Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kabul

Índex Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

55 les relacions: Afganistan, Alexandre el Gran, Àhmad Xah Durrani, Baber, Dost Muhàmmad, Emirat de Kabul, Estats Units d'Amèrica, Faysal Shayesteh, Hafizullah Qadami, Hamid Karzai, Hindu Kush, Indústria tèxtil, Jalalabad (Nangarhar), Kandahar, Mesquita, Mujahidins, Museu de Kabul, Nàdir-Xah Afxar, Pas de Khyber, Persa, Primera guerra angloafganesa, Província de Kabul, Regne Unit, Remolatxa, República islàmica, Riu Kabul, Segle XIX, Tadjikistan, Talibà, Tamerlà, Timúrides, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vall de Kabul, 1360, 1461, 1501, 1504, 1738, 1747, 1773, 1839, 1840, 1841, 1842, 1879, 1919, 1931, 1979, 1992, 1996, ..., 2001, 2004, 2009, 23 de desembre, 6 de gener. Ampliar l'índex (5 més) »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Kabul і Afganistan · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Kabul і Alexandre el Gran · Veure més »

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani.

Nou!!: Kabul і Àhmad Xah Durrani · Veure més »

Baber

Baber representat en una miniatura Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Nou!!: Kabul і Baber · Veure més »

Dost Muhàmmad

Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.

Nou!!: Kabul і Dost Muhàmmad · Veure més »

Emirat de Kabul

L'emirat de Kabul va existir per uns anys al segle XIX, ocupant part de l'Afganistan amb exclusió del país hazara (aleshores independent), el Waziristan, el Kafiristan i altres territoris del nord i est (territoris tribals o independents) i de les zones del nord-oest (amb centre a Herat) i sud-est (amb centre a Kandahar) que formaven l'emirat de Kandahar i l'emirat d'Herat.

Nou!!: Kabul і Emirat de Kabul · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Kabul і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Faysal Shayesteh

Faysal Shayesteh (Kabul, 10 de juny de 1991) és un futbolista afganès que juga en la demarcació de migcampista pel Songkhla United FC de la Divisió 1 de Tailàndia.

Nou!!: Kabul і Faysal Shayesteh · Veure més »

Hafizullah Qadami

Hafizullah Qadami (Kabul, 20 de febrer del 1985) és un futbolista afganès que juga al club Ferozi F.C..

Nou!!: Kabul і Hafizullah Qadami · Veure més »

Hamid Karzai

Hamid o Hamed Karzai (paixtu: حامد کرزي, Ḥāmid Karzay; persa:حامد کرزی) (Karz, 1957) és un polític afganès d'ètnia paixtu, president de l'Afganistan des del 7 de desembre de 2004 fins al 29 de setembre de 2014 Karzai és considerat un islamista moderat pertanyent a una família d'ètnia paixtu de gran influència.

Nou!!: Kabul і Hamid Karzai · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una cadena muntanyosa alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Kabul і Hindu Kush · Veure més »

Indústria tèxtil

La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Nou!!: Kabul і Indústria tèxtil · Veure més »

Jalalabad (Nangarhar)

Jalalabad (paixtu جلال اباد o جلالکوټ) és una ciutat de l'Afganistan a la confluència del riu Kabul i el riu Kunar, capital de la província Nangarhar.

Nou!!: Kabul і Jalalabad (Nangarhar) · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Kabul і Kandahar · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Kabul і Mesquita · Veure més »

Mujahidins

Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab المجاهدين, al-mujāhidīn, pl. de مجاهد, mujāhid, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa «fer el gihad») significa combatent, guerrer o lluitador i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.

Nou!!: Kabul і Mujahidins · Veure més »

Museu de Kabul

El Museu de Kabul és el nom popular del Museu Nacional de l'Afganistan a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Kabul і Museu de Kabul · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Kabul і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Pas de Khyber

El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.

Nou!!: Kabul і Pas de Khyber · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Kabul і Persa · Veure més »

Primera guerra angloafganesa

La Primera guerra angloafganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobirà barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya.

Nou!!: Kabul і Primera guerra angloafganesa · Veure més »

Província de Kabul

Districtes La província de Kabul és una divisió administrativa de l'Afganistan, una de les diverses províncies que formen l'estat.

Nou!!: Kabul і Província de Kabul · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Kabul і Regne Unit · Veure més »

Remolatxa

La bleda-rave, beta-ravedel llatí 'beta rapa', amb contaminació de 'bleda' en el primer terme de la composició, i de 'rave' en el segon.

Nou!!: Kabul і Remolatxa · Veure més »

República islàmica

Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats.

Nou!!: Kabul і República islàmica · Veure més »

Riu Kabul

Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul (en persa دریای کابل, en paixtu: کابل سیند), grec clàssic Cophes) és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan. Passa per les ciutats de Kabul, Chaharbagh, Jalalabad, a l'Afganistan; i Nowshera, al Pakistan. Neix a la serra de Sanglakh prop del congost Unai. És el riu principal de la part oriental del país i té un curs de 700 km fins que s'uneix a l'Indus prop d'Attock. Els principals afluents són el Logar pel sud i el Panjshir, Kunar, Alingar, Swat i Bara. Tot i que el Kunar du més aigua pren el nom de Kabul, per circumstàncies històriques i polítiques. El Kunar s'uneix al Kabul prop de Jalalabad. Porta poca aigua la major part de l'any però a l'estiu creix per la fusió de la neu. Als Rig Veda és esmentat com a Kubhā. El nom sànscrit derivà a Kabul. Al segle X és esmentat com Lamghan a les Hudad al-Alam. El riu va donar nom a la regió i aquesta a la ciutat.

Nou!!: Kabul і Riu Kabul · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Kabul і Segle XIX · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Kabul і Tadjikistan · Veure més »

Talibà

Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (طالبان, ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab طالب, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».

Nou!!: Kabul і Talibà · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Kabul і Tamerlà · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Kabul і Timúrides · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Kabul і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Vall de Kabul

La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.

Nou!!: Kabul і Vall de Kabul · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Kabul і 1360 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1461 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Kabul і 1501 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Kabul і 1504 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kabul і 1738 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kabul і 1747 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Kabul і 1773 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1840 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Kabul і 1841 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Kabul і 1842 · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1879 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Kabul і 1919 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1931 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1979 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1992 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 1996 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Kabul і 2001 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Kabul і 2004 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Kabul і 2009 · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kabul і 23 de desembre · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Kabul і 6 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kābul, Ortespanum.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »