Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kaixgar

Índex Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

113 les relacions: Aksu (Xinjiang), Armeni, Àsia Central, Ban Chao, Ciutat de Yarkand, Conca del Tarim, Dècada del 560, Dinastia Han, Dinastia Tang, Dungans, Genguiskhànides, Gilgit, Haydar Mirza, Heftalites, Hinayana, Imperi Kuixan, Karlucs, Khanat de Txagatai, Khodja, Kokand, Kutxa (reialme), Llengües eslaves, Llengües sinítiques, Llengua hittita, Loulan, Marco Polo, Nestorianisme, Oasi, Pinyin, Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, Qaraixahr, Regne de Fergana, Regne de Khotan, República Popular de la Xina, Segle I, Segle I aC, Segle X, Sogdiana, Tamerlà, Taraz, Turfan, Uigur, Uigurs, Utx Turfan, Wei, Wu-sun, Xinjiang, Xiongnu, Xuan Zang, Yakub Beg, ..., 102, 105, 106, 1120, 1130, 115, 1219, 123, 127, 1273, 1274, 130, 132, 1389, 1390, 1572, 168, 170, 1759, 1827, 1829, 1846, 1857, 1862, 1865, 1877, 1949, 1955, 25, 422, 435, 453, 455, 46, 507, 512, 563, 58, 60 aC, 630, 632, 635, 639, 657, 662, 670, 692, 694, 71 aC, 722, 73, 751, 76, 766, 78, 786, 8, 80, 84, 87, 88, 91, 94. Ampliar l'índex (63 més) »

Aksu (Xinjiang)

Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.

Nou!!: Kaixgar і Aksu (Xinjiang) · Veure més »

Armeni

L'armeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Kaixgar і Armeni · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Kaixgar і Àsia Central · Veure més »

Ban Chao

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.

Nou!!: Kaixgar і Ban Chao · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: Kaixgar і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Conca del Tarim

La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.

Nou!!: Kaixgar і Conca del Tarim · Veure més »

Dècada del 560

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і Dècada del 560 · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Kaixgar і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (唐朝, pinyin: tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Dinastia Tang · Veure més »

Dungans

Dungans o tungans (en xinès: T'ung-kan, simplificat: 东干族; tradicional: 東干族; pinyin: Dōnggānzú; en rus: Дунгане, Dongane) és el nom turc donat als Hui (xinesos musulmans) barrejats o influïts pels turcs al Turquestan oriental, que eren majoria al khanat de Komul i a Jungària.

Nou!!: Kaixgar і Dungans · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Kaixgar і Genguiskhànides · Veure més »

Gilgit

Autovia Karakoram; clicar sobre la imatge per ampliar. Buda de Kargah Gilgit (urdú-caràcters aràbics -: گلگت; hindi - caràcters devanagari -: गिलगित) és la capital dels Territoris del Nord (Pakistan) i també un dels principals punts de partida de la regió per les expedicions de muntanyisme cap a les serralades del Karakoram (o Karakorum) i de l'Himàlaia (els altres punts són Skardu i Karimabad) a poca distància dóna Gilgit.

Nou!!: Kaixgar і Gilgit · Veure més »

Haydar Mirza

Muhàmmad Mirza Haydar conegut com a Haydar Mirza (1499/1500-1551) fou un historiador persa mongol.

Nou!!: Kaixgar і Haydar Mirza · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Kaixgar і Heftalites · Veure més »

Hinayana

Hinayana és una branca del budisme que significa literalment "el Petit Vehicle" per oposició al mahayana "el Gran Vehicle".

Nou!!: Kaixgar і Hinayana · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Kaixgar і Imperi Kuixan · Veure més »

Karlucs

Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻.

Nou!!: Kaixgar і Karlucs · Veure més »

Khanat de Txagatai

El Khanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Kaixgar і Khanat de Txagatai · Veure més »

Khodja

Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.

Nou!!: Kaixgar і Khodja · Veure més »

Kokand

Kokand, Khokand o Quqon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.

Nou!!: Kaixgar і Kokand · Veure més »

Kutxa (reialme)

Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).

Nou!!: Kaixgar і Kutxa (reialme) · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Kaixgar і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Kaixgar і Llengües sinítiques · Veure més »

Llengua hittita

La llengua hittita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvita, el palaic, el lidi i el lici.

Nou!!: Kaixgar і Llengua hittita · Veure més »

Loulan

Loulan (xinès tradicional: 樓蘭; pinyin: Lóulán) és una antiga ciutat fundada al segle II aC al nord oriental del desert de Takla Makan.

Nou!!: Kaixgar і Loulan · Veure més »

Marco Polo

Marco Polo (Venècia, 15 de setembre de 1254John Lloyd i John Mitchinson. The Book of General Ignorance. Faber and Faber, 2006 ISBN 0-307-39491-3. - 8 de gener de 1324).

Nou!!: Kaixgar і Marco Polo · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al segle V per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Kaixgar і Nestorianisme · Veure més »

Oasi

Oasi a Líbia Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Nou!!: Kaixgar і Oasi · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Nou!!: Kaixgar і Pinyin · Veure més »

Prefectura autònoma d'Ili Kazakh

La prefectura autònoma d'Ili Kazakh (xinès: 伊犁哈萨克自治州, pinyin: Yīlí Hāsàkè zìzhìzhōu, kazakh: ىله قازاق اۆتونومىيالى وبلىسى / Іле Қазақ автономиялы облысы, uigur: ئىلى قازاق ئاپتونوم ۋىلايىتى / Ili Ķazaķ aptonom wilayiti), és una regió autònoma dins la regió autònoma de Xinjiang Uigur, l'única regió autònoma dels kazakhs a la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Prefectura autònoma d'Ili Kazakh · Veure més »

Qaraixahr

Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur.

Nou!!: Kaixgar і Qaraixahr · Veure més »

Regne de Fergana

El regne de Fergana és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.

Nou!!: Kaixgar і Regne de Fergana · Veure més »

Regne de Khotan

El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre els segles I i principis del XI.

Nou!!: Kaixgar і Regne de Khotan · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el quart més extens del món.

Nou!!: Kaixgar і República Popular de la Xina · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Kaixgar і Segle I · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Kaixgar і Segle I aC · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Kaixgar і Segle X · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Kaixgar і Sogdiana · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Kaixgar і Tamerlà · Veure més »

Taraz

Taraz. Taraz (Kazakh i rus: Тараз), antigament Talas, Dzhambul (rus: Джамбу́л, Kazakh: Жамбы́л) o Zhambyl (Kazakh: Жамбы́л), i Aulie-Ata (Kazakh: Әулие́-Ата, Rus: Аулие́-Ата, txagatai: اولياه اتا, persa:: تراز) és una ciutat i centre de la província de Zhambyl al Kazakhstan.

Nou!!: Kaixgar і Taraz · Veure més »

Turfan

Turfan és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang Uigur a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Turfan · Veure més »

Uigur

L'uigur és una llengua túrquica de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era cristiana.

Nou!!: Kaixgar і Uigur · Veure més »

Uigurs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر;; turc:Uygur) són un poble turc d'Àsia central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.

Nou!!: Kaixgar і Uigurs · Veure més »

Utx Turfan

Utx Turfan (Utch Turfan, Outch Turfan, en xinès Wen-su) fou un regne de la conca del Tarim, a la regió de Turfan esmentat al.

Nou!!: Kaixgar і Utx Turfan · Veure més »

Wei

* Toponímia.

Nou!!: Kaixgar і Wei · Veure més »

Wu-sun

Els wu-sun (o wu-suen, wusun, segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regió de l'Ili fins al llac Balkhash.

Nou!!: Kaixgar і Wu-sun · Veure més »

Xinjiang

Xinjiang (al mapa postal xinès romanitzat com Sinkiang; nom sencer Regió Autònoma Xinjiang Uigur en uigur: شىنجاڭ ئۇيغۇر ئاپتونوم رايونى; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kaixgar і Xinjiang · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Nou!!: Kaixgar і Xiongnu · Veure més »

Xuan Zang

Xuan Zang o Xuanzang (xines 玄奘 pinyin Xuán Zàng, wade-gilles Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.

Nou!!: Kaixgar і Xuan Zang · Veure més »

Yakub Beg

*Muhammad Yakub Beg (Pixkent, 1820/1826-1877), sobirà de Kashghària (1865-1877).

Nou!!: Kaixgar і Yakub Beg · Veure més »

102

L'any 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.

Nou!!: Kaixgar і 102 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 105 · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 106 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1120 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1130 · Veure més »

115

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 115 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1219 · Veure més »

123

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 123 · Veure més »

127

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 127 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1273 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1274 · Veure més »

130

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 130 · Veure més »

132

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 132 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 1390 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Kaixgar і 1572 · Veure més »

168

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 168 · Veure més »

170

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 170 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Kaixgar і 1759 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1827 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1829 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1846 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1857 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Kaixgar і 1862 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Kaixgar і 1865 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1877 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1949 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Kaixgar і 1955 · Veure més »

25

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 25 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 422 · Veure més »

435

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 435 · Veure més »

453

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 453 · Veure més »

455

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 455 · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 46 · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 507 · Veure més »

512

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 512 · Veure més »

563

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 563 · Veure més »

58

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 58 · Veure més »

60 aC

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 60 aC · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 630 · Veure més »

632

L'any 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Kaixgar і 632 · Veure més »

635

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 635 · Veure més »

639

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 639 · Veure més »

657

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 657 · Veure més »

662

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 662 · Veure més »

670

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 670 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 692 · Veure més »

694

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 694 · Veure més »

71 aC

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 71 aC · Veure més »

722

L'any 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Kaixgar і 722 · Veure més »

73

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 73 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 751 · Veure més »

76

L'any 76 (LXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Kaixgar і 76 · Veure més »

766

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 766 · Veure més »

78

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 78 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 786 · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 8 · Veure més »

80

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 80 · Veure més »

84

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 84 · Veure més »

87

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 87 · Veure més »

88

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 88 · Veure més »

91

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 91 · Veure més »

94

Sense descripció.

Nou!!: Kaixgar і 94 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kasghar, Kashgar, Kashgaria, Kashghar, Kashghària, Kashgària, Khasgar, Khasghar, Khashgar, Shu-le, Xou-lo.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »