Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ducat de Ferrara

Índex Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

169 les relacions: Addizione Erculea, Adrian Willaert, Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Antoine Brumel, Avantguardisme, Azzo VI d'Este, Azzo VIII d'Este, Basílica de Sant Pere, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Biagio Rossetti, Borso d'Este, Calvinisme, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Gesualdo da Venosa, Castello Estense, Cèsar I d'Este, Cipriano de Rore, Cisma d'Occident, Climent VII, Climent VIII, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Cosmè Tura, Cosme I de Mèdici, Dinastia dels Habsburg, Dosso Dossi, Ducat de Ferrara, Ducat de Màntua, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Enric II de França, Ercole Ferrarese, Estat, Estats Pontificis, Este, Excomunió, Ferrara, Flandes, Florència, França, Francesc IV de Mòdena, Francesc V de Mòdena, Francesco del Cossa, Francesco Petrarca, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Giovanni Bellini, Girolamo da Carpi, Gran Ducat de Toscana, Guarino Guarini, ..., Guerra de Ferrara, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, Imperi Austríac, Isabel d'Este, Italià, Jacob Obrecht, Josquin Des Prés, Leon Battista Alberti, Llaüt, Lliga de Cambrai, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Lodovico Agostini, Lucrècia Borja, Lucrècia de Mèdici (1544-1561), Ludovico Ariosto, Luzzasco Luzzaschi, Margarida Gonzaga, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mèdici, Mecenàs, Milà, Monarquia, Monarquia Catòlica, Napoleó Bonaparte, Nicolau III d'Este, Opizzo II d'Este, Paolo Veronese, Papa, Papa Celestí III, Papa Eugeni IV, Papa Juli II, Papa Pau II, Papa Pau III, Pau de Bagnolo, Península Itàlica, Pesta negra, Piero della Francesca, Pisanello, Podestat, Quattrocento, Reforma Protestant, Regne de França, Regne de Sardenya-Piemont, Renata de França, República Cisalpina, República de Venècia, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal comuna, Segle XVII, Sixt IV, Ticià, Torquato Tasso, Toscana, Tractat de Campo Formio, Unificació italiana, 1196, 12 d'abril, 1212, 1215, 1222, 1236, 1239, 1240, 1264, 1288, 1289, 1293, 1308, 1309, 1317, 1326, 1332, 1335, 1344, 1352, 1361, 1385, 1388, 1391, 1393, 1438, 1441, 1450, 1452, 1471, 1482, 1484, 1486, 1491, 1492, 1494, 1505, 1508, 1510, 1526, 1527, 1533, 1534, 1539, 1551, 1556, 1558, 1559, 1597, 1598, 1628, 1796, 18 de maig, 1814, 1831, 1848, 1859, 1860. Ampliar l'índex (119 més) »

Addizione Erculea

Palazzo dei Diamanti vist des de ''Quadrivio degli Angeli'' L' Addizione Erculea és una gran obra urbanística que va tenir lloc a Ferrara entre finals del segle XV i començaments del segle XVI, la primera de la seva classe en Europa.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Addizione Erculea · Veure més »

Adrian Willaert

Adrian Willaert (c. 1490 - † 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de música.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Adrian Willaert · Veure més »

Alfons I d'Este

Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Alfons I d'Este · Veure més »

Alfons II d'Este

Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Alfons II d'Este · Veure més »

Antoine Brumel

Antoine Brumel (finals del segle XV i principis del XVI) fou un compositor francès de l'escola franc-flamenca del Renaixement.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Antoine Brumel · Veure més »

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Avantguardisme · Veure més »

Azzo VI d'Este

Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestat de la ciutat.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Azzo VI d'Este · Veure més »

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Azzo VIII d'Este · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica de Sant Pere —Basilica di San Pietro — és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Beatriu d'Este (duquessa de Milà)

Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Beatriu d'Este (duquessa de Milà) · Veure més »

Biagio Rossetti

Biagio Rossetti (Ferrara, 1447 – 1516) va ser un arquitecte i urbanista italià.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Biagio Rossetti · Veure més »

Borso d'Este

Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Borso d'Este · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Calvinisme · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo Gesualdo da Venosa

Carlo Gesualdo (Venosa, Potenza, 8 de març de 1566 - Avellino, 8 de setembre de 1613), príncep de Venosa i comte de Conza, fou un compositor italià, una de les figures més significatives del Renaixement.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Carlo Gesualdo da Venosa · Veure més »

Castello Estense

El fossat del castell El Castello Estense o Castell de San Michelle és el castell de Ferrara Es va construir a partir del 1385 i la primera pedra es va posar un 29 de setembre, per l'arquitecte Bartolino da Novara, a partir d'una revolta que va convèncer Nicolau II d'Este de la necessitat d'erigir defenses per ell i la família Este.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Castello Estense · Veure més »

Cèsar I d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Cèsar I d'Este · Veure més »

Cipriano de Rore

Cipriano de Rore (Malines o Anvers, Països Baixos, 1516 - Parma, Itàlia, 1565) fou un dels més cèlebres músics del segle XVI.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Cipriano de Rore · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Cisma d'Occident · Veure més »

Climent VII

Giulio di Medici (Florència, República de Florència 1478 - Roma, Estats Pontificis 1534) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1519 i 1523, i que posteriorment fou papa de Roma amb el nom de Climent VII.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Climent VII · Veure més »

Climent VIII

Climent VIII (Fano, 24 de febrer de 1536 - Roma, 3 de març de 1605) va ser Papa de Roma des de 1590 a 1605.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Climent VIII · Veure més »

Concili de Basilea, Ferrara i Florència

El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel Papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »

Cosmè Tura

Cosmè Tura o Cosimo Tura (Ferrara, cap al 1430 – 1495), també conegut com Il Cosmè, va ser un pintor italià de principi del renaixement.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Cosmè Tura · Veure més »

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Cosme I de Mèdici · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dosso Dossi

''Le tre età dell'uomo'' Dosso Dossi, de nom Giovanni di Niccolò de Lutero o Luteri (1490, Màntua – 1542, Ferrara) fou un pintor italià de l'escola de Ferrara.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Dosso Dossi · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ducat de Parma · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Enric II de França · Veure més »

Ercole Ferrarese

''Giovanni II Bentivoglio'' (c. 1480) National Gallery of Art, Washington, D.C. Ercole de' Roberti (c. 1451 – 1496), també conegut com a Ercole Ferrarese o Ercole da Ferrara, va ser un pintor italià del primer Renaixement, pertanyent a l'Escola ferraresa.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ercole Ferrarese · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Estat · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Estats Pontificis · Veure més »

Este

Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Este · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió al del dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Excomunió · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ferrara · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Flandes · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Florència · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ducat de Ferrara і França · Veure més »

Francesc IV de Mòdena

Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Francesc IV de Mòdena · Veure més »

Francesc V de Mòdena

Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Francesc V de Mòdena · Veure més »

Francesco del Cossa

Annunciazione... i un cargol a baix, en primer pla Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) fou un important pintor italià de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Francesco del Cossa · Veure més »

Francesco Petrarca

Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV o Trecento.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Francesco Petrarca · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415-19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Giovanni Bellini

Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Giovanni Bellini · Veure més »

Girolamo da Carpi

Ruggiero salvant Angelica, tempera sobre fusta atribuït a Girolamo da Carpi, El Paso Museum of Art. Girolamo da Carpi (1501 - 1556) fou un pintor i decorador a la Cort dels Este al Ducat a Ferrara (actualment Itàlia).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Girolamo da Carpi · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Guarino Guarini

Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars, teatins, matemàtic, escriptor i arquitecte italià del segle XVII.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Guarino Guarini · Veure més »

Guerra de Ferrara

Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Guerra de Ferrara · Veure més »

Hèrcules I d'Este

Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Hèrcules I d'Este · Veure més »

Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Hèrcules II d'Este · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Imperi Austríac · Veure més »

Isabel d'Este

* Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1474 - Màntua, Ducat de Màntua, 1539), duquessa consort de Màntua.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Isabel d'Este · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Italià · Veure més »

Jacob Obrecht

Jacob Obrecht (Gant, 1457 - Ferrara, juliol de 1505) fou un compositor flamenc del Renaixement.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Jacob Obrecht · Veure més »

Josquin Des Prés

Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin (Beaurevoir (Picardia) cap al 1440 - Condé-sur-l'Escaut, 27 d'agost de 1521) va ser un compositor francès del Renaixement.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Josquin Des Prés · Veure més »

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Leon Battista Alberti · Veure més »

Llaüt

El llaüt (de l'àrab العود al-ʿūd) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Llaüt · Veure més »

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Lliga de Cambrai · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Lluís Maria Sforza

Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Lluís Maria Sforza · Veure més »

Lluís XII de França

Imatge de Lluís XII de França. Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Lluís XII de França · Veure més »

Lodovico Agostini

Lodovico Agostini (1534 - 20 de setembre de 1590) era un compositor italià, cantant, sacerdot, i erudit de l'últim Renaixement musical.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Lodovico Agostini · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Lucrècia Borja · Veure més »

Lucrècia de Mèdici (1544-1561)

Lucrècia de Mèdici, també coneguda amb el nom de Lucrècia de Cosme de Mèdici, (Florència, Ducat de Florència 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Lucrècia de Mèdici (1544-1561) · Veure més »

Ludovico Ariosto

Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ludovico Ariosto · Veure més »

Luzzasco Luzzaschi

El cinquè llibre de madrigals de Luzzasco Luzzaschi Luzzasco Luzzaschi (Ferrara, circa 1545 - Ferrara, 10 de setembre de 1607) va ser un compositor, organista i pedagog italià del Renaixement tardà.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Luzzasco Luzzaschi · Veure més »

Margarida Gonzaga

Margarida Gonzaga (Màntua, Ducat de Màntua, 27 de maig de 1564 - íd. 1618) fou una princesa de Màntua que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Margarida Gonzaga · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Mèdici · Veure més »

Mecenàs

Gai Cilni Mecenàs (Caius Cilnius Maecenas) fou un polític romà, patró dels literats.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Mecenàs · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Milà · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Monarquia · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Monarquia Catòlica · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nicolau III d'Este

Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Nicolau III d'Este · Veure més »

Opizzo II d'Este

Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Opizzo II d'Este · Veure més »

Paolo Veronese

Batalla de Lepant", per Paolo Veronese. Paolo Caliari o Paolo Càller (Verona, 1528 - Venècia, 1588), conegut com el Veronès, va ser un pintor italià, conegut per ser el gran decorador del manierisme venecià.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Paolo Veronese · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Papa · Veure més »

Papa Celestí III

Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Papa Celestí III · Veure més »

Papa Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Papa Eugeni IV · Veure més »

Papa Juli II

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Papa Juli II · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese al ser escollit Papa.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Papa Pau III · Veure més »

Pau de Bagnolo

Hèrcules I d'Este La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt final a la guerra de Ferrara, que havia començat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Pau de Bagnolo · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Península Itàlica · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Pesta negra · Veure més »

Piero della Francesca

Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Piero della Francesca · Veure més »

Pisanello

Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Pisanello · Veure més »

Podestat

El podestat (en italià podestà) era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Podestat · Veure més »

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Quattrocento · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Regne de França · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Renata de França

Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Renata de França · Veure més »

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser un estat satèl·lit de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Nou!!: Ducat de Ferrara і República Cisalpina · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Ducat de Ferrara і República de Venècia · Veure més »

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric (va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sal comuna

La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Sal comuna · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Segle XVII · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Sixt IV · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano, (Pieve di Cadore, Belluno, 1477 - Venècia, 27 d'agost de 1576) fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica notable.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Ticià · Veure més »

Torquato Tasso

Torquato Tasso (Sorrento, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Torquato Tasso · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Toscana · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El resultat del mapa europeu després del Tractat de Campo Formio. El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermànic, en representació de França i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Ducat de Ferrara і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Ducat de Ferrara і Unificació italiana · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1196 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 12 d'abril · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1212 · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1215 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1222 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1236 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1239 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1240 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1264 · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1288 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1289 · Veure més »

1293

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1293 · Veure més »

1308

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1308 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1309 · Veure més »

1317

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1317 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1326 · Veure més »

1332

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1332 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1335 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1344 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1352 · Veure més »

1361

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1361 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1385 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1388 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1391 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1393 · Veure més »

1438

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1438 · Veure més »

1441

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1441 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1450 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1452 · Veure més »

1471

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1471 · Veure més »

1482

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1482 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1484 · Veure més »

1486

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1486 · Veure més »

1491

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1491 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1492 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1494 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1505 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1508 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1510 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1526 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1527 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1533 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1534 · Veure més »

1539

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1539 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1551 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1556 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1558 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1559 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1597 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1598 · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1628 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1796 · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 18 de maig · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1814 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1831 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1848 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Ferrara і 1860 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Duc de Ferrara, Marquesat de Ferrara, Marquès de Ferrara, Senyoriu de Ferrara.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »