Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Alfabet hongarés antic, Alps, Arnulf de Caríntia, Attigny (Ardenes), Augsburg, Ètnia, Berric, Borgonya, Carpats, Cronologia de les incursions magiars, Danubi, Dniéper, Gran Moràvia, Hongria, Khàzars, Lleó VI el Filòsof, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Lluís IV d'Alemanya, Lorena, Mansis, Mar d'Azov, Mar Negra, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pavia, Petxenegs, Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942), Regne de Provença, Reims, Sens, Transsilvània, Urals, Vogul, Xampanya, 10 d'agost, 833, 880, 899, 900, 910, 924, 942, 954, 955.
Alfabet hongarés antic
L'alfabet hongarés antic (en hongarés: rovásírás o székely,; abreujat simplement com rovás, 'osca, marca') és un sistema d'escriptura alfabètic usat pels magiars en l'alta edat mitjana (del segle VII al X).
Nou!!: Magiars і Alfabet hongarés antic · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Magiars і Alps · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Magiars і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Attigny (Ardenes)
Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Magiars і Attigny (Ardenes) · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Magiars і Augsburg · Veure més »
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Nou!!: Magiars і Ètnia · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Magiars і Berric · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Magiars і Borgonya · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Magiars і Carpats · Veure més »
Cronologia de les incursions magiars
Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.
Nou!!: Magiars і Cronologia de les incursions magiars · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Magiars і Danubi · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Magiars і Dniéper · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Magiars і Gran Moràvia · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Magiars і Hongria · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Magiars і Khàzars · Veure més »
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Nou!!: Magiars і Lleó VI el Filòsof · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Magiars і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Magiars і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Magiars і Llengües romàniques · Veure més »
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Nou!!: Magiars і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Magiars і Lorena · Veure més »
Mansis
Els Mansis (obsolet: Voguls) són un poble indígena amenaçat que viu a Khàntia-Mànsia, un districte autònom dins la Província de Tiumén a Rússia.
Nou!!: Magiars і Mansis · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Magiars і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Magiars і Mar Negra · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Magiars і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Magiars і Pavia · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Magiars і Petxenegs · Veure més »
Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona, arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat de Làrida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa en què van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que poc abans havia recuperat a Garcia Sanxes I de Pamplona les penyes de Sen i Men, i el 5 d'abril en la Batalla de Tudela.
Nou!!: Magiars і Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942) · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Magiars і Regne de Provença · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Magiars і Reims · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Magiars і Sens · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Magiars і Transsilvània · Veure més »
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Nou!!: Magiars і Urals · Veure més »
Vogul
El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia).
Nou!!: Magiars і Vogul · Veure més »
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Nou!!: Magiars і Xampanya · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Magiars і 10 d'agost · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Magiars і 833 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Magiars і 880 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Magiars і 899 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Magiars і 900 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Magiars і 910 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Magiars і 924 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Magiars і 942 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Magiars і 954 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Magiars і 955 · Veure més »
