Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Afanita, Aigua, Alumini, Andesina, Andesita, Andesita basàltica, Anglès, Apatita, Arc insular, Augita, Òxid d'alumini, Òxid de calci, Òxid de magnesi, Òxid de potassi, Òxid de sodi, Basanita, Base química, Calçada del Gegant, Calci, Castellfollit de la Roca, Catió, Cingle, Classificació de les roques ígnies, Classificació TAS, Colada, Columnes basàltiques, Conca oceànica, Condrita, Cristobalita, De Natura Fossilium, Diabasa, Diagrama QAPF, Diòxid de silici, Diferenciació magmàtica, Dorsal mesoatlàntica, Dorsal oceànica, Erupció volcànica, Escorça terrestre, Estronci, Europi, Extrusió (geologia), Feldespat alcalí, Feldespatoide, Fenocristall, Ferro, Flogopita, Fraccionament, Gaèlic irlandès, Gabre, Garrotxa, ..., Geologia, Georgius Agricola, Granit, Grec antic, Hafni, Heli, Ilmenita, Isòtop, Labradorita, Lantanoide, Lava, Leucita, Liquidus, Llatí, Llatí tardà, Llista de roques ígnies, Lluna, Magnesi, Magnetisme, Magnetita, Mantell terrestre, Mart (planeta), Matriu (geologia), Màfic, Meteorit, Mineralogia, Minerals òxids, Nationalencyklopedin, Naturalis Historia, Nefelina, Neodimi, Oceà, Olivina, Ortopiroxè, Osmi, Pòrfir, Pedra de toc, Peridotita, Petrologia, Picrobasalt, Pigeonita, Piroxè, Piroxenita, Plagiòclasi, Plini el Vell, Plom, Punt calent, Punt de fusió, Quars, Quètxup, Roca ígnia, Roca hipabissal, Roca plutònica, Roca volcànica, Sant Joan les Fonts, Sòlid (moneda), Sideromelana, Silicat, Sodalita, Tectònica de plaques, Tefrita, Terra rara, Textura (petrologia), Traquibasalt, Tridimita, Ulvöspinel·la, Vidre, Vidre volcànic, Viscositat. Ampliar l'índex (69 més) »
Afanita
L'afanita (del grec αφανης, invisible) és el nom donat a certs tipus de roques ígnies de textura microcristal·lina, és a dir, que el seu gra és tan fi que els cristalls minerals que la formen no són perceptibles a simple vista; en oposició a les roques fanerítiques, on llurs minerals són perceptibles a primer cop d'ull.
Nou!!: Basalt і Afanita · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Basalt і Aigua · Veure més »
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Nou!!: Basalt і Alumini · Veure més »
Andesina
L'andesina és un mineral del grup dels silicats.
Nou!!: Basalt і Andesina · Veure més »
Andesita
Classificació de les roques ígnies volcàniques segons Streckeisen 1978. L'andesita es troba al lloc 6. Landesita és una roca ígnia volcànica de composició intermèdia.
Nou!!: Basalt і Andesita · Veure més »
Andesita basàltica
L'andesita basáltica és una roca volcànica negra que conté al voltant d'entre 52% i 55% de SiO₂ (vegeu Classificació TAS).
Nou!!: Basalt і Andesita basàltica · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Basalt і Anglès · Veure més »
Apatita
Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat.
Nou!!: Basalt і Apatita · Veure més »
Arc insular
Arc insular format per les illes Kurils Un arc insular és un tipus d'arxipèlag compost per una cadena de volcans alineats en forma d'arc i que estan situats paral·lels i a prop d'un límit entre dues plaques tectòniques convergents.
Nou!!: Basalt і Arc insular · Veure més »
Augita
Laugita és un silicat descrit químicament com: (CaxMgyFez)(Mgy1Fez1)Si₂O₆.
Nou!!: Basalt і Augita · Veure més »
Òxid d'alumini
L'òxid d'alumini o alúmina és un compost binari de cations alumini(3+), Al^3+, i anions òxid, O^2-de fórmula Al2O3.
Nou!!: Basalt і Òxid d'alumini · Veure més »
Òxid de calci
Òxid de calci L'òxid de calci (CaO) és un compost químic àmpliament utilitzat popularment conegut amb el nom de calç viva o senzillament calç.
Nou!!: Basalt і Òxid de calci · Veure més »
Òxid de magnesi
Lòxid de magnesi, MgO, també anomenat magnèsia, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions òxid, O2–.
