Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Metre

Índex Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

126 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Alacant, Albert Abraham Michelson, Anglaterra, Antoine Lavoisier, Arc (geometria), Arc de meridià, Àngstrom, Barcelona, Buit, Castell de Bellver, Centímetre, Christiaan Huygens, Christopher Wren, Científic, Cinta mètrica, Conferència General de Pesos i Mesures, Constant física, Convenció del Metre, Criptó, Diàmetre, Dunkerque, El Masnou, Espectre, Filosofia, Força, França, Francès, Francesc Joan Domènec Aragó, Fusió (canvi d'estat), Gel, Giovanni Cassini, Grau Celsius, Gravetat, Grec, Guerra del Francès, Guerra Gran, Illa d'Eivissa, Illes Balears, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Interferòmetre, Interferometria, Iridi, Jean Picard, Jean-Baptiste Joseph Delambre, Jocs Olímpics d'estiu de 1992, John Wilkins, Joseph Needham, Kriptó, Línia equatorial, ..., Línia espectral, Llautó, Llum, Longitud, Longitud d'ona, Mallorca, Matagalls, Meridià, Meridià verd, Metre, Micròmetre, Nanòmetre, Nicolas de Condorcet, Nivell d'energia, Notació científica, Ocata, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Ona, París, Pèndol, Període, Perpinyà, Pierre François André Méchain, Pierre-Simon Laplace, Platí, Pol nord, Polzada, Pressió atmosfèrica, Puig de l'Estella, Puigsacalm, Quilòmetre, Quilogram, Radiació electromagnètica, Rellotge atòmic, Rocacorba, Roig, Rosselló, Salses, Sèvres, Sector circular, Segle XVIII, Segon, Sistema Imperial d'Unitats, Sistema Internacional d'Unitats, Taronja, Temperatura, Temps, Terra, Unitat bàsica del SI, Unitat de longitud, Velocitat de la llum, 10 de desembre, 1668, 1669, 1675, 1718, 1739, 1790, 1791, 1792, 1795, 1798, 1799, 1806, 1808, 1889, 1927, 1983, 1992, 20 d'octubre, 21 d'octubre, 22 de juny, 26 de març, 28 de setembre, 6 d'octubre, 8 de maig. Ampliar l'índex (76 més) »

Acadèmia Francesa de les Ciències

LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Nou!!: Metre і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »

Alacant

Alacant és un municipi del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Metre і Alacant · Veure més »

Albert Abraham Michelson

Albert Abraham Michelson (Strzelno, Alemanya 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.

Nou!!: Metre і Albert Abraham Michelson · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Metre і Anglaterra · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Metre і Antoine Lavoisier · Veure més »

Arc (geometria)

Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.

Nou!!: Metre і Arc (geometria) · Veure més »

Arc de meridià

En geodèsia, el mesurament d'un arc meridià és una determinació molt precisa de la distància entre dos punts amb la mateixa longitud.

Nou!!: Metre і Arc de meridià · Veure més »

Àngstrom

Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud, reconeguda internacionalment, equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres i a 1/6.438,4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissió del cadmi.

Nou!!: Metre і Àngstrom · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Metre і Barcelona · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Metre і Buit · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del segle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Metre і Castell de Bellver · Veure més »

Centímetre

El centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre.

Nou!!: Metre і Centímetre · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Metre і Christiaan Huygens · Veure més »

Christopher Wren

Sir Christopher Wren (20 d'octubre de 1632 - 25 de febrer de 1723) va ser un científic i arquitecte del segle XVII, famós pels seus treballs de reconstrucció de les esglésies de Londres després del gran incendi de 1666.

Nou!!: Metre і Christopher Wren · Veure més »

Científic

Científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.

Nou!!: Metre і Científic · Veure més »

Cinta mètrica

Cinta mètrica extensible. Una cinta mètrica és un instrument de mesura que consisteix en una cinta flexible graduada i que es pot enrotllar, fent que el transport sigui més fàcil.

Nou!!: Metre і Cinta mètrica · Veure més »

Conferència General de Pesos i Mesures

La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Metre і Conferència General de Pesos i Mesures · Veure més »

Constant física

En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.

Nou!!: Metre і Constant física · Veure més »

Convenció del Metre

La Convenció del Metre (Convention du Mètre) és un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a París per 17 estats amb el propòsit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia.

