Taula de continguts
39 les relacions: Alfabet hongarés antic, Alps, Arnulf de Caríntia, Attigny (Ardenes), Augsburg, Ètnia, Berric, Borgonya, Carpats, Cronologia de les incursions magiars, Danubi, Dniéper, Gran Moràvia, Hongria, Khàzars, Lleó VI el Filòsof, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Lluís IV d'Alemanya, Lorena, Mansis, Mar d'Azov, Mar Negra, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pavia, Petxenegs, Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942), Regne de Provença, Reims, Sens, Transsilvània, Urals, Vogul, Xampanya, 10 d'agost, 924, 942, 955.
Alfabet hongarés antic
L'alfabet hongarés antic (en hongarés: rovásírás o székely,; abreujat simplement com rovás, 'osca, marca') és un sistema d'escriptura alfabètic usat pels magiars en l'alta edat mitjana (del segle VII al X).
Veure Magiars і Alfabet hongarés antic
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Magiars і Alps
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Veure Magiars і Arnulf de Caríntia
Attigny (Ardenes)
Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Veure Magiars і Attigny (Ardenes)
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Veure Magiars і Augsburg
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Veure Magiars і Ètnia
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Veure Magiars і Berric
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Magiars і Borgonya
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Magiars і Carpats
Cronologia de les incursions magiars
Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.
Veure Magiars і Cronologia de les incursions magiars
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Magiars і Danubi
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Veure Magiars і Dniéper
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Veure Magiars і Gran Moràvia
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Magiars і Hongria
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Magiars і Khàzars
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Veure Magiars і Lleó VI el Filòsof
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Magiars і Llengües eslaves
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Magiars і Llengües germàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Magiars і Llengües romàniques
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Veure Magiars і Lluís IV d'Alemanya
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Magiars і Lorena
Mansis
Els Mansis (obsolet: Voguls) són un poble indígena amenaçat que viu a Khàntia-Mànsia, un districte autònom dins la Província de Tiumén a Rússia.
Veure Magiars і Mansis
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Veure Magiars і Mar d'Azov
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Magiars і Mar Negra
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Magiars і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Magiars і Pavia
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Magiars і Petxenegs
Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona, arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat de Làrida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa en què van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que poc abans havia recuperat a Garcia Sanxes I de Pamplona les penyes de Sen i Men, i el 5 d'abril en la Batalla de Tudela.
Veure Magiars і Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Magiars і Regne de Provença
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Magiars і Reims
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Magiars і Sens
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Magiars і Transsilvània
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Veure Magiars і Urals
Vogul
El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia).
Veure Magiars і Vogul
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Veure Magiars і Xampanya
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Magiars і 10 d'agost
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Magiars і 924
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Magiars і 942
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Magiars і 955
També conegut com Magiar.