SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 333 les relacions: A Greek-English Lexicon, Acadèmia, Agamèmnon (obra), Alcestis (Eurípides), Alceu de Mitilene, Alcman, Alexandre el Gran, Alexandria, Almagest, Amhàric, Amor, Anagnòrisi, Anaxímenes, Anaximandre, Anàbasi, Antígona (Sòfocles), Antiga Grècia, Antoni Diògenes, Antoni i Cleòpatra, Apià, Apol·loni de Rodes, Apologia cristiana, Apologia de Sòcrates, Apologia de Sòcrates (Xenofont), Aquil·les, Aquil·les Taci, Arat, Arístides de Milet, Argonautes, Argonàutiques, Aristòfanes, Aristòtil, Arquíloc, Arquimedes, Ars Rhetorica, Artaxerxes II de Pèrsia, Atenes, Ateneu de Nàucratis, Aubrey Beardsley, August, Aulus Gel·li, Averrois, Ítaca, Èdip, Èdip a Colonos, Èdip Rei, Època arcaica, Èsquil, Ètica a Nicòmac, Bíblia, ... Ampliar l'índex (283 més) » « Shrink índex

A Greek-English Lexicon

A Greek–English Lexicon ("Un diccionari grec-anglès") és una obra lexicogràfica estàndard del grec antic.

Veure Literatura grega antiga і A Greek-English Lexicon

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Veure Literatura grega antiga і Acadèmia

Agamèmnon (obra)

Clitemnestra dubte abans de matar Agamèmnon adormit. Al seu costat, Egist l'anima a que ho executi. 1817, obra de Pierre-Narcisse Guérin. Agamèmnon és la primera obra de la trilogia de lOrestea, d'Èsquil, que va ser representada l'any 458 aC.

Veure Literatura grega antiga і Agamèmnon (obra)

Alcestis (Eurípides)

''La mort d'Alcestis'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807) Alcestis (en grec: Άλκηστις) és una obra d'Eurípides.

Veure Literatura grega antiga і Alcestis (Eurípides)

Alceu de Mitilene

Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.

Veure Literatura grega antiga і Alceu de Mitilene

Alcman

Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.

Veure Literatura grega antiga і Alcman

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Alexandre el Gran

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Literatura grega antiga і Alexandria

Almagest

Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.

Veure Literatura grega antiga і Almagest

Amhàric

L'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia, parlada per entre 21 i 28 milions de persones.

Veure Literatura grega antiga і Amhàric

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Veure Literatura grega antiga і Amor

Anagnòrisi

L'anagnòrisi o reconeixement és una escena usada en la tragèdia grega i en novel·les que giren al voltant de la identitat com a recurs que estructura la trama.

Veure Literatura grega antiga і Anagnòrisi

Anaxímenes

Anaxímenes (en Ἀναξιμένης «Anaximénēs»; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC) fou un filòsof presocràtic grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.

Veure Literatura grega antiga і Anaxímenes

Anaximandre

Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.

Veure Literatura grega antiga і Anaximandre

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Veure Literatura grega antiga і Anàbasi

Antígona (Sòfocles)

''Antígona davant el cadàver de Polinices'' (Nikiforos Lytras, 1865) Antígona (del grec: Ἀντι- 'en contra de' i γόνος 'raça, societat') és una tragèdia del dramaturg atenès Sòfocles, escrita, segons els estudiosos, cap al 442 aC.

Veure Literatura grega antiga і Antígona (Sòfocles)

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Literatura grega antiga і Antiga Grècia

Antoni Diògenes

Antoni Diògenes (en Ἀντώνιος Διογένης, en Antonius Diogenes) fou un escriptor grec de novel·les d'època incerta.

Veure Literatura grega antiga і Antoni Diògenes

Antoni i Cleòpatra

Antoni i Cleòpatra (en anglès: Antony and Cleopatra) és una tragèdia històrica en cinc actes de l'escriptor anglès William Shakespeare, representada per primera vegada el 1607 o 1608, i publicada en l'edició coneguda com a First Folio el 1623.

Veure Literatura grega antiga і Antoni i Cleòpatra

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Veure Literatura grega antiga і Apià

Apol·loni de Rodes

Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Veure Literatura grega antiga і Apol·loni de Rodes

Apologia cristiana

Lapologia cristiana és l'àrea de la teologia que s'especialitza a fer servir arguments racionals per defensar i difondre el cristianisme.

Veure Literatura grega antiga і Apologia cristiana

Apologia de Sòcrates

LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.

Veure Literatura grega antiga і Apologia de Sòcrates

Apologia de Sòcrates (Xenofont)

LApologia de Sòcrates (títol complet: Apologia de Sòcrates davant del jurat) és una obra escrita per l'historiador grec Xenofont.

Veure Literatura grega antiga і Apologia de Sòcrates (Xenofont)

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Veure Literatura grega antiga і Aquil·les

Aquil·les Taci

Aquil·les Taci (Achilles Tatius fou un gramàtic alexandrí del o III, o potser fins i tot posterior: per certes imitacions que l'autor fa d'Heliodor d'Èmesa que posa en relleu Foci, hom pensa que podia ser d'una època posterior, potser del o començament del.

Veure Literatura grega antiga і Aquil·les Taci

Arat

''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.

Veure Literatura grega antiga і Arat

Arístides de Milet

Arístides de Milet (Aristides) fou un escriptor grec del autor al qual s'atribueix l'obra les Milesíaques, que no s'ha conservat més que en fragments i testimonis però que hom sap que era una novel·la llicenciosa en prosa, escrita en almenys sis llibres i que tenia com a escenari la ciutat de Milet.

Veure Literatura grega antiga і Arístides de Milet

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Veure Literatura grega antiga і Argonautes

Argonàutiques

Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.

Veure Literatura grega antiga і Argonàutiques

Aristòfanes

Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.

