Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Usa IA

Taula de continguts

1. 400 les relacions: Abas Bahadur, ABC-Clio, Abd Allah ibn Qazaghan, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Adil Shah Jalayir, Agha Beghi, Ahmad ibn Uways, Ak Bugha Naiman, Ak Timur Bahadur, Akçay, Aksaray, Alaşehir, Alatagh i Awnik (1394), Alcorà, Ali Beg ibn Arghun Shah, Alinjak, Aljai Khatun Agha, Aljaitu Apardi, Allahdad, Amasya, Amir Husayn, Amir Wali ibn Ali Hindu, Amol, Amudarià, Andidjan, Ani, Ankara, Ankhud, Antalya, Apardi, Aq Qoyunlu, Aracòsia, Ardabil, Arzanene, Índia, İzmit, Badakhxan, Bagdad, Bagrat V de Geòrgia, Baiazet I, Balat, Balkh, Barles, Barquq, Batalla d'Ankara, Batalla de Nicòpolis (1396), Bayazid Jalayir, Bayram, Baysunkur, Bazarji, ... Ampliar l'índex (350 més) » « Shrink índex

2. Morts el 1405
3. Samarcanda

Abas Bahadur

Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.

Veure Tamerlà і Abas Bahadur

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Tamerlà і ABC-Clio

Abd Allah ibn Qazaghan

Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.

Veure Tamerlà і Abd Allah ibn Qazaghan

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Veure Tamerlà і Abu Bakr ibn Mihran Xah

Adil Shah Jalayir

Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Veure Tamerlà і Adil Shah Jalayir

Agha Beghi

* Agha Beghi, coneguda com a Beghisi Sultan, filla de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Agha Beghi

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Veure Tamerlà і Ahmad ibn Uways

Ak Bugha Naiman

Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.

Veure Tamerlà і Ak Bugha Naiman

Ak Timur Bahadur

Ak Timur Bahadur (Aktemur Bahadur) fou un amir (general) de Tamerlà, fidel personal seu.

Veure Tamerlà і Ak Timur Bahadur

Akçay

Akçay és un mahalle del districte d'Edremit a la província de Balıkesir (Turquia) a 10 km d'Edremit.

Veure Tamerlà і Akçay

Aksaray

Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.

Veure Tamerlà і Aksaray

Alaşehir

Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).

Veure Tamerlà і Alaşehir

Alatagh i Awnik (1394)

Alatagh i Awnik són dos manuscrits escrits en caràcters caldeus que es van crear a l'any 1394.

Veure Tamerlà і Alatagh i Awnik (1394)

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Veure Tamerlà і Alcorà

Ali Beg ibn Arghun Shah

Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.

Veure Tamerlà і Ali Beg ibn Arghun Shah

Alinjak

Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).

Veure Tamerlà і Alinjak

Aljai Khatun Agha

Aljai Khatun Agha, filla de Moslama ibn Qazaghan, fou la primera esposa del gran conqueridor Tamerlà i emperadriu de Txagatai.

Veure Tamerlà і Aljai Khatun Agha

Aljaitu Apardi

Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.

Veure Tamerlà і Aljaitu Apardi

Allahdad

Allahdad fou un amir de Tamerlà que va actuar al i primers anys del XV.

Veure Tamerlà і Allahdad

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Veure Tamerlà і Amasya

Amir Husayn

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.

Veure Tamerlà і Amir Husayn

Amir Wali ibn Ali Hindu

Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.

Veure Tamerlà і Amir Wali ibn Ali Hindu

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Veure Tamerlà і Amol

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Veure Tamerlà і Amudarià

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Veure Tamerlà і Andidjan

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Veure Tamerlà і Ani

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Veure Tamerlà і Ankara

Ankhud

Andkhud (o Ankhud) fou una antiga ciutat del Guzgan al nord de Khurasan, que formava el seu districte mes al nord.

Veure Tamerlà і Ankhud

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Veure Tamerlà і Antalya

Apardi

Els apardi (plural apardis) foren un tuman (deu mil guerrers) mongol turquitzat de Transoxiana, que apareix al.

Veure Tamerlà і Apardi

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Veure Tamerlà і Aq Qoyunlu

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Veure Tamerlà і Aracòsia

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Veure Tamerlà і Ardabil

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Veure Tamerlà і Arzanene

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Tamerlà і Índia

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Veure Tamerlà і İzmit

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Veure Tamerlà і Badakhxan

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Tamerlà і Bagdad

Bagrat V de Geòrgia

Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.

Veure Tamerlà і Bagrat V de Geòrgia

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Veure Tamerlà і Baiazet I

Balat

Balat és una petita vila de Turquia propera al lloc de l'antiga Milet, en l'actual Província d'Aydın, districte de Didim.

Veure Tamerlà і Balat

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Veure Tamerlà і Balkh

Barles

Els barles (llengua txagatai i farsi برلاس Barlās; també apareix com a Berlas o Birlas) foren una tribu mongolaB.F. Manz, The rise and rule of Tamerlan, Cambridge University Press, Cambridge 1989, p. 28: "...

Veure Tamerlà і Barles

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Veure Tamerlà і Barquq

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Veure Tamerlà і Batalla d'Ankara

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Veure Tamerlà і Batalla de Nicòpolis (1396)

Bayazid Jalayir

Bayazid Jalayir o Bayazid Beg (+1361) fou un amir o beg del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Veure Tamerlà і Bayazid Jalayir

Bayram

Bayram és una paraula turca que prové del pahlavi que fa referència a aquelles festivitats religioses o laiques que se celebren en l'àmbit de tot el país, i per tant no són festes locals.

Veure Tamerlà і Bayram

Baysunkur

* Ghiyath al-Din Baysonghor (1397 - 1433), príncep timúrida fill de Xahrukh.

Veure Tamerlà і Baysunkur

Bazarji

Bazarji fou un suposat kan de l'Horda d'Or només esmentat per Hajji Abdul Ghassar- Hauria governat vers el 1361.

Veure Tamerlà і Bazarji

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Tamerlà і Bòsfor

Beilicat de Sinope

Mapa El beilicat de Sinope fou un estat turcman que va viure vers el 1247 i una data indeterminada del prop del 1335, quan fou conquerit pels amirs o beis de Kastamonu.

Veure Tamerlà і Beilicat de Sinope

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Veure Tamerlà і Beilicat de Tin

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Veure Tamerlà і Beilicat dels germiyànides

Beilicat dels karamànides

El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.

Veure Tamerlà і Beilicat dels karamànides

Beilicat dels saruhànides

El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Veure Tamerlà і Beilicat dels saruhànides

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Veure Tamerlà і Beirut

Besni

Besni és una ciutat de Turquia a la Província d'Adıyaman, a 44 km a l'oest de la ciutat d'Adıyaman.

Veure Tamerlà і Besni

Beyşehir

Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.

Veure Tamerlà і Beyşehir

Bhatnair

Bhatnair (o Bhatner) és una fortalesa de Rajasthan, al nord de Bikaner a la riba esquerra del riu Ghagar.

Veure Tamerlà і Bhatnair

Bikijuk

Bikijuk (Beg Chuk) (segle XIV) fou el principal amir del kan Tughluq Timur de Mogolistan i Txagatai.

Veure Tamerlà і Bikijuk

Bitlis

Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.

Veure Tamerlà і Bitlis

Bogeria i deposició de Miran Xah

La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah.

Veure Tamerlà і Bogeria i deposició de Miran Xah

Brusa

Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.

Veure Tamerlà і Brusa

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Veure Tamerlà і Bukharà

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Tamerlà і Bulgària

Burhan al-Din

Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.

Veure Tamerlà і Burhan al-Din

Buyan Suldus

Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.

Veure Tamerlà і Buyan Suldus

Campanya contra els kara koyunlu (1395)

La campanya contra els kara koyunlu de 1395 va ser encarregada per Tamerlà al seu fill Miran Xah i als seus amirs, amb el suport de Pir Muhammad.

Veure Tamerlà і Campanya contra els kara koyunlu (1395)

Campanya contra els turcmans (1393)

La campanya contra els turcmans de 1393 foren unes operacions militars fetes per Tamerlà contra el cap turcman Sariq Muhammad i contra la comarca de Derbent al Kurdistan.

Veure Tamerlà і Campanya contra els turcmans (1393)

Campanya d'Anatòlia oriental (1400)

La campanya d'Anatòlia oriental de 1400, liderada per Tamerlà, va ser una represàlia per l'actuació de Baiazet I amb Tahartan d'Erzincan.

Veure Tamerlà і Campanya d'Anatòlia oriental (1400)

Campanya de Bagdad (1401)

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà sobre Bagdad i l'Iraq Arabí, que va portar a la recuperació del territori que s'havia perdut el 1394.

Veure Tamerlà і Campanya de Bagdad (1401)

Campanya de Bagdad (1403-1404)

La campanya de Bagdad de 1403-1404 fou un conjunt d'operacions militars que van comportar la recuperació de l'Iraq i Bagdad pels timúrides.

Veure Tamerlà і Campanya de Bagdad (1403-1404)

Campanya de Bagdad de Tamerlà

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà que va portar a la conquesta de Bagdad el 1393, que no onstant es va perdre el 1394.

Veure Tamerlà і Campanya de Bagdad de Tamerlà

Campanya de Fars (1393)

La campanya de Fars són les operacions militars realitzades per Tamerlà i el seu exèrcit per la conquesta de Fars el 1393 que van suposar el final del muzaffàrides.

Veure Tamerlà і Campanya de Fars (1393)

Campanya de Kirkuk i Mossul

La campanya de Kirkuk i Mossul foren les operacions militars de Tamerlà en aquestes zones el 1393, on totes les ciutats i regions es van sotmetre sense lluita.

Veure Tamerlà і Campanya de Kirkuk i Mossul

Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

El 1399 i 1440 es van produir campanyes militars paral·leles no dirigides personalment per Tamerlà.

Veure Tamerlà і Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

Campanya de Lur-i Kučik (1393)

La campanya de Lur-i Kučik (1393) foren les operacions militars realitzades per Tamerlà al Petit Lur el 1393.

Veure Tamerlà і Campanya de Lur-i Kučik (1393)

Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.

Veure Tamerlà і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

Campanya de Síria

La campanya de Síria fou un conjunt d'operacions militars de l'exèrcit de Tamerlà que va entrar a Síria (1400) i va ocupar Alep, Hama, Homs, Baalbek i altres ciutats i va culminar amb la conquesta de Damasc (1401), evacuant després els territoris conquerits.

Veure Tamerlà і Campanya de Síria

Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)

La campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan del 1386 foren una sèrie d'operacions militars fetes per Tamerlà i el seu exèrcit al Azerbaidjan, Nakhitxevan, Karabagh i Armènia per imposar el seu domini a la regió Arribat a Nihawand procedent del Lur-i Kučik, Tamerla va tenir notícies de que Ahmad ibn Uways, el sultà jalayírida, havia sortit de Bagdad i anava cap a Tabriz per defensar aquesta ciutat de nous atacs.

Veure Tamerlà і Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)

Campanya del Caucas (1395)

La campanya del Caucas fou una continuació de la campanya de Tamerlà contra Toktamix, que es va desenvolupar sobretot al Caucas i al riu Volga el 1395 i 1396.

Veure Tamerlà і Campanya del Caucas (1395)

Campanya del Diyar Bakr

La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.

Veure Tamerlà і Campanya del Diyar Bakr

Campanya del Diyar Bakr (1401)

La campanya del Diyar Bakr fou una campanya militar feta per l'exèrcit de Tamerlà a aquesta regió el 1401.

Veure Tamerlà і Campanya del Diyar Bakr (1401)

Campanya del Khuzestan (1393)

La campanya de Khuzestan fou una sèrie d'operacions militars dutes a terme per les forces de Tamerlà al Khuzestan el 1393.

Veure Tamerlà і Campanya del Khuzestan (1393)

Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)

La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.

Veure Tamerlà і Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)

Campanya dels Set Anys (1399-1404)

La Campanya dels Set Anys fou la darrera campanya de Tamerlà (va morir quan iniciava la següent) i estava prevista per durar set anys, però no va arribar a cinc anys (si bé se cert que es va desenvolupar en sis anys diferents) iniciant-se el setembre de 1399 i acabant a l'agost del 1404.

Veure Tamerlà і Campanya dels Set Anys (1399-1404)

Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)

La campanya dels Cinc Anys de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà prevista per cinc anys i que després es va completar en quatre (1392-1396) Timur estava a punt per l'inici de la campanya dita del Cinc Anys.

Veure Tamerlà і Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)

Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)

Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.

Veure Tamerlà і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)

Canighul

Canighul (Kanighul) o Canghul es una plana propera a Samarcanda on Tamerlà va edificar una importants Jardins.

Veure Tamerlà і Canighul

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Veure Tamerlà і Carles VI de França

Cinquena campanya de Geòrgia (1400)

La cinquena campanya de Geòrgia de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà a aquest regne que es va produir el hivern del 1399 al 1400.

Veure Tamerlà і Cinquena campanya de Geòrgia (1400)

Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377)

La cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377) fou una campanya militar dirigida personalment per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan i el seu kan Kamar al-Din.

Veure Tamerlà і Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377)

Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

La cinquena expedició de Tamerlà a Khwarizm fou conseqüència dels atacs dels sufis a Transoxiana el 1387 i 1388.

Veure Tamerlà і Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

Conflicte amb els mamelucs (1400)

El conflicte de Tamerlà amb els mamelucs fou un enfrontament no armat que es va desenvolupar el 1400 i va culminar el 1403 quan els mamelucs van reconèixer formalment la sobirania de Tamerlà En temps del sultà Barquq, un doctor religiós de Sawa a l'Iraq Ajamita fou enviat per Timur a Egipte com ambaixador.

Veure Tamerlà і Conflicte amb els mamelucs (1400)

Conflicte de Khwarizm (1378)

El conflicte a Khwarizm de 1378 fou un enfrontament entre la kanat Txagatai de Tamerlà i l'estat aliat de Khwarizm.

Veure Tamerlà і Conflicte de Khwarizm (1378)

Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384)

La conquesta de Gurgan i Astarabad fou una campanya militar de Tamerlà del 1384 que va comportar la conquesta d'aquesta regió i ciutat, la fugida de l'amir Wali i el restabliment al poder efectiu del kan.

Veure Tamerlà і Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384)

Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384)

La conquesta de Rayy i Sultaniya foren unes operacions militar de Tamerlà i els seus generals que van portar a la conquesta d'aquestes ciutats de l'Iraq Ajamita el 1384 (i territoris de l'entorn a l'inici del 1385) Després d'ocupar Astarabad, Tamerlà hi va deixar a Utx Kara Bahadur i Ak Bugha per passar allí el hivern amb el gruix de l'exèrcit, i ell mateix, amb 3 de cada dotze soldats, va sortir cap a l'Iraq Ajamita en direcció a Rayy.

Veure Tamerlà і Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384)

Conquesta de Sirjan (1396)

La conquesta de Sirjan fou el desenllaç d'un llarg setge que va començar el 1393 i que amb diferent intensitat es va perllongar fins al 1396.

Veure Tamerlà і Conquesta de Sirjan (1396)

Conquesta de Sivas (1400)

Sivas fou conquerida per Tamerlà el 1400.

Veure Tamerlà і Conquesta de Sivas (1400)

Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)

La conquesta del Zamindawar i la guerra amb els Nekudaris fou un conflicte militar que es va desenvolupar a la regió de Bust i Kandahar el desembre de 1383 i gener de 1384 Procedent de Zaranj, Timur va avançar a l'est cap a Bust.

Veure Tamerlà і Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Tamerlà і Constantinoble

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Tamerlà і Danubi

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Veure Tamerlà і Dardanels

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Veure Tamerlà і Dascilèon

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Veure Tamerlà і Delhi

Deportació dels tàtars negres (1403)

El tàtars negres, un dia deportat a l'Àsia Menor, foren deportats per Tamerlà a Transoxiana després de la seva victòria a Anatòlia.

Veure Tamerlà і Deportació dels tàtars negres (1403)

Dervix

1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.

Veure Tamerlà і Dervix

Devastació i conquesta del Sistan (1383)

La devastació i conquesta del Sistan foren les activitats militars de Tamerlà a la regió del Sistan el 1383.

Veure Tamerlà і Devastació i conquesta del Sistan (1383)

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Veure Tamerlà і Dhu l-Kadr

Dilxad Agha

Dilxad Agha, Dilshad Agha o Delshad Agha (+1383) fou una princesa del Mogolistan, del clan dughlat, filla del Khan i amir Kamar al-Din.

Veure Tamerlà і Dilxad Agha

Dinastia Candar

La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.

Veure Tamerlà і Dinastia Candar

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Veure Tamerlà і Dinastia jalayírida

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Veure Tamerlà і Dinastia Kart

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Veure Tamerlà і Dinastia Ming

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Veure Tamerlà і Divriği

Dughlat

Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai.

Veure Tamerlà і Dughlat

Duwa

Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).

Veure Tamerlà і Duwa

Eltxi Bugha

Eltxi Bugha Selduz o Oljai Bugha Selduz o fou un amir dels suldus (Sulduz) que dirigia una secció del tuman localitzada al Bakelan, separada de la principal dirigida per Buyan Sulduz (localitzada a Shadman i el Caghaniyan).

Veure Tamerlà і Eltxi Bugha

Esfarayen

Esfarayen és un comtat de la província iraniana del Khorasan Nord, que porta el nom d'una antiga ciutat dels primers temps de l'islam.

Veure Tamerlà і Esfarayen

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Tamerlà і Esmirna

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Veure Tamerlà і Eubea

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Veure Tamerlà і Eufrates

Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400)

Lexpedició a l'emirat de Dhu l-Kadr o Abulistan/Elbistan i a la zona del Eufrates (1400) fou una campanya militar de les forces de Tamerlà que havien conquerit Sivas i avançaven cap al sud.

Veure Tamerlà і Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400)

Expedició a la Xina (1404-1405)

L'expedició a la Xina de Tamerlà fou la darrera expedició del conqueridor iniciada el 1404, que no va ser culminada, ja que va morir de camí (1405).

Veure Tamerlà і Expedició a la Xina (1404-1405)

Expedició al Lur-i Kučik (1386)

L'expedició al Lur-i Kučik o Petit Lur el 1386 va ser una campanya militar liderada per Tamerlà, que es va justificar amb motius religiosos.

Veure Tamerlà і Expedició al Lur-i Kučik (1386)

Expedició al Mogolistan d'Umar Xaikh (1377)

L'expedició al Mogolistan d'Umar Xaikh (1377) fou una breu campanya militar desenvolupada pel príncep Umar Xaikh, governador d'Andijan (Vall de Fergana) i fill de Tamerlà, contra el kan Kamar al-Din.

Veure Tamerlà і Expedició al Mogolistan d'Umar Xaikh (1377)

Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)

L' expedicio i conquesta d'Herat, capital de la dinastia Kart, per part de Tamerlà, fou un proces iniciat el 1380 i desenvolupat el 1381, culminat incidentalment el 1383.

Veure Tamerlà і Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)

Extermini dels Muzaffàrides (1393)

L'extermini dels muzaffàrides fou un ordre conscient dictada per Tamerlà que va comportar la mort de tots els prínceps d'aquesta dinastia, vell i joves, fins i tot infants, exceptuant els que havien estat cegats.

Veure Tamerlà і Extermini dels Muzaffàrides (1393)

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Veure Tamerlà і Farah

Firuzkuh

* Firuzkuh (gúrides), capital de la dinastia gúrida a l'Afganistan.

Veure Tamerlà і Firuzkuh

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Veure Tamerlà і Gazni

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Veure Tamerlà і Genguis Khan

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Veure Tamerlà і Genguiskhànides

Ghiyath al-Din Khwandamir

Ghiyath al-Din Khwandamir (vers 1475 - 1535/1536) fou un historiador persa, probablement nascut a Herat, fou enterrat a Delhi, a petició pròpia.

Veure Tamerlà і Ghiyath al-Din Khwandamir

Ghiyath al-Din Terkhan

Ghiyath al-Din Terkhan (segle XIV) fou un amir de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Ghiyath al-Din Terkhan

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Veure Tamerlà і Golf Pèrsic

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Veure Tamerlà і Gorgan

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Veure Tamerlà і Gorgan (ciutat)

Guerra a Transoxiana

La guerra a Transoxiana de 1387-1388 foren unes incursions principalment dels sufis de Khwarizm i de guerrers de Toktamix i la seva Horda (als que es van afegir els jats de Mogulistan només per saquejar).

Veure Tamerlà і Guerra a Transoxiana

Guerra contra els sayyids de Mazanderan

La guerra contra els sayyids de Mazanderan fou un conflicte militar que va enfrontar a Tamerlà i el seu kanat Txagatai amb els sayyids maraixis de Mazanderan (Amol i Sari principalment); es va desenvolupar el 1392 i va suposar la submissió completa d'aquests sayyids.

Veure Tamerlà і Guerra contra els sayyids de Mazanderan

Guerra del Mogolistan (1389-1390)

La guerra de Mogolistan del 1389-1390 fou un conflicte armat entre el kanat de Txagatai líderat pel gran amir Tamerlà i el kanat de Mogolistan liderat per Khizr Khan que s'havia apoderat de part del Mogolistan Timur pensava seguir la guerra contra Toktamish però els notables li van suplicar que primer anés a combatre a Khizr Khan, kan de Mogulistan i a l'amir Ankatura el nebot d' Hajji Beg Irkanut.

Veure Tamerlà і Guerra del Mogolistan (1389-1390)

Guerra del Mogolistan (1399-1400)

La guerra del Mogolistan del 1399 al 1400 fou un conflicte militar desenvolupat al kanat de Mogolistan.

Veure Tamerlà і Guerra del Mogolistan (1399-1400)

Gur-e Amir

El Gur-e Amir (persa: گور امیر) és el mausoleu del conqueridor asiàtic Tamerlà (conegut com a Timur) a Samarcanda, actual Uzbekistan.

Veure Tamerlà і Gur-e Amir

Hajji Barles

Hajji Barles - de nom complet Hajji Saif al-Din Barles, sent hajji una mena de títol indicatiu de que havia fet el pelegrinatge a la Meca - (segle XIV) fou amir o beg de la tribu Barles de Transoxiana al kanat de Txagatai.

Veure Tamerlà і Hajji Barles

Hakkâri (ciutat)

Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.

Veure Tamerlà і Hakkâri (ciutat)

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Tamerlà і Herat

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Veure Tamerlà і Hijaz

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Veure Tamerlà і Hindu Kush

Hivern al Karabag (1401-1402)

El hivern del 1401 al 1402 Tamerlà va passar el hivern al Karabagh i es va desenvolupar diversos fets.

Veure Tamerlà і Hivern al Karabag (1401-1402)

Hivern al Karabagh (1403-1404)

Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.

Veure Tamerlà і Hivern al Karabagh (1403-1404)

Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central

L'hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central va ser una època d'esdeveniments clau.

Veure Tamerlà і Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central

Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)

Tahartan d'Erzincan va oferir la submissió personal a Tamerlà el 1394; Aydin s'havia sotmès pero en canvi no va complir el pacte de capituació i Tamerlà va enviar tropes i després d'alguns assalts, el príncep local Baiazet es va rendir.

Veure Tamerlà і Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Veure Tamerlà і Horda Blanca

Husayn Sufi

Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.

Veure Tamerlà і Husayn Sufi

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Veure Tamerlà і Illa de Rodes

Ilyas Khoja

Ilyas Khoja (+ 1368) fou kan de Transoxiana o Txagatai occidental (1363) i kan de Mogolistan del 1363 al 1368.

Veure Tamerlà і Ilyas Khoja

Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)

La incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan fou una campanya militar feta per Tamerlà en aquestes zones el 1393.

Veure Tamerlà і Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Veure Tamerlà і Indus

Inici de la campanya dels Set Anys

La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.

Veure Tamerlà і Inici de la campanya dels Set Anys

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Veure Tamerlà і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Tamerlà і Iraq

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Veure Tamerlà і Iraq ajamita

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Veure Tamerlà і Isfahan

Isfizar

Isfezar (farsi اسفزار, també Esfezār, Esfazār i Asafzar) és una població del districte de Mud, conmtat de Sarbisheh, a la província iraniana de Khorasan del Sud.

Veure Tamerlà і Isfizar

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Iskandar ibn Úmar Xaykh

Ja'un-i-Qurban

Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.

Veure Tamerlà і Ja'un-i-Qurban

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Veure Tamerlà і Jahan Xah Bahadur

Jahangir ibn Timur

Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Jahangir ibn Timur

Jaku Barles

Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Jaku Barles

Jalàyir

Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.

Veure Tamerlà і Jalàyir

Joan VII Paleòleg

Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.

Veure Tamerlà і Joan VII Paleòleg

Juvain

Juvain fou un districte del Khurasan.

Veure Tamerlà і Juvain

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Veure Tamerlà і Kabul

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Veure Tamerlà і Kabulistan

Kai Khusraw Khuttalani

Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.

Veure Tamerlà і Kai Khusraw Khuttalani

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Veure Tamerlà і Kaixgar

Kalat (ciutat)

Kalat o Qalat també Kelat i Khelat (urdú: قلات) és una ciutat del Pakistan capital del districte de Kalat, província del Balutxistan.

Veure Tamerlà і Kalat (ciutat)

Kamar al-Din

Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.

Veure Tamerlà і Kamar al-Din

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Veure Tamerlà і Kanat de Txagatai

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Veure Tamerlà і Kandahar

Kara Yülük Osman Bey

Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.

Veure Tamerlà і Kara Yülük Osman Bey

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Veure Tamerlà і Karaman (ciutat)

Karaunes

Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Veure Tamerlà і Karaunes

Kath

Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.

Veure Tamerlà і Kath

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Veure Tamerlà і Kayseri

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Veure Tamerlà і Kütahya

Kebeg Khan

Kebeg Khan o Kebek Khan (Qebeg o Quebeq Khan) fou una subsecció dels karaunes fundada pel kan de Txagatai Kebek abans de ser kan, amb el seu propi tumen, quan va tenir interès especial en la regió de Balkh i va reconstruir la ciutat que estava en ruïnes després d'haver estat destruïda pels mongols al primer terç del.

Veure Tamerlà і Kebeg Khan

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Veure Tamerlà і Kemah (Erzincan)

Khabul Xah

Khabul Shah (+ 1370) fou kan del Kanat de Txagatai del 1364 al 1370.

Veure Tamerlà і Khabul Xah

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Veure Tamerlà і Khalil Sultan

Khan Zade

Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Khan Zade

Khatai Bahadur

Khatai Bahadur (Khetai Bahadur, Khitai Bahadur, Khatay Bahadur) (+1377) fou un amir mongol al servei de Tamerlà des de abans del 1370, originalment al servei del kan de Mogolistan.

Veure Tamerlà і Khatai Bahadur

Khidr Khoja

Khidr Khoja, Khizr Khoja o Khidr Khwaja Khan (1368-1399) fou un kan de Mogolistan, el fill mes jove de Tughluq Timur.

Veure Tamerlà і Khidr Khoja

Khidr Yasauri

Khidr Yasauri o Khidr Yusuri (+1366) fou un amir turcomongol del tuman dels yasauris, que pasturava als territoris al nord de Samarcanda incloent probablement Bukharà.

Veure Tamerlà і Khidr Yasauri

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Veure Tamerlà і Khivà

Khorasan

* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.

Veure Tamerlà і Khorasan

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Veure Tamerlà і Khujand

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Veure Tamerlà і Khuttal

Khuzdar

Khuzdar o Khozdar (urdu: خضدار) és una ciutat de la província pakistanesa de Balutxistan.

Veure Tamerlà і Khuzdar

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Veure Tamerlà і Khwarizm

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Veure Tamerlà і Kiptxak

Kish

* Kish o Kix, ciutat sumèria.

Veure Tamerlà і Kish

Kitxik Khanum

Kitxik Khanum (Reina Menor, de nom real Tukal Khanum, Tukhal Khanum, Tuvakal Khanum) (segles XIV i XV) fou emperadriu de Txagatai i esposa de Tamerlà, probablement filla (algunes vegades s'ha dit que era germana) de Khidr Khoja, kan de Mogolistan i per tant una genguiskhànida.

Veure Tamerlà і Kitxik Khanum

Kodadad Husayni

Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Kodadad Husayni

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Veure Tamerlà і Konya

Kuhistan

Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.

Veure Tamerlà і Kuhistan

Kuldjha

Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.

Veure Tamerlà і Kuldjha

Kunduz

Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.

Veure Tamerlà і Kunduz

Kutlugh Turkhan Agha

Kutlugh Turkhan Agha (o Kutluq Turkan Agha (nascuda vers 1330, +1383) fou la germana gran de Tamerlà. Es va casar amb l'amir Daud que després fou un fidel personal de Tamerlà i governador de Samarcanda (1370) i foren pares de l'amir Sulayman Xah. A la mort de la seva mare el, Kutlugh Turkhan Agha es va fer càrrec de la casa de Taragai.

Veure Tamerlà і Kutlugh Turkhan Agha

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Veure Tamerlà і La Meca

La Xina dels Ming a la mort de Tai Tsu (1399-1400)

La China dels Ming va patir el 1399 la mort de l'emperador Tai Tsu.

Veure Tamerlà і La Xina dels Ming a la mort de Tai Tsu (1399-1400)

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Tamerlà і Lesbos

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Veure Tamerlà і Lituània

Llengua txagatai

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.

Veure Tamerlà і Llengua txagatai

Lluita per Bagdad (1402)

La lluita per Bagdad i l'Iraq Arabí va tornar a esclatar el 1402 entre els timúrides i els jalayírides.

Veure Tamerlà і Lluita per Bagdad (1402)

Lukman Padshah

Lukman Padshah (+ vers 1390) fou emir de Gurgan vassall de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Lukman Padshah

Lur-i Kučik

Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.

Veure Tamerlà і Lur-i Kučik

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Veure Tamerlà і Mahmud Ghazan

Majd al-Din Isa al-Zahir

Majd al-Din Isa al-Zahir (+1407), fou un emir ortúkida de Mardin, fill i successor de Fakhr al-Din Dawud II al-Muzaffar el 1376.

Veure Tamerlà і Majd al-Din Isa al-Zahir

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Veure Tamerlà і Malatya

Malik Ghiyath al-Din

Malik Ghiyath al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Veure Tamerlà і Malik Ghiyath al-Din

Mallu Ikbal

Mallu Ikbal Khan fou un cap militar i polític del sultanat de Delhi al final del període tughlúquida.

Veure Tamerlà і Mallu Ikbal

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Veure Tamerlà і Manuel II Paleòleg

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Veure Tamerlà і Mar de Màrmara

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Tamerlà і Mar Egea

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Veure Tamerlà і Maraixi

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.

Veure Tamerlà і Mardin

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Veure Tamerlà і Mazandaran

Mendeixia

Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.

Veure Tamerlà і Mendeixia

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Veure Tamerlà і Miran Xah

Mogolistan

Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.

Veure Tamerlà і Mogolistan

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Veure Tamerlà і Moldàvia

Mort d'Umar Xaikh

La mort del príncep Umar Xaikh, segon fill de Tamerlà, es va produir el gener de 1394 mentre el seu pare ana a començar la campanya de Diyar Bakr, però no pas com a conseqüència directa d'aquesta.

Veure Tamerlà і Mort d'Umar Xaikh

Mort de Baiazet I (1403)

Baiazet I va morir presoner de Tamerlà el 18 de març de 1403.

Veure Tamerlà і Mort de Baiazet I (1403)

Mort de Muhammad Sultan (1403)

Muhammad Sultan, net i hereu de Tamerlà, va morir de malaltia el 22 de març de 1403.

Veure Tamerlà і Mort de Muhammad Sultan (1403)

Mort de Tamerlà

La mort de Tamerlà es va produir a Otrar el 18 de febrer de 1405 (calendari julià, aleshores vigent) o 27 de febrer de 1405 (calendari gregorià).

Veure Tamerlà і Mort de Tamerlà

Muín-ad-Din

Muín-ad-Din Alí ibn Jalal-ad-Din Muhàmmad Yazdí o, simplement, Muín-ad-Din (? - 1387) fou un historiador persa de la segona meitat del.

Veure Tamerlà і Muín-ad-Din

Mubàixir Bahadur

Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles  i, mort el 1410.

Veure Tamerlà і Mubàixir Bahadur

Muhammad Mireke

Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.

Veure Tamerlà і Muhammad Mireke

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.

Veure Tamerlà і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Multan

Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.

Veure Tamerlà і Multan

Murghab

El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.

Veure Tamerlà і Murghab

Musa Taychi'ut

Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.

Veure Tamerlà і Musa Taychi'ut

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Veure Tamerlà і Muzaffàrida

Nasir al-Din Muhammad

Nasir al-Din Muhammad fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Ghars al-Din Khalil, proclamat per un exèrcit otomà que va deposar al seu cosí germà Sadaka (fill de Shaban Suli) el 1399.

Veure Tamerlà і Nasir al-Din Muhammad

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Veure Tamerlà і Naupacte

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq (Nasir al-Din Mahmud Shah Tughluk) fou sultà de Delhi del 1393 al 1398/1399.

Veure Tamerlà і Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq

Niğde

miniatura Niğde (en llengua hitita nahita; en grec: nigdi, abans nīgde) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Niğde a la regió d'Anatòlia Central.

Veure Tamerlà і Niğde

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Veure Tamerlà і Nicomèdia

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure Tamerlà і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Veure Tamerlà і Otrar

Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394)

El 1394 els timúrides van perdre Bagdad i l'Iraq Àrab.

Veure Tamerlà і Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394)

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Tamerlà і Pèrsia

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Veure Tamerlà і Pequín

Pera (Constantinoble)

Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.

Veure Tamerlà і Pera (Constantinoble)

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.

Veure Tamerlà і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371

La primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371 fou una campanya militar feta per Tamerlà contra els jats (mogols) per prevenir nous atacs dels tumans de Mogolistan cap a Transoxiana.

Veure Tamerlà і Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371

Primera gran expedició contra Toktamix (1391)

La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.

Veure Tamerlà і Primera gran expedició contra Toktamix (1391)

Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387)

La primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387) foren dues campanyes militars dels timúrides cap al regne de Geòrgia, la primera i segona de les vuit expedicions que s'hi van fer durant el regnat de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387)

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Veure Tamerlà і Província de Fars

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Veure Tamerlà і Qara Qoyunlu

Qarshi

Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.

Veure Tamerlà і Qarshi

Qashqa Darya

Qashqa Darya (modernament escrit Kashkadarya) és un riu de l'Uzbekistan, que neix a les muntanyes del nord-est de Shar-i Sabz (Xahrisabz) i discurreix cap a l'oest formant una vall fèrtil; perd caudal progressivament i s'asseca al desert al sud de Bukharà, però en cas de pluja intensa el seu final es produeix en un petit llac situat a uns 50 km al sud de la ciutat de Bukharà.

Veure Tamerlà і Qashqa Darya

Qazaghan

Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).

Veure Tamerlà і Qazaghan

Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)

La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).

Veure Tamerlà і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)

Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

La quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376) fou una campanya militar de Timur contra el kanat de Mogolistan, que es va iniciar el 1375 quan Timur va enviar una part de l'exèrcit en expedició contra el kanat mentre ell mateix es dirigia a Khwarizm.

Veure Tamerlà і Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)

La quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) fou un atac militar (de fet el tercer efectiu) en resposta al conflicte iniciat el 1378 (vegeu Conflicte de Khwarizm (1378)).

Veure Tamerlà і Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Tamerlà і Quios

Ramadà

El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.

Veure Tamerlà і Ramadà

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Veure Tamerlà і Rayy

Relacions de Tamerlà amb la Xina Ming

Tamerlà va mantenir relacions comercials amb la dinastia Ming de la Xina.

Veure Tamerlà і Relacions de Tamerlà amb la Xina Ming

Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.

Veure Tamerlà і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Tamerlà і República de Venècia

Restauració de Baylakan (1404)

Tamerlà va restaurar Baylakan a finals del 1403 fins probablement a principis del 1404.

Veure Tamerlà і Restauració de Baylakan (1404)

Retorn a Samarcanda (1404)

Tamerlà va retornar a Samarcanda de la campanya dels Set Anys l'estiu del 1404.

Veure Tamerlà і Retorn a Samarcanda (1404)

Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita

El retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita es va produir després de la conquesta de Pèrsia (Fars) sota els muzaffàrides i va consolidar el domini timúrida a la regió (1393).

Veure Tamerlà і Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita

Retorn de Tamerlà a Samarcanda

Després de la campanya del Cinc Anys, completada de fet en quatre anys, Tamerlà va retornar a Samarcanda (1396) on va passar el hivern (1396-1397) El 17 de juliol de 1396 Timur va sortir d'Hamadan en direcció a Samarcanda.

Veure Tamerlà і Retorn de Tamerlà a Samarcanda

Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.

Veure Tamerlà і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

Revolta de Kepek Timur

La Revolta de Kepek Timur fou un rebel·lió del beg de l'anomenada Horda de Timur, de nom Kepek Timur, contra Tamerlà, que probablement va tenir lloc l'estiu del 1371.

Veure Tamerlà і Revolta de Kepek Timur

Revolta dels Ja'un-i Qurban i mort del darrer Kart (1389)

Els Ja'un-i Qurban van intentar una nova revolta el 1389 que no va reeixir.

Veure Tamerlà і Revolta dels Ja'un-i Qurban i mort del darrer Kart (1389)

Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban

La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.

Veure Tamerlà і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban

Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383)

A Herat i a Isfizar (Sabzawar d'Herat) es van produir el 1383 dues revoltes quasi simultànies però sense relació una amb l'altra.

Veure Tamerlà і Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383)

Revoltes de Mireke i dels Boroldai (1388)

Les revoltes de Mireke i dels Boroldai foren aixecaments contra l'autoritat de Tamerlà produits el 1388.

Veure Tamerlà і Revoltes de Mireke i dels Boroldai (1388)

Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti

Les revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti foren unes rebel·lions iniciades formalment per l'amir Musa Taychi'ut i per Zinda Hasham Apardi (Zinde Khusham Aparti) i continuades només per aquest, en contra de Tamerlà, que acabava de accedir al poder absolut a Transoxiana (kanat de Txagatai) i que es van produir el 1370 i 1371.

Veure Tamerlà і Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti

Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)

Les revoltes de Yadz i Nihawand foren unes rebel·lions que es van produir a aquestes ciutats el 1396 i que foren reprimides per les forces de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Veure Tamerlà і Rustem ibn Úmar Xaykh

Ruta de l'exèrcit del Khurasan

La Ruta de l'exèrcit del Khurasan va ser la ruta que va seguir l'exèrcit del Khurasan durant la Campanya dels Set Anys.

