Accés més ràpid que el navegador!
90 les relacions: Afrodita, Alcmena, Apol·lo, Aquil·les, Ares, Argo, Argos Panopta, Atamant, Atena, Èlara, Èpaf, Àrtemis, Beòcia, Brau de Creta, Cadme, Cal·listo (mitologia), Creta, Cronos, Curets (divinitats), Dèdales, Demèter, Diadema, Dionís, Eco (mitologia), Enclusa, Enio, Eris (filla de Nix), Escil·la i Caribdis, Esparta, Eubea, Euristeu, Fenícia, Galantis, Gea, Gegant (mitologia), Gerana, Geríon (mitologia), Gigantomàquia, Grua europea, Hades, Hèracles, Hèstia, Hebe (mitologia), Hefest, Helena de Troia, Hesíode, Hespèrides (nimfes), Hidra de Lerna, Hores, Ilíada, ..., Ilitia, Ino, Io (nimfa), Ixíon, Jardí de les Hespèrides, Juno, Làmia (mitologia), Leto, Magraner, Marató, Matrimoni, Menelau, Metis (filla d'Oceà), Micenes, Mitologia grega, Mont Ida (Turquia), Mostela, Nèfele (nimfa), Ocèan, Olimp, Paó, Paris de Troia, Perseu (heroi grec), Porfirió, Posidó, Quiró, Rea (mitologia), Regió de Frígia, Sèmele, Sidó, Temen (fill de Pelasg), Temis, Teseu, Tetis (filla de Gea), Tetis (mare d'Aquil·les), Tici (fill de Zeus), Tirèsias, Tità, Troia, Zeus. Ampliar l'índex (40 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Hera і Afrodita · Veure més »
Alcmena
En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.
Nou!!: Hera і Alcmena · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Hera і Apol·lo · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Hera і Aquil·les · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Hera і Ares · Veure més »
Argo
Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.
Nou!!: Hera і Argo · Veure més »
Argos Panopta
Io, identificable per les banyes, sota la vigilància d'Argos, per ordre d'Hera Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.
Nou!!: Hera і Argos Panopta · Veure més »
Atamant
Segons la mitologia grega, Atamant (en Ἀθάμας) va ser un rei d'Orcomen, fill d'Èol i d'Enàrete.
Nou!!: Hera і Atamant · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Hera і Atena · Veure més »
Èlara
Segons la mitologia grega, Èlara (Ἐλάρα) era una filla de Mínias, rei d'Orcomen, o potser d'Orcomen, el fundador d'aquella ciutat, i d'Eurianassa.
Nou!!: Hera і Èlara · Veure més »
Èpaf
Segons la mitologia grega, Èpaf (en Ἔπαφος) va ser un rei d'Egipte, fill de Zeus i d'Ió.
Nou!!: Hera і Èpaf · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Hera і Àrtemis · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Hera і Beòcia · Veure més »
Brau de Creta
El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega.
Nou!!: Hera і Brau de Creta · Veure més »
Cadme
Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).
Nou!!: Hera і Cadme · Veure més »
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Nou!!: Hera і Cal·listo (mitologia) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Hera і Creta · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Hera і Cronos · Veure més »
Curets (divinitats)
Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.
Nou!!: Hera і Curets (divinitats) · Veure més »
Dèdales
Les Dèdales (en Δαίδαλα) eren unes festes celebrades a Beòcia en honor d'Hera.
Nou!!: Hera і Dèdales · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Hera і Demèter · Veure més »
Diadema
Dama de la dècada de 1920 lluint una diadema Una diadema és una faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap i per extensió un adornament d'aquest tipus que porten actualment les dones.
Nou!!: Hera і Diadema · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Hera і Dionís · Veure més »
Eco (mitologia)
Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.
Nou!!: Hera і Eco (mitologia) · Veure més »
Enclusa
Enclusa i farga. Taller de Sergi Cadenas, a Girona. Enclusa L'enclusa, a Mallorca encruia, és una de les eines fonamentals de la forja.
Nou!!: Hera і Enclusa · Veure més »
Enio
Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes.
Nou!!: Hera і Enio · Veure més »
Eris (filla de Nix)
Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.
Nou!!: Hera і Eris (filla de Nix) · Veure més »
Escil·la i Caribdis
''Odisseu entre Escil·la i Caribdis'', de Johann Heinrich Füssli. En la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.
Nou!!: Hera і Escil·la i Caribdis · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Hera і Esparta · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Hera і Eubea · Veure més »
Euristeu
Euristeu, amagat a la gerra, rep d'Hèracles el senglar d'Erimant. Louvre Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i net de Perseu.
Nou!!: Hera і Euristeu · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Hera і Fenícia · Veure més »
Galantis
En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles.
Nou!!: Hera і Galantis · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Hera і Gea · Veure més »
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Nou!!: Hera і Gegant (mitologia) · Veure més »
Gerana
Gerana (en grec antic Γεράνα, Gerana, de γεράνος / gerános, grua), també anomenada Ènoe (Οἰνόη) va ser, segons la mitologia grega, una dona de la raça dels pigmeus.
Nou!!: Hera і Gerana · Veure més »
Geríon (mitologia)
Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.
Nou!!: Hera і Geríon (mitologia) · Veure més »
Gigantomàquia
Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.
Nou!!: Hera і Gigantomàquia · Veure més »
Grua europea
La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.
Nou!!: Hera і Grua europea · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Hera і Hades · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Hera і Hèracles · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Hera і Hèstia · Veure més »
Hebe (mitologia)
Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.
Nou!!: Hera і Hebe (mitologia) · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Hera і Hefest · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Hera і Helena de Troia · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Hera і Hesíode · Veure més »
Hespèrides (nimfes)
''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).
Nou!!: Hera і Hespèrides (nimfes) · Veure més »
Hidra de Lerna
''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.
Nou!!: Hera і Hidra de Lerna · Veure més »
Hores
Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.
Nou!!: Hera і Hores · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Hera і Ilíada · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Hera і Ilitia · Veure més »
Ino
La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Hera і Ino · Veure més »
Io (nimfa)
Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Nou!!: Hera і Io (nimfa) · Veure més »
Ixíon
llengua.
Nou!!: Hera і Ixíon · Veure més »
Jardí de les Hespèrides
El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.
Nou!!: Hera і Jardí de les Hespèrides · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Hera і Juno · Veure més »
Làmia (mitologia)
En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.
Nou!!: Hera і Làmia (mitologia) · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Hera і Leto · Veure més »
Magraner
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.
Nou!!: Hera і Magraner · Veure més »
Marató
Marató del Campionat del Món d'Atletisme del 2005 a Hèlsinki, Finlàndia La Marató de València al 2006 La marató és una prova d'atletisme.
Nou!!: Hera і Marató · Veure més »
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Nou!!: Hera і Matrimoni · Veure més »
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Nou!!: Hera і Menelau · Veure més »
Metis (filla d'Oceà)
Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Hera і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Nou!!: Hera і Micenes · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Hera і Mitologia grega · Veure més »
Mont Ida (Turquia)
El Mont Ida (en Ίδη, Idi; en Kaz Dağı) és una muntanya de Turquia de 1774 m d'altitud situada a la regió de l'antiga Troia.
Nou!!: Hera і Mont Ida (Turquia) · Veure més »
Mostela
La mostela, mustela o paniquera (Mustela nivalis), mostel o estel a les Balears, o polida(et)a al Conflent, és el carnívor més petit de tots, més petit i tot que una rata de claveguera, amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Hera і Mostela · Veure més »
Nèfele (nimfa)
Segons la mitologia grega, Nèfele (en grec antic Νεφέλη "núvol"), va ser una nimfa filla d'Oceà.
Nou!!: Hera і Nèfele (nimfa) · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Hera і Ocèan · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Hera і Olimp · Veure més »
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Nou!!: Hera і Paó · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Hera і Paris de Troia · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Hera і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Porfirió
s). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Nou!!: Hera і Porfirió · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Hera і Posidó · Veure més »
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Nou!!: Hera і Quiró · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Hera і Rea (mitologia) · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Hera і Regió de Frígia · Veure més »
Sèmele
Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Hera і Sèmele · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Hera і Sidó · Veure més »
Temen (fill de Pelasg)
Segons la mitologia grega, Temen (en grec antic Τήμενος), fou un heroi, fill de Pelasg.
Nou!!: Hera і Temen (fill de Pelasg) · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Hera і Temis · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Hera і Teseu · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Hera і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Tetis (mare d'Aquil·les)
Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.
Nou!!: Hera і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »
Tici (fill de Zeus)
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.
Nou!!: Hera і Tici (fill de Zeus) · Veure més »
Tirèsias
Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.
Nou!!: Hera і Tirèsias · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Hera і Tità · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hera і Troia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Hera і Zeus · Veure més »