Nou!!: Basalt і Òxid de magnesi · Veure més »
Òxid de potassi
L'òxid de potassi, K₂O, és un compost inorgànic iònic format per cations potassi, K+, i anions òxid, O2–.
Nou!!: Basalt і Òxid de potassi · Veure més »
Òxid de sodi
L'òxid de sodi, Na₂O, és un compost iònic que es presenta com un sòlid de color blanquinós.
Nou!!: Basalt і Òxid de sodi · Veure més »
Basanita
La basanita, també coneguda com a pedra de toc, és una roca ígnia volcànica (extrusiva) amb una textura afanítica a porfírica.
Nou!!: Basalt і Basanita · Veure més »
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Nou!!: Basalt і Base química · Veure més »
Calçada del Gegant
La Calçada del Gegant (Giant's Causeway, en anglès) és un conjunt d'unes 40.000 columnes basàltiques entrellaçades, resultat d'una erupció volcànica ocorreguda fa 60 milions d'anys.
Nou!!: Basalt і Calçada del Gegant · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Basalt і Calci · Veure més »
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Basalt і Castellfollit de la Roca · Veure més »
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Nou!!: Basalt і Catió · Veure més »
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Nou!!: Basalt і Cingle · Veure més »
Classificació de les roques ígnies
Esquema de la classificació de les roques ígnies (amplieu la imatge per a veure l'esquema) La classificació de les roques ígnies és un seguit de protocols, regles i procediments que permeten anomenar i classificar les roques amb un origen magmàtic segons la seva procedència, la velocitat de refredament, les textures que presenten i la seva composició mineralògica i/o química.
Nou!!: Basalt і Classificació de les roques ígnies · Veure més »
Classificació TAS
La classificació TAS (de l'anglès, Total Alkali Silica) és una metodologia que permet definir una roca volcànica sobre la base de la relació entre el contingut de minerals alcalins (Na₂O i K₂O) i el contingut de silicats (SiO₂).
Nou!!: Basalt і Classificació TAS · Veure més »
Colada
Kalapana Una colada o flux de lava és un mantell de roca basàltica format al voltant d'un volcà per la solidificació de la massa de magma que flueix d'aquest en les seves erupcions.
Nou!!: Basalt і Colada · Veure més »
Columnes basàltiques
Columnes hexagonals de basalt a la Calçada del Gegant, comtat d'Antrim, Irlanda del Nord. Los Órganos, a La Gomera, Canàries. Basalts amb algunes formes pentagonals a Devergasteinn, a prop de Kirkjubæjarklaustur, al sud d'Islàndia. Les columnes basàltiques (o columnata basàltica o òrgans basàltics) són formacions regulars de pilars més o menys verticals, amb forma de prismes poligonals (predominantment hexagonals), que es formen per fractura progressiva de la roca durant el refredament relativament lent de lava basàltica en algunes colades, en xemeneies volcàniques o en calderes que no arriben a desbordar-se buidar-se sobtadament, de manera que llur refredament passa in situ.
Nou!!: Basalt і Columnes basàltiques · Veure més »
Conca oceànica
Una conca oceànica (o cubeta oceànica) és una depressió molt extensa, relativament uniforme, de contorns més o menys arrodonits, que constitueixen el fons dels oceans.
Nou!!: Basalt і Conca oceànica · Veure més »
Condrita
Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA. Còndruls de la condrita Bjurböle. Còndruls de la condrita Grassland. Condrita (L6) de Phnom Penh 1868 Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen, representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.
Nou!!: Basalt і Condrita · Veure més »
Cristobalita
La cristobalita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la coesita.
Nou!!: Basalt і Cristobalita · Veure més »
De Natura Fossilium
Portada de ''De Natura Fossilium'' De Natura Fossilium és un text científic escrit per Georg Bauer també conegut com Georgius Agricola, publicat per primera vegada l'any 1546.
Nou!!: Basalt і De Natura Fossilium · Veure més »
Diabasa
La diabasa (del grec diábasis) o dolerita és una roca ígnia holocristal·lina, amb textura ofítica, que consisteix principalment de plagiòclasis bàsiques, piroxè, magnetita i d'ilmenita.
Nou!!: Basalt і Diabasa · Veure més »
Diagrama QAPF
El diagrama QAPF és un doble diagrama triangular utilitzat per a classificar les roques ígnies segons la seva composició mineralògica.
Nou!!: Basalt і Diagrama QAPF · Veure més »
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Nou!!: Basalt і Diòxid de silici · Veure més »
Diferenciació magmàtica
Diferenciació magmàtica en un típic cas de cristal·lització fraccionada. La diferenciació magmàtica o segmentació és l'evolució de diferents roques ígnies a partir d'un magma parental comú.
Nou!!: Basalt і Diferenciació magmàtica · Veure més »
Dorsal mesoatlàntica
La dorsal mesoatlàntica és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic dels 87° N (uns 33 km al sud del pol Nord) fins a l'illa Bouvet, 1.700 km al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la dorsal atlanticoíndica, que continua cap a l'est.
Nou!!: Basalt і Dorsal mesoatlàntica · Veure més »
Dorsal oceànica
Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.
Nou!!: Basalt і Dorsal oceànica · Veure més »
Erupció volcànica
Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.
Nou!!: Basalt і Erupció volcànica · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Basalt і Escorça terrestre · Veure més »
Estronci
Lestronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38.
Nou!!: Basalt і Estronci · Veure més »
Europi
Leuropi és un element químic el símbol del qual és Eu i el seu nombre atòmic és 63.
Nou!!: Basalt і Europi · Veure més »
Extrusió (geologia)
La pedra tosca és una de les roques extrusives L'extrusió és el «procés de sortida de les roques subjacents, en estat de fusió, a través dels aparells volcànics.
Nou!!: Basalt і Extrusió (geologia) · Veure més »
Feldespat alcalí
El terme «feldespat alcalí» es refereix a un feldespat ric en potassi i/o sodi dominant del qual no es coneix la simetria ni la distribució d'Al i Si; pot referir-se a.
Nou!!: Basalt і Feldespat alcalí · Veure més »
Feldespatoide
Els feldespatoides o foides són una família de minerals tectosilicats formadors de roques.
Nou!!: Basalt і Feldespatoide · Veure més »
Fenocristall
roques granítiques presenten sovint grans fenocristalls feldespatics. Un fenocristall (del grec: phainein brillar) és un cristall d'una mida que sigui visible a ull nu.
Nou!!: Basalt і Fenocristall · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Basalt і Ferro · Veure més »
Flogopita
La flogopita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que pertany al grup de la biotita.
Nou!!: Basalt і Flogopita · Veure més »
Fraccionament
Un tipus de fraccionament és la destil·lació fraccionada fent servir un condensador Liebig. El fraccionament és un procés de separació d'una mescla en diverses fraccions químiques successives de propietats diferents.
Nou!!: Basalt і Fraccionament · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Basalt і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gabre
El gabre és una roca ígnia intrusiva màfica fosca, de gra gros, químicament equivalent al basalt.
Nou!!: Basalt і Gabre · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Basalt і Garrotxa · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Basalt і Geologia · Veure més »
Georgius Agricola
De re metallica Georgius Agricola (Glauchau, 24 de març de 1490 – Chemnitz, 21 de novembre de 1555) va ser un científic alemany conegut per ser el pare de la mineralogia.
Nou!!: Basalt і Georgius Agricola · Veure més »
Granit
Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.
Nou!!: Basalt і Granit · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Basalt і Grec antic · Veure més »
Hafni
L'hafni és l'element químic de símbol Hf i nombre atòmic 72.
Nou!!: Basalt і Hafni · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Basalt і Heli · Veure més »
Ilmenita
La ilmenita és un mineral de la classe dels òxids.
Nou!!: Basalt і Ilmenita · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Basalt і Isòtop · Veure més »
Labradorita
La labradorita o espectrolita, una varietat de l'anortita, és un mineral de la classe dels silicats, subgrup tectosilicats i dins d'aquestes pertany als feldespats denominats ''plagioclases''.
Nou!!: Basalt і Labradorita · Veure més »
Lantanoide
Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Nou!!: Basalt і Lantanoide · Veure més »
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Nou!!: Basalt і Lava · Veure més »
Leucita
La leucita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec leukos (blanc).
Nou!!: Basalt і Leucita · Veure més »
Liquidus
Un diagrama de fases binari per a dues substàncies pures mesclades totalment Liquidus és la corba del diagrama de fases binari, temperatura-composició, que relaciona les composicions i temperatures per sobre de les quals només existeix la fase líquida.
Nou!!: Basalt і Liquidus · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Basalt і Llatí · Veure més »
Llatí tardà
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI.
Nou!!: Basalt і Llatí tardà · Veure més »
Llista de roques ígnies
En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques.
Nou!!: Basalt і Llista de roques ígnies · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Basalt і Lluna · Veure més »
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Nou!!: Basalt і Magnesi · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Basalt і Magnetisme · Veure més »
Magnetita
La magnetita és un mineral ferrimagnètic de fórmula química Fe₃O₄, és un dels òxids de ferro i membre del grup de l'espinel·la.
Nou!!: Basalt і Magnetita · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Basalt і Mantell terrestre · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Basalt і Mart (planeta) · Veure més »
Matriu (geologia)
Fenocristalls de feldespat de potassi dins una fina matriu en un porfiri de granit. La matriu d'una roca és la massa de material de gra més fi en la qual els grans més grossos, cristalls o clasts estan integrats.
Nou!!: Basalt і Matriu (geologia) · Veure més »
Màfic
Roques amb un contingut de ferro suficient per acolorir el corrent d'aigua. Màfic és un adjectiu que descriu un mineral silicat o roca que és rica en magnesi i ferro; aquest terme és un portmanteau de les paraules «magnesi» i «fèrric».
Nou!!: Basalt і Màfic · Veure més »
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Nou!!: Basalt і Meteorit · Veure més »
Mineralogia
Un exemple de mineral: selenita. La mineralogia és la ciència que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals en els seus diferents estats d'agregació.
Nou!!: Basalt і Mineralogia · Veure més »
Minerals òxids
Anatasa, un mineral de la classe dels òxids Limonita, un mineral hidròxid La classe dels minerals òxids inclou aquells minerals en el qual l'anió òxid (O2-) està unit a un o més ions metàl·lics.
Nou!!: Basalt і Minerals òxids · Veure més »
Nationalencyklopedin
La Nationalencyklopedin (NE) és l'enciclopèdia contemporània més completa en suec.
Nou!!: Basalt і Nationalencyklopedin · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Basalt і Naturalis Historia · Veure més »
Nefelina
La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).
Nou!!: Basalt і Nefelina · Veure més »
Neodimi
El neodimi és l'element químic de símbol Nd i nombre atòmic 60.
Nou!!: Basalt і Neodimi · Veure més »
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Nou!!: Basalt і Oceà · Veure més »
Olivina
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).
Nou!!: Basalt і Olivina · Veure més »
Ortopiroxè
El subgrup dels ortopiroxens és un grup de minerals que pertany al grup dels piroxens juntament amb el grup dels clinopiroxens.
Nou!!: Basalt і Ortopiroxè · Veure més »
Osmi
Losmi és un element químic de nombre atòmic 76, que es troba en el grup 8 de la taula periòdica dels elements i en el 7è període.
Nou!!: Basalt і Osmi · Veure més »
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Nou!!: Basalt і Pòrfir · Veure més »
Pedra de toc
J. Arfe, ''Quilatar de la plata, or i pedres'', p. 36 La pedra de toc és la pedra que s'empra en un procediment visual, qualitatiu i no destructiu d'anàlisi metal·lúrgica, destinat específicament a la determinació de la llei que pugui tenir una peça d'or o de plata sotmesa a assaig.
Nou!!: Basalt і Pedra de toc · Veure més »
Peridotita
La peridotita és una roca ígnia intrusiva, formada en general d'olivina (peridot) acompanyada de piroxens i amfíbols.
Nou!!: Basalt і Peridotita · Veure més »
Petrologia
Un gra de sorra volcànic sota el microscopi i llum polaritzada. La petrologia (terme que deriva del grec πέτρα, petra, "roca" i λόγος, logos, "estudi") és la branca de la geologia que estudia l'origen composició, distribució i estructura de les roques.
Nou!!: Basalt і Petrologia · Veure més »
Picrobasalt
El picrobasalt o picro basalt és una roca volcànica de composició intermèdia entre el feldespatoide i el basalt, d'una banda, i entre la picrita i el basalt per una altra banda.
Nou!!: Basalt і Picrobasalt · Veure més »
Pigeonita
La pigeonita és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens.
Nou!!: Basalt і Pigeonita · Veure més »
Piroxè
Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en moltes roques ígnies i metamòrfiques.
Nou!!: Basalt і Piroxè · Veure més »
Piroxenita
La piroxenita és una roca ígnia plutònica de color fosc composta principalment per piroxè i amb quantitats menors d'olivina, biotita i amfíbol.
Nou!!: Basalt і Piroxenita · Veure més »
Plagiòclasi
Plagiòclasi En roques volcàniques, la plagiòclasi pot mostrar una estructura microlítica. Plagiòclasi és una important sèrie de minerals silicats (tectosilicats) dins la família dels feldespats.
Nou!!: Basalt і Plagiòclasi · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Basalt і Plini el Vell · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Basalt і Plom · Veure més »
Punt calent
Localització dels principals punts calents. Un punt calent - també conegut per l'anglicisme hot spot - en geologia, és una àrea localitzada de l'astenosfera en què les temperatures són més elevades.
Nou!!: Basalt і Punt calent · Veure més »
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Nou!!: Basalt і Punt de fusió · Veure més »
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Nou!!: Basalt і Quars · Veure més »
Quètxup
El quètxup (de l'anglès ketchup) és una salsa de tomàquet condimentada amb vinagre, sucre i sal, a més de diverses espècies que poden variar però habitualment inclouen ceba, pebre de Jamaica, coriandre, clau, comí, all i mostassa, i de vegades inclouen api, canyella o gingebre, triturats i amb una textura densa i homogènia.
Nou!!: Basalt і Quètxup · Veure més »
Roca ígnia
Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.
Nou!!: Basalt і Roca ígnia · Veure més »
Roca hipabissal
Les roques hipabissals són les formades en un ambient hipabissal o subvolcànic.
Nou!!: Basalt і Roca hipabissal · Veure més »
Roca plutònica
Granit, una roca plutònica comú. Les roques plutòniques o intrusives són aquelles roques ígnies que s'han format a partir d'un refredament lent, en profunditat i en grans masses del magma.
Nou!!: Basalt і Roca plutònica · Veure més »
Roca volcànica
Les roques volcàniques (efusives i vulcanites) són roques ígnies d’origen volcànic que contenen una textura afanítica, és a dir, que part dels seus cristalls són invisibles a ull nu i a més, sovint contenen vidre, les quals han estat emeses a la superfície terrestre en forma de colades de lava o projectades de manera explosiva (piroclasts), o bé formen part d'intrusions poc profundes, com sills, dics, xemeneies i d'altres tipus d'intrusions.
Nou!!: Basalt і Roca volcànica · Veure més »
Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa.
Nou!!: Basalt і Sant Joan les Fonts · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Basalt і Sòlid (moneda) · Veure més »
Sideromelana
Sideromelana és el vidre volcànic de composició basàltica.
Nou!!: Basalt і Sideromelana · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Basalt і Silicat · Veure més »
Sodalita
La sodalita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), que pertany i dona nom al grup de la sodalita.
Nou!!: Basalt і Sodalita · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Basalt і Tectònica de plaques · Veure més »
Tefrita
La tefrita (del grec τέφρα, téphra; «cendra») és una roca ígnia i volcànica (extrusiva), amb textura entre afanítica i porfírica.
Nou!!: Basalt і Tefrita · Veure més »
Terra rara
Òxids de terres rares Mineral de terres rares Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Nou!!: Basalt і Terra rara · Veure més »
Textura (petrologia)
Micrografia d'una làmina prima de gabre. S'observa la seva textura '' holocristalina '' (només composta de cristalls). En petrologia el terme textura és l'aparença física, com ara la mida dels grans, la forma, arranjament i configuració dels materials tant a nivell macroscòpic com microscòpic.
Nou!!: Basalt і Textura (petrologia) · Veure més »
Traquibasalt
El traquibasalt és una roca volcànica que presenta una composició intermèdia entre traquita i basalt.
Nou!!: Basalt і Traquibasalt · Veure més »
Tridimita
La tridimita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la coesita i la cristobalita. Se sol trobar en cavitats en roques volcàniques. Sovint es troba com a constituent d'algunes varietats d'òpal formats en roques sedimentàries marines.. Mindat. Anomenat com a tridimita per la paraula grega Tridymos que significa triplet, en al·lusió a les típiques macles triples que forma el mineral. La seva localitat tipus és al Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1877.
Nou!!: Basalt і Tridimita · Veure més »
Ulvöspinel·la
La ulvöspinel·la és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la.
Nou!!: Basalt і Ulvöspinel·la · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Basalt і Vidre · Veure més »
Vidre volcànic
Un gra de sorra de vidre volcànic sota el microscopi petrogràfic Un vidre volcànic és el producte del refredament ràpid del magma i és amorf i sense cristal·litzar.
Nou!!: Basalt і Vidre volcànic · Veure més »
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Nou!!: Basalt і Viscositat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Basaltoide, Basalts, Basàltic, Lava basàltica.
