Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Abd-al-Qàdir al-Jilaní, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Màdyan, Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr, Abu-Yazid al-Bistamí, Afganistan, Ahd, Al-Àndalus, Al-Hal·laj, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hujwirí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Aleia, Alep, Almeria, Amor, Anatòlia, Aqida, Ascetisme, Índia, Àsia Central, Bagdad, Baha-ud-Din Naqxband, Baraka, Baya, Budisme, Cantillana, Caucas, Cosmos, Déu, Dervix, Dinastia almoràvit, El Caire, Esoterisme, Exegesi, Fàlsafa, Fiqh, Gnosi, Gran Khorasan, Hadit, Hanafisme, Hègira, Hermenèutica, Ibn al-Arabí, Ibn al-Arif, Imam, Iran, ..., Iraq, Islam, Jàfar as-Sàdiq, Jurisprudència, Kalam, Kara-khitai, Khalwatiyya, Magrib, Mahoma, Mawlawiyya, Medina, Mestre espiritual, Miguel Asín Palacios, Monastir (Tunísia), Morabit, Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí, Naqxbandiyya, Pakistan, Pensament islàmic, Persa, Qalandariyya, Ràbita, Ricote, Rumi, Sant, Sílsila, Tafsir, Tariqa, Tawhid, Teologia, Tijàniyya, Transoxiana, Tunísia, Turc, Turcs, Turquestan, Urdú, Xadhiliyya, Xamanisme, Xeic, Xerif, Xiisme, Zoroastrisme, 1077, 1141, 765. Ampliar l'índex (46 més) »
Abd-al-Qàdir al-Jilaní
Muhyí-d-Din Abu-Muhàmmad Abd-al-Qàdir ibn Abi-Sàlih Jengi-Dost al-Jilaní Mazandarani (o al-Jilí), més conegut senzillament com a Abd-al-Qàdir al-Jilaní (regió de Gilan, Pèrsia, 1077 - Bagdad, 1166) fou un teòleg hanbalita i xeic sufí que va donar el seu nom a la tariqa de la qadiriyya, considerada com el més antic dels ordes sufís.
Nou!!: Sufisme і Abd-al-Qàdir al-Jilaní · Veure més »
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Nou!!: Sufisme і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Nou!!: Sufisme і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »
Abu-Màdyan
Abu-Màdyan Xuayb ibn al-Hussayn al-Andalussí, més conegut senzillament com a Abu-Màdyan (1126-1197) fou un místic andalusí del, nascut el 1126 a Cantillana prop de Sevilla.
Nou!!: Sufisme і Abu-Màdyan · Veure més »
Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr
Abu-Saïd Fadl-Al·lah ibn Abi-l-Khayr, més conegut com a Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr (Mehana o Mehna o Mayhana (Khurasan), 7 de desembre de 967- 12 de gener del 1049) fou un místic persa.
Nou!!: Sufisme і Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr · Veure més »
Abu-Yazid al-Bistamí
Abu-Yazid (Bayazid) Tayfur ibn Issa ibn Suruixan al-Bistamí (Bistam, 804 - 874), conegut igualment com a Bayazid al-Bistamí o Bayazid Bistamí, fou un místic persa considerat com un dels primers grans mestres sufís de l'islam.
Nou!!: Sufisme і Abu-Yazid al-Bistamí · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Sufisme і Afganistan · Veure més »
Ahd
El terme àrab ahd donava nom al tractat de pau i submissió que signaven les comunitats cristianes o jueves conquerides per l'islam.
Nou!!: Sufisme і Ahd · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Sufisme і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hal·laj
Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj i en àrab com al-Hal·laj (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.
Nou!!: Sufisme і Al-Hal·laj · Veure més »
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Nou!!: Sufisme і Al-Hàssan ibn Alí · Veure més »
Al-Hujwirí
, més conegut com ʿAlī Hujwīrī (o al-Hujwīrī) i reverencialment com Dātā Ganj Bakhsh, va ser un predicador i musulmà persa, teòleg i musulmà persa del segle XI.
Nou!!: Sufisme і Al-Hujwirí · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: Sufisme і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Sufisme і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Sufisme і Alcorà · Veure més »
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Nou!!: Sufisme і Aleia · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Sufisme і Alep · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: Sufisme і Almeria · Veure més »
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Nou!!: Sufisme і Amor · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Sufisme і Anatòlia · Veure més »
Aqida
Aqida (plural, literalment ‘convicció’, ‘creença’) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a «dogma» o «credo».
Nou!!: Sufisme і Aqida · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: Sufisme і Ascetisme · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Sufisme і Índia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Sufisme і Àsia Central · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Sufisme і Bagdad · Veure més »
Baha-ud-Din Naqxband
Bahà-ad-Din Naqxband (prop de Bukharà, 1318 - Bukharà, 1389) fou un gran mestre sufí a qui s'atribueix la fundació de la important confraria (tariqa) dels Naqxbandiyya, la segona més important de l'islam després de la Qadiriyya.
Nou!!: Sufisme і Baha-ud-Din Naqxband · Veure més »
Baraka
La baraca —de l'àrab بركة, baraka, ‘benedicció’, ‘carisma’, ‘do’) és, en l'islam, una espècie de benedicció, de continuïtat de presència espiritual i revelació que comença amb Déu i flueix a través seu cap allò que li és proper. La baraca pot trobar-se dins d'objectes físics, llocs i persones, com els elegits per Déu. Es troba relacionada, principalment amb una persona específica o per a certes coses en un lloc des del qual es pot transmetre a altres persones. Aquesta força s'inicia fluint directament de Déu sobre la creació que és digna de baraca. Aquestes creacions dotades de baraca poden transmetre el flux de baraca a altres creacions de Déu, bé a través de proximitat física, bé a través de l'adhesió a les pràctiques espirituals del profeta islàmic Mahoma. Déu és l'única font de baraca i té el poder de concedir i denegar la baraca. Existeixen santuaris associats a la tomba d'algú considerat sant, ja que és posseïdor de baraca.
Nou!!: Sufisme і Baraka · Veure més »
Baya
La baya (de l'àrab, literalment ‘estipulació’) és un terme islàmic que designa l'‘acte d'investidura’ o la ‘cerimònia pública d'homenatge (de fidelitat)’ a un cap, i que també designa el ‘document signat pels ulemes que confirma l'autoritat d'un nou sultà’.
Nou!!: Sufisme і Baya · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Sufisme і Budisme · Veure més »
Cantillana
Cantillana és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Sufisme і Cantillana · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Sufisme і Caucas · Veure més »
Cosmos
Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.
Nou!!: Sufisme і Cosmos · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Sufisme і Déu · Veure més »
Dervix
1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.
Nou!!: Sufisme і Dervix · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Sufisme і Dinastia almoràvit · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Sufisme і El Caire · Veure més »
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Nou!!: Sufisme і Esoterisme · Veure més »
Exegesi
Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).
Nou!!: Sufisme і Exegesi · Veure més »
Fàlsafa
al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Nou!!: Sufisme і Fàlsafa · Veure més »
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Nou!!: Sufisme і Fiqh · Veure més »
Gnosi
La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.
Nou!!: Sufisme і Gnosi · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Sufisme і Gran Khorasan · Veure més »
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Nou!!: Sufisme і Hadit · Veure més »
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Nou!!: Sufisme і Hanafisme · Veure més »
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Nou!!: Sufisme і Hègira · Veure més »
Hermenèutica
Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
Nou!!: Sufisme і Hermenèutica · Veure més »
Ibn al-Arabí
Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Arabí al-Hatimí at-Taí al-Andalussí (Múrcia, 7 d'agost de 1165 - Damasc, 16 de novembre de 1240), més conegut simplement com a Ibn al-Arabí o Ibn Arabí, així com pels seus làqabs aix-Xaykh al-Àkbar (‘el Més gran Mestre’) i Muhyi-d-Din (‘Vivificador de la Religió’), fou un destacat sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà.
Nou!!: Sufisme і Ibn al-Arabí · Veure més »
Ibn al-Arif
Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn al-Walid ibn Nasr, conegut com a Ibn al-Arif o com a an-Nahwí, fou un sufí de renom i gramàtic andalusí natiu de Còrdova.
Nou!!: Sufisme і Ibn al-Arif · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Sufisme і Imam · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Sufisme і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Sufisme і Iraq · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Sufisme і Islam · Veure més »
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Nou!!: Sufisme і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Nou!!: Sufisme і Jurisprudència · Veure més »
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Nou!!: Sufisme і Kalam · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Sufisme і Kara-khitai · Veure més »
Khalwatiyya
La confraria khalwatiyya (de l'àrab, ‘retir espiritual’) és una confraria o tariqa avui dia estesa per diversos països del món islàmic.
Nou!!: Sufisme і Khalwatiyya · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Sufisme і Magrib · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Sufisme і Mahoma · Veure més »
Mawlawiyya
Mawlawiyya o orde mevlevi és una confraria sufí que pren el nom de mawlana (Nostre Mestre) que portaven els caps de la confraria (Mawlana Khunkar, la segona paraula és la forma turca de mawla), que fou el malnom del fundador Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi (1207-1273), i els membres de la qual foren coneguts pels europeus com "dervixos dansaires".
Nou!!: Sufisme і Mawlawiyya · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Sufisme і Medina · Veure més »
Mestre espiritual
Un mestre espiritual designa, en filosofia i religió, aquell qui pertanyent a una certa tradició i havent estat iniciat, és considerat capaç de transmetre una doctrina o una pràctica espirituals, ja sigui públicament o a un grup restret d'estudiants.
Nou!!: Sufisme і Mestre espiritual · Veure més »
Miguel Asín Palacios
Miguel Asín Palacios (Saragossa, 5 de juliol 1871 - Sant Sebastià, 12 d'agost 1944) va ser un arabista i acadèmic espanyol.
Nou!!: Sufisme і Miguel Asín Palacios · Veure més »
Monastir (Tunísia)
miniatura Monastir és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir, en una petita península que forma el tancament sud del golf de Hammamet i 17 km al sud-est de Sussa.
Nou!!: Sufisme і Monastir (Tunísia) · Veure més »
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Nou!!: Sufisme і Morabit · Veure més »
Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abi-Ishaq Ibrahim an-Nafzí al-Himyarí ar-Rundí, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí o, simplement, com a Ibn Abbad (Ronda, 1333 - Fes, 1390), fou un teòleg i mestre sufí de renom d'origen andalusí que va desenvolupar la seva activitat al Marroc.
Nou!!: Sufisme і Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí · Veure més »
Naqxbandiyya
La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).
Nou!!: Sufisme і Naqxbandiyya · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Sufisme і Pakistan · Veure més »
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Nou!!: Sufisme і Pensament islàmic · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Sufisme і Persa · Veure més »
Qalandariyya
Qalandariyya fou una confraria musulmana de monjos errants d'inspiració sufí.
Nou!!: Sufisme і Qalandariyya · Veure més »
Ràbita
Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.
Nou!!: Sufisme і Ràbita · Veure més »
Ricote
Ricote és una vila i capital històrica de la Vall de Ricote, comarca del nord de la Regió de Múrcia, aproximadament al mig de l'històric Regne de Múrcia.
Nou!!: Sufisme і Ricote · Veure més »
Rumi
Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.
Nou!!: Sufisme і Rumi · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Sufisme і Sant · Veure més »
Sílsila
Sílsila (de l'àrab, ‘cadena’, ‘successió’) és un terme islàmic utilitzat sobretot pels sufís per referir-se a la cadena iniciàtica que uneix un mestre amb un altre mestre fins a arribar al profeta Mahoma.
Nou!!: Sufisme і Sílsila · Veure més »
Tafsir
El tafsir (‘interpretació’) és la ciència islàmica de l'exegesi, que s'aplica principalment a l'Alcorà.
Nou!!: Sufisme і Tafsir · Veure més »
Tariqa
Dervixos dansaires de l'orde Mevlevi Monastir, Tunísia Una tariqa (plural, ‘camí’, ‘mètode’) és una germandat o confraria sufí.
Nou!!: Sufisme і Tariqa · Veure més »
Tawhid
El tawhid (literalment ‘unitat ’, ‘unicitat ’) és un concepte central de l'islam que defineix el monoteisme estricte d'aquesta religió.
Nou!!: Sufisme і Tawhid · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Sufisme і Teologia · Veure més »
Tijàniyya
La tijaniyya és una confraria sufí fundada a Algèria per Àhmad at-Tijaní el 1781/1782; aquest es va instal·lar el 1789 a Fes i va aconseguir adeptes locals i es va implantar al Marroc i després a altres regions de l'Àfrica occidental.
Nou!!: Sufisme і Tijàniyya · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Sufisme і Transoxiana · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Sufisme і Tunísia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Sufisme і Turc · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Sufisme і Turcs · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Sufisme і Turquestan · Veure més »
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Nou!!: Sufisme і Urdú · Veure més »
Xadhiliyya
El ''dargah'' d'Aix-Xadhilí a Humaithara, Egipte La xadhiliyya o confraria xadhilita és una confraria sufí fundada per Abu-l-Hàssan aix-Xadhilí (1196–1258).
Nou!!: Sufisme і Xadhiliyya · Veure més »
Xamanisme
El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.
Nou!!: Sufisme і Xamanisme · Veure més »
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Nou!!: Sufisme і Xeic · Veure més »
Xerif
Xerif (de l'àrab, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’), en femení xerifa (en àrab), en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa (en àrab), és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.
Nou!!: Sufisme і Xerif · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Sufisme і Xiisme · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Sufisme і Zoroastrisme · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sufisme і 1077 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Sufisme і 1141 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sufisme і 765 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sufigari, Sufita, Sufí, Sufís, Tasavvuf, Tassawwuf, Tassàwwuf, Taṣawwuf.
