Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1666

Índex 1666

Extensió de la zona incendiada a Londres el 1666.

118 les relacions: Acadèmia de França a Roma, Acadèmia Francesa de les Ciències, Alexandre VII, Anna d'Espanya, Antoni Desvalls i de Vergós, Armand de Borbó, Armanyac, Ascanio Filomarino, Asnières-sur-Oise, Austriacistes, Índia, Barroc, Bolonya, Brionne, Canterbury, Cardenal, Carles de Mèdici, Català, Comtat d'Harcourt, Conductivitat elèctrica, Desembre, Dinastia Savoia, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Eduard II Farnese, El Poal, Electromagnetisme, Emília, Enric de Lorena-Guisa, Erau, Escriptor, Església Catòlica Romana, Este, Eugeni Guilló Barceló, Felip V d'Espanya, Florència, Francisco Manuel de Melo, Frankfurt del Main, Frans Hals, Frisó, Gran Ducat de Toscana, Gran incendi de Londres, Guercino, Guerra dels Segadors, Guerra dels Vuitanta Anys, Gysbert Japicx, Haarlem, Heinrich Michael Buch, Infant d'Espanya, Isabel d'Este (duquessa de Parma), ..., Ivan V de Rússia, Jacobus Koolen, Jean-Baptiste Colbert, Joan de Mata, Johann Andreas Herbst, José Patiño Rosales, La City, La núvia jueva, Lisboa, Llista d'emperadors mogols, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís XIV de França, Lluïsa de Guzmán, Maria Francesca de Savoia, Maria Sofia del Palatinat-Neuburg, Mèdici, Mòdena, Milà, Moiana, Orde Trinitari, Paisatge, París, Pesenàs, Pintura barroca als Països Baixos, Pla d'Urgell, Regne de Portugal, Rembrandt van Rijn, Roma, Stephen Gray, Suècia, Taj Mahal, Torí, Tsars de Rússia, Universitat de Lund, Víctor Amadeu II de Savoia, Vescomtat de Marçan, Vinaròs, Xa Jahan, 11 d'abril, 12 d'agost, 1628, 1640, 1643, 1651, 1656, 1658, 1662, 1675, 1687, 1699, 1713, 1720, 1732, 2 de setembre, 21 d'agost, 21 de febrer, 22 de gener, 24 d'agost, 24 de gener, 25 de juliol, 26 d'agost, 27 d'agost, 3 de novembre, 5 de setembre, 8 de setembre, 9 de desembre, 9 de juny. Ampliar l'índex (68 més) »

Acadèmia de França a Roma

LAcadèmia de França a Roma (en francès: Académie de France à Rome), més coneguda com a vil·la Médici, és una institució artística francesa situada sobre el mont Pincio, a Roma, i dedicada a l'acolliment, durant un període de l'any, de joves artistes per tal de desenvolupar llurs projectes creatius.

Nou!!: 1666 і Acadèmia de França a Roma · Veure més »

Acadèmia Francesa de les Ciències

LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Nou!!: 1666 і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: 1666 і Alexandre VII · Veure més »

Anna d'Espanya

Anna d'Espanya o Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.

Nou!!: 1666 і Anna d'Espanya · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: 1666 і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Armand de Borbó

Armand de Borbó (París, 11 d'octubre de 1629 - Pesenàs, Erau, 1666) fou Príncep de sang de França de la Casa dels Borbó-Condé amb el tractament d'altesa reial que fundà la branca principesca dels Conti la qual perdurà fins a l'any 1814.

Nou!!: 1666 і Armand de Borbó · Veure més »

Armanyac

Bandera del comtat d'Armanyac L'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.

Nou!!: 1666 і Armanyac · Veure més »

Ascanio Filomarino

Ascanio Filomarino (Nàpols, 1583 - 3 de novembre de 1666) fou un prelat italià.

Nou!!: 1666 і Ascanio Filomarino · Veure més »

Asnières-sur-Oise

Asnières-sur-Oise és una població i comuna francesa, de la regió de l'Illa de França, al departament de la Val-d'Oise.

Nou!!: 1666 і Asnières-sur-Oise · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del segle XVIII s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: 1666 і Austriacistes · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: 1666 і Índia · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: 1666 і Barroc · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: 1666 і Bolonya · Veure més »

Brionne

Brionne és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.

Nou!!: 1666 і Brionne · Veure més »

Canterbury

Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.

Nou!!: 1666 і Canterbury · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: 1666 і Cardenal · Veure més »

Carles de Mèdici

Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1666 і Carles de Mèdici · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: 1666 і Català · Veure més »

Comtat d'Harcourt

El comtat (abans senyoria) d'Harcourt (sense relació amb els títols de duc i marquès) fou una jurisdicció feudal de França a Normandia, sorgit pel repartiment de terres fet a la primera meitat del segle X pel duc Rol·ló entre els seus fidels, després de l'adquisició de Normandia al tractat de Saint-Clair-sur-Epte del 911.

Nou!!: 1666 і Comtat d'Harcourt · Veure més »

Conductivitat elèctrica

La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.

Nou!!: 1666 і Conductivitat elèctrica · Veure més »

Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: 1666 і Desembre · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: 1666 і Dinastia Savoia · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: 1666 і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: 1666 і Ducat de Savoia · Veure més »

Eduard II Farnese

Odoard II Farnese, també conegut com a Odoard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.

Nou!!: 1666 і Eduard II Farnese · Veure més »

El Poal

El Poal és un poble i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: 1666 і El Poal · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: 1666 і Electromagnetisme · Veure més »

Emília

** Emília (tribu), una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Nou!!: 1666 і Emília · Veure més »

Enric de Lorena-Guisa

Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del segle XVII.

Nou!!: 1666 і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »

Erau

L'Erau (34) (en francès Hérault i en occità Erau o Eraur) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: 1666 і Erau · Veure més »

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor és una persona que es dedica a la composició literària.

Nou!!: 1666 і Escriptor · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: 1666 і Església Catòlica Romana · Veure més »

Este

Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

Nou!!: 1666 і Este · Veure més »

Eugeni Guilló Barceló

Josep Pere Domingo Eugeni Guilló Barceló (Vinaròs, 8 de setembre de 1666 - Castelló de la Plana, 1731), fou un pintor del barroc valencià, germà de Vicent Guilló.

Nou!!: 1666 і Eugeni Guilló Barceló · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: 1666 і Felip V d'Espanya · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: 1666 і Florència · Veure més »

Francisco Manuel de Melo

Francisco Manuel de Melo (Lisboa, 23 de novembre del 1608 – 24 d'agost del 1666) va ser un escriptor, polític i militar portuguès.

Nou!!: 1666 і Francisco Manuel de Melo · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: 1666 і Frankfurt del Main · Veure més »

Frans Hals

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585? – Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.

Nou!!: 1666 і Frans Hals · Veure més »

Frisó

El frisó (frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: 1666 і Frisó · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: 1666 і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gran incendi de Londres

El Gran incendi de Londres va ser un incendi molt important que va cremar en diversos barris del centre de Londres entre el 2 i el 5 de setembre de 1666.

Nou!!: 1666 і Gran incendi de Londres · Veure més »

Guercino

''Et in Arcadia ego'', Oli sobre tela, 82 cm—91 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma Giovanni Francesco Barbieri (8 de febrer de 1591 — 9 de desembre de 1666), més conegut amb el sobrenom Guercino o Il Guercino, va ser un pintor barroc italià nascut en la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya.

Nou!!: 1666 і Guercino · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: 1666 і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: 1666 і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Gysbert Japicx

Gysbert Japicx (Boalsert, Frísia 1603-1666) fou un escriptor en frisó.

Nou!!: 1666 і Gysbert Japicx · Veure més »

Haarlem

El ''Grote Markt'' al 1696 Haarlem és una ciutat al nord-oest dels Països Baixos, capital de la província d'Holanda Septentrional.

Nou!!: 1666 і Haarlem · Veure més »

Heinrich Michael Buch

Heinrich Michael Buch, en francès Henri Michel Buch, anomenat el bon Enric i també conegut com a Enric el Sabater (Arlon, província de Luxemburg, actual Bèlgica, 1590 - París, 9 de juny de 1666) era un sabater, fundador d'una pia confraria de sabaters, la Confraria dels Germans Sabaters de Sant Crispí.

Nou!!: 1666 і Heinrich Michael Buch · Veure més »

Infant d'Espanya

Corona d'infant. Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills del rei dintre del que es diu família reial.

Nou!!: 1666 і Infant d'Espanya · Veure més »

Isabel d'Este (duquessa de Parma)

Isabel d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 3 d'octubre de 1635 - Colorno, Ducat de Parma, 21 d'agost de 1666) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: 1666 і Isabel d'Este (duquessa de Parma) · Veure més »

Ivan V de Rússia

Ivan V Alexeyevitx (rus: Иван V Алексеевич, 27 d'agost de 1666 — 29 de gener de 1696) fou tsar de Rússia (amb el seu mig germà més jove Pere I) amb qui va corregnar de 1682 a 1696.

Nou!!: 1666 і Ivan V de Rússia · Veure més »

Jacobus Koolen

''Soldats a la porta d'una fonda'', signat «J. Koolen», oli sobre taula, 55,8 x 45 cm, Museu Lázaro Galdiano de Madrid Jacobus Koolen o Jacobus Kool (Haarlem, 1639 – 1666), fou un pintor barroc neerlandès de paisatges amb cavalls i soldats.

Nou!!: 1666 і Jacobus Koolen · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser el ministre de finances francès de 1665 a 1683, en el regnat de Lluís XIV.

Nou!!: 1666 і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Joan de Mata

Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l’altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye. Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.

Nou!!: 1666 і Joan de Mata · Veure més »

Johann Andreas Herbst

Johann Andreas Herbst (Nuremberg, 9 de juny de 1588 - Frankfurt, 24 de gener de 1666) fou un compositor i teòric musical del Barroc.

Nou!!: 1666 і Johann Andreas Herbst · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: 1666 і José Patiño Rosales · Veure més »

La City

La City, en anglès City of London o The City, és una petita àrea del Gran Londres (Anglaterra) considerada el nucli històric de Londres al voltant del qual la conurbació va créixer i ha mantingut l'estatus de ciutat des de temps immemorials.

Nou!!: 1666 і La City · Veure més »

La núvia jueva

La núvia jueva (en neerlandès: Het Joodse bruidje) és una obra del pintor neerlandès Rembrandt pintada el 1666.

Nou!!: 1666 і La núvia jueva · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: 1666 і Lisboa · Veure més »

Llista d'emperadors mogols

Els emperadors mogols foren els sobirans de l'Imperi Mogol que dominà el subcontinent indi entre els anys 1527 i 1858.

Nou!!: 1666 і Llista d'emperadors mogols · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1666 і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: 1666 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: 1666 і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluïsa de Guzmán

Lluïsa de Guzmán (Huelva 1613 - Lisboa 1666), reina consort de Portugal (1640-1656) i regent del regne (1656-1662).

Nou!!: 1666 і Lluïsa de Guzmán · Veure més »

Maria Francesca de Savoia

Maria Francesca de Savoia (París 1646 - Lisboa 1683), princesa de Nemours i reina consort de Portugal (1666-1667) i (1683).

Nou!!: 1666 і Maria Francesca de Savoia · Veure més »

Maria Sofia del Palatinat-Neuburg

Maria Sofia de Neuburg (castell de Bravath 1666 - Lisboa, Portugal 1699), reina consort de Portugal (1687-1699).

Nou!!: 1666 і Maria Sofia del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: 1666 і Mèdici · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: 1666 і Mòdena · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: 1666 і Milà · Veure més »

Moiana

Bartomeu Gomila Pujol, anomenat Moiana (Montuïri segle XVII - 1666) va ser un bandoler mallorquí que acabà executat per la justícia, la seva figura ha estat objectes de diverses tradicions i mites.

Nou!!: 1666 і Moiana · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: 1666 і Orde Trinitari · Veure més »

Paisatge

Pieter Brueghel el Vell, ''Els recol·lectors'', 1565: Pau i agricultura en un paisatge ideal preromàntic, sense terrors sublims El paisatge és el gènere pictòric on es representa un conjunt visual natural o urbà.

Nou!!: 1666 і Paisatge · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: 1666 і París · Veure més »

Pesenàs

Pesenàs o Pézenas és un municipi francès, al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: 1666 і Pesenàs · Veure més »

Pintura barroca als Països Baixos

Vermeer, ''Vista de Delft'', 1660 - 1661 La pintura barroca als Països Baixos és la pintura produïda a la República de les Set Províncies Unides durant el que es coneix com l'Edat d'Or Holandesa, un període en la història holandesa que generalment s'ubica al segle XVII.

Nou!!: 1666 і Pintura barroca als Països Baixos · Veure més »

Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.

Nou!!: 1666 і Pla d'Urgell · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: 1666 і Regne de Portugal · Veure més »

Rembrandt van Rijn

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador neerlandès.

Nou!!: 1666 і Rembrandt van Rijn · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 1666 і Roma · Veure més »

Stephen Gray

Stephen Gray (Canterbury, desembre de 1666 - Londres, 7 de febrer del 1736) fou un tintorer anglès a més d'astrònom i científic aficionat.

Nou!!: 1666 і Stephen Gray · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: 1666 і Suècia · Veure més »

Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.

Nou!!: 1666 і Taj Mahal · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: 1666 і Torí · Veure més »

Tsars de Rússia

En diferents moments, els governants dels principats russos van portar el títol de Kniaz (traduït com Duc o Príncep), Veliki Kniaz (traduït com Gran Duc, Gran Príncep), Tsar i Emperador.

Nou!!: 1666 і Tsars de Rússia · Veure més »

Universitat de Lund

Universitat de Lund, o Lunds universitet en suec, és una universitat fundada el 1666 a Lund, Suècia.

Nou!!: 1666 і Universitat de Lund · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: 1666 і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: 1666 і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià que pertany a la província de Castelló.

Nou!!: 1666 і Vinaròs · Veure més »

Xa Jahan

Xahab-ud-din Muhammad Xa Jahan I -en persa: شاه ‌جهان, "rei del món"- (5 de gener de 1592 - 22 de gener de 1666) va ser el cinquè emperador mogol de l'Índia des de 1628 fins a 1658.

Nou!!: 1666 і Xa Jahan · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 11 d'abril · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 12 d'agost · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1666 і 1628 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: 1666 і 1640 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: 1666 і 1643 · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: 1666 і 1651 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: 1666 і 1656 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1666 і 1658 · Veure més »

1662

L'any 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Nou!!: 1666 і 1662 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: 1666 і 1675 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: 1666 і 1687 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: 1666 і 1699 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: 1666 і 1713 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: 1666 і 1720 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: 1666 і 1732 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 2 de setembre · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 21 d'agost · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1666 і 21 de febrer · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1666 і 22 de gener · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 24 d'agost · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: 1666 і 24 de gener · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 25 de juliol · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 26 d'agost · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 27 d'agost · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 3 de novembre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 5 de setembre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 8 de setembre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 9 de desembre · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1666 і 9 de juny · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »