Taula de continguts
73 les relacions: Alamans, Alans, Alboí, Angles, Annexió, Arianisme, Àfrica del Nord, Ànglia de l'Est (regió), Àtila, Balcans, Bàvars, Britànnia, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Catolicisme, Clodoveu I, Edat mitjana, Escandinàvia, Essex, Estilicó, Federats, Flavi Honori, Francs, Frisis, Frontera, Gàl·lia, Geronci (general), Heptarquia anglosaxona, Hispània, Huns, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Invasió, Invasions dels vàndals de les Illes Balears, Juts, Kent, Leovigild, Limites romani, Longobards, Magiars, Mar Bàltica, Mar del Nord, Mèrcia, Migració, Monarca, Monarquia, Normandia, ... Ampliar l'índex (23 més) »
- Bàrbars
- Historiografia
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Invasions bàrbares і Alamans
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Invasions bàrbares і Alans
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Veure Invasions bàrbares і Alboí
Angles
Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.
Veure Invasions bàrbares і Angles
Annexió
Cerimònia d'annexió de Hawaii als Estats Units d'Amèrica el 1898. Ciutadans de Sarajevo llegint el ban que proclama l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès el 1908. Una annexió (del llatí ad, "a", i nexus, "unió") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat.
Veure Invasions bàrbares і Annexió
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Invasions bàrbares і Arianisme
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Invasions bàrbares і Àfrica del Nord
Ànglia de l'Est (regió)
Mapa de les illes britàniques mostrant acolorida l'Ànglia de l'Est amb els límits administratius dels comtats de Norfolk i Suffolk (vermell) respectivament al nord i al sud i Cambridgeshire (rosat) a l'oest LÀnglia de l'Est (anglès: East Anglia) és una àrea a l'est d'Anglaterra.
Veure Invasions bàrbares і Ànglia de l'Est (regió)
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Invasions bàrbares і Àtila
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Invasions bàrbares і Balcans
Bàvars
Els bàvars o Bavarii eren una tribu germànica, originàriament establerts a Bohèmia (l'actual República Txeca) que més tard es van expandir cap a les actuals Àustria i Baviera.
Veure Invasions bàrbares і Bàvars
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Invasions bàrbares і Britànnia
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Veure Invasions bàrbares і Burgundis
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Invasions bàrbares і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Invasions bàrbares і Carlemany
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Invasions bàrbares і Catolicisme
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Invasions bàrbares і Clodoveu I
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Invasions bàrbares і Edat mitjana
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Invasions bàrbares і Escandinàvia
Essex
Essex (pronunciat /ˈɛsᵻks/) és un comtat de la regió Est d'Anglaterra.
Veure Invasions bàrbares і Essex
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Veure Invasions bàrbares і Estilicó
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Veure Invasions bàrbares і Federats
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Invasions bàrbares і Flavi Honori
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Invasions bàrbares і Francs
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Veure Invasions bàrbares і Frisis
Frontera
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Veure Invasions bàrbares і Frontera
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Invasions bàrbares і Gàl·lia
Geronci (general)
Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.
Veure Invasions bàrbares і Geronci (general)
Heptarquia anglosaxona
illa de la Gran Bretanya vers l'any 800 L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά, hepta, 'set', i αρχία, arkhia, 'poder', 'autoritat') és el nom donat al període de la història britànica comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.
Veure Invasions bàrbares і Heptarquia anglosaxona
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Invasions bàrbares і Hispània
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Invasions bàrbares і Huns
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Invasions bàrbares і Imperi Carolingi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Invasions bàrbares і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Invasions bàrbares і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Invasions bàrbares і Imperi Romà d'Orient
Invasió
Les tropes alemanyes marxen a través de Varsòvia, Polònia, el 1939 durant la invasió alemanya de Polònia. Una invasió és una acció militar que consisteix en l'entrada de les forces armades d'una entitat geopolítica en un territori controlat per una altra entitat semblant, normalment amb l'objectiu de conquistar el territori o canviar el govern establert.