Veure Literatura grega antiga і Aristòfanes

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Aristòtil

Arquíloc

Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.

Veure Literatura grega antiga і Arquíloc

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Arquimedes

Ars Rhetorica

Ars Rhetorica d'Aristòtil és un tractat grec antic sobre l'art de la persuasió, que data del.

Veure Literatura grega antiga і Ars Rhetorica

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Veure Literatura grega antiga і Artaxerxes II de Pèrsia

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Literatura grega antiga і Atenes

Ateneu de Nàucratis

Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.

Veure Literatura grega antiga і Ateneu de Nàucratis

Aubrey Beardsley

Aubrey Vincent Beardsley (Brighton, Anglaterra, 21 d'agost de 1872 - Menton, França, 16 de març, 1898) artista anglès.

Veure Literatura grega antiga і Aubrey Beardsley

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Literatura grega antiga і August

Aulus Gel·li

Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.

Veure Literatura grega antiga і Aulus Gel·li

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Veure Literatura grega antiga і Averrois

Ítaca

Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.

Veure Literatura grega antiga і Ítaca

Èdip

Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Veure Literatura grega antiga і Èdip

Èdip a Colonos

Èdip a Colonos (en grec: Οἰδίπους ἐπὶ Κολωνῷ) és una obra teatral de Sòfocles.

Veure Literatura grega antiga і Èdip a Colonos

Èdip Rei

''Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx'', de Jean Auguste Dominique Ingres, ca. 1805 ''Èdip separant-se de Iocasta'', Alexandre Cabanel Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles vers la fi de la seva vida, l'única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.

Veure Literatura grega antiga і Èdip Rei

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Literatura grega antiga і Època arcaica

Èsquil

Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.

Veure Literatura grega antiga і Èsquil

Ètica a Nicòmac

Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.

Veure Literatura grega antiga і Ètica a Nicòmac

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Literatura grega antiga і Bíblia

Beòcia

Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Veure Literatura grega antiga і Beòcia

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Veure Literatura grega antiga і Biblioteca d'Alexandria

Biblioteca històrica

La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.

Veure Literatura grega antiga і Biblioteca històrica

Biblioteca Laurenziana

La Biblioteca Laurenziana o Biblioteca Medicea Laurenziana (en italià: Biblioteca Mediceo Laurenziana) és una de les biblioteques més importants de Florència i de tot Itàlia.

Veure Literatura grega antiga і Biblioteca Laurenziana

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Veure Literatura grega antiga і Biologia

Bis (arts)

Christina Aguilera interpretant "Fighter" en el bis de "Back to Basics Tour" sota una pluja de confeti (any 2007) Un bis és una actuació addicional que els intèrprets ofereixen després que l'espectacle previst hagi acabat, normalment en resposta a un llarg aplaudiment de l'audiència.

Veure Literatura grega antiga і Bis (arts)

Bucòliques

Les Bucòliques (en llatí: Bucolica) és un poema de Virgili, inspirat en l'obra homònima del grec Teòcrit de Siracusa.

Veure Literatura grega antiga і Bucòliques

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.

Veure Literatura grega antiga і Cal·límac de Cirene

Calendari romà d'Orient

Santa Sofia. Mosaic romà d'Orient de la catedral de Monreale que representa la creació d'Adam, que la Bíblia situa en el sisè dia de la creació del món, fita usada per a establir l'inici del còmput d'aquest calendari. El calendari romà d'Orient és un dels tipus de calendari existents, derivat del calendari julià.

Veure Literatura grega antiga і Calendari romà d'Orient

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Literatura grega antiga і Campània

Caritó d'Afrodísias

Caritó, més conegut com a Caritó d’Afrodísias (Chariton) fou un autor de novel·la grega nascut a Afrodísias, a Cària, d'època incerta, però hom l'acostuma a situar a final del i durant el, a despit de les afirmacions infundades que el situen entre el i el a partir del contingut d'una de les seves obres.

Veure Literatura grega antiga і Caritó d'Afrodísias

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Veure Literatura grega antiga і Cartago

Catarsi (art)

La catarsi és una experiència purificadora d'emocions, produïda per una obra d'art.

Veure Literatura grega antiga і Catarsi (art)

Cavall de Troia

El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.

Veure Literatura grega antiga і Cavall de Troia

Cítara

La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels instruments de corda polsada.

Veure Literatura grega antiga і Cítara

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.

Veure Literatura grega antiga і Còlquida

Cels (filòsof)

Cels (grec: Κέλσος) fou un filòsof grec que va viure en el.

Veure Literatura grega antiga і Cels (filòsof)

Ceràmica de figures vermelles

Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al.

Veure Literatura grega antiga і Ceràmica de figures vermelles

Cesarea (Israel)

Cesarea (en hebreu, קיסריה, qessaryà) és un consell local del districte de Haifa d'Israel.

Veure Literatura grega antiga і Cesarea (Israel)

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

Veure Literatura grega antiga і Ciència-ficció

Cir el Jove

Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).

Veure Literatura grega antiga і Cir el Jove

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Veure Literatura grega antiga і Ciutat estat

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Veure Literatura grega antiga і Civilització micènica

Claudi Elià

Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.

Veure Literatura grega antiga і Claudi Elià

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Veure Literatura grega antiga і Claudi Ptolemeu

Col·lapse de l'edat de bronze

Invasions, destrucció i possibles moviments de població durant el col·lapse de l'edat de bronze, cap al 1.200 aC. El col·lapse de l'edat de bronze és el fenomen que va suposar el pas abrupte de l'edat de bronze a l'edat del ferro a l'est de la Mediterrània, en contrast amb les transicions més calmades d'altres àrees, a partir del 1200 aC.

Veure Literatura grega antiga і Col·lapse de l'edat de bronze

Columbia University Press

Un dels primers logos de Columbia University Press Columbia University Press és una editorial universitària amb seu a la ciutat de Nova York i afiliada a la Universitat de Colúmbia.

Veure Literatura grega antiga і Columbia University Press

Comèdia antiga

La Comèdia antiga (archaia) és el primer període de la comèdia grega, d'acord amb la divisió canònica dels gramàtics alexandrins.

Veure Literatura grega antiga і Comèdia antiga

Comèdia grega

Esclau de comèdia, 350-340 aC, museu del Louvre. La comèdia grega (grec:κωμῳδία) és un gènere literari (pel que fa al text escrit) i teatral de lantiga Grècia, més recent que la tragèdia.

Veure Literatura grega antiga і Comèdia grega

Confessio Amantis

Confessio Amantis és un poema medieval de John Gower del que conté una història marc on un home es confessa sobre els seus amors passats i la seva vida, fet que serveix per inserir històries de diversos tipus, incloent-hi episodis mitològics, especialment extrets d'Ovidi.

Veure Literatura grega antiga і Confessio Amantis

Cor (teatre)

Moment d'un espectacle dramàtic amb un cor assegut al darrere El cor, a les arts escèniques, és un grup d'intèrprets que representa un personatge col·lectiu i anònim, més que personatges molt individualitzats, en oposició a l'actor o al solista, per exemple.

Veure Literatura grega antiga і Cor (teatre)

Coriolà (obra de teatre)

Coriolà és el nom d'una tragèdia de William Shakespeare basada en la vida del llegendari heroi romà Cneus Marcius Coriolanus.

Veure Literatura grega antiga і Coriolà (obra de teatre)

Corneli Nepot

Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Literatura grega antiga і Corneli Nepot

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Literatura grega antiga і Cristià

Dafnis i Cloe

Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.

Veure Literatura grega antiga і Dafnis i Cloe

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Literatura grega antiga і Dante Alighieri

Dístic elegíac

El dístic elegíac és un metre emprat pels poetes lírics grecs per a diferents temes que va ser posteriorment adoptat per la poesia romana, especialment per Ovidi.

Veure Literatura grega antiga і Dístic elegíac

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Veure Literatura grega antiga і Demòcrit

Democràcia atenesa

Assemblea. La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant del segle VI aC a la ciutat-estat grega (coneguda com a polis) d'Atenes, que comprenia la ciutat d'Atenes i el territori circumdant d'Àtica.

Veure Literatura grega antiga і Democràcia atenesa

Descripció de Grècia

Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.

Veure Literatura grega antiga і Descripció de Grècia

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Veure Literatura grega antiga і Diàdocs

Diàlegs socràtics

Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic.

Veure Literatura grega antiga і Diàlegs socràtics

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Veure Literatura grega antiga і Diògenes Laerci

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Veure Literatura grega antiga і Dinastia ptolemaica

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Literatura grega antiga і Diodor de Sicília

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Literatura grega antiga і Dionís

Dionisíaques

Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.

Veure Literatura grega antiga і Dionisíaques

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Veure Literatura grega antiga і Dionisi d'Halicarnàs

Drama

El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.

Veure Literatura grega antiga і Drama

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Veure Literatura grega antiga і Dublín

Edat d'or

''L'edat d'or'' segons Pietro da Cortona (1640) L'edat d'or (en grec antic χρύσεον γένος, en llatí aurea aetas o Saturnia regna "regne de Saturn") és el nom donat, a l'antiga Grècia i al món romà, al mite que defineix el període següent a la Creació de l'home i que s'associa amb la innocència i la felicitat, en una mena d'al·legoria amb la infància de la humanitat.

Veure Literatura grega antiga і Edat d'or

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Literatura grega antiga і Edat mitjana

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Literatura grega antiga і Egipte

El convit

El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.

Veure Literatura grega antiga і El convit

El Paradís perdut

El paradís perdut (en l'original anglès, Paradise Lost) és un poema èpic en vers lliure escrit el per John Milton.

Veure Literatura grega antiga і El Paradís perdut

El sopar dels erudits

El sopar dels erudits (títol original en grec, Deipnosophistaí: deipnon, 'sopar' i sophistai, 'sofistes') és una extensa obra de recerca literària i antiquària de l'escriptor hel·lenístic Ateneu de Nàucratis, escrita a Roma a principis del.

Veure Literatura grega antiga і El sopar dels erudits

Elegia

L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.

Veure Literatura grega antiga і Elegia

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Veure Literatura grega antiga і Elements d'Euclides

Els núvols

Els núvols (en grec: Νεφέλαι, Nephelai) és una comèdia del escrita per Aristòfanes, un dels principals comediògrafs de l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Els núvols

Els ocells (obra de teatre)

Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Veure Literatura grega antiga і Els ocells (obra de teatre)

Els treballs i els dies

Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.

Veure Literatura grega antiga і Els treballs i els dies

Els viatges de Gulliver

Els viatges de Gulliver (títol complet: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735).

Veure Literatura grega antiga і Els viatges de Gulliver

Empèdocles

Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.

Veure Literatura grega antiga і Empèdocles

Enciclopèdia Columbia

LEnciclopèdia Columbia és una enciclopèdia en un sol volum produïda per Columbia University Press i venuda pel Gale Group.

Veure Literatura grega antiga і Enciclopèdia Columbia

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Veure Literatura grega antiga і Eneida

Ennèades

Miniatura medieval representant Plotí i Porfiri. Les Sis Ennèades, o les Ennèades (en grec: Ἐννεάδες) és el nom que rep el recull dels escrits del filòsof neoplatònic alexandrí Plotí, editades i compilades pel seu deixeble Porfiri vers l'any 270.

Veure Literatura grega antiga і Ennèades

Epístoles Paulines

''Sant Pau escrivint les seves epístoles'', pintura del caravagisme francès (s. XVI) Les epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars.

Veure Literatura grega antiga і Epístoles Paulines

Epictet

Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.

