Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Aquitània, Argent, Barcelona, Billó, Coure, Decrets de Nova Planta, Diner, Dobler, Felip III de Castella, Ferran el Catòlic, Francès, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Moneda catalana, Perpinyà, Principat de Catalunya, Puigcerdà, Ral, Seca, Segòvia, Sisè (moneda), Unitat de compte, Xavo, 1611, 1612, 1754, 1756.
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Ardit і Aquitània · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Ardit і Argent · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ardit і Barcelona · Veure més »
Billó
El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc.
Nou!!: Ardit і Billó · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Ardit і Coure · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Ardit і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Nou!!: Ardit і Diner · Veure més »
Dobler
Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.
Nou!!: Ardit і Dobler · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Ardit і Felip III de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Ardit і Ferran el Catòlic · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Ardit і Francès · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Ardit і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Ardit і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Ardit і Guerra dels Segadors · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Ardit і Moneda catalana · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Ardit і Perpinyà · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ardit і Principat de Catalunya · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Ardit і Puigcerdà · Veure més »
Ral
Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.
Nou!!: Ardit і Ral · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Ardit і Seca · Veure més »
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Nou!!: Ardit і Segòvia · Veure més »
Sisè (moneda)
Sisè de Frederic III de Nàpols, 1496-1501. Lluís XIV respectivament. Reversos dels sisens anteriors Un sisè és una moneda catalana de coure encunyada durant la Guerra dels Segadors a diferents localitats de Catalunya, com Tàrrega, Girona, Solsona, Barcelona, Manresa, Sanaüja, Valls, Vic o Vilafranca del Penedès.
Nou!!: Ardit і Sisè (moneda) · Veure més »
Unitat de compte
Una unitat de compte és una unitat de mesura que comptabilitza el valor de mercat d'un bé o servei.
Nou!!: Ardit і Unitat de compte · Veure més »
Xavo
Felip V - 1744 Un xavo - del castellà ochavo - era una antiga moneda espanyola de coure.
Nou!!: Ardit і Xavo · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Ardit і 1611 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Ardit і 1612 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ardit і 1754 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Ardit і 1756 · Veure més »
