Taula de continguts
167 les relacions: Agramunt, Aitona, Ajuntament, Alfons el Magnànim, Aliatge, Aragó, Arbeca, Ardit, Argent, As romà, Balaguer, Ban (dret), Banyoles, Barbot, Barcelona, Bellpuig, Besalú, Billó, Bitllet, Bronze, Caldes de Malavella, Cardona, Carlí (moneda), Carles II d'Anjou, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Cavall (moneda), Ceret, Cervera, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Pallars, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Corona (moneda), Corona (ornament), Corona d'Aragó, Coronat (moneda), Corts Catalanes, Coure, Croat (moneda), Dírham, Decrets de Nova Planta, Denari, ... Ampliar l'índex (117 més) »
Agramunt
Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Veure Moneda catalana і Agramunt
Aitona
Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.
Veure Moneda catalana і Aitona
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Moneda catalana і Ajuntament
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Moneda catalana і Alfons el Magnànim
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Veure Moneda catalana і Aliatge
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Moneda catalana і Aragó
Arbeca
Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.
Veure Moneda catalana і Arbeca
Ardit
L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Veure Moneda catalana і Ardit
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Moneda catalana і Argent
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Veure Moneda catalana і As romà
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Moneda catalana і Balaguer
Ban (dret)
Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Veure Moneda catalana і Ban (dret)
Banyoles
Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.
Veure Moneda catalana і Banyoles
Barbot
El barbot és una moneda catalana d'or, que a principis del rebia el nom de Morabatí de la Barba Roja.
Veure Moneda catalana і Barbot
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Moneda catalana і Barcelona
Bellpuig
Bellpuig és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Urgell.
Veure Moneda catalana і Bellpuig
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Moneda catalana і Besalú
Billó
El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc.
Veure Moneda catalana і Billó
Bitllet
francès Bitllet de banc emès per la Generalitat de Catalunya el 1936 Un bitllet és un contracte econòmic que es fa entre dues parts on una és l'usuari i l'altre és el grup, persona o institució que es compromet a satisfer la demanda que contrau amb l'usuari que compra el bitllet.
Veure Moneda catalana і Bitllet
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Moneda catalana і Bronze
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Veure Moneda catalana і Caldes de Malavella
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Moneda catalana і Cardona
Carlí (moneda)
Carlí d'Alfons el Magnànim. El Carlí és una moneda de Nàpols, del.
Veure Moneda catalana і Carlí (moneda)
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Moneda catalana і Carles II d'Anjou
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Veure Moneda catalana і Carles Maria Isidre de Borbó
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Moneda catalana і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Moneda catalana і Catalunya
Cavall (moneda)
Cavall de Ferran el Catòlic, 1458-1494. El Cavall és una moneda de Nàpols, emesa en diferents èpoques entre els segles XV i. Dotze cavalls equivalien a dos tornesos o un gra d'or (1/600 unces d'or).
Veure Moneda catalana і Cavall (moneda)
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Moneda catalana і Ceret
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Moneda catalana і Cervera
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Moneda catalana і Comtat d'Empúries
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Moneda catalana і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Moneda catalana і Comtat de Barcelona
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Moneda catalana і Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Moneda catalana і Comtat de Cerdanya
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Moneda catalana і Comtat de Pallars
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Moneda catalana і Comtat del Rosselló
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Moneda catalana і Comtats catalans
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Moneda catalana і Consell de Cent
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Moneda catalana і Constitucions catalanes
Corona (moneda)
Corona és la denominació que reben diferents tipus de moneda, tant les unitats monetàries actuals de diversos estats europeus com altres d'històriques, que originalment duien aquest símbol de la monarquia emissora a l'anvers o al revers.
Veure Moneda catalana і Corona (moneda)
Corona (ornament)
Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.
Veure Moneda catalana і Corona (ornament)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Moneda catalana і Corona d'Aragó
Coronat (moneda)
El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provençals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de billó de Joan I i de Martí I. Fitxer:Coronato 1458.jpg|Coronat del 1452, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1462.jpg|Coronat del 1462, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1488.jpg|Coronat del 1488, de Ferran el Catòlic.
Veure Moneda catalana і Coronat (moneda)
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Moneda catalana і Corts Catalanes
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Moneda catalana і Coure
Croat (moneda)
Pere III. '''Croat''' de Ferran el Catòlic. El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere el Gran.
Veure Moneda catalana і Croat (moneda)
Dírham
El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.
Veure Moneda catalana і Dírham
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Moneda catalana і Decrets de Nova Planta
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Veure Moneda catalana і Denari
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Moneda catalana і Dinastia almohade
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Veure Moneda catalana і Diner (moneda)
Dobler
Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.
Veure Moneda catalana і Dobler
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Veure Moneda catalana і Dracma
Ducat (moneda)
'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.
Veure Moneda catalana і Ducat (moneda)
Duro
Duro encunyat a Girona el 1808, única emissió denominada en duros. Un duro de 1975 Un duro de 1998 (emissió dedicada a Astúries) El duro és el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda.
Veure Moneda catalana і Duro
ECU
* Codi ISO 3166-1 de l'Equador.
Veure Moneda catalana і ECU
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Moneda catalana і Empúries
Encunyació
Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.
Veure Moneda catalana і Encunyació
Escut (moneda)
Escut és el nom de diverses monedes històriques d'or i argent i d'una d'utilitzada actualment, la unitat monetària de Cap Verd.
Veure Moneda catalana і Escut (moneda)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Moneda catalana і Espanya
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Veure Moneda catalana і Euro
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Moneda catalana і Felip V d'Espanya
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Veure Moneda catalana і Ferran de Mallorca
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Moneda catalana і Ferran el Catòlic
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Moneda catalana і Florència
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Veure Moneda catalana і Florí d'or d'Aragó
Frederic III de Nàpols
Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).
Veure Moneda catalana і Frederic III de Nàpols
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Veure Moneda catalana і Frederic III de Sicília
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Moneda catalana і Galba
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Moneda catalana і Girona
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Moneda catalana і Granollers
Gros (moneda)
Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").
Veure Moneda catalana і Gros (moneda)
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Moneda catalana і Guerra Civil espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Moneda catalana і Guerra dels Segadors
Guillem II
* Guillem II de Tolosa (826 - 850), Comte de Barcelona i Empúries (848-850).
Veure Moneda catalana і Guillem II
Història econòmica de Catalunya
La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.
Veure Moneda catalana і Història econòmica de Catalunya
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Moneda catalana і Igualada
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Moneda catalana і Imperi Carolingi
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Moneda catalana і Jaume III de Mallorca
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Moneda catalana і Joana I de Castella
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Moneda catalana і La Seu d'Urgell
Leandre Villaronga i Garriga
Leandre Villaronga i Garriga (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1919 - Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2015) va ser un investigador numismàtic i un prestigiós col·leccionista i estudiós de la moneda de l'edat antiga de la Península Ibèrica.
Veure Moneda catalana і Leandre Villaronga i Garriga
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Moneda catalana і Lleida
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Moneda catalana і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Moneda catalana і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Moneda catalana і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Veure Moneda catalana і Lliura (moneda)
Lliura mallorquina
La lliura mallorquina era una unitat monetària referencial de compte que mai tingué expressió monetària.
Veure Moneda catalana і Lliura mallorquina
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Moneda catalana і Mallorca
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Moneda catalana і Manresa
Marc (mesura)
El marc era una unitat de massa per als metalls preciosos, habitual a Europa des de l'edat mitjana fins a la introducció del sistema mètric decimal, hi havia llocs, com és el cas de Barcelona o Mallorca on convivien els marcs monetaris amb els marcs dels argenters.
Veure Moneda catalana і Marc (mesura)
Marc (moneda)
Bitllet alemany de 5.000 milions de marcs (''Papiermark'') del 1923 El marc és una unitat monetària actual i històrica de diversos països europeus, derivada d'una antiga unitat de pes, del mateix nom, utilitzada per a l'or i l'argent equivalent a 8 unces, tot i que va sofrir considerables variacions al llarg de la història.
Veure Moneda catalana і Marc (moneda)
Menut
El Menut és un nanosatèl·lit artificial desenvolupat per la empresa Open Cosmos.
Veure Moneda catalana і Menut
Millarès
El millarès era la imitació del dirhem quadrat d'argent almohade, encunyades a Catalunya, Occitània i Itàlia.
Veure Moneda catalana і Millarès
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Moneda catalana і Monarca
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Moneda catalana і Monarquia d'Espanya
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Moneda catalana і Moneda
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Veure Moneda catalana і Moneda romana
Moneda urgellesa
La moneda urgellesa o moneda urgellenca també anomenada "agramuntesa" a seques, fou una moneda pròpia del comtat d'Urgell, que va circular des del fins al.
Veure Moneda catalana і Moneda urgellesa
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Moneda catalana і Montblanc
Morabatí (moneda)
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics El morabatí o maravedís (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica.
Veure Moneda catalana і Morabatí (moneda)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Moneda catalana і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Moneda catalana і Napoleó Bonaparte
Oliana
Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.
Veure Moneda catalana і Oliana
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Moneda catalana і Olot
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Moneda catalana і Or
Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Veure Moneda catalana і Organyà
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Moneda catalana і Països Catalans
Palau de la Paeria
El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.
Veure Moneda catalana і Palau de la Paeria
Peceta
La peceta fou una unitat monetària de les emissions d'or i d'argent encunyades a Barcelona des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
Veure Moneda catalana і Peceta
Pellofa
Pellofes de la Seu d'Urgell (esquerra) i Peramola Una pellofa o plom és una peça monetiforme feta amb fines planxes de llautó i amb simbologia i inscripcions de caràcter religiós que circulaven, amb valor monetari, a l'interior d'algunes comunitats religioses catalanes, entre els segles i.
Veure Moneda catalana і Pellofa
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Moneda catalana і Peralada
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Moneda catalana і Període visigòtic a Catalunya
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Moneda catalana і Pere el Catòlic
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Moneda catalana і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Moneda catalana і Pere el Gran
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Moneda catalana і Perpinyà
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Veure Moneda catalana і Pesseta
Pirral
Pirral d'argent de Frederic III de Sicília El pirral és el nom que reberen les monedes d'or i d'argent fetes encunyar pel comte-rei Pere II a Sicília, després de la conquesta de l'illa, l'any 1283.
Veure Moneda catalana і Pirral
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Veure Moneda catalana і Ponts
Prades
Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Moneda catalana і Prades
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Moneda catalana і Primera Guerra Carlina
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Moneda catalana і Provença
Pugesa
Pugeses Una pugesa és una moneda catalana de coure equivalent mig òbol o a un quart de diner.
Veure Moneda catalana і Pugesa
Quatern
El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212.
Veure Moneda catalana і Quatern
Ral
Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.
Veure Moneda catalana і Ral
Ral espanyol
ral de plata colonial espanyol encunyat a la casa de la moneda de Potosí, Alt Perú (actual Bolívia) el 1768. Es coneix pel nom de real español o ral espanyol a la moneda produïda a partir de l'explotació de les mines d'argent de l'Amèrica colonial que es va dedicar en la seva major part a l'encunyació de moneda, especialment en el seu format de 8 reials o duro, divisa que va tenir una important difusió internacional.
Veure Moneda catalana і Ral espanyol
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Moneda catalana і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Moneda catalana і Reus
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Veure Moneda catalana і Roses
Sanaüja
Sanaüja és una vila i municipi de la vall del riu Llobregós, als extrems de la Segarra.
Veure Moneda catalana і Sanaüja
Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys (històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus) és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord.
Veure Moneda catalana і Sant Llorenç de Morunys
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Moneda catalana і Sardenya
Seca
isbn.
Veure Moneda catalana і Seca
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Veure Moneda catalana і Segle IV aC
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Veure Moneda catalana і Segle V aC
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Moneda catalana і Selva
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Veure Moneda catalana і Sesterci
Sisè (moneda)
Sisè de Frederic III de Nàpols, 1496-1501. Lluís XIV respectivament. Reversos dels sisens anteriors Un sisè és una moneda catalana de coure encunyada durant la Guerra dels Segadors a diferents localitats de Catalunya, com Tàrrega, Girona, Solsona, Barcelona, Manresa, Sanaüja, Valls, Vic o Vilafranca del Penedès.
Veure Moneda catalana і Sisè (moneda)
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Veure Moneda catalana і Solsona
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Veure Moneda catalana і Sou (moneda)
Tagamanent
Tagamanent és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, (Catalunya).
Veure Moneda catalana і Tagamanent
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Veure Moneda catalana і Talent
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Moneda catalana і Tarragona
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Veure Moneda catalana і Tàrrega
Tiurana
Tiurana és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.
Veure Moneda catalana і Tiurana
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Moneda catalana і Tortosa
Unça
Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
Veure Moneda catalana і Unça
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Moneda catalana і València
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Moneda catalana і Valls
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Moneda catalana і Vic
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Moneda catalana і Vilafranca del Penedès
Vilanova de Meià
Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Moneda catalana і Vilanova de Meià
1346
Països Catalans.
Veure Moneda catalana і 1346
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Moneda catalana і 1452
1462
; Països Catalans.
Veure Moneda catalana і 1462
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Moneda catalana і 1488
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Moneda catalana і 1714
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Moneda catalana і 1718
1809
;Països Catalans.
Veure Moneda catalana і 1809
1864
;Països Catalans.
Veure Moneda catalana і 1864
1869
;Països Catalans.
Veure Moneda catalana і 1869
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Moneda catalana і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Moneda catalana і 1939
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Moneda catalana і 1999
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Moneda catalana і 2002
També conegut com Moneda de Catalunya, Sistema monetari barceloní.