Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Mitologia grega

Índex Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Taula de continguts

  1. 315 les relacions: Abaris, Adonis (mite), Afrodita, Agamèmnon, Agustí d'Hipona, Alcmena, Alexandria, Amazones (mitologia), Ambrosia, Animisme, Anquises, Antiga Atenes, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antoní Liberal, Antropomorfisme, Apol·lo, Apol·lodor d'Atenes, Apol·loni de Rodes, Apologia de Sòcrates, Aquil·les, Ares, Argent, Argo, Argonautes, Argonàutiques, Argos, Aristòtil, Arnobi el Vell, Arqueologia, Arquetip, Arthur Evans, Atalanta (filla de Iasos), Atena, Atreu, Aulos, Èdip, Èdip Rei, Èpica, Èreb, Èsquil, Àtica, Àulida, Balcans, Baquil, Bastó d'Esculapi, Bel·lerofont, Bianor, Bió d'Esmirna, Biblioteca d'Alexandria, ... Ampliar l'índex (265 més) »

Abaris

Abaris (segle IV a dC:?) (en Ἄβαρις Ábaris) va ser un llegendari endeví, taumaturg, poeta i sacerdot d'Apol·lo del poble dels hiperboris.

Veure Mitologia grega і Abaris

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Veure Mitologia grega і Adonis (mite)

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Veure Mitologia grega і Afrodita

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Agamèmnon

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Mitologia grega і Agustí d'Hipona

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Veure Mitologia grega і Alcmena

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Mitologia grega і Alexandria

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Mitologia grega і Amazones (mitologia)

Ambrosia

''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Ambrosia

Animisme

Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.

Veure Mitologia grega і Animisme

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Veure Mitologia grega і Anquises

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Veure Mitologia grega і Antiga Atenes

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Mitologia grega і Antiguitat clàssica

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Veure Mitologia grega і Antiguitat tardana

Antoní Liberal

Publicació del 1676 de l'obra d''''Antoní Liberal'''. Títol original: '''Μεταμορφώσεων Συναγωγή''',(''Metamorphoseon Synagoge'', «col·lecció de transformacions») Antoní Liberal (en Ἀντωνίνος Λιβεράλις; en Antoninus Liberalis) va ser l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en Μεταμορφώσεων Συναγωγή).

Veure Mitologia grega і Antoní Liberal

Antropomorfisme

Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans.

Veure Mitologia grega і Antropomorfisme

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Mitologia grega і Apol·lo

Apol·lodor d'Atenes

Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Veure Mitologia grega і Apol·lodor d'Atenes

Apol·loni de Rodes

Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Veure Mitologia grega і Apol·loni de Rodes

Apologia de Sòcrates

LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.

Veure Mitologia grega і Apologia de Sòcrates

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Veure Mitologia grega і Aquil·les

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Mitologia grega і Ares

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Veure Mitologia grega і Argent

Argo

Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.

Veure Mitologia grega і Argo

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Veure Mitologia grega і Argonautes

Argonàutiques

Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.

Veure Mitologia grega і Argonàutiques

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Veure Mitologia grega і Argos

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Mitologia grega і Aristòtil

Arnobi el Vell

Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Veure Mitologia grega і Arnobi el Vell

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Mitologia grega і Arqueologia

Arquetip

La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.

Veure Mitologia grega і Arquetip

Arthur Evans

Monument a Arthur Evans. Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història.

Veure Mitologia grega і Arthur Evans

Atalanta (filla de Iasos)

s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Veure Mitologia grega і Atalanta (filla de Iasos)

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Veure Mitologia grega і Atena

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Veure Mitologia grega і Atreu

Aulos

Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.

Veure Mitologia grega і Aulos

Èdip

Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Veure Mitologia grega і Èdip

Èdip Rei

''Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx'', de Jean Auguste Dominique Ingres, ca. 1805 ''Èdip separant-se de Iocasta'', Alexandre Cabanel Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles vers la fi de la seva vida, l'única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.

Veure Mitologia grega і Èdip Rei

Èpica

L'èpica és un dels grans gèneres literaris clàssics, juntament amb la lírica i el drama.

Veure Mitologia grega і Èpica

Èreb

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Veure Mitologia grega і Èreb

Èsquil

Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.

Veure Mitologia grega і Èsquil

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.

Veure Mitologia grega і Àtica

Àulida

ÀulidaTransliteració i transcripció del topònim al català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, ἡ, ὁ Αὐλίς -ίδος.

Veure Mitologia grega і Àulida

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Veure Mitologia grega і Balcans

Baquil

Baquil (en llatí Bacchylus, en grec antic Βακχύλος, excepte Eusebi de Cesarea que escriu Βακχύλλος) va ser bisbe de Corint, cap a la segona meitat del, durant els regnats de Còmmode i de Septimi Sever.

Veure Mitologia grega і Baquil

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o d'Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Veure Mitologia grega і Bastó d'Esculapi

Bel·lerofont

Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.

Veure Mitologia grega і Bel·lerofont

Bianor

Bianor (en grec) va ser un poeta grec de Bitínia.

Veure Mitologia grega і Bianor

Bió d'Esmirna

Bió d'Esmirna (en llatí Bion, en grec antic) fou un poeta grec nadiu de Flossa a la riba del riu Meles, prop d'Esmirna, segons Suides.

Veure Mitologia grega і Bió d'Esmirna

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Veure Mitologia grega і Biblioteca d'Alexandria

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Mitologia grega і Bronze

Cabíria

Cabíria (en grec antic καβείρια "Kabeíria") era un festival, que se celebrava a les ciutats on eren adorades les deïtats dels cabirs, unes divinitats dels pelasgs, especialment a Samotràcia, on hi tenien el temple més important, i també a Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Pèrgam i Beirut.

Veure Mitologia grega і Cabíria

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Veure Mitologia grega і Cadme

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Veure Mitologia grega і Caduceu

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.

Veure Mitologia grega і Cal·límac de Cirene

Cal·lístrat

* Cal·lístrat (actor), actor còmic grec.

Veure Mitologia grega і Cal·lístrat

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.

Veure Mitologia grega і Caos (mitologia)

Caravaggio

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, Llombardia, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole, Toscana, 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per ser descendent de pares nascuts a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia, ciutat on també passà part de la seva infantesa.

Veure Mitologia grega і Caravaggio

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Veure Mitologia grega і Caront (mitologia)

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Veure Mitologia grega і Cassandra

Cavall de Troia

El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.

Veure Mitologia grega і Cavall de Troia

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Veure Mitologia grega і Cèrber

Cítara

La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels instruments de corda polsada.

Veure Mitologia grega і Cítara

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.

Veure Mitologia grega і Còlquida

Celeu

D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.

Veure Mitologia grega і Celeu

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Veure Mitologia grega і Centaure (mitologia)

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Veure Mitologia grega і Ceos (fill d'Urà)

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Mitologia grega і Ceràmica

Ceràmica de figures vermelles

Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al.

Veure Mitologia grega і Ceràmica de figures vermelles

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Mitologia grega і Ciceró

Cicle èpic

Odisseu i les Sirenes El Cicle èpic (Κύκλος) és un grup de poemes èpics de l'antiga Grècia, independents entre ells, que tractaven principalment sobre les principals sagues dels herois i foren compostos amb posterioritat a la Ilíada i lOdissea, si bé no hi ha dubte que els seus autors remodelen en moltes ocasions històries molt més antigues.

Veure Mitologia grega і Cicle èpic

Cicle tebà

Detall del grup de l'argila amb l'escena mitològica del cicle tebà, des de la zona del temple de A a Pyrgi, mitjan segle V aEC. El Cicle tebà (Θηβαϊκὸς Κύκλος) és una col·lecció de quatre poemes èpics perduts de l'antiga literatura grega que relaten la història mítica de la ciutat de Tebes a Beòcia.

Veure Mitologia grega і Cicle tebà

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Veure Mitologia grega і Ciclop

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Veure Mitologia grega і Civilització micènica

Civilització minoica

La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Veure Mitologia grega і Civilització minoica

Conte de fades

Il·lustració de Carl Offterdinger del conte de fades europeu ''Caputxeta Vermella''. El conte de fades o una rondalla és un tipus de conte tradicional o ficció on apareixen elements de màgia, criatures pròpies del folklore -com ara fades, follets, elfs, bruixes, sirenes, trols, gegants, gnoms i animals parlants -i sovint un ensenyament moral.

Veure Mitologia grega і Conte de fades

Copa d'Higiea

Copa d'Higiea: símbol de farmàcia La copa d'Higiea està formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa.

Veure Mitologia grega і Copa d'Higiea

Crater (recipient)

Crater o cràtera, paraula que ve del grec κρατῆρ.

Veure Mitologia grega і Crater (recipient)

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Veure Mitologia grega і Creta

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Veure Mitologia grega і Crios

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Veure Mitologia grega і Cronos

Ctònic

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

Veure Mitologia grega і Ctònic

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Veure Mitologia grega і Cultura de l'antiga Roma

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Veure Mitologia grega і Cultura occidental

Dares Frigi

Portada del ''Dares'' Dares Frigi és el suposat autor del llibre De excidio troiae historia (Història de la destrucció de Troia), traducció llatina del d'un original grec que narra la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Dares Frigi

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Veure Mitologia grega і Dèdal

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Veure Mitologia grega і Déu

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Veure Mitologia grega і Demèter

Demofont

Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.

Veure Mitologia grega і Demofont

Deucalió (fill de Prometeu)

Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Veure Mitologia grega і Deucalió (fill de Prometeu)

Dictus Cretenc

Dictus Cretenc o Dictus de Creta (Dictys Cretensis) també Dictus de Cnossos fou un suposat escriptor grec considerat una de les fonts d'Homer.

Veure Mitologia grega і Dictus Cretenc

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Mitologia grega і Diodor de Sicília

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Mitologia grega і Dionís

Divinitats fluvials (mitologia grega)

En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.

Veure Mitologia grega і Divinitats fluvials (mitologia grega)

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Veure Mitologia grega і Doris (grup humà)

Dríada

'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.

Veure Mitologia grega і Dríada

Edats de l'Home

Les edats de l'ésser humà és un tema recurrent en la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores (que no es corresponen amb els fets històrics reals).

Veure Mitologia grega і Edats de l'Home

Eleusis (ciutat)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.

Veure Mitologia grega і Eleusis (ciutat)

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Veure Mitologia grega і Els dotze treballs d'Hèracles

Els ocells (obra de teatre)

Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Veure Mitologia grega і Els ocells (obra de teatre)

Els treballs i els dies

Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.

Veure Mitologia grega і Els treballs i els dies

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Veure Mitologia grega і Encyclopædia Britannica

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Veure Mitologia grega і Enees

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Veure Mitologia grega і Eneida

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Veure Mitologia grega і Eos

Epígons

Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.

Veure Mitologia grega і Epígons

Epítet

Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.

Veure Mitologia grega і Epítet

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Veure Mitologia grega і Epicureisme

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.

Veure Mitologia grega і Epimènides de Creta

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Eris (filla de Nix)

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Eros (fill d'Ares)

Escil·la (filla de Forcis)

crater del Louvre, 450-425 aC En la mitologia grega, Escil·la p. 80 (en grec Σκύλλα) era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'Estret de Messina.

Veure Mitologia grega і Escil·la (filla de Forcis)

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Mitologia grega і Esparta

Estil arcaic

Moscòfor Dama d'Auxerre. El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del, a la fi del període de formació, fins a la meitat del, quan és substituït per l'estil sever.

Veure Mitologia grega і Estil arcaic

Estil geomètric

Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.

Veure Mitologia grega і Estil geomètric

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Veure Mitologia grega і Estoïcisme

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Mitologia grega і Estrabó

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Mitologia grega і Etiòpia

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Mitologia grega і Etruscs

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Veure Mitologia grega і Eumènides

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Veure Mitologia grega і Eurípides

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del.

Veure Mitologia grega і Eustaci de Tessalònica

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.

Veure Mitologia grega і Evèmer

Febe (filla de Gea)

Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.

Veure Mitologia grega і Febe (filla de Gea)

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Mitologia grega і Ferro

Filòstrat d'Atenes

Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.

Veure Mitologia grega і Filòstrat d'Atenes

Font Hipocrene

Romanino, Pegàs i les Muses 1540 La Font Hipocrene (en grec antic Ἱπποκρήνη, "la font del cavall") era una font situada a l'Helicó, prop del bosc sagrat de les muses.

Veure Mitologia grega і Font Hipocrene

Gai Aureli Cota

* Gai Aureli Cota, cònsol el i.

Veure Mitologia grega і Gai Aureli Cota

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Veure Mitologia grega і Gai Juli Higí

Gai Valeri Flac (escriptor)

Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.

Veure Mitologia grega і Gai Valeri Flac (escriptor)

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Veure Mitologia grega і Gènesi

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Veure Mitologia grega і Gea

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Veure Mitologia grega і Gegant (mitologia)

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Mitologia grega і Grècia

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Veure Mitologia grega і Grècia hel·lenística

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Veure Mitologia grega і Guerra de Troia

Guerra dels set Cabdills

La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Guerra dels set Cabdills

Guilgameix

Guilgameix o Gilgameix (𒄑𒂅, Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix (𒄑𒉈𒂵𒈩) en els texts més antics, va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).

Veure Mitologia grega і Guilgameix

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Veure Mitologia grega і Hades

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Hèctor

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Hèlios

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Veure Mitologia grega і Hèracles

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Veure Mitologia grega і Hèstia

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Veure Mitologia grega і Hecatonquir

Heinrich Schliemann

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.

Veure Mitologia grega і Heinrich Schliemann

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Veure Mitologia grega і Helena de Troia

Helicó

L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.

Veure Mitologia grega і Helicó

Heliodor d'Èmesa

Heliodor fou un escriptor grec nadiu d'Èmesa, Síria, segons que diu ell mateix al final de la seva novel·la principal.

Veure Mitologia grega і Heliodor d'Èmesa

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Veure Mitologia grega і Heròdot

Hermenèutica

Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.

Veure Mitologia grega і Hermenèutica

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Veure Mitologia grega і Hermes

Heroi grec

L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.

Veure Mitologia grega і Heroi grec

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Veure Mitologia grega і Hesíode

Hesiqui d'Alexandria

Hesiqui (Hesychius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure cap al dC.

Veure Mitologia grega і Hesiqui d'Alexandria

Hidra de Lerna

''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.

Veure Mitologia grega і Hidra de Lerna

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.

Veure Mitologia grega і Hil·los

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Veure Mitologia grega і Himne homèric

Hiperíon (tità)

En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).

Veure Mitologia grega і Hiperíon (tità)

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Mitologia grega і Homer

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Mitologia grega і Horaci

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Veure Mitologia grega і Ifigenia

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Mitologia grega і Ilíada

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Mitologia grega і Imperi Romà

Jardí de les Hespèrides

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Veure Mitologia grega і Jardí de les Hespèrides

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Veure Mitologia grega і Jàpet (mitologia)

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Mitologia grega і Jàson

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.

Veure Mitologia grega і Joan Tzetzes

Jocasta

Iocasta. Miniatura per l'obra de Boccaccio De claris mulieribus. Biblioteca Nacional de Francia. Jocasta o Jocaste (grec antic: Ἰοκάστη; Homer l'anomena Epicasta) és una figura de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Jocasta

Judici de Paris

El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Judici de Paris

Koninklijke Brill NV

Koninklijke Brill NV, coneguda durant molt de temps com a E.J. Brill (per Evert Jan Brill, que dirigí l'empresa entre el 1848 i el 1871), és una editorial dels Països Baixos.

Veure Mitologia grega і Koninklijke Brill NV

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Veure Mitologia grega і L'escola d'Atenes

La ciutat de Déu

La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

Veure Mitologia grega і La ciutat de Déu

La naturalesa dels déus

La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.

Veure Mitologia grega і La naturalesa dels déus

La República (Plató)

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

Veure Mitologia grega і La República (Plató)

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Veure Mitologia grega і Lactanci

Laios

Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιο&#962) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακο&#962).

Veure Mitologia grega і Laios

Lamos

Lamos (en grec antic Λάμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Veure Mitologia grega і Lamos

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Veure Mitologia grega і Laocoont

Làbdac

Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i net de Cadme.

Veure Mitologia grega і Làbdac

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.

Veure Mitologia grega і Lelià

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Veure Mitologia grega і Leonardo da Vinci

Les bacants

miniatura Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Veure Mitologia grega і Les bacants

Les granotes (Aristòfanes)

Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.

Veure Mitologia grega і Les granotes (Aristòfanes)

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Veure Mitologia grega і Les Lleis

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Veure Mitologia grega і Les Metamorfosis

Licàon

Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Veure Mitologia grega і Licàon

Licurg de Tràcia

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus), fill de Driant, fou el rei dels edons de Tràcia.

Veure Mitologia grega і Licurg de Tràcia

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Veure Mitologia grega і Lineal B

Lira (instrument musical)

La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.

Veure Mitologia grega і Lira (instrument musical)

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Veure Mitologia grega і Literatura grega

Llegenda

Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.

Veure Mitologia grega і Llegenda

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Veure Mitologia grega і Luci Apuleu

Macària (filla d'Hèracles)

Segons la mitologia grega, Macària (en grec antic Μακαρία "la Benaurada"), va ser una heroïna, l'única filla d'Hèracles, entre els molts fills que se li atribueixen.

Veure Mitologia grega і Macària (filla d'Hèracles)

Maia (mitologia)

s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.

Veure Mitologia grega і Maia (mitologia)

Manto (filla de Tirèsias)

Manto Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

Veure Mitologia grega і Manto (filla de Tirèsias)

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Mitologia grega і Mar Negra

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Veure Mitologia grega і Marc Terenci Varró

Màrsies

Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.

Veure Mitologia grega і Màrsies

Mèmnon

Mèmnon, gravat de Bernard Picart.Segons la mitologia grega, Mèmnon p. 65 (grec antic: Μέμνων -έμνονος. Llatí: Mĕmnōn -ŏnĭs) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Veure Mitologia grega і Mèmnon

Mètopa

Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.

Veure Mitologia grega і Mètopa

Medea

Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Veure Mitologia grega і Medea

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Veure Mitologia grega і Medusa (mitologia)

Melèagre

XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Veure Mitologia grega і Melèagre

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Veure Mitologia grega і Menelau

Metanira

Demèter i Metanira Metanira (en grec antic Μετάνειρα, Metaneira), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Celeu, d'Eleusis.

Veure Mitologia grega і Metanira

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Mitologia grega і Metis (filla d'Oceà)

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Veure Mitologia grega і Micenes

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Veure Mitologia grega і Minotaure

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Veure Mitologia grega і Misteris d'Eleusis

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Veure Mitologia grega і Mite

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Veure Mitologia grega і Mite fundacional

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Veure Mitologia grega і Mitologia grecoromana

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Veure Mitologia grega і Mitologia romana

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Veure Mitologia grega і Mnemòsine

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Veure Mitologia grega і Muses

Museu (desambiguació)

* Biografies.

Veure Mitologia grega і Museu (desambiguació)

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Mitologia grega і Museu del Louvre

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Veure Mitologia grega і Nàiades (mitologia)

Nèctar (mitologia)

El nèctar fou segons els antics poetes el vi o beguda dels déus que els hi fou donat per Hebe o per Ganímedes.

Veure Mitologia grega і Nèctar (mitologia)

Nèmesis

''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Veure Mitologia grega і Nèmesis

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Veure Mitologia grega і Neoplatonisme

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Veure Mitologia grega і Nereides

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Veure Mitologia grega і Nimfa

Nonnos de Panòpolis

Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.

Veure Mitologia grega і Nonnos de Panòpolis

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Veure Mitologia grega і Ocèan

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Veure Mitologia grega і Odissea

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Veure Mitologia grega і Odisseu

Ofrena

Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la.

Veure Mitologia grega і Ofrena

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Olímpics

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Veure Mitologia grega і Olimp

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Mitologia grega і Or

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Veure Mitologia grega і Oracle de Delfos

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Veure Mitologia grega і Orestes (mitologia)

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Veure Mitologia grega і Orfeu

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Mitologia grega і Ovidi

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Mitologia grega і Oxford University Press

Pal·ladi (estàtua)

Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.

Veure Mitologia grega і Pal·ladi (estàtua)

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Veure Mitologia grega і Pan (mitologia)

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Veure Mitologia grega і Pandora

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Veure Mitologia grega і Panteó (mitologia)

Papini Estaci

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.

Veure Mitologia grega і Papini Estaci

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Mitologia grega і París

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Veure Mitologia grega і Partenó

Parteni de Nicea

Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.

Veure Mitologia grega і Parteni de Nicea

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Veure Mitologia grega і Pausànias (geògraf)

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.

Veure Mitologia grega і Pàtrocle

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Veure Mitologia grega і Pèlias

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.

Veure Mitologia grega і Píndar

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Veure Mitologia grega і Pederàstia

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Mitologia grega і Peloponès

Pentesilea

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Pentesilea

Penteu

D'acord amb la mitologia grega, Penteu (en grec antic Πενθεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Equíon, un dels Esparts, i d'Agave, una de les filles de Cadme.

Veure Mitologia grega і Penteu

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Mitologia grega і Període hel·lenístic

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Veure Mitologia grega і Persèfone

Petroni

Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.

Veure Mitologia grega і Petroni

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Mitologia grega і Plató

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Veure Mitologia grega і Plutarc de Queronea

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Veure Mitologia grega і Príam

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Prometeu (mitologia)

Pseudo-Apol·lodor

Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.

Veure Mitologia grega і Pseudo-Apol·lodor

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Veure Mitologia grega і Quimera

Quint Esmirneu

Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).

Veure Mitologia grega і Quint Esmirneu

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Veure Mitologia grega і Racionalisme (filosofia)

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Veure Mitologia grega і Raffaello Sanzio

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Veure Mitologia grega і Rea (mitologia)

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia

Retorns

Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.

Veure Mitologia grega і Retorns

Sacrifici

El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.

Veure Mitologia grega і Sacrifici

Sainte-Maure

Sainte-Maure és un municipi francès situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Veure Mitologia grega і Sainte-Maure

Sàtir

''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.

Veure Mitologia grega і Sàtir

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Mitologia grega і Sèneca

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Veure Mitologia grega і Sòcrates

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Veure Mitologia grega і Sòfocles

Servi Maure Honorat

XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).

Veure Mitologia grega і Servi Maure Honorat

Silè

Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Veure Mitologia grega і Silè

Simònides de Ceos

Simònides de Ceos (en Σιμωνίδης ὁ Κεῖος; 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Ceos.

Veure Mitologia grega і Simònides de Ceos

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Veure Mitologia grega і Sinó

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Veure Mitologia grega і Sirena

Suïdas

Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.

Veure Mitologia grega і Suïdas

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Tàntal (fill de Zeus)

Tàrtar (mitologia)

Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Veure Mitologia grega і Tàrtar (mitologia)

Tèlef

Tèlef curat pel rovell de la llança que el va ferir Tèlef (Tèlephos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i d'Auge.

Veure Mitologia grega і Tèlef

Teatre de l'antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.

Veure Mitologia grega і Teatre de l'antiga Grècia

Teòcrit

Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.

Veure Mitologia grega і Teòcrit

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Mitologia grega і Tebes (Grècia)

Teetet

El Teetet és un diàleg escrit per Plató.

Veure Mitologia grega і Teetet

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Veure Mitologia grega і Telèmac

Temis

Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.

Veure Mitologia grega і Temis

Temiscura

Monument a les Amazones en Samsun. Temiscura (també Temiscira, Temiskira, grec Θεμίσκυρα, Themiskyra) fou una plana del nord del Pont, prop de la boca dels rius Iris i Thermodon.

Veure Mitologia grega і Temiscura

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Veure Mitologia grega і Temple grec

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Teogonia

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Terambo

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Mitologia grega і Terra

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Veure Mitologia grega і Teseu

Tetis (filla de Gea)

Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Veure Mitologia grega і Tetis (filla de Gea)

Tia (mitologia)

Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Veure Mitologia grega і Tia (mitologia)

Tiestes

'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.

Veure Mitologia grega і Tiestes

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Veure Mitologia grega і Titanomàquia

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Tità

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Mitologia grega і Titus Livi

Tlepòlem

Segons la mitologia grega, Tlepòlem (Τληπόλεμος, 'qui resisteix la guerra') va ser un heroi grec fill d'Hèracles i d'Astíoque (o d'Astidamia), i rei de Rodes.

Veure Mitologia grega і Tlepòlem

Tragèdia

Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Veure Mitologia grega і Tragèdia

Transmissió oral

La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Veure Mitologia grega і Transmissió oral

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Mitologia grega і Tràcia

Triptòlem

Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Triptòlem

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure Mitologia grega і Tucídides

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Veure Mitologia grega і Urà (mitologia)

Velló d'or

vermell de la Pulla, c. 340-330 aC En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Veure Mitologia grega і Velló d'or

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Mitologia grega і Virgili

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Veure Mitologia grega і Voltaire

Walter Burkert

Walter Burkert (2 de febrer de 1931, Neuendettelsau, Alemanya - 11 de març de 2015, Zúric, Suïssa) fou un estudiós de la religió grega.

Veure Mitologia grega і Walter Burkert

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Veure Mitologia grega і Xenòcrates de Calcedònia

Xenòfanes de Colofó

Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.

Veure Mitologia grega і Xenòfanes de Colofó

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Zeus

Zodíac

El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.

Veure Mitologia grega і Zodíac

També conegut com Religió grega, Època heroica.

, Bronze, Cabíria, Cadme, Caduceu, Cal·límac de Cirene, Cal·lístrat, Caos (mitologia), Caravaggio, Caront (mitologia), Cassandra, Cavall de Troia, Cèrber, Cítara, Còlquida, Celeu, Centaure (mitologia), Ceos (fill d'Urà), Ceràmica, Ceràmica de figures vermelles, Ciceró, Cicle èpic, Cicle tebà, Ciclop, Civilització micènica, Civilització minoica, Conte de fades, Copa d'Higiea, Crater (recipient), Creta, Crios, Cronos, Ctònic, Cultura de l'antiga Roma, Cultura occidental, Dares Frigi, Dèdal, Déu, Demèter, Demofont, Deucalió (fill de Prometeu), Dictus Cretenc, Diodor de Sicília, Dionís, Divinitats fluvials (mitologia grega), Doris (grup humà), Dríada, Edats de l'Home, Eleusis (ciutat), Els dotze treballs d'Hèracles, Els ocells (obra de teatre), Els treballs i els dies, Encyclopædia Britannica, Enees, Eneida, Eos, Epígons, Epítet, Epicureisme, Epimènides de Creta, Eris (filla de Nix), Eros (fill d'Ares), Escil·la (filla de Forcis), Esparta, Estil arcaic, Estil geomètric, Estoïcisme, Estrabó, Etiòpia, Etruscs, Eumènides, Eurípides, Eustaci de Tessalònica, Evèmer, Febe (filla de Gea), Ferro, Filòstrat d'Atenes, Font Hipocrene, Gai Aureli Cota, Gai Juli Higí, Gai Valeri Flac (escriptor), Gènesi, Gea, Gegant (mitologia), Grècia, Grècia hel·lenística, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Guilgameix, Hades, Hèctor, Hèlios, Hèracles, Hèstia, Hecatonquir, Heinrich Schliemann, Helena de Troia, Helicó, Heliodor d'Èmesa, Heròdot, Hermenèutica, Hermes, Heroi grec, Hesíode, Hesiqui d'Alexandria, Hidra de Lerna, Hil·los, Himne homèric, Hiperíon (tità), Homer, Horaci, Ifigenia, Ilíada, Imperi Romà, Jardí de les Hespèrides, Jàpet (mitologia), Jàson, Joan Tzetzes, Jocasta, Judici de Paris, Koninklijke Brill NV, L'escola d'Atenes, La ciutat de Déu, La naturalesa dels déus, La República (Plató), Lactanci, Laios, Lamos, Laocoont, Làbdac, Lelià, Leonardo da Vinci, Les bacants, Les granotes (Aristòfanes), Les Lleis, Les Metamorfosis, Licàon, Licurg de Tràcia, Lineal B, Lira (instrument musical), Literatura grega, Llegenda, Luci Apuleu, Macària (filla d'Hèracles), Maia (mitologia), Manto (filla de Tirèsias), Mar Negra, Marc Terenci Varró, Màrsies, Mèmnon, Mètopa, Medea, Medusa (mitologia), Melèagre, Menelau, Metanira, Metis (filla d'Oceà), Micenes, Minotaure, Misteris d'Eleusis, Mite, Mite fundacional, Mitologia grecoromana, Mitologia romana, Mnemòsine, Muses, Museu (desambiguació), Museu del Louvre, Nàiades (mitologia), Nèctar (mitologia), Nèmesis, Neoplatonisme, Nereides, Nimfa, Nonnos de Panòpolis, Ocèan, Odissea, Odisseu, Ofrena, Olímpics, Olimp, Or, Oracle de Delfos, Orestes (mitologia), Orfeu, Ovidi, Oxford University Press, Pal·ladi (estàtua), Pan (mitologia), Pandora, Panteó (mitologia), Papini Estaci, París, Partenó, Parteni de Nicea, Pausànias (geògraf), Pàtrocle, Pèlias, Píndar, Pederàstia, Peloponès, Pentesilea, Penteu, Període hel·lenístic, Persèfone, Petroni, Plató, Plutarc de Queronea, Príam, Prometeu (mitologia), Pseudo-Apol·lodor, Quimera, Quint Esmirneu, Racionalisme (filosofia), Raffaello Sanzio, Rea (mitologia), Religió de l'antiga Grècia, Retorns, Sacrifici, Sainte-Maure, Sàtir, Sèneca, Sòcrates, Sòfocles, Servi Maure Honorat, Silè, Simònides de Ceos, Sinó, Sirena, Suïdas, Tàntal (fill de Zeus), Tàrtar (mitologia), Tèlef, Teatre de l'antiga Grècia, Teòcrit, Tebes (Grècia), Teetet, Telèmac, Temis, Temiscura, Temple grec, Teogonia, Terambo, Terra, Teseu, Tetis (filla de Gea), Tia (mitologia), Tiestes, Titanomàquia, Tità, Titus Livi, Tlepòlem, Tragèdia, Transmissió oral, Tràcia, Triptòlem, Tucídides, Urà (mitologia), Velló d'or, Virgili, Voltaire, Walter Burkert, Xenòcrates de Calcedònia, Xenòfanes de Colofó, Zeus, Zodíac.