Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mitologia grega

Índex Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

306 les relacions: Afrodita, Agamèmnon, Agustí d'Hipona, Alcmena, Alexandria, Amazones (mitologia), Ambrosia, Animisme, Anquises, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antoní Liberal, Antropomorfisme, Apol·lo, Apol·lodor el Gramàtic, Apol·loni Rodi, Apologia de Sòcrates, Aquil·les, Ares, Argent (element), Argo, Argonauta, Argonàutiques, Argos (Argòlida), Aristòtil, Arnobi el vell, Arqueologia, Arquetip, Arthur Evans, Úranos, Atalanta (filla de Iasos), Atena, Atenes, Atreu, Aulos, Èdip, Èdip Rei, Èpica, Èreb, Èsquil, Àbaris, Àtica, Àulida, Balcans, Baquil, Bastó d'Esculapi, Bel·lerofont, Bianor, Bió d'Esmirna, Biblioteca d'Alexandria, ..., Bronze, Cabíria, Cadme, Caduceu, Cal·límac de Cirene, Cal·lístrat, Caos (mitologia), Caravaggio, Caront (mitologia), Cassandra, Cavall de Troia, Cèrber, Còlquida, Celeu, Centaure (mitologia), Ceos (fill d'Urà), Ceràmica, Ceràmica de figures vermelles, Ciceró, Cicle èpic, Cicle tebà, Ciclop, Ciutat del Vaticà, Civilització micènica, Civilització minoica, Conte de fades, Copa d'Higiea, Crater (recipient), Creta, Crios, Cronos, Ctònic, Cultura de l'Antiga Roma, Cultura occidental, Dèdal, Déu, Demèter, Demofont, Deucalió (fill de Prometeu), Dictus Cretenc, Diodor de Sicília, Dionís, Doris (grup humà), Dríada, Edats de l'Home, Eleusis (ciutat), Els dotze treballs d'Hèracles, Els ocells (obra), Encyclopædia Britannica, Enees, Eneida, Eos, Epígons, Epítet, Epicureisme, Epimènides de Creta, Eris (filla de Nix), Eros (fill d'Ares), Escil·la (filla de Forcis), Esparta, Estil arcaic, Estil geomètric, Estoïcisme, Estrabó, Etiòpia, Etruscs, Eumènides, Eurípides, Eustaci de Tessalònica, Evèmer, Febe (filla de Gea), Ferro, Filòstrat d'Atenes, Font Hipocrene, Gai Aureli Cotta, Gai Juli Higí, Gai Valeri Flac (escriptor), Gea, Gegant (mitologia), Grècia, Grècia hel·lenística, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Guilgameix, Hades, Hèctor, Hèlena de Troia, Hèlios, Hèracles, Hecatonquir, Heinrich Schliemann, Helicó, Heliodor d'Èmesa, Heròdot, Hermenèutica, Hermes, Heroi grec, Hesíode, Hesiqui d'Alexandria, Hestia, Hil·los, Himne homèric, Hiperió (mitologia), Homer, Horaci, Ifigenia, Ilíada, Imperi Romà, Jardí de les Hespèrides, Jàpet (mitologia), Jàson, Joan Tzetzes, Jocasta, Judici de Paris, L'escola d'Atenes, La ciutat de Déu, La naturalesa dels déus, La República (Plató), Lactanci, Laios, Lamos, Laocoont, Làbdac, Lelià, Leonardo da Vinci, Les bacants, Les granotes (Aristòfanes), Les Lleis, Les Metamorfosis, Licaó, Licurg (fill de Driant), Lineal B, Lira (instrument musical), Literatura grega, Llegenda, Luci Apuleu, Manto (filla de Tirèsias), Mar Negra, Marc Terenci Varró, Màrsies, Mèmnon, Mètopa, Medea, Medusa (mitologia), Melèagre, Menelau, Metis (filla d'Oceà), Micenes, Minotaure, Misteris d'Eleusis, Mite, Mite fundacional, Mitologia grecoromana, Mitologia romana, Mnemòsine, Muses, Museu (poeta), Museu del Louvre, Museus Vaticans, Nàiade, Nèctar (mitologia), Nèmesi, Neoplatonisme, Nereides, Nimfa, Nonnos (poeta), Oceà (mitologia), Oceànit, Ocriculum, Odissea, Ofrena, Olímpics, Olimp, Or, Oracle de Delfos, Orestes (mitologia), Orfeu, Ovidi, Pal·ladi (estàtua), Pan (mitologia), Pandora, Panteó (mitologia), París, Partenó, Parteni de Nicea, Pausànias (geògraf), Pàtrocle, Pèlias, Píndar, Pederàstia, Peloponès, Pentesilea, Penteu, Període hel·lenístic, Persèfone, Petroni, Plató, Plutarc de Queronea, Príam, Prometeu (mitologia), Pseudo-Apol·lodor, Publi Papini Estaci (poeta), Quimera, Quint Esmirneu, Racionalisme (filosofia), Raffaello Sanzio, Rea (mitologia), Regió de Tràcia, Religió de l'antiga Grècia, Sacrifici, Sainte-Maure, Sàtir, Sèneca, Sòcrates, Sòfocles, Segle V aC, Segle VIII aC, Servi Maure Honorat, Simònides de Ceos, Sinó, Suides, Tàntal (fill de Zeus), Tàrtar (mitologia), Tèlef, Teatre de l'Antiga Grècia, Teòcrit de Siracusa, Tebes (Grècia), Teetet, Teia, Telèmac, Temis, Temiscura, Temple grec, Teogonia, Terambo, Terra, Teseu, Tetis (filla de Gea), Tiestes, Titanomàquia, Tità, Titus Livi, Tlepòlem, Tragèdia, Transmissió oral, Treballs i dies, Triptòlem, Tucídides, Velló d'or, Virgili, Voltaire, Walter Burkert, Xenòcrates de Calcedònia, Xenòfanes de Colofó, Zeus, Zodíac. Ampliar l'índex (256 més) »

Afrodita

Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Nou!!: Mitologia grega і Afrodita · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (llatí Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Mitologia grega і Agamèmnon · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Mitologia grega і Agustí d'Hipona · Veure més »

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Heracles.

Nou!!: Mitologia grega і Alcmena · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Mitologia grega і Alexandria · Veure més »

Amazones (mitologia)

Monument a les amazones aSamsun, Turquia En mitologia grega les amazones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Nou!!: Mitologia grega і Amazones (mitologia) · Veure més »

Ambrosia

''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Ambrosia · Veure més »

Animisme

Tòtem amerindi. Lanimisme és la creença que les coses no humanes posseeixen una essència espiritual.

Nou!!: Mitologia grega і Animisme · Veure més »

Anquises

Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Nou!!: Mitologia grega і Anquises · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Mitologia grega і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antiguitat tardana

El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Mitologia grega і Antiguitat tardana · Veure més »

Antoní Liberal

Antoní Liberal fou l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en grec Μεταμορφώσεων Συναγωγή).

Nou!!: Mitologia grega і Antoní Liberal · Veure més »

Antropomorfisme

Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans.

Nou!!: Mitologia grega і Antropomorfisme · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lo · Veure més »

Apol·lodor el Gramàtic

Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic fou un gramàtic atenenc fill d'un home dit Asclepíades i pupil d'Aristarc, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lodor el Gramàtic · Veure més »

Apol·loni Rodi

Apol·loni Rodi o Apol·loni de Rodes (grec: Απολλώνιος o Ρόδιος; llatí: Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) és un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·loni Rodi · Veure més »

Apologia de Sòcrates

LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους), escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dóna Plató del discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort (399 aC).

Nou!!: Mitologia grega і Apologia de Sòcrates · Veure més »

Aquil·les

Aquil·lesp.

Nou!!: Mitologia grega і Aquil·les · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Mitologia grega і Ares · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Mitologia grega і Argent (element) · Veure més »

Argo

Segons la mitologia grega, Argo fou la nau en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Argo · Veure més »

Argonauta

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Mitologia grega і Argonauta · Veure més »

Argonàutiques

Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.

Nou!!: Mitologia grega і Argonàutiques · Veure més »

Argos (Argòlida)

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos és una ciutat de Grècia, al Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Mitologia grega і Argos (Argòlida) · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Aristòtil · Veure més »

Arnobi el vell

Arnobi el vell (segles III-IV) fou un mestre de retòrica a Sicca (Àfrica) i fou cridat per un somni a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Nou!!: Mitologia grega і Arnobi el vell · Veure més »

Arqueologia

L'Stonehenge, un monument d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec archaios (vell o antic), i de logos (ciència).

Nou!!: Mitologia grega і Arqueologia · Veure més »

Arquetip

La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.

Nou!!: Mitologia grega і Arquetip · Veure més »

Arthur Evans

Monument a Arthur Evans. Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història.

Nou!!: Mitologia grega і Arthur Evans · Veure més »

Úranos

Úranos o Urà (del grec Οὐρανός) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Mitologia grega і Úranos · Veure més »

Atalanta (filla de Iasos)

Estàtua d''''Atalanta''' (Museu del Vaticà, ca. segle I aC). Atalanta, (en grec antic Ἀταλάντα), segons la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Nou!!: Mitologia grega і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »

Atena

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica.

Nou!!: Mitologia grega і Atena · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Mitologia grega і Atenes · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, nét de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Nou!!: Mitologia grega і Atreu · Veure més »

Aulos

L'aulos (en grec αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Mitologia grega і Aulos · Veure més »

Èdip

Èdip fou un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle tebà.

Nou!!: Mitologia grega і Èdip · Veure més »

Èdip Rei

''Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx'', de Jean Auguste Dominique Ingres, ca. 1805 ''Èdip separant-se de Iocasta'', Alexandre Cabanel Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles vers la fi de la seva vida, l'única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Èdip Rei · Veure més »

Èpica

musa de l'èpica L'èpica és un dels grans gèneres literaris clàssics, juntament amb la lírica i el drama.

Nou!!: Mitologia grega і Èpica · Veure més »

Èreb

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος "la foscor", "l'ombra") va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Nou!!: Mitologia grega і Èreb · Veure més »

Èsquil

Èsquil Èsquil (en grec antic: 'Aiskhúlos'; Eleusis, 525 aC - Gela, 456 aC) fou un dramaturg grec.

Nou!!: Mitologia grega і Èsquil · Veure més »

Àbaris

Àbaris (segle IV a dC:?) (en grec antic Ἄβαρις), va ser un llegendari endeví, taumaturg i poeta del poble dels hiperboris, i sacerdot d'Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Àbaris · Veure més »

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí) és una regió i actualment una perifèria de Grècia, que té per capçalera la ciutat d'Atenes.

Nou!!: Mitologia grega і Àtica · Veure més »

Àulida

ÀulidaTransliteració i transcripció del topònim al català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Αὐλίς.

Nou!!: Mitologia grega і Àulida · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Mitologia grega і Balcans · Veure més »

Baquil

Baquil (Bacchylus) fou bisbe de Corint, vers la segona meitat del segle II, durant els regnats de Còmmode i de Septimi Sever.

Nou!!: Mitologia grega і Baquil · Veure més »

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Nou!!: Mitologia grega і Bastó d'Esculapi · Veure més »

Bel·lerofont

Per al planeta extrasolar, vegeu 51 Pegasi b Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.

Nou!!: Mitologia grega і Bel·lerofont · Veure més »

Bianor

Bianor fou un poeta grec de Bitínia.

Nou!!: Mitologia grega і Bianor · Veure més »

Bió d'Esmirna

Bió d'Esmirna (Bion) fou un poeta grec nadiu de Flossa a la riba del riu Meles, prop d'Esmirna.

Nou!!: Mitologia grega і Bió d'Esmirna · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Mitologia grega і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Mitologia grega і Bronze · Veure més »

Cabíria

Cabíria (Cabeiria) fou un festival, misteris i orgies celebrades a les ciutats on eren adorades les deïtats dels cabiris pelasgs, especialment a Samotràcia, Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Pèrgam i Beirut.

Nou!!: Mitologia grega і Cabíria · Veure més »

Cadme

Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Mitologia grega і Cadme · Veure més »

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Nou!!: Mitologia grega і Caduceu · Veure més »

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (en llatí:, en grec:, 310/305–240 aC) fou un escriptor i poeta grec, destacant en un estil que en el seu moment era innovador.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·límac de Cirene · Veure més »

Cal·lístrat

* Cal·lístrat (actor), actor còmic grec.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·lístrat · Veure més »

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el nepe (en nepe Χάος nepe) fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers nepes i totes les coses.

Nou!!: Mitologia grega і Caos (mitologia) · Veure més »

Caravaggio

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia.

Nou!!: Mitologia grega і Caravaggio · Veure més »

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Nou!!: Mitologia grega і Caront (mitologia) · Veure més »

Cassandra

En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Cassandra · Veure més »

Cavall de Troia

L'àmfora de Míkonos (un ''pithos'' de vers el 670 aC) és una de les representacions més antigues del cavall de Troia que es coneixen. Míkonos: Museu Arqueològic 2013, amb un cavall de Troia com a figura central. València: plaça del Portal Nou El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Cavall de Troia · Veure més »

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en grec Κέρβερος en llatí Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Nou!!: Mitologia grega і Cèrber · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Mitologia grega і Còlquida · Veure més »

Celeu

D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.

Nou!!: Mitologia grega і Celeu · Veure més »

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Nou!!: Mitologia grega і Centaure (mitologia) · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Mitologia grega і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Mitologia grega і Ceràmica · Veure més »

Ceràmica de figures vermelles

Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al segle III aC.

Nou!!: Mitologia grega і Ceràmica de figures vermelles · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Ciceró · Veure més »

Cicle èpic

Odisseu i les Sirenes El Cicle èpic (Κύκλος) és un grup de poemes originàriament independents, i compostos amb posterioritat a la Ilíada i a L'odissea, si bé no hi ha dubte que els seus autors remodelen en moltes ocasions sagues molt més antigues.

Nou!!: Mitologia grega і Cicle èpic · Veure més »

Cicle tebà

Detall del grup de l'argila amb l'escena mitològica del cicle tebà, des de la zona del temple de A a Pyrgi, mitjan segle V aEC. El Cicle tebà (Θηβαϊκὸς Κύκλος) és una col·lecció de quatre poemes èpics perduts de l'antiga literatura grega que relaten la història mítica de la ciutat de Beòcia de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Cicle tebà · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclops (en grec antic Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Ciclop · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Mitologia grega і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Mitologia grega і Civilització micènica · Veure més »

Civilització minoica

Mapa dels principals jaciments minoics. La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Civilització minoica · Veure més »

Conte de fades

El conte de fades o una rondalla és un tipus de conte tradicional en el qual apareixen elements de màgia, criatures pròpies del folklore i sovint un ensenyament moral.

Nou!!: Mitologia grega і Conte de fades · Veure més »

Copa d'Higiea

Copa d'Higiea: símbol de farmàcia La copa d'Higiea està formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa.

Nou!!: Mitologia grega і Copa d'Higiea · Veure més »

Crater (recipient)

Crater, paraula que ve del grec κρατῆρ.

Nou!!: Mitologia grega і Crater (recipient) · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Mitologia grega і Creta · Veure més »

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Nou!!: Mitologia grega і Crios · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra).

Nou!!: Mitologia grega і Cronos · Veure més »

Ctònic

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

Nou!!: Mitologia grega і Ctònic · Veure més »

Cultura de l'Antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La Cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Mitologia grega і Cultura de l'Antiga Roma · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Mitologia grega і Cultura occidental · Veure més »

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà al Casa dels Vettii, Pompeia, del segle I dC. A la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Dèdal · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Mitologia grega і Déu · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec, Δημήτηρ o Δήμητρα, «dea mare» o potser «mare distribuïdora», de l'indoeuropeu *dheghom *mater) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Mitologia grega і Demèter · Veure més »

Demofont

Demofont (?) alliberant a Etra. Ceràmica àtica de fons blanc (470-460 a. C) a l'''Staatliche Antikensammlungen'' de Munic Segons la mitologia grega, Demofont (en grec antic Δημοφῶν Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.

Nou!!: Mitologia grega і Demofont · Veure més »

Deucalió (fill de Prometeu)

Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Nou!!: Mitologia grega і Deucalió (fill de Prometeu) · Veure més »

Dictus Cretenc

Dictus Cretenc o Dictus de Creta (Dictys Cretensis) també Dictus de Cnossos fou un suposat escriptor grec considerat una de les fonts d'Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Dictus Cretenc · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Mitologia grega і Diodor de Sicília · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Mitologia grega і Dionís · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat "molt armat". Els doris eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Mitologia grega і Doris (grup humà) · Veure més »

Dríada

'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.

Nou!!: Mitologia grega і Dríada · Veure més »

Edats de l'Home

Les edats de l'ésser humà és un tema recurrent en la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores (que no es corresponen amb els fets històrics reals).

Nou!!: Mitologia grega і Edats de l'Home · Veure més »

Eleusis (ciutat)

Eleusis era una ciutat d'Àtica a poca distància del mar, enfront de l'illa Salamina.

Nou!!: Mitologia grega і Eleusis (ciutat) · Veure més »

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Nou!!: Mitologia grega і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »

Els ocells (obra)

Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Nou!!: Mitologia grega і Els ocells (obra) · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Mitologia grega і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80 (en llatí, ÆNEAS Aeneas i en grec, Αινείας Aineías), és un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Enees · Veure més »

Eneida

''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Mitologia grega і Eneida · Veure més »

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Eos · Veure més »

Epígons

Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Epígons · Veure més »

Epítet

Un epítet és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada amb el substantiu.

Nou!!: Mitologia grega і Epítet · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles III aC i III dC.

Nou!!: Mitologia grega і Epicureisme · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al segle VII aC, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Mitologia grega і Epimènides de Creta · Veure més »

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Eris (filla de Nix) · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Escil·la (filla de Forcis)

crater del Louvre, 450-425 aC En la mitologia grega, Escil·la p. 80 (en grec Σκύλλα) era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'Estret de Messina.

Nou!!: Mitologia grega і Escil·la (filla de Forcis) · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Mitologia grega і Esparta · Veure més »

Estil arcaic

Moscòfor Dama d'Auxerre. El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del segle VII aC, a la fi del període de formació, fins a la meitat del segle V aC, quan és substituït per l'estil sever.

Nou!!: Mitologia grega і Estil arcaic · Veure més »

Estil geomètric

Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. L’estil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran mesura, pels motius geomètrics de la ceràmica.

Nou!!: Mitologia grega і Estil geomètric · Veure més »

Estoïcisme

L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Mitologia grega і Estoïcisme · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Mitologia grega і Estrabó · Veure més »

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia (en amhàric ኢትዮጵያ Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Mitologia grega і Etiòpia · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Mitologia grega і Etruscs · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les Eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: Mitologia grega і Eumènides · Veure més »

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre Eurípides (en grec antic: Εὐριπίδης, Euripides; Salamina, 485-406 aC) fou un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Nou!!: Mitologia grega і Eurípides · Veure més »

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble i que va viure a la segona meitat del segle XII.

Nou!!: Mitologia grega і Eustaci de Tessalònica · Veure més »

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus, Εὐήμερος), fou un filòsof grec del temps d'Alexandre el Gran i els seus successors.

Nou!!: Mitologia grega і Evèmer · Veure més »

Febe (filla de Gea)

Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.

Nou!!: Mitologia grega і Febe (filla de Gea) · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Mitologia grega і Ferro · Veure més »

Filòstrat d'Atenes

Filostrat d'Atenes (Philostratus, (vers 175- vers 250) fou un escriptor grec, biògraf d'Apol·loni de Tiana. Va escriure diverses obres que porten el seu nom, però els erudits estan dividits sobre si realment les va escriure totes, ja que la sintaxi del nom no és idèntica i en algun cas se l'esmenta com atenenc quan Eunapi diu que era de Lemnos i Foci diu que era de Tir. Probablement era de Lemnos, que en certa manera era ser atenenc, i va estudiar retòrica sota Procle a l'escola d'Atenes. Suides diu que va tenir com a rival a Atenes Frontó d'Emisa, i Apsines de Gadara com a amic i col·lega. Suides el situa encara viu en el regnat de Filip l'Àrab (244-249). Les seves obres conegudes són.

Nou!!: Mitologia grega і Filòstrat d'Atenes · Veure més »

Font Hipocrene

La Font Hipocrene (en grec antic Ἱπποκρήνη, "la font del cavall") era una font situada a l'Helicó, prop del bosc sagrat de les muses.

Nou!!: Mitologia grega і Font Hipocrene · Veure més »

Gai Aureli Cotta

*Gai Aureli Cotta I, cònsol el 252 aC i 248 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Gai Aureli Cotta · Veure més »

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Nou!!: Mitologia grega і Gai Juli Higí · Veure més »

Gai Valeri Flac (escriptor)

Gai Valeri Flac (Caius Valerius Flaccus) fou un escriptor romà.

Nou!!: Mitologia grega і Gai Valeri Flac (escriptor) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Mitologia grega і Gea · Veure més »

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Nou!!: Mitologia grega і Gegant (mitologia) · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Mitologia grega і Grècia · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Grècia hel·lenística · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra dels set Cabdills

La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Guerra dels set Cabdills · Veure més »

Guilgameix

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre). Guilgameix o Gilgameix (Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix en els texts més antics, fou el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).

Nou!!: Mitologia grega і Guilgameix · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Mitologia grega і Hades · Veure més »

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Hèctor · Veure més »

Hèlena de Troia

''Hèlena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Hèlena (o Helena) (Grec Ἑλένη Helénē), més coneguda com a Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Mitologia grega і Hèlena de Troia · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Hèlios · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Mitologia grega і Hèracles · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centmans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Mitologia grega і Hecatonquir · Veure més »

Heinrich Schliemann

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.

Nou!!: Mitologia grega і Heinrich Schliemann · Veure més »

Helicó

Mont d'Helicó i golf de Corint Helicó (en grec Helikon,en llatí Helicon) és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de Beòcia, a Grècia, entre el llac Copais i el golf de Corint, famosa perquè fou considerat el refugi de les Muses.

Nou!!: Mitologia grega і Helicó · Veure més »

Heliodor d'Èmesa

Heliodor (Heliodoros) fou un escriptor grec nadiu d'Èmesa a Síria, segons diu al final de la seva novel·la principal:.

Nou!!: Mitologia grega і Heliodor d'Èmesa · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Mitologia grega і Heròdot · Veure més »

Hermenèutica

Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.

Nou!!: Mitologia grega і Hermenèutica · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (en grec clàssic: Έρμῆς) era el missatger dels Déus Olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Mitologia grega і Hermes · Veure més »

Heroi grec

L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dóna un toc de singularitat respecte de la romana.

Nou!!: Mitologia grega і Heroi grec · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Mitologia grega і Hesíode · Veure més »

Hesiqui d'Alexandria

Hesiqui d'Alexandria (Hesychius) fou un escriptor i gramàtic alexandrí d'època desconeguda, sota el nom del qual es conserva un important diccionari grec.

Nou!!: Mitologia grega і Hesiqui d'Alexandria · Veure més »

Hestia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, "la llar") era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Mitologia grega і Hestia · Veure més »

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.

Nou!!: Mitologia grega і Hil·los · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Himne homèric · Veure més »

Hiperió (mitologia)

En la mitologia grega, Hiperió (en grec Ὑπερίων -ίονος Hyperiōn, ‘el que viu a sobre’, ‘el que mira des de dalt’ o ‘el que va per sobre’; llatí: Hy̆pĕrīon -īŏnis) és un Tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).

Nou!!: Mitologia grega і Hiperió (mitologia) · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Mitologia grega і Homer · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Mitologia grega і Horaci · Veure més »

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigènia i el sacrifici del cabró En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Nou!!: Mitologia grega і Ifigenia · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Mitologia grega і Ilíada · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Mitologia grega і Imperi Romà · Veure més »

Jardí de les Hespèrides

Hèracles roba les "pomes d'or" del Jardí de les Hespèrides, detall del mosaic romà de Llíria, València El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Nou!!: Mitologia grega і Jardí de les Hespèrides · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Jàpet (mitologia) · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Mitologia grega і Jàson · Veure més »

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del segle XII, nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Mitologia grega і Joan Tzetzes · Veure més »

Jocasta

Iocasta. Miniatura per l'obra de Boccaccio De claris mulieribus. Biblioteca Nacional de Francia. Jocasta o Jocaste (grec antic: Ἰοκάστη; Homer l'anomena Epicasta) és una figura de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Jocasta · Veure més »

Judici de Paris

* El judici de Paris (mitologia), relat de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Judici de Paris · Veure més »

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Mitologia grega і L'escola d'Atenes · Veure més »

La ciutat de Déu

La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

Nou!!: Mitologia grega і La ciutat de Déu · Veure més »

La naturalesa dels déus

La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.

Nou!!: Mitologia grega і La naturalesa dels déus · Veure més »

La República (Plató)

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

Nou!!: Mitologia grega і La República (Plató) · Veure més »

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologista cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Nou!!: Mitologia grega і Lactanci · Veure més »

Laios

Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιο&#962) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακο&#962).

Nou!!: Mitologia grega і Laios · Veure més »

Lamos

Lamos (en grec antic Λάμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Nou!!: Mitologia grega і Lamos · Veure més »

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Nou!!: Mitologia grega і Laocoont · Veure més »

Làbdac

Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i nét de Cadme.

Nou!!: Mitologia grega і Làbdac · Veure més »

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Lelianus) fou usurpador del tron imperial gal.

Nou!!: Mitologia grega і Lelià · Veure més »

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Mitologia grega і Leonardo da Vinci · Veure més »

Les bacants

thumb Les bacants (en grec antic: Bάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Les bacants · Veure més »

Les granotes (Aristòfanes)

Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.

Nou!!: Mitologia grega і Les granotes (Aristòfanes) · Veure més »

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Nou!!: Mitologia grega і Les Lleis · Veure més »

Les Metamorfosis

Primera pàgina d'un manuscrit en llatí fet per al cardenal Joan d'Aragó (segle XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Les Metamorfosis · Veure més »

Licaó

Licaó (Lycaon), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Licaó · Veure més »

Licurg (fill de Driant)

Licurg (Lycurgus), fill de Driant, va ser, en la mitologia grega, rei dels edons de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Licurg (fill de Driant) · Veure més »

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Lineal B · Veure més »

Lira (instrument musical)

La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.

Nou!!: Mitologia grega і Lira (instrument musical) · Veure més »

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'Antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Nou!!: Mitologia grega і Literatura grega · Veure més »

Llegenda

''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics.

Nou!!: Mitologia grega і Llegenda · Veure més »

Luci Apuleu

Esbós de Luci Apuleu Luci Apuleu —en (Lucius Appuleius— (Madaura, Àfrica, c. 125-180) fou un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del segle II. A Madaura es va establir una colònia de veterans al final de la Segona Guerra Púnica i estava molt romanitzada. El seu pare, Theseus, fou duumvir i va exercir altres altes dignitats de la seva ciutat i en morir va deixar als seus fills una gran fortuna. La seva mare es deia Sàlvia, era tessàlia i descendent de Plutarc. Apuleu va estudiar a Cartago i després va anar a Atenes on es va entusiasmar per la filosofia platònica. Més tard va viatjar a Alexandria on va viure amb relació homosexual amb un jove anomenat Sicinus Pontianus, amb el que ja havia viscut a Atenes i es va casar amb la mare del seu amic, Pudentilla, que era una vídua molt rica, mentre Pontianus es va casar amb la filla d'un tal Herennius Rufinus. Aquest darrer va denunciar a Apuleu per la mort de Pontianus i al·legant tanmateix que s'havia guanyat l'amor de Pudentilla amb remeis màgics. Apuleu va fer una bona defensa i fou absolt. La defensa fou l'obra Apologia, o De Magia, escrita a Sabrata el 156/158 essent procònsol Claudi Màxim.

Nou!!: Mitologia grega і Luci Apuleu · Veure més »

Manto (filla de Tirèsias)

Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

Nou!!: Mitologia grega і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Mitologia grega і Mar Negra · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (en llatí Marcus Terentius Varro) (Reate 116 aC - 27 aC) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Mitologia grega і Marc Terenci Varró · Veure més »

Màrsies

Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.

Nou!!: Mitologia grega і Màrsies · Veure més »

Mèmnon

Mèmnon, gravat de Bernard Picart.Segons la mitologia grega, Mèmnon p. 65 (grec antic: Μέμνων -έμνονος. Llatí: Mĕmnōn -ŏnĭs) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Nou!!: Mitologia grega і Mèmnon · Veure més »

Mètopa

Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.

Nou!!: Mitologia grega і Mètopa · Veure més »

Medea

Medea, per Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Nou!!: Mitologia grega і Medea · Veure més »

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (en grec antic Μέδουσα, Médousa, de med, 'manar', 'reinar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Nou!!: Mitologia grega і Medusa (mitologia) · Veure més »

Melèagre

Atalanta durant la cacera del ''Senglar de Calidó'' de Jacob Jordaens (1a. meitat del segle XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en grec antic Μελέαγρος, Meléagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Nou!!: Mitologia grega і Melèagre · Veure més »

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Nou!!: Mitologia grega і Menelau · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Mitologia grega і Micenes · Veure més »

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Nou!!: Mitologia grega і Minotaure · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Placa d'argila anomenada ''Tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis i està datada del 370 dC. Representa l'arribada de la processó del ritu mistèric d'Eleusis Els misteris d'Eleusis eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Mitologia grega і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois, monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.

Nou!!: Mitologia grega і Mite · Veure més »

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Nou!!: Mitologia grega і Mite fundacional · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com a una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia romana · Veure més »

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Nou!!: Mitologia grega і Mnemòsine · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Mitologia grega і Muses · Veure més »

Museu (poeta)

Museu (Musaeus, Mosaios) fou un poeta èpic grec nadiu d'Efes que va viure vers la meitat del segle II aC.

Nou!!: Mitologia grega і Museu (poeta) · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Mitologia grega і Museu del Louvre · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Museus Vaticans · Veure més »

Nàiade

Les Nàiades (en grec antic Ναϊάδες), són unes divinitats menors de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Nàiade · Veure més »

Nèctar (mitologia)

El nèctar fou segons els antics poetes el vi o beguda dels déus que els hi fou donat per Hebe o per Ganímedes.

Nou!!: Mitologia grega і Nèctar (mitologia) · Veure més »

Nèmesi

''Nèmesi.'' Nèmesi (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Erebe i Oceà, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Nou!!: Mitologia grega і Nèmesi · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles III dC i VI dC.

Nou!!: Mitologia grega і Neoplatonisme · Veure més »

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Nou!!: Mitologia grega і Nereides · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Mitologia grega і Nimfa · Veure més »

Nonnos (poeta)

Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos (en grec:, Nonnos, en les traduccions llatines: Nonnus) fou un poeta bizantí nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del segle IV o començaments del segle V. Tot i que era cristià, va escriure versos de tema mitològic, el més conegut titulat Dionisíaques.

Nou!!: Mitologia grega і Nonnos (poeta) · Veure més »

Oceà (mitologia)

En la mitologia clàssica, Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Mitologia grega і Oceà (mitologia) · Veure més »

Oceànit

Segons la mitologia grega, els Oceànits o Potamoi (en grec Ποταμοι, "rius", en llatí Fluminae) eren déus fluvials.

Nou!!: Mitologia grega і Oceànit · Veure més »

Ocriculum

Ocriculum fou una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Ocriculum · Veure més »

Odissea

LOdissea (en grec: ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδσσει&#945) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Odissea · Veure més »

Ofrena

Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena votiva és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals.

Nou!!: Mitologia grega і Ofrena · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Olímpics · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας).

Nou!!: Mitologia grega і Olimp · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Mitologia grega і Or · Veure més »

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Nou!!: Mitologia grega і Oracle de Delfos · Veure més »

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Mitologia grega і Orestes (mitologia) · Veure més »

Orfeu

Eurídice i '''Orfeu''' (dreta). Orfeu (grec, llatí Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, ja que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Mitologia grega і Orfeu · Veure més »

Ovidi

Publius Ovidius Naso (Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Mitologia grega і Ovidi · Veure més »

Pal·ladi (estàtua)

Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.

Nou!!: Mitologia grega і Pal·ladi (estàtua) · Veure més »

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Nou!!: Mitologia grega і Pan (mitologia) · Veure més »

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (etimològicament "la que tot ho dóna") és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat.

Nou!!: Mitologia grega і Pandora · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Panteó és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Mitologia grega і Panteó (mitologia) · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Mitologia grega і París · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Mitologia grega і Partenó · Veure més »

Parteni de Nicea

Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic grec i esclau romà, famós per la seva obra Erotica Pathemata, també va escriure cants fúnebres, elegies i algun breu poema èpic.

Nou!!: Mitologia grega і Parteni de Nicea · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias (en grec: Παυσανίας; segle II)En català es translitera del grec "Pausànias", seguint els criteris fixats per: fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Mitologia grega і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Pàtrocle o Patrocle, segons la mitologia grega, (en grec, Pátroklos "Glòria del pare") era fill de Meneci i el millor amic (o, depenent de les versions, amant) de l'heroi Aquil·les.

Nou!!: Mitologia grega і Pàtrocle · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Mitologia grega і Pèlias · Veure més »

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), poeta líric grec.

Nou!!: Mitologia grega і Píndar · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una forma d'homosexualitat masculina, és una relació eròtica entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Mitologia grega і Pederàstia · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Peloponès · Veure més »

Pentesilea

Pentesisea al ''De mulieribus claris'' En la mitologia grega, Pentesilea (en grec: Πενθεσίλεια Penthesilia) fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Pentesilea · Veure més »

Penteu

D'acord amb la mitologia grega, Penteu (en grec antic Πενθεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Equíon, un dels Esparts, i d'Agave, una de les filles de Cadme.

Nou!!: Mitologia grega і Penteu · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Mitologia grega і Període hel·lenístic · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Mitologia grega і Persèfone · Veure més »

Petroni

Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (Caius Petronius Arbiter), fou un escriptor romà.

Nou!!: Mitologia grega і Petroni · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Plató · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Mitologia grega і Plutarc de Queronea · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Mitologia grega і Príam · Veure més »

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, "previsió", "prospecció") és una divinitat de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Prometeu (mitologia) · Veure més »

Pseudo-Apol·lodor

Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dóna actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del segle II aC).

Nou!!: Mitologia grega і Pseudo-Apol·lodor · Veure més »

Publi Papini Estaci (poeta)

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori,("Divina comèdia", Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers el 61.

Nou!!: Mitologia grega і Publi Papini Estaci (poeta) · Veure més »

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca.

Nou!!: Mitologia grega і Quimera · Veure més »

Quint Esmirneu

Quint Esmirneu (en llatí: Quintus Smyrnaeus, en grec) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).

Nou!!: Mitologia grega і Quint Esmirneu · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Mitologia grega і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Mitologia grega і Raffaello Sanzio · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Rea (mitologia) · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Mitologia grega і Regió de Tràcia · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'Antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

Sacrifici

El sacrifici (del llatí sacrum facere, "fer sagrat") és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.

Nou!!: Mitologia grega і Sacrifici · Veure més »

Sainte-Maure

Sainte-Maure és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Mitologia grega і Sainte-Maure · Veure més »

Sàtir

''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.

Nou!!: Mitologia grega і Sàtir · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Mitologia grega і Sèneca · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en rec Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental.

Nou!!: Mitologia grega і Sòcrates · Veure més »

Sòfocles

Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Nou!!: Mitologia grega і Sòfocles · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Mitologia grega і Segle V aC · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Mitologia grega і Segle VIII aC · Veure més »

Servi Maure Honorat

Edició del segle XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) fou un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).

Nou!!: Mitologia grega і Servi Maure Honorat · Veure més »

Simònides de Ceos

Simònides de Ceos (vers 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Kéa.

Nou!!: Mitologia grega і Simònides de Ceos · Veure més »

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Nou!!: Mitologia grega і Sinó · Veure més »

Suides

La Suïda (Suidas) o la Suda (Souda) és una gran enciclopèdia bizantina sobre el món antic, escrita en grec vers el segle X. Va ser probablement escrita per diversos erudits, tot i que sovint s'ha considerat el nom de Suides com el de l'autor, però Suides o Suda és també una paraula grega que vol dir 'fortí', 'guia', 'rasa', i per això tant es pot parlar de la Suda com de Suides.

Nou!!: Mitologia grega і Suides · Veure més »

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »

Tàrtar (mitologia)

En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Nou!!: Mitologia grega і Tàrtar (mitologia) · Veure més »

Tèlef

Tèlef, (en grec antic Τήλεφος, Télefos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i d'Auge.

Nou!!: Mitologia grega і Tèlef · Veure més »

Teatre de l'Antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'Antiga Grècia és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Teatre de l'Antiga Grècia · Veure més »

Teòcrit de Siracusa

Teòcrit de Siracusa (Theocritus, Θεόκριτος.) fou un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Teòcrit de Siracusa · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Mitologia grega і Tebes (Grècia) · Veure més »

Teetet

El Teetet és un diàleg escrit per Plató.

Nou!!: Mitologia grega і Teetet · Veure més »

Teia

En el fris de l'Altar de Zeus de Pèrgam (Berlin), es conjetura que la deessa que lluita darrere d'Helios és Teia. Tia, Tea o Teia (en grec antic Θεία), és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Teia · Veure més »

Telèmac

En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, "el lluitador llunyà", en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Telèmac · Veure més »

Temis

Representació de Temis al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Temis (Θεμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és mencionada per Hesíode entre els sis germans i les sis germanes filles de Gea i d'Úranos.

Nou!!: Mitologia grega і Temis · Veure més »

Temiscura

Monument a les Amazones en Samsun. Temiscura (també Temiscira, Temiskira, grec Θεμίσκυρα, Themiskyra) fou una plana del nord del Pont, prop de la boca dels rius Iris i Thermodon.

Nou!!: Mitologia grega і Temiscura · Veure més »

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Nou!!: Mitologia grega і Temple grec · Veure més »

Teogonia

La Teogonia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per Hesíode, que ve a ser com el Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Teogonia · Veure més »

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Terambo · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Mitologia grega і Terra · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec Θησεύς) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Mitologia grega і Teseu · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Mitologia grega і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Tiestes

'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.

Nou!!: Mitologia grega і Tiestes · Veure més »

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En mitologia grega, s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Nou!!: Mitologia grega і Titanomàquia · Veure més »

Tità

Febe Un tità (en grec antic Τιτάν) o una titànide és, en la mitologia grega, una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Tità · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Titus Livi · Veure més »

Tlepòlem

Tlepòlem (en grec antic Τληπόλεμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, rei de Rodes, fill d'Heracles i d'Astíoque, (o d'Astidamia).

Nou!!: Mitologia grega і Tlepòlem · Veure més »

Tragèdia

Màscara de Dionís (Mirina). Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Nou!!: Mitologia grega і Tragèdia · Veure més »

Transmissió oral

La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de la'rt o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Nou!!: Mitologia grega і Transmissió oral · Veure més »

Treballs i dies

Treballs i dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos escrit per Hesíode al voltant del 700 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Treballs i dies · Veure més »

Triptòlem

Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Triptòlem · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Mitologia grega і Tucídides · Veure més »

Velló d'or

vermell de Pulla, c. 340-330 aC A la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Nou!!: Mitologia grega і Velló d'or · Veure més »

Virgili

Publius Vergilius Maro, conegut en català com a Virgili o Publi Virgili Maró (Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Mitologia grega і Virgili · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 – 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del segle de les llums.

Nou!!: Mitologia grega і Voltaire · Veure més »

Walter Burkert

Walter Burkert (2 de febrer de 1931, Neuendettelsau, Alemanya - 11 de març de 2015, Zuric, Suïssa) fou un estudiós de la religió grega.

Nou!!: Mitologia grega і Walter Burkert · Veure més »

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (Xenocrates) fou un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Nou!!: Mitologia grega і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »

Xenòfanes de Colofó

Xenòfanes de Colofó (Xenophanes,; vers 570 aC - 475 aC) fou un poeta i filòsof grec nadiu de Colofó.

Nou!!: Mitologia grega і Xenòfanes de Colofó · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Zeus · Veure més »

Zodíac

El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.

Nou!!: Mitologia grega і Zodíac · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mitologia Grega, Religió grega.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »