Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aromanesos

Índex Aromanesos

Aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromà s'anomenen Arumãni, Armãni, Rãmãni, Rumãni o Aromãni) són un poble que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, la República de Macedònia i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

139 les relacions: Acarnània, Albanès, Albanesos, Albània, Alemanya, Alexandre el Gran, Antiga Roma, Aromanès, Aromanesos, Atenàgores (Patriarca), Ístria, Balcans, Bizanci, Boris I de Bulgària, Bucarest, Bulgària, Canadà, Carles II de Romania, Carpats, Constantinoble, Cumans, Cutzovalacs, Dalmàcia, Danubi, Dardània (Il·líria), Dàcia, Dòrida, Despotat de l'Epir, Dinastia dels Habsburg, Dobrudja, Dobrudja Meridional, Dobrudja Septentrional, Dolòpia, Drava, Edat mitjana, Epir (regió històrica), Estats Units d'Amèrica, Etòlia, Exònim, Feixisme italià, Filip II de Macedònia, França, Friburg de Brisgòvia, Getes, Gots, Grècia, Grècia romana, Grec, Grecs, Guerra d'independència de Grècia, ..., Hèruls, Heracli, Heròdot, Hermes, Huns, Il·liris, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Istroromans, Korçë, Lòcrida, Llatí, Llatí vulgar, Llengües eslaves, Llengües romàniques, Macedònia (regió), Macedònia Central, Macedonis, Mèsia, Minoria, Minoria ètnica, Moldàvia, Montenegro, Morlacs, Muntanyes Pirin, Muntènia, París, Petxeneg, Pindos (muntanyes), Pobles turquesos, Principat de Pindos, Regió d'Ístria, Regne de Romania, República de Macedònia, Roma, Romanès, Romanesos, Romania, Russe, Sèrbia, Segle IX, Segle VII, Segona Guerra Mundial, Sofia, Tercer Reich, Tessàlia, Torlacs, Tracis, Tractat de Berlín, Tractat de Bucarest, Tractat de Craiova, Turc, Uskoks, Valàquia, Vidin, Walaohians, Yörük, 1019, 1054, 106, 1185, 1187, 1204, 1820, 1862, 1878, 1888, 1903, 1906, 1908, 1913, 1918, 1919, 1920, 1925, 1938, 1939, 1945, 1948, 1961, 1965, 1999, 325, 395, 601, 640, 679, 865, 976. Ampliar l'índex (89 més) »

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània fou una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aquelos si bé vers el 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Oeniade dominava ambdós costats).

Nou!!: Aromanesos і Acarnània · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica.

Nou!!: Aromanesos і Albanès · Veure més »

Albanesos

Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.

Nou!!: Aromanesos і Albanesos · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Aromanesos і Albània · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Aromanesos і Alemanya · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Aromanesos і Alexandre el Gran · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Aromanesos і Antiga Roma · Veure més »

Aromanès

L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

Nou!!: Aromanesos і Aromanès · Veure més »

Aromanesos

Aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromà s'anomenen Arumãni, Armãni, Rãmãni, Rumãni o Aromãni) són un poble que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, la República de Macedònia i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Nou!!: Aromanesos і Aromanesos · Veure més »

Atenàgores (Patriarca)

Estàtua en honor a Atenàgores situad a Khanià (Creta). Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.

Nou!!: Aromanesos і Atenàgores (Patriarca) · Veure més »

Ístria

* Toponímia.

Nou!!: Aromanesos і Ístria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Aromanesos і Balcans · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Aromanesos і Bizanci · Veure més »

Boris I de Bulgària

Boris I de Bulgària (~825 - 907) o Boris I Miquel, després del seu bateig, o també Bogoris, fou rei de Bulgària, el primer amb títol de tsar i que l'any 864 adoptà la fe cristiana com a religió oficial de l'estat.

Nou!!: Aromanesos і Boris I de Bulgària · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Aromanesos і Bucarest · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Aromanesos і Bulgària · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Aromanesos і Canadà · Veure més »

Carles II de Romania

Carles II de Romania (Bucarest 1893 - Cascais 1953).

Nou!!: Aromanesos і Carles II de Romania · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el líman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Aromanesos і Carpats · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Aromanesos і Constantinoble · Veure més »

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucraïna.

Nou!!: Aromanesos і Cumans · Veure més »

Cutzovalacs

Cutzovalacs, kutzovalacs o koutsovlachoi és el nom generalment donat als aromanesos a Grècia, on també són anomenats vlacs, nom genèric amb connotacions despectives.

Nou!!: Aromanesos і Cutzovalacs · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Aromanesos і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Aromanesos і Danubi · Veure més »

Dardània (Il·líria)

Dardània fou un districte al sud-oest de Mèsia i Il·líria, que va prendre el seu nom dels habitants, els dardanis.

Nou!!: Aromanesos і Dardània (Il·líria) · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Aromanesos і Dàcia · Veure més »

Dòrida

Dòrida (llatí i grec Doris) fou un districte muntanyes de Grècia central, rodejat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), Lòcrida Ozòlia (al sud) i Fòcida (a l'est), entre les muntanyes Oeta i Parnassos.

