Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Carlemany, Corneli Nepot, Escriptor, Este, Ferrara, Hèrcules I d'Este, Heròdot, Italià, Llucià, Luci Apuleu, Ludovico Ariosto, Mòdena, Orland furiós, Poeta, Reggio de l'Emília, Renaixement, Scandiano, Sofista, Tito Vespasiano Strozzi, Tristan und Isolde, Xenofont, 1441, 1476, 1494, 20 de desembre.
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Carlemany · Veure més »
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Corneli Nepot · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Escriptor · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Este · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Ferrara · Veure més »
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Hèrcules I d'Este · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Heròdot · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Italià · Veure més »
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Llucià · Veure més »
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Luci Apuleu · Veure més »
Ludovico Ariosto
Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Ludovico Ariosto · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Mòdena · Veure més »
Orland furiós
Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Orland furiós · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Poeta · Veure més »
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Reggio de l'Emília · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Renaixement · Veure més »
Scandiano
Scandiano és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Reggio de l'Emília.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Scandiano · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Sofista · Veure més »
Tito Vespasiano Strozzi
Tito Vespasiano Strozzi (Ferrara, 1424 - Racano, 30 d'agost de 1505) fou un poeta italià.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Tito Vespasiano Strozzi · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Tristan und Isolde · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і Xenofont · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і 1441 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і 1476 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і 1494 · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Matteo Maria Boiardo і 20 de desembre · Veure més »