Veure Tamerlà і Ruta de l'exèrcit del Khurasan

Ruta de Tamerlà (1399)

Per la campanya dels Set Anys, Tamerlà va seguir una ruta fins a hivernar al Karabagh.

Veure Tamerlà і Ruta de Tamerlà (1399)

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Veure Tamerlà і Ruyan

Sabzevar

Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).

Veure Tamerlà і Sabzevar

Saif al-Din Barles

Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.

Veure Tamerlà і Saif al-Din Barles

Sali Sarai

Sali Sarai fou una població a la vora del riu Oxus o Jihun, uns 70 km al sud-est de Termez (Tirmidh), probablement propera a la desembocadura teòrica del riu Kafirnigan (que en el que seria la seva desembocadura generalment està sec) en la frontera entre Uzbekistan i Tadjikistan.

Veure Tamerlà і Sali Sarai

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Veure Tamerlà і Samarcanda

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Veure Tamerlà і Samsun

Sar Bugha

Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.

Veure Tamerlà і Sar Bugha

Sarai Mulk Khanum

Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Sarai Mulk Khanum

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Veure Tamerlà і Sarbadàrida

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Veure Tamerlà і Sari (Iran)

Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371

La segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371, fou una expedició militar dirigida per Tamerlà cap al Mogolistan com a part de la guerra contra Kebek, beg o amir de l'anomenada Horda de Timur.

Veure Tamerlà і Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Veure Tamerlà і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

Segona guerra de Transoxiana (1388-1389)

La segona guerra de Transoxiana fou la que es va lliurar el 1388-1389 quan les tropes de l'Horda d'Or liderada per Toktamix van tornar a envair Transoxiana com ja havien fet el 1387-1388 i es van enfrontar a les forces de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Segona guerra de Transoxiana (1388-1389)

Selçuk

Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).

Veure Tamerlà і Selçuk

Setena campanya de Geòrgia (1401)

La setena campanya de Geòrgia fou una expedició militar de les forces de Tamerlà a aquest regne feta el 1401.

Veure Tamerlà і Setena campanya de Geòrgia (1401)

Sevinj Qutlugh Agha

* Per la neboda de Tamerlà, vegeu Sevinj Kutluq Agha Sevinj Qutlugh Agha o Sevinj Kutlugh Agha fou una princesa del kanat de Txagatai filla del kan Duwa (1282 - 1306 o 1307) i germana o germanastre de diversos kans, el darrer regnant dels quals el kan Tarmaixirin (1332-1334).

Veure Tamerlà і Sevinj Qutlugh Agha

Sevinjik Bahadur

Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.

Veure Tamerlà і Sevinjik Bahadur

Shadman

Shadman (moderna vila d'Hisor diferent de la ciutat d'Hissor) fou una fortalesa al Caghaniyan (modern Tadjikistan), situada a la riba del riu Hanaka i a pocs quilòmetres al nord de la vora del riu Kafirnigan (a la dreta seguint el curs del riu, al nord-oest del riu en posició general), a uns 18 km al sud-oest de la moderna Dushambe, la capital del Tadjikistan.

Veure Tamerlà і Shadman

Shaki (Azerbaidjan)

miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Veure Tamerlà і Shaki (Azerbaidjan)

Shams al-Din Abas

Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Shams al-Din Abas

Sighnak

Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.

Veure Tamerlà і Sighnak

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Veure Tamerlà і Sinope

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Veure Tamerlà і Sirdarià

Sisena campanya de Geòrgia (1400)

La sisena campanya de Geòrgia de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà a aquest regne que es va produir el 1400.

Veure Tamerlà і Sisena campanya de Geòrgia (1400)

Sisena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1383)

La sisena expedició de Tamerlà al Mogolistan de 1383 fou una expedició militar enviada pel gran conqueridor (que no hi va participar personalment) contra el kan Kamar al-Din.

Veure Tamerlà і Sisena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1383)

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Veure Tamerlà і Sistan

Situació de l'Imperi Otomà el 1400

La situació a Constantinoble el 1440, amenazada pels otomans era crítica.

Veure Tamerlà і Situació de l'Imperi Otomà el 1400

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Veure Tamerlà і Sivas

Submissió de Xirvan i Gilan (1387)

La submissió de Xirvan i Gilan el 1387 va ser un esdeveniment que va incloure la presentació de l'emir de Shirwan, Xaikh Ibrahim, que es va oferir com a esclau de Tamerlà en senyal de submissió.

Veure Tamerlà і Submissió de Xirvan i Gilan (1387)

Submissió dels mamelucs d'Egipte (1403)

La submissió dels mamelucs d'Egipte el 1403 va ser un esdeveniment en el qual el sultà mameluc Fàraj va acceptar pagar tribut i llegir la khutba en nom de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Submissió dels mamelucs d'Egipte (1403)

Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.

Veure Tamerlà і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

Submissió dels uganis (1384)

La submissió dels uganis el 1384 va ser un esdeveniment en el qual els uganis van enviar un ambaixador a Tamerlà per oferir la seva submissió i demanar el nomenament d'un daruga (governador).

Veure Tamerlà і Submissió dels uganis (1384)

Successió de Tamerlà

La successió de Tamerlà a la seva mort el 1405 no va seguir el que el gran amir havia previst.

Veure Tamerlà і Successió de Tamerlà

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Veure Tamerlà і Sufisme

Sulayman Xah

Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.

Veure Tamerlà і Sulayman Xah

Sulduz

Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.

Veure Tamerlà і Sulduz

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Veure Tamerlà і Suleyman I

Sultan Husayn

* Sultan Husayn I (1668 -1726), xa safàvida de Pèrsia.

Veure Tamerlà і Sultan Husayn

Sultan Husayn Mirza

Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.

Veure Tamerlà і Sultan Husayn Mirza

Sultan Mahmud

Sultan Mahmud (+ 1402) fou Khan del Kanat de Txagatai (1388–1402).

Veure Tamerlà і Sultan Mahmud

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Veure Tamerlà і Sultanat de Delhi

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Veure Tamerlà і Sultaniyya

Suyurgatmix

* Suyurgatmix (kan) (? - 1384), kan de Txagatai (1370–1384), fill del kan Danishmendji de la casa dels ogodeïdes.

Veure Tamerlà і Suyurgatmix

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Tamerlà і Tabriz

Tadjik

El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.

Veure Tamerlà і Tadjik

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Veure Tamerlà і Taixkent

Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396)

Tamerlà va estar a Xirvan i l'Azerbaidjan al final de la campanya del Caucas.

Veure Tamerlà і Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396)

Tamerlà com a guerrer errant

Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».

Veure Tamerlà і Tamerlà com a guerrer errant

Taragai

Taragai (1360/1361) fou amir (general) a Kish i cap d'un dels cinc clans principals de la tribu Barles.

Veure Tamerlà і Taragai

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Veure Tamerlà і Tbilissi

Tekeoğulları

El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.

Veure Tamerlà і Tekeoğulları

Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia

Lexpedició de Tamerlà a Geòrgia del 1394 (la tercera que feia al país) no fou una acció personal sinó que ho va encarregar a quatre amirs, per això s'anomena a vegades expedició dels quatre amirs i fou una campanya previa a la tercera expedició de Tamerlà al regne, aquell mateix any.

Veure Tamerlà і Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia

Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

La tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm (1375) fou la tercera campanya militar del gran conqueridor Timur a Khwarizm, governada per la dinastia sufita de la tribu dels kungrats.

Veure Tamerlà і Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan

La tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan fou la tercera campanya militar dirigida per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan.

Veure Tamerlà і Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Veure Tamerlà і Termez

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Veure Tamerlà і Timúrides

Timur Kutlugh

Timur Kutlugh (Temür Qutlugh, Temür Kutlugh) fou kan de l'Horda d'Or.

Veure Tamerlà і Timur Kutlugh

Tokat

Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.

Veure Tamerlà і Tokat

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Veure Tamerlà і Toktamix

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Veure Tamerlà і Transoxiana

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Veure Tamerlà і Trebisonda

Tughluq Timur

* Pel gendre de Qazaghan i fill de l'amir Boroldai, vegeu Tegluq Temur Tughlugh Timur (Tughluq Timur, Tughlugh Temür, Tughluq Temür, 1329/30-1363) fou kan de Mogolistan de vers 1347/1348 a la seva mort el 1363 i kan del Kanat de Txagatai del 1358/1360 al 1363.

Veure Tamerlà і Tughluq Timur

Tuman Agha

Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).

Veure Tamerlà і Tuman Agha

Txagatai

* Txagatai Khan, kan mongol, primer kan del territori al que va donar el nom (el kanat de Txagatai).

Veure Tamerlà і Txagatai

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Veure Tamerlà і Txagatai Khan

Txulpan Mulk

Txulpan Mulk (Txelpan Mulk) fou una princesa i emperadriu de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir jat (mogol) Hajji Beg Irkanut (oncle de l'amir Ankatura).

Veure Tamerlà і Txulpan Mulk

Ulus

La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.

Veure Tamerlà і Ulus

Umar Xaikh

Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Umar Xaikh

Urus Khan

Urus Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Veure Tamerlà і Urus Khan

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Veure Tamerlà і Uzbekistan

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Veure Tamerlà і Valàquia

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Veure Tamerlà і Vall de Ferganà

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Veure Tamerlà і Van

Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393)

El virregnat de Takhi-i-Hulagu fou un govern timúrida conferit per Tamerlà al seu fill Miran Xah el 1393.

Veure Tamerlà і Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393)

Vuitena campanya de Geòrgia (1403)

La vuitena campanya de Geòrgia de Tamerlà de 1403 fou una expedició militar que el conqueridor va fer a aquest regne, la vuitena i darrera vegada que hi anava.

Veure Tamerlà і Vuitena campanya de Geòrgia (1403)

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Tamerlà і Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh governador de Samarcanda (1394)

Xah Rukh, governador de Samarcanda en 1394, va ser designat pel seu pare, Tamerlà, per dirigir tota Transoxiana, el centre de l'imperi de Tamerlà.

Veure Tamerlà і Xah Rukh governador de Samarcanda (1394)

Xah Xuia

Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.

Veure Tamerlà і Xah Xuia

Xahr-i Sabz

* Xahrisabz, ciutat de l'Uzbekistan.

Veure Tamerlà і Xahr-i Sabz

Xahrisabz

Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.

Veure Tamerlà і Xahrisabz

Xaikh Muhammad Sulduz

Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.

Veure Tamerlà і Xaikh Muhammad Sulduz

Xaikh Nur al-Din

Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.

Veure Tamerlà і Xaikh Nur al-Din

Xibarghan

Xibarghan (altres variacions Shaburghān, Shebirghan o Shibarghan, Sheberghān, Shaburghān i Sheberghan, persa: شبرغان; a l'autobiografia de Timur apareix com a Shemerghan, Shumerghan o Shamergan i s'esmenta la comarca com Shamerghanat) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Jowzjan, al nord del país a la riba del Sari Rud a uns 130 km a l'oest de Mazar-i Sharif.

Veure Tamerlà і Xibarghan

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Tamerlà і Xina

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Veure Tamerlà і Xiraz

Yeşilhisar

Yeşilhisar és un disticte de la província de Kayseri, Turquia, situada a 45 km al sud-est de Kayseri; és també la capital del districte homònim.

Veure Tamerlà і Yeşilhisar

Zamindawar

Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.

Veure Tamerlà і Zamindawar

Zinda Haixam Apardi

Zinda Haixam Apardi (el nom apareix com a Zinda Hasham Apardi o Zinde Khusham Apardi; en català Zinda Haixam Apardi o Zinde Khuixam Apardi) (+ vers 1371) fou un amir principal del tumen dels Apardi.

Veure Tamerlà і Zinda Haixam Apardi

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 1 de juny

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 12 d'agost

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Tamerlà і 1369

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Tamerlà і 14 de febrer

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Veure Tamerlà і 1402

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Tamerlà і 1405

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 15 de juny

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Tamerlà і 18 de febrer

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 2 de desembre

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 21 de maig

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 21 de novembre

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 23 de novembre

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 28 d'agost

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 30 de maig

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 4 de juliol

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 5 de juliol

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 6 de juny

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Tamerlà і 7 de gener

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 8 d'abril

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Veure Tamerlà і 9 d'abril

Vegeu també

Morts el 1405

• Astorgi I Manfredi
• Claus Sluter
• Elionor Telles de Menezes
• Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)
• Francesc III Ordelaffi
• Gerard Lleonard Appiani
• Gilabert de Pròixida i de Centelles
• Ilaria del Carretto
• Jefimija
• Margarida III de Flandes
• Tamerlà

Samarcanda

• Abu-Saïd (timúrida)
• Pintures d'Afrasiab
• Samarcanda
• Tamerlà

També conegut com Segona expedició de Tamerlà a Khwarizm, Segona expedició de Tamerlà a Khwarizm (1372), Tamerlan, Timur, Timur Lang.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat