Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Alfons el Cast, Alt Camp, Aspàreg de la Barca, Baix Camp, Baronia que fou d'en Guillem d'Entença, Blanca de Nàpols, Camp de Tarragona, Campanar, Capafonts, Cartoixa d'Escaladei, Casa de Medinaceli, Castell de Prades, Catarisme, Clos emmurallat de Prades, Comarca, Comtat de Prades, Conca de Barberà, Cornudella de Montsant, Creu de terme, Dovella, Ducat de Cardona, Ermita de l'Abellera, Estiueig, Festa de la Farigola, Font de Prades, Francolí, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Indicació geogràfica protegida, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, La Febró, La Gritella, Les Espurrides, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de topònims de Prades, Marbre, Mateu Fletxa el Vell, Mola d'Estat, Mont-ral, Municipi, Muntanyes de Prades, Patata de Prades, Penedès, Pere Balcells i Masgoret, Pere el Gran, Pla de la Guàrdia, Poble Espanyol de Barcelona, Primera Guerra Carlina, Priorat, ..., Punta del Sales, Rafael Tristany i Parera, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Renaixement, Ribera d'Ebre, Riu de Montsant, Riu Gaià, Roca dels Corbs (Prades), Rovelló, Santa Maria de Prades, Sarral, Segle XIII, Segona guerra carlina, Serralada Prelitoral Catalana, Siurana (riu), Tòfona, Tercera Guerra Carlina, Tossal de la Baltasana, Vicent Ferrer (Abat de Poblet), Vila, Vimbodí i Poblet, 1090, 1153, 1170, 1193, 1200, 1280, 1414, 1570, 1578, 1663, 1936, 1940. Ampliar l'índex (35 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Prades і Alfons el Cast · Veure més »
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Nou!!: Prades і Alt Camp · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Prades і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Prades і Baix Camp · Veure més »
Baronia que fou d'en Guillem d'Entença
Baronia que fou d'en Guillem d'Entença és el nom amb què es va conèixer inicialment una senyoria que l'any 1313 Guillem d'Entença havia cedit en convinença al rei Jaume II, que es va fer efectiva el 1321 en morir Guillem.
Nou!!: Prades і Baronia que fou d'en Guillem d'Entença · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Prades і Blanca de Nàpols · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Prades і Camp de Tarragona · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Prades і Campanar · Veure més »
Capafonts
Capafonts és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Prades і Capafonts · Veure més »
Cartoixa d'Escaladei
La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.
Nou!!: Prades і Cartoixa d'Escaladei · Veure més »
Casa de Medinaceli
Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.
Nou!!: Prades і Casa de Medinaceli · Veure més »
Castell de Prades
El castell de Prades era a l'extrem nord-oest de la població de Prades.
Nou!!: Prades і Castell de Prades · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Prades і Catarisme · Veure més »
Clos emmurallat de Prades
El Clos emmurallat de Prades és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Prades (Baix Camp).
Nou!!: Prades і Clos emmurallat de Prades · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Prades і Comarca · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Prades і Comtat de Prades · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Prades і Conca de Barberà · Veure més »
Cornudella de Montsant
Cornudella de Montsant és una vila i municipi de la comarca del Priorat.
Nou!!: Prades і Cornudella de Montsant · Veure més »
Creu de terme
Creu de terme de Forès (Conca de Barberà) La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.
Nou!!: Prades і Creu de terme · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Prades і Dovella · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Prades і Ducat de Cardona · Veure més »
Ermita de l'Abellera
L'Ermita de l'Abellera o de la Mare de Déu de l'Abellera, com també se la coneix, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant del poble de Prades.
Nou!!: Prades і Ermita de l'Abellera · Veure més »
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Nou!!: Prades і Estiueig · Veure més »
Festa de la Farigola
La Festa de la Farigola és una celebració del poble de Prades (Baix Camp), que té lloc l'últim cap de setmana de maig.
Nou!!: Prades і Festa de la Farigola · Veure més »
Font de Prades
La Font de Prades actualment La Font de la Plaça Major, més coneguda per la Font de Prades, té datada la seva construcció al voltant dels segles XV i XVI i és d'estil renaixentista.
Nou!!: Prades і Font de Prades · Veure més »
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Nou!!: Prades і Francolí · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Prades і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Prades і Guerra dels Segadors · Veure més »
Indicació geogràfica protegida
Segell en català de la '''indicació geogràfica protegida''' La indicació geogràfica protegida (IGP) és una denominació de qualitat, regulada a escala d'Unió Europea, que identifica un producte alimentari que és originari d'un lloc determinat, una regió o un país, té una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa a la zona geogràfica definida.
Nou!!: Prades і Indicació geogràfica protegida · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Prades і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Prades і Jaume el Just · Veure més »
La Febró
La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Prades і La Febró · Veure més »
La Gritella
La Gritella és una muntanya de 1.093 metres que es troba entre els municipis de Prades, a la comarca del Baix Camp i de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.
Nou!!: Prades і La Gritella · Veure més »
Les Espurrides
Les Espurrides (o cingle de les Porrides) és un cingle situat a la vila de Prades (Baix Camp) a uns 1000 metres d'altitud aproximada.
Nou!!: Prades і Les Espurrides · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Prades і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de topònims de Prades
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Prades, al Baix Camp.
Nou!!: Prades і Llista de topònims de Prades · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Prades і Marbre · Veure més »
Mateu Fletxa el Vell
fou un compositor català del Renaixement.
Nou!!: Prades і Mateu Fletxa el Vell · Veure més »
Mola d'Estat
La Mola d'Estat és un tossal de 1.127 m d'altitud a les muntanyes de Prades, a cavall dels municipis de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) i Prades (Baix Camp).
Nou!!: Prades і Mola d'Estat · Veure més »
Mont-ral
Mont-ral és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Prades і Mont-ral · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Prades і Municipi · Veure més »
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Nou!!: Prades і Muntanyes de Prades · Veure més »
Patata de Prades
Patates de la varietat Kennebec, pell groga i polpa blancaLa Patata de Prades és una indicació geogràfica protegida (des de 1992) que es refereix a les patates cultivades sota les normes establertes per l'administració a Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí (Baix Camp).
Nou!!: Prades і Patata de Prades · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Prades і Penedès · Veure més »
Pere Balcells i Masgoret
Pere Balcells Masgoret, conegut com el Nen de Prades (Prades, 31 de març de 1855 - Tortosa, 21 d'abril del 1875), va ser un guerriller carlí que destacà al Camp de Tarragona per les seves proeses i temeritats durant la Tercera guerra carlina.
Nou!!: Prades і Pere Balcells i Masgoret · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Prades і Pere el Gran · Veure més »
Pla de la Guàrdia
El Pla de la Guàrdia és una pineda amb alguns camps de cultiu la major part de la qual es troba al poble d'Hortoneda, al municipì de Clariana de Cardener (Solsonès) per bé que l'extrem de llevant del pla pertany al poble de Santa Susanna, al municipi de Riner.
Nou!!: Prades і Pla de la Guàrdia · Veure més »
Poble Espanyol de Barcelona
El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.
Nou!!: Prades і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Prades і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Prades і Priorat · Veure més »
Punta del Sales
La Punta del Sales és una muntanya de 1.046 metres que es troba entre els municipis de Prades al Baix Camp i Vallclara a la Conca de Barberà.
Nou!!: Prades і Punta del Sales · Veure més »
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Nou!!: Prades і Rafael Tristany i Parera · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Prades і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Prades і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Prades і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Prades і Renaixement · Veure més »
Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
Nou!!: Prades і Ribera d'Ebre · Veure més »
Riu de Montsant
El riu de Montsant neix al terme d'Ulldemolins, de la confluència del riu de Prades i el riuet del Teix.
Nou!!: Prades і Riu de Montsant · Veure més »
Riu Gaià
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.
Nou!!: Prades і Riu Gaià · Veure més »
Roca dels Corbs (Prades)
La Roca dels Corbs és una muntanya de 1096 metres que es troba al municipi de Prades, a la comarca catalana del Baix Camp.
Nou!!: Prades і Roca dels Corbs (Prades) · Veure més »
Rovelló
Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalanaEl rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius 'que té llet' i sanguifluus 'que raja sang') és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a les illes Balears, Catalunya i el País Valencià.
Nou!!: Prades і Rovelló · Veure més »
Santa Maria de Prades
Santa Maria és una església amb elements romànics, gòtics i renaixentistes a la vila de Prades (el Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Prades і Santa Maria de Prades · Veure més »
Sarral
Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Prades і Sarral · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Prades і Segle XIII · Veure més »
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Nou!!: Prades і Segona guerra carlina · Veure més »
Serralada Prelitoral Catalana
La Serralada Prelitoral és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Prades і Serralada Prelitoral Catalana · Veure més »
Siurana (riu)
La conca hidrogràfica del '''Siurana''' El Siurana és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.
Nou!!: Prades і Siurana (riu) · Veure més »
Tòfona
Les tòfones o trufes són un grup de fongs comestibles del gènere Tuber. La tòfona és un fong ascomicet que presenta una relació simbiòtica micorriza amb arbres, particularment del gènere Quercus com les alzines, roures, o altres vegetals com els castanyers, i nogueres.
Nou!!: Prades і Tòfona · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Prades і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tossal de la Baltasana
El Tossal de la Baltasana és un turó que es troba a les muntanyes de Prades, a cavall entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí i Poblet i Prades, a uns 2 km en línia recta d'aquesta darrera població.
Nou!!: Prades і Tossal de la Baltasana · Veure més »
Vicent Ferrer (Abat de Poblet)
Vicent Ferrer (València, ? - Poblet, Conca de Barberà, 1411) fou abat de Poblet (1393-1409) i oncle de Sant Vicent Ferrer.
Nou!!: Prades і Vicent Ferrer (Abat de Poblet) · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Prades і Vila · Veure més »
Vimbodí i Poblet
Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues.
Nou!!: Prades і Vimbodí i Poblet · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Prades і 1090 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Prades і 1153 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Prades і 1170 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Prades і 1193 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Prades і 1200 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Prades і 1280 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Prades і 1414 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Prades і 1570 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Prades і 1578 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Prades і 1663 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Prades і 1936 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Prades і 1940 · Veure més »