Nou!!: Metre і Convenció del Metre · Veure més »

Criptó

El criptó és un element de la taula periòdica el símbol del qual és Kr i el seu nombre atòmic és 36.

Nou!!: Metre і Criptó · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Metre і Diàmetre · Veure més »

Dunkerque

Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Metre і Dunkerque · Veure més »

El Masnou

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Metre і El Masnou · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Metre і Espectre · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Metre і Filosofia · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Metre і Força · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Metre і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Metre і Francès · Veure més »

Francesc Joan Domènec Aragó

Francesc Joan Domènec Aragó (en francès François Arago), (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853) fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Metre і Francesc Joan Domènec Aragó · Veure més »

Fusió (canvi d'estat)

Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.

Nou!!: Metre і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »

Gel

El gel o glaç és l'estat sòlid de l'aigua (H2O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K, 32 °F), que és el seu punt de congelació.

Nou!!: Metre і Gel · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (1625-1712) fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: Metre і Giovanni Cassini · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Metre і Grau Celsius · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Metre і Gravetat · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Metre і Grec · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Metre і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Metre і Guerra Gran · Veure més »

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Metre і Illa d'Eivissa · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Metre і Illes Balears · Veure més »

Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

Logo del NIST L'Institut Nacional de Normes i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.

Nou!!: Metre і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »

Interferòmetre

Esquema d'un interferòmetre de Jamin. L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa.

Nou!!: Metre і Interferòmetre · Veure més »

Interferometria

La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra.

Nou!!: Metre і Interferometria · Veure més »

Iridi

L'iridi és un element químic de nombre atòmic 77, que se situa en el grup 9 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Metre і Iridi · Veure més »

Jean Picard

Jean Picard va ser un astrònom francès, del segle XVII, conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de La Terra.

Nou!!: Metre і Jean Picard · Veure més »

Jean-Baptiste Joseph Delambre

Jean Baptiste Joseph, chevalier Delambre (Amiens, 19 de setembre de 1749 – París, 19 d'agost de 1822) va ser un matemàtic i astrònom francès.

Nou!!: Metre і Jean-Baptiste Joseph Delambre · Veure més »

Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Metre і Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

John Wilkins

John Wikins John Wilkins (1 de gener de 1614, Fawsley, Northamptonshire - 19 de novembre de 1672) va ser pastor protestant i autor de diversos treballs científics.

Nou!!: Metre і John Wilkins · Veure més »

Joseph Needham

Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.

Nou!!: Metre і Joseph Needham · Veure més »

Kriptó

Kriptó és el planeta originari de Superman.

Nou!!: Metre і Kriptó · Veure més »

Línia equatorial

Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.

Nou!!: Metre і Línia equatorial · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Metre і Línia espectral · Veure més »

Llautó

El llautó és un aliatge de coure i zinc.

Nou!!: Metre і Llautó · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Metre і Llum · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Metre і Longitud · Veure més »

Longitud d'ona

Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).

Nou!!: Metre і Longitud d'ona · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Metre і Mallorca · Veure més »

Matagalls

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental.

Nou!!: Metre і Matagalls · Veure més »

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa la volta a la Terra passant pels pols i serveix per mesurar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques.

Nou!!: Metre і Meridià · Veure més »

Meridià verd

Sala Meridiana de l'Observatori de París Plaques en homenatge a Francesc Aragó El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre.

Nou!!: Metre і Meridià verd · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Metre і Metre · Veure més »

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o el que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Nou!!: Metre і Micròmetre · Veure més »

Nanòmetre

Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.

Nou!!: Metre і Nanòmetre · Veure més »

Nicolas de Condorcet

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet fou un matemàtic, filòsof i polític francès del segle XVIII i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.

Nou!!: Metre і Nicolas de Condorcet · Veure més »

Nivell d'energia

Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.

Nou!!: Metre і Nivell d'energia · Veure més »

Notació científica

La notació científica, també denominada patró o notació en forma exponencial és una forma d'escriure els nombres que tenen valors massa grans (100000000000) o massa petits (0,00000000001) per a ser escrits de manera convencional.

Nou!!: Metre і Notació científica · Veure més »

Ocata

* Ocata (barri del Masnou), a la comarca del Maresme.

Nou!!: Metre і Ocata · Veure més »

Oficina Internacional de Pesos i Mesures

L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional de normalització.

Nou!!: Metre і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »

Ona

Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.

Nou!!: Metre і Ona · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Metre і París · Veure més »

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Nou!!: Metre і Pèndol · Veure més »

Període

* En física, període d'oscil·lació.

Nou!!: Metre і Període · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Metre і Perpinyà · Veure més »

Pierre François André Méchain

Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.

Nou!!: Metre і Pierre François André Méchain · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Metre і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Platí

El platí és un element químic de nombre atòmic 78 situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Metre і Platí · Veure més »

Pol nord

El pol Nord geogràfic. El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Nou!!: Metre і Pol nord · Veure més »

Polzada

La polzada (abreviat ”) és una mesura de longitud antropomètrica que equivalia a la longitud de la primera falange, en concret la distal, d'un dit polze.

Nou!!: Metre і Polzada · Veure més »

Pressió atmosfèrica

Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell.

Nou!!: Metre і Pressió atmosfèrica · Veure més »

Puig de l'Estella

* Puig de l'Estela, puig del Massís del Canigó, al límit dels termes comunals de Vallmanya, del Conflent, la Bastida, del Rosselló i de Cortsaví, del Vallespir.

Nou!!: Metre і Puig de l'Estella · Veure més »

Puigsacalm

El Puigsacalm és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.

Nou!!: Metre і Puigsacalm · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Metre і Quilòmetre · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Metre і Quilogram · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Metre і Radiació electromagnètica · Veure més »

Rellotge atòmic

Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.

Nou!!: Metre і Rellotge atòmic · Veure més »

Rocacorba

*Poblacions.

Nou!!: Metre і Rocacorba · Veure més »

Roig

El roig o vermell és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Nou!!: Metre і Roig · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Metre і Rosselló · Veure més »

Salses

Situació de la comuna de Salses al Rosselló Salses (en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Metre і Salses · Veure més »

Sèvres

Sèvres és un municipi francès, situat al departament dels Alts del Sena i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Metre і Sèvres · Veure més »

Sector circular

Un sector circular ombrejat en verd Un sector circular és la porció d'un cercle limitada per dos radis i un arc; la regió més petita es coneix com el sector menor i la més gran com el sector major.

Nou!!: Metre і Sector circular · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Metre і Segle XVIII · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Metre і Segon · Veure més »

Sistema Imperial d'Unitats

L’antiga oficina de Pesos i Mesures a Seven Sisters, Londres. Estàndards Imperials de longitud el 1876 a Trafalgar Square, Londres. El Sistema Imperial d'Unitats (en anglès:Imperial units o imperial system, també conegut com a British Imperial) és el sistema d'unitats definit a la llei britànica anomenada Weights and Measures Act de 1824, que més tard es va refinar i reduir.

Nou!!: Metre і Sistema Imperial d'Unitats · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Metre і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Taronja

Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Metre і Taronja · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Metre і Temperatura · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Metre і Temps · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Metre і Terra · Veure més »

Unitat bàsica del SI

Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.

Nou!!: Metre і Unitat bàsica del SI · Veure més »

Unitat de longitud

Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.

Nou!!: Metre і Unitat de longitud · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Metre і Velocitat de la llum · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 10 de desembre · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Metre і 1668 · Veure més »

1669

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Metre і 1669 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Metre і 1675 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Metre і 1718 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Metre і 1739 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Metre і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Metre і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Metre і 1792 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Metre і 1795 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Metre і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Metre і 1799 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Metre і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Metre і 1808 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Metre і 1889 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Metre і 1927 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Metre і 1983 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Metre і 1992 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 20 d'octubre · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 21 d'octubre · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 22 de juny · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 26 de març · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 28 de setembre · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 6 d'octubre · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Metre і 8 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Attòmetre, Decàmetre, Decímetre, Exàmetre, Femtòmetre, Fermi (unitat), Fermis, Gigametre, Gigàmetre, Hectòmetre, Hectòmetre cúbic, Hm³, Megàmetre, Metre patró, Metres, Mil.límetre, Milimetre, Mil·limetre, Mil·límetre, Mil·límetres, Milímetre, Mil•límetre, Miriàmetre, Miŀlímetre, Mm, Petàmetre, Picòmetre, Teràmetre, Yoctòmetre, Yotàmetre, Zeptòmetre, Zetàmetre.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »