Accés més ràpid que el navegador!
131 les relacions: Adamàndios Koraís, Aleksei Grigórievitx Orlov, Apià, Aristó de Quios, Atenes, Aydın, Çeşme, Àsia (província romana), Base naval, Batalla de Çeşme, Batalla de Lade (494 aC), Benet I Zacaries, Benet II Paleòleg, Carles I d'Anjou, Català, Càbries, Cària, Cir II el Gran, Cos (Grècia), Creta, Croat (guerrer), Djazair-i Bahr-i Safid, Enopió, Erasístrat, Escimne de Quios, Esmirna, Esparta, Esteve de Bizanci, Estrabó, Eva, Eyalat, Felip I de Tàrent, Ferecides d'Atenes, Filip V de Macedònia, Geografia d'Estrabó, Gerba, Giustiniani, Grec antic, Guerra d'independència de Grècia, Guerra del Peloponnès, Guerra russo-turca (1768-1774), Heraclea Pòntica, Hipòcrates de Quios, Homer, Ió de Quios, Illa de Rodes, Imperi de Nicea, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, ..., Imperi Seljúcida, Isidor de Quios, Jònia, Kapudan paixà, Konstandinos Kanaris, Lèleges, Lesbos, Llista de prínceps d'Acaia, Luci Corneli Sul·la, Maona, Mar Egea, Mar Negra, Martí Zacaries, Màstic, Metrodor de Quios, Milet, Mitridates VI Eupàtor, Namık Kemal, Naturalis Historia, Oenopides, Oracle, Perea Ròdia, Pialí Baixà, Plini el Vell, Prefectures de Grècia, Primera Guerra Balcànica, Província de les Illes, Quios (ciutat), Ramadà, Regne de Macedònia, Regne del Pont, República de Gènova, República de Venècia, Revolta Jònica, Samos, Sanjaq, Soló, Solimà I el Magnífic, Sublim Porta, Talent, Tamerlà, Teòcrit de Quios, Teopomp de Quios, Tractat de Nimfèon (1261), Tractat de Viterbo, Tucídides, Turc, Umar Beg Baha al-Din Ghazi, Unitats perifèriques de Grècia, Vespasià, Wilaya, Xenofont, Xerxes I de Pèrsia, 10 de juliol, 10 de setembre, 1081, 11 de novembre, 1110, 1124, 1205, 1247, 1261, 1267, 1304, 1307, 1314, 1329, 1330, 1346, 1362, 1566, 1694, 18 de juny, 1822, 1881, 1912, 1941, 1944, 27 de maig, 30 de març, 4 de maig. Ampliar l'índex (81 més) »
Adamàndios Koraís
Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia.
Nou!!: Quios і Adamàndios Koraís · Veure més »
Aleksei Grigórievitx Orlov
El comte (des de 1762) Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski, Алексе́й Григо́рьевич Орло́в-Чесменский ( –) fou un militar i estadista rus, que va gaudir de gran protagonisme durant el regnat de Caterina la Gran.
Nou!!: Quios і Aleksei Grigórievitx Orlov · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Quios і Apià · Veure més »
Aristó de Quios
Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.
Nou!!: Quios і Aristó de Quios · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Quios і Atenes · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Quios і Aydın · Veure més »
Çeşme
Iots al port de Çeşme. Çeşme (antigament Česhme, pronunciat Txeixme) és un districte i una vila de Turquia a la Província d'Esmirna, que ocupa la península de Karaburun (Urla), davant de l'illa grega de Quios.
Nou!!: Quios і Çeşme · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Quios і Àsia (província romana) · Veure més »
Base naval
Vista de la base naval de Rota (Cadis) Base naval francesa a l'illa de Réunion, aplegant (d'esquerra a dreta de la foto) el vaixell de patrulla Albatros, la fragata ''Floréal'', els vaixells de la classe P400 ''La Rieuse'' i ''La Boudeuse'' i el vaixell de patrulla de la Gendarmerie Navale ''Jonquille'', el batral ''La Grandière'' i ''la Garonne'', darrere del dipòsit CIGH22 i del vaixell ''Vétiver'' (fora de l'aigua) Una base naval és una base militar, generalment un port marítim on una força militar naval pot aixoplugar-se, abastir-se i fer algunes reparacions menors.
Nou!!: Quios і Base naval · Veure més »
Batalla de Çeşme
La batalla naval de Çeşme va tenir lloc els dies 5–7 de juliol de 1770 durant la guerra russo-turca (1768–1774) a prop i a la badia de Çeşme, a la zona compresa entre la punta occidental d'Anatòlia i l'illa de Quios, que fou escenari de diverses batalles navals passades entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia.
Nou!!: Quios і Batalla de Çeşme · Veure més »
Batalla de Lade (494 aC)
La batalla naval de Lade va tenir lloc l'any 494 aC i va enfrontar jònics i perses.
Nou!!: Quios і Batalla de Lade (494 aC) · Veure més »
Benet I Zacaries
Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Quios і Benet I Zacaries · Veure més »
Benet II Paleòleg
Benet II Paleòleg Zaccaria fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Quios і Benet II Paleòleg · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Quios і Carles I d'Anjou · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Quios і Català · Veure més »
Càbries
Càbries (Chabrias, Khabrias, Χαβρίας) fou un general atenenc.
Nou!!: Quios і Càbries · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Quios і Cària · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Quios і Cir II el Gran · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Quios і Cos (Grècia) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Quios і Creta · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Quios і Croat (guerrer) · Veure més »
Djazair-i Bahr-i Safid
Djazair-i Bahr-i Safid fou un antic eyalat de l'Imperi Otomà conegut simplement com a Djazair o pels europeus "Arxipèlag".
Nou!!: Quios і Djazair-i Bahr-i Safid · Veure més »
Enopió
Enopió (grec antic Οἰνοπίων, El bevedor de vi; llatí Oenopion) fou segons la mitologia grega un rei de Quios, fill de Dionís i d'Ariadna (o d'Ariadna i de Teseu).
Nou!!: Quios і Enopió · Veure més »
Erasístrat
Erasístrat (Erasistratus) fou un famós metge i anatomista grec, probablement nascut a Iulis, a l'illa de Ceos, vers el 304 aC.
Nou!!: Quios і Erasístrat · Veure més »
Escimne de Quios
Escimne de Quios (Σκύμνος ὁ Xῖος) fou un geògraf de l'antiga Grècia nascut a l'illa de Quios.
Nou!!: Quios і Escimne de Quios · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Quios і Esmirna · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Quios і Esparta · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Quios і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Quios і Estrabó · Veure més »
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Nou!!: Quios і Eva · Veure més »
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Quios і Eyalat · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Quios і Felip I de Tàrent · Veure més »
Ferecides d'Atenes
Ferecides d'Atenes (Pherecides) fou un dels més famosos logògrafs de l'antiguitat.
Nou!!: Quios і Ferecides d'Atenes · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Quios і Filip V de Macedònia · Veure més »
Geografia d'Estrabó
La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.
Nou!!: Quios і Geografia d'Estrabó · Veure més »
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Nou!!: Quios і Gerba · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Quios і Giustiniani · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Quios і Grec antic · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Quios і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Quios і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Quios і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Nou!!: Quios і Heraclea Pòntica · Veure més »
Hipòcrates de Quios
Algunes solucions falses aparentment reals van donar durant molt de temps falses esperances sobre la resolució del problema de la quadratura del cercle. En aquest dibuix, l'àrea de la figura ombrejada és igual a l'àrea del triangle ABC (trobat per Hipòcrates de Quios) Hipòcrates de Quios (Hippocrates) fou un filòsof pitagòric que va viure vers el 460 aC.
Nou!!: Quios і Hipòcrates de Quios · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Quios і Homer · Veure més »
Ió de Quios
Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia.
Nou!!: Quios і Ió de Quios · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Quios і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Quios і Imperi de Nicea · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Quios і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Quios і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Quios і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Quios і Imperi Seljúcida · Veure més »
Isidor de Quios
Isidor de Quios o Isidori —el nom pel que és anomenat a Mollerussa, d'on és patró— (Alexandria, Egipte, s. III - Quios, Grècia, 251) fou un marí egipci, cristià i màrtir durant les persecucions de l'emperador Deci.
Nou!!: Quios і Isidor de Quios · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Quios і Jònia · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Quios і Kapudan paixà · Veure més »
Konstandinos Kanaris
Konstandinos Kanaris, conegut també com a Constantí Kanaris o Canaris (en grec: Κωνσταντίνος Κανάρης) (1793 o 1795 - 2 de setembre de 1877) va ser un almirall grec que va combatre en la guerra d'independència del seu país i va participar així mateix en els seus primers governs.
Nou!!: Quios і Konstandinos Kanaris · Veure més »
Lèleges
Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.
Nou!!: Quios і Lèleges · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Quios і Lesbos · Veure més »
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Nou!!: Quios і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Quios і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Maona
Repúbliques marítimes (segle XII). Venezia.
Nou!!: Quios і Maona · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Quios і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Quios і Mar Negra · Veure més »
Martí Zacaries
Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Quios і Martí Zacaries · Veure més »
Màstic
Màstic natural. Gota de màstic Màstic (grec: μαστίχα) és una pasta de resina mastegable, aromàtica, de color d'ivori, que s'extreu dels llentiscles de l'illa de Quios.
Nou!!: Quios і Màstic · Veure més »
Metrodor de Quios
Metrodor de Quios (Metrodorus), fill de Teòcrit de Quios, va florir al i va ser un filòsof presocràtic grec, deixeble de Demòcrit d'Abdera o segons alguns de Nessos de Quios.
Nou!!: Quios і Metrodor de Quios · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Quios і Milet · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Quios і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Namık Kemal
Mehmed Namık Kemal (Tekirdağ, 21 de desembre de 1840 - Sakız, 2 de desembre de 1888) fou un destacat literat otomà, un dels principals de la segona meitat del.
Nou!!: Quios і Namık Kemal · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Quios і Naturalis Historia · Veure més »
Oenopides
Oenopides (Oinopídes) fou un destacat matemàtic i astrònom grec nadiu de Quios, probablement contemporani d'Anaxàgores.
Nou!!: Quios і Oenopides · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Quios і Oracle · Veure més »
Perea Ròdia
Perea Ròdia (en llatí Peræa Rhodiorum,, en grec antic Περαία τῶν Ῥοδιῶν) era el nom donat a les possessions ròdies a Cària, formades per la costa sud de Cària enfront de l'illa de Rodes, fins a la frontera de Lícia, segons diu Estrabó.
Nou!!: Quios і Perea Ròdia · Veure més »
Pialí Baixà
Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.
Nou!!: Quios і Pialí Baixà · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Quios і Plini el Vell · Veure més »
Prefectures de Grècia
Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.
Nou!!: Quios і Prefectures de Grècia · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Quios і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Província de les Illes
La província de les Illes (en llatí Provincia Insularum) fou una província romana creada per Vespasià amb les illes de la província d'Àsia.
Nou!!: Quios і Província de les Illes · Veure més »
Quios (ciutat)
Quios és la ciutat principal de l'illa grega de Quios, a la mar Egea oriental.
Nou!!: Quios і Quios (ciutat) · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Quios і Ramadà · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Quios і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Quios і Regne del Pont · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Quios і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Quios і República de Venècia · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Quios і Revolta Jònica · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Quios і Samos · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Quios і Sanjaq · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Quios і Soló · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Quios і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Sublim Porta
La Sublim Porta a l'època de l'Imperi Otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (de l'àrab, 'porta' i de l'àrab, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, 'porta' en turc).
Nou!!: Quios і Sublim Porta · Veure més »
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Nou!!: Quios і Talent · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Quios і Tamerlà · Veure més »
Teòcrit de Quios
Teòcrit de Quios (Theocritus, fou un orador i sofista grec nadiu de Quios. Potser també fou historiador, però no està clar, atès que podria ser una confusió amb Teocrest. Va viure en temps d'Alexandre el Gran i fou deixeble de Metrodor. Fou oponent polític del filòsof Teopomp de Quios (que era del partit aristocràtic pro macedoni, mentre Teòcrit era demòcrata nacionalista). Teopomp el va acusar en una carta a Alexandre de viure en gran luxe, després d'haver estat abans un pobre. Va ofendre a Alexandre amb el seu sarcasme enginyós, que sembla que li va donar molta popularitat, quan aquest estava preparat unes celebracions magnífiques per commemorar el seu retorn de l'Índia i va demanar a les ciutats gregues d'Àsia d'enviar un gran subministrament de teles de porpra. Teòcrit va contestar que ara entenia les paraules d'Homer ""ἔλλαβε πορφύρεος θάνατος καὶ μοῖρα κραταίη". Un Anticles fill de Teòcrit és esmentat per Flavi Arrià com a participant en la conspiració d'Hermolau, i si aquest Teòcrit fos el Teòcrit de Quios, el destí del seu fill explicaria la recança contra Alexandre. Un epigrama molt amarg escrit per Teòcrit sobre Aristòtil el van conservar en parts separades Diògenes Laerci, Plutarc i Eusebi de Cesarea i està inclòs a lAntologia grega. Aquest epigrama s'ha atribuït també a Teòcrit de Siracusa sense gaire fonament. Finalment fou executat per orde d'Antígon el Borni per burlar-se de l'únic ull del diàdoc. Això va passar en data desconeguda però lògicament abans del 301 aC quan Antígon va morir en una batalla. Suides esmenta com obres de Teòcrit.
Nou!!: Quios і Teòcrit de Quios · Veure més »
Teopomp de Quios
Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).
Nou!!: Quios і Teopomp de Quios · Veure més »
Tractat de Nimfèon (1261)
Mapa de la regió el 1265, poc després del tractat de Nimfèon de 1261 El Tractat de Nimfèon (en llatí: Nymphaeum) va ser un tractat i un pacte de defensa mútua entre l'Imperi de Nicea i la República de Gènova realitzat en la ciutat de Nimfèon al març de 1261.
Nou!!: Quios і Tractat de Nimfèon (1261) · Veure més »
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Nou!!: Quios і Tractat de Viterbo · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Quios і Tucídides · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Quios і Turc · Veure més »
Umar Beg Baha al-Din Ghazi
Umar Beg Baha al-Din Ghazi (turc modern: Aydınoğlu Umur Bey), conegut com a Umur Paixà (1309-1348) fou el segon emir dels Aydin-oghlu i corsari turc.
Nou!!: Quios і Umar Beg Baha al-Din Ghazi · Veure més »
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Nou!!: Quios і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Quios і Vespasià · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Quios і Wilaya · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Quios і Xenofont · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Quios і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 10 de juliol · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 10 de setembre · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1081 · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 11 de novembre · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Quios і 1110 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Quios і 1124 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1205 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Quios і 1247 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1261 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1267 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1304 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1307 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1314 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1329 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Quios і 1330 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Quios і 1346 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Quios і 1362 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Quios і 1566 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Quios і 1694 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 18 de juny · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Quios і 1822 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Quios і 1881 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Quios і 1912 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Quios і 1941 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Quios і 1944 · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 27 de maig · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 30 de març · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Quios і 4 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Chios, Illa de Quios, Illa del Xiu, Prefectura de Quios, Sakiz, Sakız.