Veure Invasions bàrbares і Invasió
Invasions dels vàndals de les Illes Balears
Les invasions dels vàndals de les Illes Balears foren atacs produïts al, i que acabaren amb la conquesta de la província romana de les Balears.
Veure Invasions bàrbares і Invasions dels vàndals de les Illes Balears
Juts
Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.
Veure Invasions bàrbares і Juts
Kent
Kent és un comtat del sud-est d'Anglaterra.
Veure Invasions bàrbares і Kent
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Veure Invasions bàrbares і Leovigild
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Veure Invasions bàrbares і Limites romani
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Invasions bàrbares і Longobards
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Invasions bàrbares і Magiars
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Invasions bàrbares і Mar Bàltica
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Veure Invasions bàrbares і Mar del Nord
Mèrcia
Mèrcia (anglès antic: Mierce, 'gent de la frontera') va ser un dels regnes de l'Heptarquia anglosaxona que van formar després Anglaterra.
Veure Invasions bàrbares і Mèrcia
Migració
Les papallones també migren La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.
Veure Invasions bàrbares і Migració
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Invasions bàrbares і Monarca
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Invasions bàrbares і Monarquia
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Invasions bàrbares і Normandia
Northúmbria
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.
Veure Invasions bàrbares і Northúmbria
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Invasions bàrbares і Occident
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Invasions bàrbares і Odoacre
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Invasions bàrbares і Ostrogots
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Invasions bàrbares і Pannònia
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Invasions bàrbares і Regne Franc
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Invasions bàrbares і Regnes germànics
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Invasions bàrbares і Rin
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Invasions bàrbares і Sarraïns
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Veure Invasions bàrbares і Saxons
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Invasions bàrbares і Segle I
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Veure Invasions bàrbares і Segle IV
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Veure Invasions bàrbares і Silinges
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Invasions bàrbares і Sueus
Sussex
Antiga extensió de Sussex Sussex (paraula derivada de l'anglès antic, Sūþsēaxe: 'Saxons del Sud'), és un comtat històric d'Anglaterra.
Veure Invasions bàrbares і Sussex
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Invasions bàrbares і Teodoric el Gran
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Veure Invasions bàrbares і Tribut
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Veure Invasions bàrbares і Urals
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Invasions bàrbares і Vàndals
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Invasions bàrbares і Vikings
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Invasions bàrbares і Visigots
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Veure Invasions bàrbares і Wessex
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Veure Invasions bàrbares і Zenó
Vegeu també
Bàrbars
- Bàrbar
- Barbarisme
- Invasions bàrbares
- Pelasgs
- Regnes bàrbars
- Sonnō jōi
- Txitximeques
- Wu Hu
Historiografia
- Antiquari
- Cartes anunciant el descobriment de les Índies
- Crònica de Fredegari
- Criteri de l'atestació múltiple
- Criteri de la vergonya
- Díocles de Peparetos
- Diplomàtica
- Edat contemporània
- Edat d'or
- Edat d'or (època)
- Edats de l'Home
- Escola dels Annales
- Etnohistòria
- Filosofia de la història
- Font documental
- Font primària
- Font secundària
- Història ambiental
- Història comparativa
- Història des de baix
- Història oral
- Historicitat
- Historiografia
- Historiografia marxista
- Horitzó d'expectatives
- Invasions bàrbares
- Invenció de la tradició
- Llarg segle XIX
- Medievalisme
- Postmodernitat (període)
- Presentisme (història)
- Prosopografia
- Revisionisme històric
- Segona modernitat
- Sigil·lografia
- Successió d'estats
- Teleologia
- Translatio imperii
- Translatio studii
També conegut com Grans Migracions, Grans invasions germàniques, Invasions Barbàriques, Invasions germàniques, Invasions germàniques a la Península Ibèrica, Període de les grans migracions, Període de les migracions, Època de les invasions.