Veure Literatura grega antiga і Epictet

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Veure Literatura grega antiga і Epicur

Era comuna

Les expressions era comuna (abreujada e.c.) i abans de l'era comuna (abreujada a.e.c.) són les traduccions al català de les expressions angleses Common Era (abreujada CE) i Before the Common Era (abreujada BCE).

Veure Literatura grega antiga і Era comuna

Erasme de Rotterdam

va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.

Veure Literatura grega antiga і Erasme de Rotterdam

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Veure Literatura grega antiga і Eratòstenes

Escola de Milet

Localització geogràfica de Milet a la costa oest d'Anatòlia Lescola de Milet també anomenada Escola jònica per incloure posteriorment altres pensadors, va ser una escola de pensament fundada al a la ciutat jònica de Milet, a la costa egea d'Anatòlia, i representada pels filòsofs Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes.

Veure Literatura grega antiga і Escola de Milet

Escrits d'ètica pràctica

Escrits d'ètica pràctica o Moralia (en llatí) (en grec antic, Ἠθικά Ethikà)), és el títol amb què es coneix el conjunt d'escrits que han sobreviscut de l'escriptor grec Plutarc de Queronea que no formen part de les Vides paral·leles, la seva obra més coneguda.

Veure Literatura grega antiga і Escrits d'ètica pràctica

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Literatura grega antiga і Esparta

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Veure Literatura grega antiga і Estoïcisme

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Literatura grega antiga і Estrabó

Ethos

Ethos és una paraula grega (ἦθος; plurals: ethe, Ethe) que pot ser traduïda de diferents maneres.

Veure Literatura grega antiga і Ethos

Etiòpiques

Aethiopica (Αἰθιοπικά, "Etiòpiques", és a dir, "Històries d'Etiòpia") o Teàgenes i Cariclea és un romanç o novel·la en grec antic, escrita per Heliodor d'Èmesa, del qual és l'única obra coneguda.

Veure Literatura grega antiga і Etiòpiques

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Veure Literatura grega antiga і Euclides

Eudox de Cnidos

Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Veure Literatura grega antiga і Eudox de Cnidos

Eumeu

Odisseu i Eumeu amb Telèmac Eumeu (Eumaeus, Εὔμαιος) fou, segons Homer a lOdissea, el porquer d'Odisseu, que s'havia mantingut fidel al seu senyor, i que, a les possessions que aquest tenia a Ítaca s'esforçava tant com podia per conservar els seus béns.

Veure Literatura grega antiga і Eumeu

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Veure Literatura grega antiga і Eurípides

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Veure Literatura grega antiga і Europa Occidental

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Veure Literatura grega antiga і Evangeli

Evangeli segons Joan

L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics).

Veure Literatura grega antiga і Evangeli segons Joan

Fantasma

Hamlet en presència del fantasma del seu pare. Els fantasmes (del grec φαντασμα, "aparició") o espectres en la mitologia popular de moltes cultures, són suposats esperits o ànimes descarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, tomant una aparença visible, produint sons o olors o desplaçant objectes.).

Veure Literatura grega antiga і Fantasma

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Literatura grega antiga і Física

Fedó

Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

Veure Literatura grega antiga і Fedó

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

Veure Literatura grega antiga і Fets dels Apòstols

Filòstrat d'Atenes

Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.

Veure Literatura grega antiga і Filòstrat d'Atenes

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Veure Literatura grega antiga і Filó d'Alexandria

Fileci

Fileci (en grec antic Φιλοίτιος), va ser un personatge de lOdissea, l'encarregat dels ramats d'Odisseu, juntament amb Eumeu i Melanti.

Veure Literatura grega antiga і Fileci

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Veure Literatura grega antiga і Filip II de Macedònia

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Veure Literatura grega antiga і Flauta

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Veure Literatura grega antiga і Flavi Arrià

Foci I de Constantinoble

Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.

Veure Literatura grega antiga і Foci I de Constantinoble

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Veure Literatura grega antiga і Galè

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Literatura grega antiga і Galileo Galilei

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Literatura grega antiga і Gàl·lia

Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.

Veure Literatura grega antiga і Geoffrey Chaucer

Geografia d'Estrabó

La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.

Veure Literatura grega antiga і Geografia d'Estrabó

George Bernard Shaw

George Bernard Shaw FRSL (Dublín, 26 de juliol del 1856 - Hertfordshire, 2 de novembre del 1950) va ser un dramaturg, crític literari i activista polític (socialista i pacifista) irlandès.

Veure Literatura grega antiga і George Bernard Shaw

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Veure Literatura grega antiga і Grècia hel·lenística

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Veure Literatura grega antiga і Grècia romana

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Literatura grega antiga і Grec

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Literatura grega antiga і Grec antic

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Veure Literatura grega antiga і Grec àtic

Grec dòric

El grec dòric és un dialecte del grec antic.

Veure Literatura grega antiga і Grec dòric

Grec eòlic

verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Grec eòlic

Grec homèric

El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.

Veure Literatura grega antiga і Grec homèric

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Veure Literatura grega antiga і Grec jònic

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Veure Literatura grega antiga і Grec koiné

Guerres mèdiques

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.

Veure Literatura grega antiga і Guerres mèdiques

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Veure Literatura grega antiga і Halicarnàs

Hamartia

El terme hamartia deriva del grec ἁμαρτία, de ἁμαρτάνειν hamartánein, un terme originalment usat pels arquers grecs i que significa "fallar la diana"" o "errar".

Veure Literatura grega antiga і Hamartia

Hel·lèniques

Hel·lèniques (en grec: Ἑλληνικά), és una important obra de l'escriptor Xenofont (428 aC - 355 aC) i una de les principals fonts d'informació dels últims set anys de la Guerra del Peloponès no coberts per l'historiador grec Tucídides, i també sobre el després de la guerra.

