Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Amol, Amudarià, Arghun Shah Burdalik, Beghisi Sultan, Bukharà, Gonbad-e Qabus, Gorgan (ciutat), Herat, Iskandar-i Shaykhi, Karatughan, Kart, Khalil Sultan, Khwarizm, Kuhistan, Mahanasar, Mahoma, Makhan, Mar Càspia, Maraixi, Mazandaran, Miran Xah, Pirak Pasha, Qarshi, Rustem ibn Úmar Xaykh, Sarai Mulk Khanum, Sari (Iran), Secta dels assassins, Sirdarià, Sultan Husayn Mirza, Taixkent, Tamerlà, Tuman Agha, Umar Xaikh, Xah Rukh (timúrida), Xaikh Ali Bahadur, 13 de novembre, 1392, 1393, 14 de desembre, 19 de novembre, 22 d'octubre, 24 de setembre, 27 d'octubre, 9 de gener.
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Amol · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Amudarià · Veure més »
Arghun Shah Burdalik
Arghun Shah (segles XIV - XV), dit Arghun Shah Burdalik (+1409) per ser natural de Burdalik, una vila de Transoxiana propera al Jihun (Oxus) i al peu de la muntanya de Burdalik, a la comarca de Karshi) fou un amir mongol de Tamerlà. Tot i que originari d'una zona habitada per la tribu dels Barles, mai se l'esmenta com un Barles sinó com un turcman que probablement tindria llaços amb els sanjaris. A finals del 1370, durant la rebel·lio de Zinde Hasham Apardi, Tamerlà va enviar a Arghun Shah i Khetai Bahadur perquè marxessin immediatament amb les seves tropes a atacar al rebel i obligar-lo a restaurar tot el saqueig que havia fet; les forces timúrides es van presentar prop del riu i van disparar una pluja de fletxes; molts dels rebels en retirada es van ofegar al riu i altres van ser assassinats o ferits; el bestiar saquejat fou recuperat. Zinde Hasham va poder passar i fugir i va ser perseguit per Arghun Shah, gairebé fins a Sheburghan; però el rebel, que havia assegurat al fort, va començar a fortificar-lo; la fortalesa va quedar envoltada i Arghun Shah va demanar reforços: Timur va enviar a amir Jaku Barles amb un reforç considerable, però el hivern ja havia començat i no fou efectiu. El 1383 es esmentat a la campanya feta al Mogolistan. El 1387, després de la campanya de Geòrgia, l'exèrcit timúrida va acampar a Shaki (Azerbaidjan) i des d'allí es van enviar destacaments a territori cristià i es van fer nous saquejos i presoners; Arghun Shah i Ramadan Khoja van operar a la província de Tengut. Tots els destacaments van retornar victoriosos al campament a Shaki, en un lloc anomenat Kambale o Kabale. El 1392 va participar al setge de Mahanasar. L'any següent era a la campanya del Kurdistan i va arribar al campament de Tamerlà establert a Harbi, a l'altre costat del Tigris, després d'haver imposat la obediència als caps de tribu i prínceps, matant també molts àrabs, sobretot als que atacaven caravanes de pelegrins, els territoris dels quals foren saquejats. El 1394 va participar al setge i conquesta d'Amida (Armènia), sent el primer a entrar a la ciutat El 1404 quan Timur va tornar de la campanya d'Anatòlia, Iraq i Síria, Arghun era governador de Samarcanda, càrrec que probablement ocupava des del 1399. Quan Tamerlà va sortir cap a la Xina a finals del 1404, va conservar la mateixa posició. A la mort de Tamerlà (febrer del 1405) va donar suport a la proclamació de Khalil Sultan i va tancar les portes de la ciutat a la part legitimista de l'exèrcit i a prínceps i princeses. Quan Khalil Sultan va arribar a la capital, Arghun Shah el va sortir a rebre i li va fer entrega de les claus de la ciutat, del castell i de les cadenes del tresor El príncep Sultan Husayn s'havia retirat a territori de Xah Rukh, però sobtadament s'ho va repensar i es va presentar a Xahrisabz on fou ben acollit per Khalil Sultan que el va veure com un reforç a la seva causa. Khalil li va confiar el comandament d'unes tropes que havien d'anar a Balkh a fer el pagament convingut per la preterició dels drets de Pir Muhammad ibn Jahangir. Amb aquestes tropes va sortir de Samarcanda en direcció al Jihun acompanyat per alguns amirs entre els quals Arghun Shah, Kodadad, Mubashir, Khoja Yusuf i Timur Khoja. De camí Sultan Husayn va anunciar als amirs que es reunissin per escoltar un esdeveniment important. Els amirs es van reunir i Husayn, amb una vintena de fidels, els va fer arrestar i Khoja Yusuf i Timur Khoja foren executats al moment; als altres, que es van agenollar i van implorar tremolant, els va perdonar la vida a canvi de forts juraments de lleialtat i els va donar comandaments. Poc després va segrestar a la princesa Khanika, esposa del difunt hereu Muhammad Sultan ibn Jahangir, que es va creuar al seu camí quan anava de Samarcanda a Balkh a reunir-se amb el seu cunyat Pir Muhammad ibn Jahangir. Amb les riqueses que va arrabassar a la princesa va fer regals als amirs i als soldats, els quals van acceptar posar-se al seu costat. Amb aquestes forces es va dirigir a Samarcanda d'on es va retirar Khalil però deixant amirs als que va donar importants quantitats. Les forces de Husayn i de Khalil es van trobar en un lloc anomenat Jekdalik proper a Kish; però abans de la batalla els amirs Arghun Shah, Kodadad, Mubashir i altres es van passar a Khalil i les tropes van seguir l'exemple (15 de juliol de 1405). Sultan Husayn va fugir i Khalil va retornar a Samarcanda. Arghun Shah va seguir servint a Khalil i fou un dels seus amirs de confiança al que va encomanar diverses tasques. El 1406 Arghun Shah fou un dels dos amirs representants de Khalil en les converses amb Xah Rukh (l'altre fou Allahdad). El 1409, quan es va revoltar Kodadad Husayni, va lluitar al costat de Khalil Sultan, fins que aquest fou fet presoner. Quan Xah Rukh va ocupar Samarcanda (1409), el va fer executar.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Arghun Shah Burdalik · Veure més »
Beghisi Sultan
Beghisi Sultan, també anomenada Agha Beghi, Aka Begi, Uke Biki o Tagi Khan) (+1381) fou una princesa timúrida, filla de Tamerlà. La seva mare, segons Khwantemir, fou la concubina Narmish-agha o Turmish Agha que fou la mare de Jahangir ibn Timur, Jahanshah que va morir jove i la pròpia princesa Agha Beghi. Es va casar amb Muhammad Beg o Muhammad ibn Musa, fill de l'amir Musa Taychi'ut. D'aquest matrimoni va nàixer Sultan Husayn Mirza, que el 1405 a la mort de Timur va intentar prendre el poder a Samarcanda, sense èxit: va fugir al Khurasan (província mongola) on fou executat. Avançat l'any 1381 la princesa va morir, després d'estar un temps malalta. Deixava només al fill Sultan Husayn. Timur, a diferencia d'altres vegades, es va mostrar força afectat. L'enterrament va seguir el ritus musulmà però amb el màxim luxe. La inhumació fou a Xahrisabz. Timur va patir una depressió i no volia veure ningú.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Beghisi Sultan · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Bukharà · Veure més »
Gonbad-e Qabus
Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Gonbad-e Qabus · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Herat · Veure més »
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Karatughan
Karatughan fou una comarca del Tabaristan a l'est del Miyan Rud (Miyan-du-rud), prop de Sari, que arribava a l'oest fins al riu Mihriban.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Karatughan · Veure més »
Kart
Un kart RiMO del 2014 Els karts o carrets de motor són vehicles terrestres monoplaça sense sostre o cabine, sense suspensions i amb elements de carrosseria o sense, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcció i les dues darreres connectades per un eix d'una peça que transmet la potència d'un motor monocilíndric.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Kart · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Khalil Sultan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Khwarizm · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Kuhistan · Veure més »
Mahanasar
Mahanasar fou una fortalesa del Mazanderan a uns 20 km al nord-est d'Amol i propera a la mar, que estava construïda en una altura al mig de la mar (una mena d'illa) i l'aigua les protegia completament per un costat i ajudava als altres tres; el 1392 a mes a mes, nombrosos arbres tallats s'havien acumulat per formar una segona muralla.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Mahanasar · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Mahoma · Veure més »
Makhan
Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Makhan · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Mar Càspia · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Maraixi · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Mazandaran · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Miran Xah · Veure més »
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Pirak Pasha · Veure més »
Qarshi
Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Qarshi · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Sarai Mulk Khanum
Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Sarai Mulk Khanum · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Sari (Iran) · Veure més »
Secta dels assassins
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Secta dels assassins · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Sirdarià · Veure més »
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Sultan Husayn Mirza · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Taixkent · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Tamerlà · Veure més »
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Tuman Agha · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Umar Xaikh · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 13 de novembre · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 1392 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 1393 · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 14 de desembre · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 19 de novembre · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 22 d'octubre · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 24 de setembre · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 27 d'octubre · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra contra els sayyids de Mazanderan і 9 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra contra els Sayyids de Mazanderan (1392).
