Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1725

Índex 1725

;Països Catalans.

37 les relacions: Aliança de Hannover, Baixa Saxònia, Barcelona, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Còrsega, Compositor, Director d'orquestra, Espanya, Felip V d'Espanya, França, Georg Simon Löhlein, Giacomo Casanova, Gibraltar, Gran Bretanya, Guerra de Successió Espanyola, Hannover, Jonathan Swift, Maó, Morosaglia, Oberfranken, Pasquale Paoli, Pianista, Prússia, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvador Reixac, Tractat de Viena, Tractat de Viena (1725), Venècia, Violí, 16 de juliol, 1798, 1807, 2 d'abril, 3 de setembre, 30 d'abril, 5 d'abril.

Aliança de Hannover

L'Aliança de Hannover va ser un acord militar defensiu signat el 3 de setembre de 1725 entre Gran Bretanya, França i Prússia, a la qual posteriorment es van adherir les Províncies Unides dels Països Baixos (1726), Suècia i Dinamarca (1727).

Nou!!: 1725 і Aliança de Hannover · Veure més »

Baixa Saxònia

La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: 1725 і Baixa Saxònia · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: 1725 і Barcelona · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: 1725 і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: 1725 і Còrsega · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: 1725 і Compositor · Veure més »

Director d'orquestra

Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.

Nou!!: 1725 і Director d'orquestra · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: 1725 і Espanya · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: 1725 і Felip V d'Espanya · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: 1725 і França · Veure més »

Georg Simon Löhlein

Georg Simon Löhlein (Neustadt bei Coburg, Alta Francònia, 16 de juliol de 1725 - Gdańsk, Polònia, 16 de desembre de 1781) va ser un pianista, violinista, professor de música, director d'orquestra i compositor.

Nou!!: 1725 і Georg Simon Löhlein · Veure més »

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Nou!!: 1725 і Giacomo Casanova · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: 1725 і Gibraltar · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: 1725 і Gran Bretanya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: 1725 і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: 1725 і Hannover · Veure més »

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Nou!!: 1725 і Jonathan Swift · Veure més »

Maó

Vista de sa Costa de ses Voltes i el Claustre, entre el port i el centre de Maó Maó (oficialment Maó-Mahón) és un municipi i ciutat de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa i actual seu del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: 1725 і Maó · Veure més »

Morosaglia

Morosaglia (en cors Merusaglia) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.

Nou!!: 1725 і Morosaglia · Veure més »

Oberfranken

Oberfranken o Alta Francònia és una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern) et una Bezirk (Baviera).

Nou!!: 1725 і Oberfranken · Veure més »

Pasquale Paoli

Pintura de Pasquale Paoli per Cosway Pasquale Paoli (francès Pascal Paoli) (Morosaglia, 5 d'abril de 1725 - Londres, 5 de febrer de 1807) fou un dirigent polític cors, líder de la nació, considerat el pare de la pàtria corsa.

Nou!!: 1725 і Pasquale Paoli · Veure més »

Pianista

Pianista de jazz Un pianista és la persona que toca el piano.

Nou!!: 1725 і Pianista · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: 1725 і Prússia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: 1725 і República de Venècia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: 1725 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salvador Reixac

Primera pàgina de la particel·la de violí 1r d'un trio de '''Salvador Reixac''' per a dos violins i baix Salvador Reixac (Barcelona ca. 1725 - Trillo, província d'Osca, 1780) fou un compositor i violinista català.

Nou!!: 1725 і Salvador Reixac · Veure més »

Tractat de Viena

* Tractat de Viena (1606).

Nou!!: 1725 і Tractat de Viena · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: 1725 і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 1725 і Venècia · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Nou!!: 1725 і Violí · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1725 і 16 de juliol · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: 1725 і 1798 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: 1725 і 1807 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1725 і 2 d'abril · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1725 і 3 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1725 і 30 d'abril · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1725 і 5 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »