Obrir a Google MapsTaula de continguts
35 les relacions: Abbas I el Gran, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alexandre el Gran, Amol, Babul, Bawàndides, Dabúyida, Dinastia kinkhwàrida, Elburz, Farahabad, Firdawsí, Gran Khorasan, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Ishpabadh, Karínides, Kaveh, Mar Càspia, Mazandaran, Nixapur, Regió de Dihistan, Tabaristan, Tomisa, Yazid ibn al-Muhàl·lab, 1108, 1172, 1782, 1947, 1992, 2006, 21 de març, 712, 758, 760, 775.
- Jaciments arqueològics de l'Iran
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Sari (Iran) і Abbas I el Gran
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Sari (Iran) і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Sari (Iran) і Alexandre el Gran
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Sari (Iran) і Amol
Babul
Mapa de situació del comtat de Babol dins el Mazanderan Babol (بابل) o Babul (abans Barfurush i antigament Barfurush-dih que vol dir "la vila on es venen moltes coses") és una ciutat de la província de Mazanderan a l'Iran a 40 km de la capital provincial Sari.
Veure Sari (Iran) і Babul
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Veure Sari (Iran) і Bawàndides
Dabúyida
Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.
Veure Sari (Iran) і Dabúyida
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Veure Sari (Iran) і Dinastia kinkhwàrida
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Veure Sari (Iran) і Elburz
Farahabad
Farahabad és una vila de l'Iran al Mazanderan a 27 km al nord de Sari, a la desembocadura del riu Tidjin o Tidjan.
Veure Sari (Iran) і Farahabad
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Veure Sari (Iran) і Firdawsí
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Sari (Iran) і Gran Khorasan
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Sari (Iran) і Imperi Aquemènida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Sari (Iran) і Imperi Sassànida
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Veure Sari (Iran) і Ishpabadh
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Veure Sari (Iran) і Karínides
Kaveh
* Kāveh, heroi mític persa, també Kaweh o Kavagh (àrab Kawah o Kawi o Kabi).
Veure Sari (Iran) і Kaveh
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Sari (Iran) і Mar Càspia
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Sari (Iran) і Mazandaran
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Sari (Iran) і Nixapur
Regió de Dihistan
La regió de Dihistan (o Dehestan) és una comarca natural de la província de Badghis a l'Afganistan, al sud de la província, que té com a centre i principal ciutat a la ciutat del mateix nom (Dehestan).
Veure Sari (Iran) і Regió de Dihistan
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Veure Sari (Iran) і Tabaristan
Tomisa
Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.
Veure Sari (Iran) і Tomisa
Yazid ibn al-Muhàl·lab
Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).
Veure Sari (Iran) і Yazid ibn al-Muhàl·lab
1108
;Països Catalans.
Veure Sari (Iran) і 1108
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Sari (Iran) і 1172
1782
;Països Catalans.
Veure Sari (Iran) і 1782
1947
;Països Catalans.
Veure Sari (Iran) і 1947
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Sari (Iran) і 1992
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Sari (Iran) і 2006
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Sari (Iran) і 21 de març
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Veure Sari (Iran) і 712
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Sari (Iran) і 758
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Sari (Iran) і 760
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Sari (Iran) і 775
Vegeu també
Jaciments arqueològics de l'Iran
- Ali Kosh
- Amol
- Anxan
- Behistun
- Chia Jani
- Chogha Bonut
- Chogha Golan
- Chogha Mish
- Chogha Zanbil
- Cova de Bisitun
- Cova de Wezmeh
- Ecbàtana
- Ganj Dareh
- Hajji Firuz Tepe
- Humans de sal
- Inscripció de Behistun
- Istakhr
- Jiroft
- Kharg
- Khurramabad (Iran)
- Kul Tepe Jolfa
- Marlik
- Naqsh-e Rostam
- Nixapur
- Pasàrgada
- Persèpolis
- Sang-i Chakmak
- Sari (Iran)
- Shah Tepe
- Sialk
- Susa (Iran)
- Tabriz
- Takht-e Soleyman
- Taq-e Bostan
- Tepe Hisar
- Teppe Zagheh
- Tureng Tepe
- Xahr-i Sokhta
- Yarim Tepe (Iran)