Obrir a Google MapsTaula de continguts
26 les relacions: Agapit Lamarca i Quintana, Ara (diari), Arxiu municipal, Balaguer, Bé cultural d'interès nacional, Carta de poblament, Cervera, Ermengol VI d'Urgell, Francesc de Paula Morera i Gatell, Guerra dels Segadors, Jaume el Conqueridor, Jaume Ferrer II, Les Borges Blanques, Llatí, Lleida, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Orde del Temple, Paeria de Lleida, Pere el Catòlic, Ramon Berenguer IV, Retaule de la Verge dels Paers, Sàpiens, Segona República Espanyola, València, Víctor Pérez i Pallarés, 1264.
- Edificis de Lleida
- Edificis gòtics de Catalunya
Agapit Lamarca i Quintana
Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 26 de maig de 1821 - Barcelona, 31 de gener de 1897) fou un arquitecte, enginyer, polític i hisendat català.
Veure Palau de la Paeria і Agapit Lamarca i Quintana
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Veure Palau de la Paeria і Ara (diari)
Arxiu municipal
Arxiu municipal de Lleida, Paeria Un arxiu municipal és un servei general de l'administració municipal encarregat de sistematitzar la gestió documental des de la institució en totes les etapes del cicle documental.
Veure Palau de la Paeria і Arxiu municipal
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Palau de la Paeria і Balaguer
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Palau de la Paeria і Bé cultural d'interès nacional
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure Palau de la Paeria і Carta de poblament
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Palau de la Paeria і Cervera
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure Palau de la Paeria і Ermengol VI d'Urgell
Francesc de Paula Morera i Gatell
Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) fou un arquitecte modernista titulat el 1899.
Veure Palau de la Paeria і Francesc de Paula Morera i Gatell
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Palau de la Paeria і Guerra dels Segadors
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Palau de la Paeria і Jaume el Conqueridor
Jaume Ferrer II
Jaume Ferrer II (Lleida segle XV), va ser un pintor lleidatà actiu al llarg de la segona etapa del gòtic internacional i format possiblement al taller de pintura que el seu pare, Jaume Ferrer I, devia tenir a la ciutat de Lleida.
Veure Palau de la Paeria і Jaume Ferrer II
Les Borges Blanques
Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues.
Veure Palau de la Paeria і Les Borges Blanques
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Palau de la Paeria і Llatí
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Palau de la Paeria і Lleida
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Palau de la Paeria і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Palau de la Paeria і Orde del Temple
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Veure Palau de la Paeria і Paeria de Lleida
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Palau de la Paeria і Pere el Catòlic
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Palau de la Paeria і Ramon Berenguer IV
Retaule de la Verge dels Paers
El Retaule de la Verge dels Paers, també conegut com el Retaule de la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Jordi o Retaule de la Paeria és una obra gòtica realitzada per Jaume Ferrer II durant el.
Veure Palau de la Paeria і Retaule de la Verge dels Paers
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Palau de la Paeria і Sàpiens
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Palau de la Paeria і Segona República Espanyola
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Palau de la Paeria і València
Víctor Pérez i Pallarés
Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018) fou un artista català.
Veure Palau de la Paeria і Víctor Pérez i Pallarés
1264
;Països Catalans.
Veure Palau de la Paeria і 1264
Vegeu també
Edificis de Lleida
- Auditori Enric Granados
- Biblioteca Pública de Lleida
- Cafè del Teatre de l'Escorxador
- CaixaForum Lleida
- Camp d'Esports de Lleida
- Centre d'Art la Panera
- Església de Sant Llorenç de Lleida
- Estació de Lleida Pirineus
- Font de la Sirena (Lleida)
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova
- Institut d'Estudis Ilerdencs
- La Llotja de Lleida
- La Seu Vella de Lleida
- Palau de la Paeria
- Passarel·la dels Maristes
- Pavelló Barris Nord
- Sant Jaume de Montclar
- Teatre Municipal de l'Escorxador
- Universitat de Lleida
Edificis gòtics de Catalunya
- Casa Padellàs
- Catedral de Girona
- Catedral de Tarragona
- Catedral de Vic
- Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
- Convent de Sant Domènec (Girona)
- Drassanes Reials de Barcelona
- Església de Sant Llorenç de Lleida
- Gòtic català
- La Seu Vella de Lleida
- Llotja de Mar
- Monestir de Sant Cugat
- Monestir de Santa Maria de Pedralbes
- Palau Reial Major
- Palau de la Paeria
- Santa Maria de Vallbona de les Monges
- Santa Maria del Pi
També conegut com La Paeria, Paeria, Palau Sanaüja.