Accés més ràpid que el navegador!
132 les relacions: Agrupament vermell, Al-Àndalus, Al-Biruní, Alpha Sculptoris, Anaxàgores, Any llum, Aristòtil, ArXiv, Ascensió recta, Avicenna, Època (astronomia), Àsia, Beril·li, Beta de la Cabellera de Berenice, Camí de Sant Jaume, Carlemany, Cúmul globular, Cefeida, Cel, Cel nocturn, Centre galàctic, Classificació morfològica de les galàxies, Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Mallorca, Constel·lació, Constel·lació d'Andròmeda, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de Cefeu, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Escaire, Constel·lació de l'Escorpió, Constel·lació de l'Escut, Constel·lació de l'Unicorn, Constel·lació de la Creu del Sud, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació de la Mosca, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Quilla, Constel·lació de la Sageta, Constel·lació de la Vela, Constel·lació de Perseu, Constel·lació del Ca Major, Constel·lació del Centaure, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Compàs, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Sagitari, Constel·lació del Serpentari, ..., Constel·lació del Taure, Constel·lació del Triangle Austral, Constel·lació dels Bessons, Corea, Cotxer, Dècada del 1990, Declinació (astronomia), Demòcrit, Eclíptica, Edat de l'Univers, Edwin Hubble, Efecte Doppler, Enuma Elix, Esfera celeste, Espanya (geografia), Espiral logarítmica, Estel, Fals color, Finès, Forat negre supermassiu, Formació estel·lar, Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Galàxia espiral barrada, Galileo Galilei, Ganges, Geometria, Gran Núvol de Magalhães, Gravetat, Grec, Grec antic, Grup Local, Halo galàctic, Harlow Shapley, Hèracles, Hera, Ibn al-Hàytham, Immanuel Kant, Japó, Japonès, Jaume el Conqueridor, Jaume el Major, Llatí, Llengües sinítiques, Magnitud (astronomia), Mallorca, Massa, Massa solar, Matèria fosca, Medi interestel·lar, Mesura, Meteorològica (Aristòtil), Mitologia grega, Nana El·líptica de Sagitari, Núvol d'Oort, Núvols de Magalhães, Nebulosa, Nova, Orió (constel·lació), Petit Núvol de Magalhães, Planeta, Qixi, Quilòmetre, Rosselló, S d'Andròmeda, Sagitari A*, Satèl·lit natural, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sistema solar, Sol, Suec, Telescopi, Terra, The Sydney Morning Herald, Ull nu, Univers, Vall de la Mort, Variable RR Lyrae, Velocitat angular, Very Large Telescope, William Herschel, 2004. Ampliar l'índex (82 més) »
Agrupament vermell
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de l'agrupament vermell està marcada com a AV per al cas d'un estel de dues masses. L'agrupament vermell (red clump en anglès), o més exactament agrupament dels vermells, és una regió en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bàsicament per estels gegants vermells rics en metall.
Nou!!: Via Làctia і Agrupament vermell · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Via Làctia і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Via Làctia і Al-Biruní · Veure més »
Alpha Sculptoris
Alpha Sculptoris (α Scl / α Sculptoris / HD 5737) és un estel situat en la constel·lació de l'Escultor de magnitud aparent +4,30.
Nou!!: Via Làctia і Alpha Sculptoris · Veure més »
Anaxàgores
Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
Nou!!: Via Làctia і Anaxàgores · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Via Làctia і Any llum · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Via Làctia і Aristòtil · Veure més »
ArXiv
arΧiv (on la Χ és la lletra grega khi) és un repositori de prepublicacions d'articles científics en format digital en els camps de les matemàtiques, física, informàtica i biologia que poden ser obtinguts lliurement a través d'Internet.
Nou!!: Via Làctia і ArXiv · Veure més »
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària. L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Via Làctia і Ascensió recta · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Via Làctia і Avicenna · Veure més »
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Nou!!: Via Làctia і Època (astronomia) · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Via Làctia і Àsia · Veure més »
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Nou!!: Via Làctia і Beril·li · Veure més »
Beta de la Cabellera de Berenice
Beta de la Cabellera de Berenice (β Comae Berenices) és l'estel més brillant a la constel·lació de la Cabellera de Berenice, amb magnitud aparent +4,23.
Nou!!: Via Làctia і Beta de la Cabellera de Berenice · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Via Làctia і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Via Làctia і Carlemany · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Via Làctia і Cúmul globular · Veure més »
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Nou!!: Via Làctia і Cefeida · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Via Làctia і Cel · Veure més »
Cel nocturn
La Lluna és el cos celeste més vist al ''' cel nocturn '''. El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit.
Nou!!: Via Làctia і Cel nocturn · Veure més »
Centre galàctic
El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.
Nou!!: Via Làctia і Centre galàctic · Veure més »
Classificació morfològica de les galàxies
Imatge de la NGC 6782 del Telescopi Espacial Hubble Les galàxies es poden classificar segons la seva forma i aparença visual.
Nou!!: Via Làctia і Classificació morfològica de les galàxies · Veure més »
Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia
Visió ampliada de les primeres fases d'una futura col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia La col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia és una col·lisió galàctica prevista per d'aquí a 3.000 milions d'anys entre les dues galàxies més grans del Grup Local, la Via Làctia i Andròmeda.
Nou!!: Via Làctia і Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Via Làctia і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Via Làctia і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació d'Andròmeda · Veure més »
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Cassiopea · Veure més »
Constel·lació de Cefeu
Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Cefeu · Veure més »
Constel·lació de l'Altar
LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Altar · Veure més »
Constel·lació de l'Àguila
L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »
Constel·lació de l'Escaire
Escaire (Norma) és una petita i poc llampant constel·lació de l'hemisferi sud situada entre Scorpius i Centaurus, entravessada per la Via Làctia, anomenada originalment Norma et Regula, fent referència a les eines del fuster: "Escaire i Nivell".
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Escaire · Veure més »
Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Escorpió · Veure més »
Constel·lació de l'Escut
L'Escut (Scutum) és una petita constel·lació.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Escut · Veure més »
Constel·lació de l'Unicorn
LUnicorn (Monoceros) és una constel·lació feble del cel hivernal, envoltada per Orió a l'oest, Canis Major al sud, Hydra a l'est.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de l'Unicorn · Veure més »
Constel·lació de la Creu del Sud
La Creu del Sud (Crux o Crux Australis), per contrast amb la Creu del Nord, és la més petita de les 88 constel·lacions modernes, però també una de les més famoses.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Creu del Sud · Veure més »
Constel·lació de la Guineueta
La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair. Fitxer:Vulpecula_IAU.svg Fitxer:VulpeculaCC.jpg Fitxer:Sidney_Hall_-_Urania's_Mirror_-_Lacerta,_Cygnus,_Lyra,_Vulpecula_and_Anser.jpg.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Guineueta · Veure més »
Constel·lació de la Mosca
La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Mosca · Veure més »
Constel·lació de la Popa
La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Popa · Veure més »
Constel·lació de la Quilla
La Quilla (Carina) és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Quilla · Veure més »
Constel·lació de la Sageta
La Sageta (Sagitta) és una petita constel·lació de l'hemisferi nord que està situada entre les constel·lacions d'Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l'Àguila.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Sageta · Veure més »
Constel·lació de la Vela
La Vela (Vela) és una de les quatre constel·lacions en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de la Vela · Veure més »
Constel·lació de Perseu
Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació de Perseu · Veure més »
Constel·lació del Ca Major
El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Ca Major · Veure més »
Constel·lació del Centaure
El Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Centaure · Veure més »
Constel·lació del Cigne
El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Cigne · Veure més »
Constel·lació del Compàs
El Compàs (Circinus) és una de les petites constel·lacions australs (declinació de −50 a −60 graus).
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Compàs · Veure més »
Constel·lació del Llangardaix
El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Llangardaix · Veure més »
Constel·lació del Sagitari
El Sagitari (Sagittarius), amb símbol Sagitari, és una constel·lació zodiacal situada entre les de l'Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpió, el Serpentari, Serpent i l'Escut.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Sagitari · Veure més »
Constel·lació del Serpentari
El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Serpentari · Veure més »
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Taure · Veure més »
Constel·lació del Triangle Austral
El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació del Triangle Austral · Veure més »
Constel·lació dels Bessons
Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.
Nou!!: Via Làctia і Constel·lació dels Bessons · Veure més »
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Nou!!: Via Làctia і Corea · Veure més »
Cotxer
Cotxer, Boston, 1902 Un cotxer és una persona que té per ofici conduir un cotxe o carruatge tirat per cavalls o altres animals de càrrega, destinat al transport.
Nou!!: Via Làctia і Cotxer · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Via Làctia і Dècada del 1990 · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Via Làctia і Declinació (astronomia) · Veure més »
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Nou!!: Via Làctia і Demòcrit · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Via Làctia і Eclíptica · Veure més »
Edat de l'Univers
Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.
Nou!!: Via Làctia і Edat de l'Univers · Veure més »
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Nou!!: Via Làctia і Edwin Hubble · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Via Làctia і Efecte Doppler · Veure més »
Enuma Elix
LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.
Nou!!: Via Làctia і Enuma Elix · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Via Làctia і Esfera celeste · Veure més »
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Nou!!: Via Làctia і Espanya (geografia) · Veure més »
Espiral logarítmica
Espiral logarítmica (grau 10°). Tall de la conquilla d'un nàutil on s'aprecien les cambres formant aproximadament una espiral logarítmica. depressió sobre Islàndia. El patró que segueix és aproximadament el d'una espiral logarítmica. Una espiral logarítmica és una classe de corba espiral que apareix sovint a la naturalesa.
Nou!!: Via Làctia і Espiral logarítmica · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Via Làctia і Estel · Veure més »
Fals color
El fals color és la denominació que reben una sèrie de tècniques utilitzades en les tecnologies d'imatge (en astronomia, en imatges de satèl·lit, en imatges mèdiques, exploració o mineria), ja sigui aprofitant per posar en relleu petites variacions corresponents a diferents tons de gris o bé processant senyals amb l'assignació de determinats colors en funció del seu valor.
Nou!!: Via Làctia і Fals color · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Via Làctia і Finès · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Via Làctia і Forat negre supermassiu · Veure més »
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Nou!!: Via Làctia і Formació estel·lar · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Via Làctia і Galàxia · Veure més »
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Nou!!: Via Làctia і Galàxia d'Andròmeda · Veure més »
Galàxia espiral barrada
La galàxia espiral barrada NGC 1300 Una galàxia espiral barrada és una galàxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre.
Nou!!: Via Làctia і Galàxia espiral barrada · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Via Làctia і Galileo Galilei · Veure més »
Ganges
El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh.
Nou!!: Via Làctia і Ganges · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Via Làctia і Geometria · Veure més »
Gran Núvol de Magalhães
El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.
Nou!!: Via Làctia і Gran Núvol de Magalhães · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Via Làctia і Gravetat · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Via Làctia і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Via Làctia і Grec antic · Veure més »
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Nou!!: Via Làctia і Grup Local · Veure més »
Halo galàctic
L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.
Nou!!: Via Làctia і Halo galàctic · Veure més »
Harlow Shapley
fou un astrònom estatunidenc.
Nou!!: Via Làctia і Harlow Shapley · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Via Làctia і Hèracles · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Via Làctia і Hera · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Via Làctia і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Via Làctia і Immanuel Kant · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Via Làctia і Japó · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Via Làctia і Japonès · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Via Làctia і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Via Làctia і Jaume el Major · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Via Làctia і Llatí · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Via Làctia і Llengües sinítiques · Veure més »
Magnitud (astronomia)
En astronomia, la magnitud és la mesura de la lluentor d'un estel.
Nou!!: Via Làctia і Magnitud (astronomia) · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Via Làctia і Mallorca · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Via Làctia і Massa · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Via Làctia і Massa solar · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Via Làctia і Matèria fosca · Veure més »
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Nou!!: Via Làctia і Medi interestel·lar · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Via Làctia і Mesura · Veure més »
Meteorològica (Aristòtil)
Meteorologica o Meteora és el títol d'un tractat d'Aristòtil que conté les seves teories sobre les ciències de la Terra.
Nou!!: Via Làctia і Meteorològica (Aristòtil) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Via Làctia і Mitologia grega · Veure més »
Nana El·líptica de Sagitari
La Galàxia Nana El·líptica de Sagitari o SagDEG (Sagittarius Dwarf Elliptical Galaxy en anglès) és una galàxia el·líptica satèl·lit de la Via Làctia.
Nou!!: Via Làctia і Nana El·líptica de Sagitari · Veure més »
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Nou!!: Via Làctia і Núvol d'Oort · Veure més »
Núvols de Magalhães
Els Núvols de Magalhães són dues galàxies nanes irregulars visibles des de l'hemisferi sud.
Nou!!: Via Làctia і Núvols de Magalhães · Veure més »
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Nou!!: Via Làctia і Nebulosa · Veure més »
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Nou!!: Via Làctia і Nova · Veure més »
Orió (constel·lació)
Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.
Nou!!: Via Làctia і Orió (constel·lació) · Veure més »
Petit Núvol de Magalhães
El petit Núvol de Magalhães (Small Magellanic Cloud o SMC, en anglès) és una galàxia nana que sembla orbitar voltant la Via Làctia.
Nou!!: Via Làctia і Petit Núvol de Magalhães · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Via Làctia і Planeta · Veure més »
Qixi
El Qixi (en xinès: 七夕; pinyin: qīxī; literalment: la nit dels sets) també conegut com a Qiqiao (乞巧節), Festivitat de Qixi o Festivitat de Qiqiao, és una festivitat xinesa que celebra, anualment, l'encontre entre el traginer i la teixidora que és narrat a la mitologia xinesa.
Nou!!: Via Làctia і Qixi · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Via Làctia і Quilòmetre · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Via Làctia і Rosselló · Veure més »
S d'Andròmeda
S d'Andròmeda (S Andromedae) fou una supernova a la galàxia d'Andròmeda, l'única vista en aquesta galàxia tant a lluny pels astrònoms, i la primera mai vista a fora la Via Làctia.
Nou!!: Via Làctia і S d'Andròmeda · Veure més »
Sagitari A*
Sagitari A* (es pronuncia Sagitari A estel o Sagitari A asterisc, abreujat com Sgr A*) és una font de ràdio molt compacta i brillant al centre de la Via Làctia que forma part d'una estructura major anomenada Sagitari A. Hom considera que Sagitari A* conté un forat negre supermasiu, igual que se suposa succeeix als nuclis de la majoria de galàxies de tipus espiral i el·líptica.
Nou!!: Via Làctia і Sagitari A* · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Via Làctia і Satèl·lit natural · Veure més »
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona neix el 1979.
Nou!!: Via Làctia і Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Via Làctia і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Via Làctia і Sol · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Via Làctia і Suec · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Via Làctia і Telescopi · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Via Làctia і Terra · Veure més »
The Sydney Morning Herald
The Sydney Morning Herald (SMH) és un diari amb base a la ciutat de Sydney propietat de Fairfax Media Limited.
Nou!!: Via Làctia і The Sydney Morning Herald · Veure més »
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Nou!!: Via Làctia і Ull nu · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Via Làctia і Univers · Veure més »
Vall de la Mort
La '''vall de la Mort''' vista des d'un satèl·lit La vall de la Mort La vall de la Mort (en anglès Death Valley) és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, Estats Units, i forma part del desert de Mojave.
Nou!!: Via Làctia і Vall de la Mort · Veure més »
Variable RR Lyrae
Les variables RR Lyrae són estrelles variables usades com a candeles estàndard.
Nou!!: Via Làctia і Variable RR Lyrae · Veure més »
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.
Nou!!: Via Làctia і Velocitat angular · Veure més »
Very Large Telescope
Vista aèria del VLT El Very Large Telescope o VLT (Telescopi molt gran en anglès) és un sistema de quatre telescopis òptics separats, envoltats per diversos instruments menors.
Nou!!: Via Làctia і Very Large Telescope · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Via Làctia і William Herschel · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Via Làctia і 2004 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Galàxia de la Via Làctia, Milky Way, Via lactea, Via làctia.