Nou!!: Aromanesos і Dòrida · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir —conegut també com a Despotat d'Arta— va ser un dels estats grecs bizantins sorgits després de l'ensulsida de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Aromanesos і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Aromanesos і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dobrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Aromanesos і Dobrudja · Veure més »

Dobrudja Meridional

La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.

Nou!!: Aromanesos і Dobrudja Meridional · Veure més »

Dobrudja Septentrional

Dobruja Septentrional (Dobrogea en romanès; Северна Добруджа, Severna Dobrudzha en búlgar) és la part de Dobrudja dins les fronteres de Romania.

Nou!!: Aromanesos і Dobrudja Septentrional · Veure més »

Dolòpia

Dolòpia fou un territori a l'oest de Tessàlia, poblat pels dolops, una tribu epirota.

Nou!!: Aromanesos і Dolòpia · Veure més »

Drava

El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.

Nou!!: Aromanesos і Drava · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Aromanesos і Edat mitjana · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69 (grec Ἤπειρος, Epeiros) és una regió històrica del nord-oest de Grècia i sud d'Albània, que va des de les muntanyes de Pindos fins a la mar Adriàtica.

Nou!!: Aromanesos і Epir (regió històrica) · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Aromanesos і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia fou un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Aromanesos і Etòlia · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Aromanesos і Exònim · Veure més »

Feixisme italià

Mussolini, líder del feixisme italià, en un cartell de propaganda. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.

Nou!!: Aromanesos і Feixisme italià · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Aromanesos і Filip II de Macedònia · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Aromanesos і França · Veure més »

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany, Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Nou!!: Aromanesos і Friburg de Brisgòvia · Veure més »

Getes

Els getes (llatí getae) foren un poble traci que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Aromanesos і Getes · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Aromanesos і Gots · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Aromanesos і Grècia · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Aromanesos і Grècia romana · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Aromanesos і Grec · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і Grecs · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Aromanesos і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Hèruls

Els hèruls —heruli, eruli o aeruli — foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Aromanesos і Hèruls · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Aromanesos і Heracli · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Aromanesos і Heròdot · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (en grec clàssic: Έρμῆς) era el missatger dels Déus Olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Aromanesos і Hermes · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Aromanesos і Huns · Veure més »

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Nou!!: Aromanesos і Il·liris · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Aromanesos і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Aromanesos і Imperi Otomà · Veure més »

Istroromans

Istroromans / istrorumeni (etnònim: Rumeni i ocasionalment també Rumâri i Rumêri), també anomenats Ćiribirci, Ćići, i Vlahi per la població local, i istro-romanesos pels lingüistes, són un grup ètnic petit que viu en una àrea petita al nord-est d'Ístria, a la vila de Žejane a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt.

Nou!!: Aromanesos і Istroromans · Veure més »

Korçë

Korçë és una ciutat d'Albània i capital del districte amb el mateix nom.

Nou!!: Aromanesos і Korçë · Veure més »

Lòcrida

Lòcrida fou una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Nou!!: Aromanesos і Lòcrida · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Aromanesos і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Aromanesos і Llatí vulgar · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Aromanesos і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Aromanesos і Llengües romàniques · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Aromanesos і Macedònia (regió) · Veure més »

Macedònia Central

Macedònia Central (grec: Περιφέρεια Κεντρικής Μακεδονίας) és una de les 13 perifèries o regions de Grècia, i ocupa la part central de la Macedònia grega, al nord del país.

Nou!!: Aromanesos і Macedònia Central · Veure més »

Macedonis

Els macedonis (Μακεδόνες (Makedónes) o Μακεδνοί (Makednói) foren els habitants de Macedònia. Segons Heròdot portaven el nom d'un ancestre epònim, Macednos, fill de Licaó, del que descendien els arcadis, o de Macedon, el germà de Magnes, fill d'Èol. Ocasionalment foren anomenats maquetes i el país Macètia (Μακετία). En realitat eren un poble dòric i tenien similituds amb els il·liris però la llengua era molt diferent. Parlaven una varietat del grec propera del tessali i l'arcadi. Algunes paraules d'origen macedoni que no apareixen al grec s'han conservat al llatí. Els antics no els consideraven autèntics grecs però els diferenciaven dels il·liris, tracis i epirotes i els assimilaven més amb els tessalis. Estaven formats per diverses tribus que vivien a muntanyes o planes però que es distingien entre elles tot i reconèixer un origen comú (elimiotes, orestes, lincestes i altres). El nucli central dels macedonis era a Aegae (Edessa). Categoria:Grups hel·lènics.

Nou!!: Aromanesos і Macedonis · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans.

Nou!!: Aromanesos і Mèsia · Veure més »

Minoria

El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.

Nou!!: Aromanesos і Minoria · Veure més »

Minoria ètnica

Una minoria ètnica és un grup de persones que tenen uns trets culturals i nacionals diferents als trets que s’associen amb la majoria de persones de la comunitat on resideixen.

Nou!!: Aromanesos і Minoria ètnica · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Aromanesos і Moldàvia · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Aromanesos і Montenegro · Veure més »

Morlacs

Morlacs o mavromorlacs o valacs negres és el nom donats als aromanesos a Croàcia.

Nou!!: Aromanesos і Morlacs · Veure més »

Muntanyes Pirin

Les Muntanyes Pirin (Пирин) són una serralada de muntanyes del sud-oest de Bulgària.

Nou!!: Aromanesos і Muntanyes Pirin · Veure més »

Muntènia

Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).

Nou!!: Aromanesos і Muntènia · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Aromanesos і París · Veure més »

Petxeneg

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: pechenegi (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica semi-nòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Aromanesos і Petxeneg · Veure més »

Pindos (muntanyes)

Pindos —Πίνδος en grec, Pindus en llatí— són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país.

Nou!!: Aromanesos і Pindos (muntanyes) · Veure més »

Pobles turquesos

Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.

Nou!!: Aromanesos і Pobles turquesos · Veure més »

Principat de Pindos

El principat de Pindos era el nom per descriure un intent de formar un estat autònom dels aromans en l'1917 i entre 1941 i 1944 a les muntanyes de Pindos al nord de Grècia (al sud d'Albània sense arribar a la costa).

Nou!!: Aromanesos і Principat de Pindos · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: Aromanesos і Regió d'Ístria · Veure més »

Regne de Romania

El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.

Nou!!: Aromanesos і Regne de Romania · Veure més »

República de Macedònia

La República de Macedònia, també coneguda com a República de Macedònia del Nord o Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès), és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Aromanesos і República de Macedònia · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Aromanesos і Roma · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Aromanesos і Romanès · Veure més »

Romanesos

Els romanesos (en romanès, români o, antigament i dialectalment, rumâni (exònim arcaic: valacs)) són un grup ètnic majoritari a Romania, que parlen romanès.

Nou!!: Aromanesos і Romanesos · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Aromanesos і Romania · Veure més »

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (també apareix com a Rousse; en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu.

Nou!!: Aromanesos і Russe · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Aromanesos і Sèrbia · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Aromanesos і Segle IX · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Aromanesos і Segle VII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Aromanesos і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia (en búlgar София) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Aromanesos і Sofia · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Aromanesos і Tercer Reich · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Aromanesos і Tessàlia · Veure més »

Torlacs

Torlacs o xopes o timok vlacs o tsintsars són diversos nom que es donen als aromanesos principalment a Sèrbia, Montenegro i Kosovo.

Nou!!: Aromanesos і Torlacs · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Aromanesos і Tracis · Veure més »

Tractat de Berlín

«Tractat de Berlín» fa referència a diversos tractats signats a la ciutat de Berlín.

Nou!!: Aromanesos і Tractat de Berlín · Veure més »

Tractat de Bucarest

* Tractat de Bucarest (1812), que posà fi a la guerra russo-otomana.

Nou!!: Aromanesos і Tractat de Bucarest · Veure més »

Tractat de Craiova

Repartiment de la Dobrudja pel Tractat de Craiova, 1940 El Tractat de Craiova fou signat el 7 de setembre de 1940 entre Romania i Bulgària.

Nou!!: Aromanesos і Tractat de Craiova · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Aromanesos і Turc · Veure més »

Uskoks

Els uskoks foren un poble medieval que vivia a Ístria i Dalmàcia.

Nou!!: Aromanesos і Uskoks · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească;, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Aromanesos і Valàquia · Veure més »

Vidin

Castell de Baba Vida a Vidin Sinagoga Vista Vidin (en búlgar: Видин, turc otomà: Widin) és una ciutat al nord-oest de Bulgària.

Nou!!: Aromanesos і Vidin · Veure més »

Walaohians

Walahoians o vlacs és el nom donat als aromanesos a Bulgària i Macedònia.

Nou!!: Aromanesos і Walaohians · Veure més »

Yörük

Els yörüks o yürüks (singular yörük o yürük, grec: Γιουρούκοι, búlgar: юруци, eslau macedoni: Јуруци) és el nom turc donat als nòmades criadors de bestiar de l'Imperi Otomà; la majoria serien d'origen oghuz i es van establir a Anatòlia i algunes parts dels Balcans.

Nou!!: Aromanesos і Yörük · Veure més »

1019

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 1019 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 1054 · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 106 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 1185 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 1187 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 1204 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 1820 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Aromanesos і 1862 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Aromanesos і 1878 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1888 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1903 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1906 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1908 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1913 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Aromanesos і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Aromanesos і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Aromanesos і 1920 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Aromanesos і 1925 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Aromanesos і 1939 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1945 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Aromanesos і 1948 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1961 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Aromanesos і 1965 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Aromanesos і 1999 · Veure més »

325

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 325 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 395 · Veure més »

601

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 601 · Veure més »

640

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 640 · Veure més »

679

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 679 · Veure més »

865

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 865 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Aromanesos і 976 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aromans, Aromans d'Amèrica, Arumans, Farseroti, Macedoromans, Tchobans, Tsintsar, Tsintsars, Txobans, Tzintzar.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »