més »
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Nou!!: Aromanesos і Vidin · Veure més »
Yörüks
Els yörüks o yürüks (singular yörük o yürük, grec: Γιουρούκοι, búlgar: юруци, eslau macedoni: Јуруци) és el nom turc donat als nòmades criadors de bestiar de l'Imperi Otomà; la majoria serien d'origen oghuz i es van establir a Anatòlia i algunes parts dels Balcans.
Nou!!: Aromanesos і Yörüks · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 1019 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 1054 · Veure més »
106
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 106 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 1185 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 1187 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1862 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1878 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1888 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1903 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1906 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1908 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1913 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Aromanesos і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Aromanesos і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Aromanesos і 1920 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Aromanesos і 1925 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Aromanesos і 1939 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1945 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1948 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Aromanesos і 1961 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Aromanesos і 1965 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Aromanesos і 1999 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aromanesos і 325 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 395 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aromanesos і 601 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aromanesos і 640 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 679 · Veure més »
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aromanesos і 865 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Aromanesos і 976 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aromans, Aromans d'Amèrica, Arumans, Farseroti, Macedoromans, Tchobans, Txobans.
