Obrir a Google MapsTaula de continguts
83 les relacions: Afganistan, Alexandre el Gran, Àhmad Xah Durrani, Àrab, Àsia Occidental, Àsia Oriental, Baber, Bixkek, Classificació climàtica de Köppen, Cristià, Darí, Deh Sabz, Dost Muhàmmad, Duixanbe, Emirat de Kabul, Encyclopædia Britannica, Estats Units d'Amèrica, Gaznèvides, Hamid Karzai, Hanoi, Hazares, Hindi, Hindu Kush, Hinduisme, Indústria tèxtil, Indus, Islamabad, Istanbul, Jalalabad, Jueus, Kandahar, Llengües turqueses, Mesquita, Mohammed Zahir Shah, Mujahidins, Museu de Kabul, Nàdir-Xah Afxar, Nova Delhi, Paixtu, Paixtus, Pas de Khyber, Persa, Primera guerra anglo-afganesa, Província de Kabul, Regne Unit, Remolatxa, República islàmica, Revolució de Saur, Riu Kabul, Semidesert, ... Ampliar l'índex (33 més) »
- Ciutats de l'Afganistan
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Kabul і Afganistan
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Kabul і Alexandre el Gran
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Kabul і Àhmad Xah Durrani
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Kabul і Àrab
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Kabul і Àsia Occidental
Àsia Oriental
Els països de l'Àsia Oriental Mapa topogràfic de l'Àsia Oriental, amb les macroàrees històriques de la Xina descrites. L'Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una regió geopolítica del continent asiàtic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.
Veure Kabul і Àsia Oriental
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Veure Kabul і Baber
Bixkek
Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizstan.
Veure Kabul і Bixkek
Classificació climàtica de Köppen
La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.
Veure Kabul і Classificació climàtica de Köppen
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Kabul і Cristià
Darí
Dari és el nom que els habitants de l'Afganistan donen a la llengua persa, que a més ha anat evolucionant independentment del persa.
Veure Kabul і Darí
Deh Sabz
Deh Sabz és un districte de l'Afganistan a la província de Kabul, al nord-est de la ciutat de Kabul.
Veure Kabul і Deh Sabz
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Veure Kabul і Dost Muhàmmad
Duixanbe
Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan.
Veure Kabul і Duixanbe
Emirat de Kabul
L'emirat de Kabul va existir per uns anys al, ocupant part de l'Afganistan amb exclusió del país hazara (aleshores independent), el Waziristan, el Kafiristan i altres territoris del nord i est (territoris tribals o independents) i de les zones del nord-oest (amb centre a Herat) i sud-est (amb centre a Kandahar) que formaven l'emirat de Kandahar i l'emirat d'Herat.
Veure Kabul і Emirat de Kabul
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Kabul і Encyclopædia Britannica
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Kabul і Estats Units d'Amèrica
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Kabul і Gaznèvides
Hamid Karzai
Hamid o Hamed Karzai (Karz, 1957) és un polític afganès d'ètnia paixtu, president de l'Afganistan des del 7 de desembre de 2004 fins al 29 de setembre de 2014.
Veure Kabul і Hamid Karzai
Hanoi
Hanoi (en vietnamita: Hà Nội) és la capital del Vietnam.
Veure Kabul і Hanoi
Hazares
Els hazares (persa: هزاره), són un poble de parla persa que viu al centre de l'Afganistan (en la regió anomenada Hazarajat) i (com a refugiats) al sud-oest del Pakistan (a la zona de Queta) i a l'Iran.
Veure Kabul і Hazares
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Veure Kabul і Hindi
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Kabul і Hindu Kush
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Kabul і Hinduisme
Indústria tèxtil
Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.
Veure Kabul і Indústria tèxtil
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Kabul і Indus
Islamabad
La mesquita del rei Faisal, començada el 1976 Islamabad (en urdú اسلامآباد que significa: Habitat per l'Islam) és la capital del Pakistan.
Veure Kabul і Islamabad
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Kabul і Istanbul
Jalalabad
Jalalabad (o) és una ciutat de l'Afganistan a la confluència del riu Kabul i el riu Kunar, capital de la província Nangarhar.
Veure Kabul і Jalalabad
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Kabul і Jueus
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Kabul і Kandahar
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Veure Kabul і Llengües turqueses
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Kabul і Mesquita
Mohammed Zahir Shah
Mohammed Zahir Shah el 1963. Mohammed Zahir, assegut a la dreta de la imatge, a la presa de possessió del president Hamid Karzai, el 7 de desembre de 2004. Mohammed Zahir Shah (Kabul, 15 d'octubre de 1914 – Kabul, 23 de juliol de 2007) fou el darrer rei de l'Afganistan, que va regnar des del 1933 fins que fou deposat per un cop d'estat el 1973.
Veure Kabul і Mohammed Zahir Shah
Mujahidins
Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab, i el persa, pl. de i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.
Veure Kabul і Mujahidins
Museu de Kabul
El Museu de Kabul és el nom popular del Museu Nacional de l'Afganistan, a la ciutat de Kabul, capital de l'Afganistan.
Veure Kabul і Museu de Kabul
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Kabul і Nàdir-Xah Afxar
Nova Delhi
Nova Delhi (en hindi नई दिल्ली, en anglès New Delhi) és la capital de l'Índia.
Veure Kabul і Nova Delhi
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Veure Kabul і Paixtu
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Kabul і Paixtus
Pas de Khyber
El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.
Veure Kabul і Pas de Khyber
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Kabul і Persa
Primera guerra anglo-afganesa
La Primera guerra anglo-afganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobirà barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya.
Veure Kabul і Primera guerra anglo-afganesa
Província de Kabul
Districtes La província de Kabul és una divisió administrativa de l'Afganistan, una de les diverses províncies que formen l'estat.
Veure Kabul і Província de Kabul
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Kabul і Regne Unit
Remolatxa
La bleda-rave, beta-rave,del llatí 'beta rapa', amb contaminació de 'bleda' en el primer terme de la composició, i de 'rave' en el segon.
Veure Kabul і Remolatxa
República islàmica
Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats.
Veure Kabul і República islàmica
Revolució de Saur
La Revolució de Saur va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan el 27 d'abril de 1978, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.
Veure Kabul і Revolució de Saur
Riu Kabul
Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.
Veure Kabul і Riu Kabul
Semidesert
Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.
Veure Kabul і Semidesert
Sikhisme
El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.
Veure Kabul і Sikhisme
Silo
Silo (? - Pravia, Astúries, 783) va ser rei d'Astúries (774-783) durant nou anys.
Veure Kabul і Silo
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Kabul і Sunnisme
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Veure Kabul і Tadjikistan
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Veure Kabul і Tadjiks
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Veure Kabul і Taixkent
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Veure Kabul і Talibà
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Kabul і Tamerlà
Tercera guerra anglo-afganesa
La Tercera guerra anglo-afganesa (1919) fou un conflicte armat entre Afganistan i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda que va durar un mes del 4 de maig de 1919 al 3 de juny de 1919.
Veure Kabul і Tercera guerra anglo-afganesa
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Kabul і Timúrides
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Kabul і Turcmans
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Kabul і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Veure Kabul і Uzbeks
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Kabul і Xiisme
Zablon Simintov
Zablon Simintov (en hebreu: זבולון סימן-טוב, darí/paixtu: زابلون سیمینتوف; nascut el 1959; també romanitzat Zebulon Simentov, Zabolon Simentov, Zabolon Simantov) és un comerciant de catifes i restaurador afganès que es creu que és l'últim jueu que queda a l'Afganistan.
Veure Kabul і Zablon Simintov
1461
;Països Catalans.
Veure Kabul і 1461
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Kabul і 1656
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kabul і 1747
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Kabul і 1774
1839
;Països Catalans.
Veure Kabul і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Kabul і 1840
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Kabul і 1842
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Kabul і 1879
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Kabul і 1919
1931
;Països Catalans.
Veure Kabul і 1931
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Kabul і 1979
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Kabul і 1992
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Kabul і 1996
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Kabul і 2001
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Kabul і 2004
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Kabul і 2009
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Kabul і 23 de desembre
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Kabul і 6 de gener
Vegeu també
Ciutats de l'Afganistan
- Bamian
- Farah
- Gazni
- Herat
- Kabul
- Kandahar
- Khost
- Kunduz
- Lashkargah
- Llista de ciutats d'Afganistan
- Maymana
- Mazar-e Xarif
- Nili
- Puli Khumri
- Sar-e Pol
- Talukan
- Xibarghan
També conegut com Kābul, Ortespanum.