Veure Literatura grega antiga і Hel·lèniques

Heliodor d'Èmesa

Heliodor fou un escriptor grec nadiu d'Èmesa, Síria, segons que diu ell mateix al final de la seva novel·la principal.

Veure Literatura grega antiga і Heliodor d'Èmesa

Henri Estienne

Pàgina del ''Teetet'' de Plató, imprès per Henri Estienne el 1578 Henri Estienne o en llatí Henricus Stephanus (1528 o 1531, París - † 1598, Lió) fou un impressor francès del, fill de l'humanista Robert Estienne.

Veure Literatura grega antiga і Henri Estienne

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Veure Literatura grega antiga і Heraclit

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Veure Literatura grega antiga і Heròdot

Hero i Leandre

''The Last Watch of Hero'' per Frederic Leighton, on Hero espera a Leandre durant una tempesta. Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret.

Veure Literatura grega antiga і Hero i Leandre

Heroi

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.

Veure Literatura grega antiga і Heroi

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Veure Literatura grega antiga і Hesíode

Hexàmetre

Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.

Veure Literatura grega antiga і Hexàmetre

Hibris

Ceràmica de figures negres (550 aC) que representa Prometeu complint la seva condemna, lligat a una columna. L'hibris (hibris) és un orgull extrem que porta a desafiar els límits tot sobreestimant les pròpies capacitats o drets.

Veure Literatura grega antiga і Hibris

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Veure Literatura grega antiga і Himne homèric

Hipòlit (Eurípides)

Jean-Baptiste Lemoyne el Vell (1715) Hipòlit (en grec antic: Ἱππόλυτος στεφανοφόρος) és una tragèdia clàssica grega d'Eurípides, basada en el mite d'Hipòlit, fill de Teseu.

Veure Literatura grega antiga і Hipòlit (Eurípides)

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Literatura grega antiga і Hispània

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Veure Literatura grega antiga і Història de la Guerra del Peloponnès

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Veure Literatura grega antiga і Història universal

Història vertadera

La Història vertadera (en grec antic: Ἀληθοῦς ἱστορίας λόγος ά καὶ) és una novel·la de Llucià del considerada el precedent clàssic de la literatura fantàstica i de la ciència-ficció.

Veure Literatura grega antiga і Història vertadera

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Veure Literatura grega antiga і Històries (Heròdot)

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Literatura grega antiga і Homer

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Literatura grega antiga і Ilíada

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Literatura grega antiga і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Literatura grega antiga і Imperi Romà d'Orient

Jacques-Louis David

fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.

Veure Literatura grega antiga і Jacques-Louis David

James Joyce

Corea vista des del satèl·lit James Augustine Aloysius Joyce (Dublín, 2 de febrer de 1882 - Zúric, 13 de gener de 1941), o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, es un poeta i escriptor irlandès, conegut mundialment com un dels mes importants i influents del.

Veure Literatura grega antiga і James Joyce

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Literatura grega antiga і Jàson

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Jocs Olímpics de l'antiguitat

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Literatura grega antiga і Johannes Kepler

John Chadwick

John Chadwick (21 de maig de 1920 - 24 de novembre de 1998) va ser un lingüista i professor de llengües clàssiques anglès.

Veure Literatura grega antiga і John Chadwick

John Gower

John Gower disparant el món, una esfera de terra, aire, i aigua (d'un manuscrit de les seves feines ca. 1400) John Gower (c. 1330 – octubre 1408) fou un poeta anglès, un contemporani de William Langland i el Poeta Pearl, i un amic personal de Geoffrey Chaucer.

Veure Literatura grega antiga і John Gower

John Lemprière

va ser un erudit clàssic anglès, lexicògraf, teòleg, professor i director.

Veure Literatura grega antiga і John Lemprière

John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).

Veure Literatura grega antiga і John Milton

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Veure Literatura grega antiga і Jonathan Swift

Judaisme hel·lenístic

El Judaisme hel·lenístic era una forma de Judaisme al món antic que combinava la tradició religiosa jueva amb elements de la cultura grega.

Veure Literatura grega antiga і Judaisme hel·lenístic

Juli Cèsar (obra de teatre)

''Juli Cèsar'', el 1864 Juli Cèsar és una tragèdia de William Shakespeare basada en l'assassinat del líder romà homònim.

Veure Literatura grega antiga і Juli Cèsar (obra de teatre)

Justí el Màrtir

Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.

Veure Literatura grega antiga і Justí el Màrtir

L'Arenari

L'Arenari és una obra d'Arquimedes originàriament anomenada Psammites on l'autor presumia, dirigint-se al rei Geló, de poder escriure un nombre més gran que el nombre de grans de sorra necessaris per omplir l'univers.

Veure Literatura grega antiga і L'Arenari

La comèdia dels errors

Pòster per la producció de 1879 al Teatre Broadway La comèdia dels errors (The Comedy of Errors) és una comèdia de William Shakespeare escrita entre 1591 i 1592.

Veure Literatura grega antiga і La comèdia dels errors

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Literatura grega antiga і La Divina Comèdia

La República (Plató)

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

Veure Literatura grega antiga і La República (Plató)

Lírica

La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.

Veure Literatura grega antiga і Lírica

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Literatura grega antiga і Lògica

Lenees

A l'antiga Atenes, les Lenees (en grec antic Λήναια) eren unes festes en honor de Dionís Leneu.

Veure Literatura grega antiga і Lenees

Les bacants

miniatura Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Veure Literatura grega antiga і Les bacants

Les Coèfores

Clitemnestra després de matar Agamèmnon Les coèfores (en grec antic, Χοηφόροι) és una tragèdia escrita per Èsquil durant el.

Veure Literatura grega antiga і Les Coèfores

Les eumènides

''El remordiment d'Orestes'', de William-Adolphe Bouguereau Les eumènides -Ευμενίδες - és la darrera obra de L'Orestea d'Èsquil.

Veure Literatura grega antiga і Les eumènides

Les granotes (Aristòfanes)

Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.

Veure Literatura grega antiga і Les granotes (Aristòfanes)

Les metamorfosis (Apuleu)

Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.

Veure Literatura grega antiga і Les metamorfosis (Apuleu)

Les Nits Àtiques

Les Nits Àtiques (en llatí Noctes Atticae) és l'única obra coneguda de l'escriptor romà Aulus Gel·li, datada durant l'imperi de Marc Aureli (161-180).

Veure Literatura grega antiga і Les Nits Àtiques

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Literatura grega antiga і Lesbos

Liceu (antiga Grècia)

"Escola d'Atenes" de Rafael El Liceu (en grec Λύκειον, Lýkeion) fou un gimnàs d'Atenes, a l'antiga Grècia, famós per la seva associació amb Aristòtil.

Veure Literatura grega antiga і Liceu (antiga Grècia)

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Lineal B

Lira (instrument musical)

La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.

Veure Literatura grega antiga і Lira (instrument musical)

Lisístrata

Edició italiana de ''Lisístrata'' d'Aristòfanes Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la vella comèdia, Aristòfanes.

Veure Literatura grega antiga і Lisístrata

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Literatura grega antiga і Literatura

Literatura europea

La literatura occidental, també coneguda com a literatura europea, és la literatura escrita en el context de la cultura occidental en les llengües d'Europa, incloses les que pertanyen a la família lingüística indoeuropea, així com en diverses llengües relacionades geogràficament o històrica, com el basc i l'hongarès.

Veure Literatura grega antiga і Literatura europea

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Veure Literatura grega antiga і Literatura grega

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

Veure Literatura grega antiga і Literatura llatina

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Veure Literatura grega antiga і Llucià

Longus

''Dafnis i Cloe'' de Jean-Pierre Cortot Longus (Λόγγος), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la Grècia antiga autor de l'obra Dafnis i Cloe, de vegades presentada amb el títol de Pastorals de Longus, considerada com la primera novel·la pastoral.

Veure Literatura grega antiga і Longus

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Veure Literatura grega antiga і Luci Apuleu

Mary Renault

Mary Renault (pronunciat), de nom de naixement Eileen Mary Challans (Forest Gate, Essex, Anglaterra, 1905 – Ciutat del Cap, 1983), fou una escriptora anglesa en anglès, coneguda per les seves novel·les històriques ambientades a l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Mary Renault

Medea (obra d'Eurípides)

Medea és una tragèdia d'Eurípides que formava part d'una tetralogia: les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors.

Veure Literatura grega antiga і Medea (obra d'Eurípides)

Menandre

Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.

Veure Literatura grega antiga і Menandre

Metafísica (Aristòtil)

Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.

Veure Literatura grega antiga і Metafísica (Aristòtil)

Micènic

El micènic és la forma de grec més antiga documentada.

Veure Literatura grega antiga і Micènic

Michael George Francis Ventris

Michael George Francis Ventris (12 de juliol del 1922 – 6 de setembre del 1956) fou un arquitecte i estudiós de l'època clàssica anglès que, juntament amb John Chadwick, aconseguí desxifrar l'escriptura lineal B. Ventris fou educat a Suïssa i al Stowe School.

Veure Literatura grega antiga і Michael George Francis Ventris

Mimesi

La mimesi (del grec clàssic μίμησις mīmēsis; μιμεῖσθαι mīmeisthai, 'imitar'; de μῖμος, mīmos, 'actor') és el concepte grec d'imitació, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la què l'acció és representada en lloc de ser narrada.

Veure Literatura grega antiga і Mimesi

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Literatura grega antiga і Mitologia grega

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Veure Literatura grega antiga і Model heliocèntric

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Veure Literatura grega antiga і Molière

Monodia

En música, el terme monodia té dos significats: música a l'uníson, o melodia vocal amb acompanyament.

Veure Literatura grega antiga і Monodia

Musèon d'Alexandria

Pla d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Musèon El Musèon o Museu d'Alexandria (en, 'temple de les Muses', el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria) fou una institució fundada per Ptolemeu I Soter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,Segons Joan Tzetzes, malgrat que no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació del Musèon: situada al districte reial d'Alexandria, a l'Egipte ptolemaic.

Veure Literatura grega antiga і Musèon d'Alexandria

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Literatura grega antiga і Museu del Louvre

Museu el Gramàtic

Museu (Mousaios) fou un gramàtic grec del conegut per ser l'autor d'un famós poema sobre els amors d'Hero i Leandre.

Veure Literatura grega antiga і Museu el Gramàtic

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Veure Literatura grega antiga і Naupacte

Nèmesis

''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Veure Literatura grega antiga і Nèmesis

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Veure Literatura grega antiga і Neoplatonisme

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Literatura grega antiga і Nicolau Copèrnic

Nit de Reis (obra de teatre)

Nit de Reis, o el que vulguis (títol original en anglès Twelfth Night, or What You Will) és una comèdia del dramaturg William Shakespeare.

Veure Literatura grega antiga і Nit de Reis (obra de teatre)

Nonnos de Panòpolis

Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.

Veure Literatura grega antiga і Nonnos de Panòpolis

Nou poetes lírics

Els nou poetes lírics eren una selecció de nou poetes de la Grècia antiga seleccionada pels estudiosos de l'Alexandria hel·lènica com a dignes d'estudi crític.

Veure Literatura grega antiga і Nou poetes lírics

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Literatura grega antiga і Nou Testament

Nous

Nous (en grec antic νοῦς, ‘intel·lecte’ o ‘intel·ligència’) és un concepte de la filosofia clàssica que qualifica la facultat necessària de la ment humana per a comprendre la realitat.

Veure Literatura grega antiga і Nous

Novel·la grega

A l'antiga Grècia, la novel·la com a gènere literari sembla haver-se desenvolupat, si s'obliden precedents en la literatura de l'antic Egipte com la Història de Sinuhé, ja a l'època hel·lenística; el fragment més antic trobat és la novel·la de Nino, de la segona meitat del, però va florir especialment a partir del renaixement aticista del.

Veure Literatura grega antiga і Novel·la grega

Novel·la picaresca

Coberta d'una de les edicions de 1554 del ''Lazarillo de Tormes''. La novel·la picaresca és un gènere novel·lístic sorgit a redós del segle d'or espanyol que narra les aventures del murri (pícaro en castellà), personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar.

Veure Literatura grega antiga і Novel·la picaresca

Oda a Afrodita

LHimne en honor d'Afrodita, també anomenat Invocació a Afrodita o Oda a Afrodita, és el poema millor conservat de la poetessa lírica grega Safo de Lesbos.

Veure Literatura grega antiga і Oda a Afrodita

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Veure Literatura grega antiga і Odissea

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Veure Literatura grega antiga і Odisseu

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Veure Literatura grega antiga і Orígenes

Orestea (Èsquil)

Clitemnestra vacil·lant abans de matar Agamèmnon (oli de P.N.Guérin, 1819). LOrestea (Ὀρέστεια) és una trilogia d'obres dramàtiques de la Grècia antiga escrita per Èsquil, l'única que es conserva del teatre grec antic.

Veure Literatura grega antiga і Orestea (Èsquil)

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Literatura grega antiga і Oxford University Press

Oxirinc

Oxirinc o Oxirrinc (‘el peix de nas punxegut’) fou una ciutat de l'Egipte mitjà.

Veure Literatura grega antiga і Oxirinc

Palimpsest d'Arquimedes

El Palimpsest d'Arquimedes és un palimpsest -text antic escrit sobre un altre anterior- en pergamí formant un còdex, que originàriament va ser una còpia en grec del text d'Arquimedes Ús de mitjans mecànics per a demostracions geomètriques.

Veure Literatura grega antiga і Palimpsest d'Arquimedes

Papirs d'Oxirinc

Elements'' de Euclides Els Papirs d'Oxirinc (Oxyrhynchus papyri) són un grup nombrós de manuscrits descoberts pels arqueòlegs en una antiga zona a prop d'Oxirinc (Oxyrhynchus,, actual el-Bahnasa), a Egipte.

Veure Literatura grega antiga і Papirs d'Oxirinc

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Veure Literatura grega antiga і Pausànias (geògraf)

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.

Veure Literatura grega antiga і Píndar

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Literatura grega antiga і Període hel·lenístic

Peregrí Proteu

Peregrí Proteu (Peregrinus Proteus) va ser un filòsof cínic grec nascut a Pàrion (Hel·lespont) que va viure al.

Veure Literatura grega antiga і Peregrí Proteu

Peripècia

Una peripècia és tot esdeveniment patit durant el temps en el qual té lloc el desenvolupament d'una història.

Veure Literatura grega antiga і Peripècia

Pigmalió

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.

Veure Literatura grega antiga і Pigmalió

Pigmalió (obra de teatre)

Pigmalió (Pygmalion) és una obra de teatre publicada el 1913 per Bernard Shaw.

Veure Literatura grega antiga і Pigmalió (obra de teatre)

Pinakes

Biblioteca d'Alexandria Pinakes (en grec antic Πίνακες "taules") és el nom amb el qual es coneix un dels primers catàlegs de llibres, elaborat per Cal·límac de Cirene.

Veure Literatura grega antiga і Pinakes

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Veure Literatura grega antiga і Pitàgores

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Plató

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Veure Literatura grega antiga і Platonisme

Plotí

Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Veure Literatura grega antiga і Plotí

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Veure Literatura grega antiga і Plutarc de Queronea

Poètica (Aristòtil)

La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς, Perì poiêtikês, 'De la poètica') és una obra d'Aristòtil escrita al, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort.

Veure Literatura grega antiga і Poètica (Aristòtil)

Poesia lírica

''La poesia lírica de'' Henry Oliver Walker de 1896 a l'edifici Thomas Jefferson de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La poesia lírica és un tipus formal de poesia que expressa emocions o sentiments personals, normalment en primera persona.

Veure Literatura grega antiga і Poesia lírica

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Literatura grega antiga і Política

Política (Aristòtil)

Política,(grec Πολιτικά) és una obra de filosofia política d'Aristòtil.

Veure Literatura grega antiga і Política (Aristòtil)

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Veure Literatura grega antiga і Polibi

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Veure Literatura grega antiga і Presocràtics

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Veure Literatura grega antiga і Primera Guerra Púnica

Princeton University Art Museum

Exterior del museu El Princeton University Art Museum és una galeria d'art situada a la Universitat de Princeton, Nova Jersey.

Veure Literatura grega antiga і Princeton University Art Museum

Problema socràtic

El problema socràtic o qüestió socràtica és un terme utilitzat en la recerca històrica sobre els intents de reconstruir una imatge històrica i filosòfica de Sòcrates a partir de la naturalesa variable i, de vegades contradictòria, de les fonts existents en la seva vida.

Veure Literatura grega antiga і Problema socràtic

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Veure Literatura grega antiga і Procopi de Cesarea

Prometeu encadenat

L'encadenament de Prometeu, per Dirck van Baburen. Prometeu encadenat (Προμηθεύς Δεσμώτης) és una tragèdia de l'antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Èsquil.

Veure Literatura grega antiga і Prometeu encadenat

Prosa

La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.

Veure Literatura grega antiga і Prosa

Pseudo-Longí

Pseudo-Longí o Longí (en grec: Λογγίνος) és el nom convencional que es dona a l'autor del tractat Περὶ ὕψους (Sobre el sublim), centrat en el concepte estètic de sublim, en especial en la literatura.

Veure Literatura grega antiga і Pseudo-Longí

Ptolemeu I Soter

Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.

Veure Literatura grega antiga і Ptolemeu I Soter

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.

Veure Literatura grega antiga і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

Qüestió homèrica

Bust d'Homer, còpia romana d'un original grec del segle III aC.La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer.

Veure Literatura grega antiga і Qüestió homèrica

Queronea

Queronea (Χαιρώνεια, Khairṓneia; Chaeroneia), coneguda com a la Cabrena en català medieval, és una vila i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central.

Veure Literatura grega antiga і Queronea

Quint Esmirneu

Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).

Veure Literatura grega antiga і Quint Esmirneu

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Veure Literatura grega antiga і Religió de l'antiga Grècia

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Literatura grega antiga і Renaixement

Roger Bacon

Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.

Veure Literatura grega antiga і Roger Bacon

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Literatura grega antiga і Roma

Romanç d'Alexandre

Miniatura del ''Romanç d'Alexandre'' en un manuscrit il·luminat per Jehan de Grise, 1338-44. Oxford, Bodleian Library, ms. 264, f1r. Il·lustració del Romanç d'Alexandre Museu Britànic El Romanç d'Alexandre o Roman d'Alexandre es refereix a qualsevol de les múltiples col·leccions de llegendes que tracten de les mítiques gestes d'Alexandre el Gran.

Veure Literatura grega antiga і Romanç d'Alexandre

Safo

Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.

Veure Literatura grega antiga і Safo

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Veure Literatura grega antiga і Sàtira

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Veure Literatura grega antiga і Sòcrates

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Veure Literatura grega antiga і Sòfocles

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Veure Literatura grega antiga і Septuaginta

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Literatura grega antiga і Sicília

Simplici (filòsof)

Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.

Veure Literatura grega antiga і Simplici (filòsof)

Simposi (Xenofont)

El Simposi o banquet (grec: Συμπόσιον) és una obra de l'autor grec Xenofont que va registrar la discussió de Sòcrates i els seus convidats en un simposi organitzat per Calias per a Autòlic, fill de Licó - identificat per alguns estudiosos com el Licó que més tard es va convertir en un dels acusadors de Sòcrates durant el seu judici.

Veure Literatura grega antiga і Simposi (Xenofont)

Sobre l'ànima

''"Expositio et quaestiones" ''de ''Aristoteles De Anima'' de Jean Buridan, aprox 1362 Sobre l'ànima (en llatí:De Anima; grec:Περὶ Ψυχῆς) és una gran obra d'Aristòtil, que exposa els seus punts de vista filosòfics sobre la naturalesa dels éssers vius.

Veure Literatura grega antiga і Sobre l'ànima

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Veure Literatura grega antiga і Tales de Milet

Teatre de Dionís

El '''Teatre de Dionís''', al peu de l'Acròpoli d'Atenes El Teatre de Dionís (en grec Θέατρο τουΔιονύσου, Théatro tou Dionísou) va ser el teatre més gran de l'antiga Grècia, situat al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís.

Veure Literatura grega antiga і Teatre de Dionís

Teòcrit

Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.

Veure Literatura grega antiga і Teòcrit

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Literatura grega antiga і Tebes (Grècia)

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Veure Literatura grega antiga і Telèmac

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Veure Literatura grega antiga і Teogonia

Teologia cristiana

La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.

Veure Literatura grega antiga і Teologia cristiana

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Veure Literatura grega antiga і Teoria geocèntrica

Tespis

Tespis (en llatí Thespis, en grec antic Θέσπις) fou un poeta grec considerat el pare de la tragèdia grega.

Veure Literatura grega antiga і Tespis

Text rebut

Text Rebut o Textus Receptus en llatí, és un conjunt d'edicions impreses des del fins al del text del Nou Testament en la seva llengua original, el grec koiné.

Veure Literatura grega antiga і Text rebut

Text sagrat

Un text sagrat o una sagrada escriptura és un text o conjunt de textos considerats com a dignes de veneració per una religió o creença, ja que provenen de la divinitat o contenen la revelació sobre el missatge central del culte.

Veure Literatura grega antiga і Text sagrat

The Frogs

The Frogs és un musical "adaptat lliurement" per Stephen Sondheim i Burt Shevelove de Les granotes, una comèdia grega antiga d'Aristòfanes.

Veure Literatura grega antiga і The Frogs

Timó d'Atenes

Timó d'Atenes és una obra escrita pel dramaturg anglès William Shakespeare el 1607 o 1608.

Veure Literatura grega antiga і Timó d'Atenes

Timeu de Tauromènion

Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.

Veure Literatura grega antiga і Timeu de Tauromènion

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Literatura grega antiga і Tomàs d'Aquino

Tragèdia

Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Veure Literatura grega antiga і Tragèdia

Tragicomèdia

Una tragicomèdia és una obra dramàtica en la que s'hi barregen els elements tràgics i còmics.

Veure Literatura grega antiga і Tragicomèdia

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Literatura grega antiga і Troia

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure Literatura grega antiga і Tucídides

Ulisses (novel·la)

Ulisses (en anglès, Ulysses) és una novel·la escrita per l'autor irlandès James Joyce, publicada el 1922.

Veure Literatura grega antiga і Ulisses (novel·la)

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Veure Literatura grega antiga і Universitat

Velló d'or

vermell de la Pulla, c. 340-330 aC En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Veure Literatura grega antiga і Velló d'or

Vers iàmbic

Un vers iàmbic és un vers que es basa en el ritme accentual de la poesia clàssica, format per peus de sí·laba breu i síl·laba llarga.

Veure Literatura grega antiga і Vers iàmbic

Vides i opinions de filòsofs eminents

Vides i opinions de filòsofs eminents (també Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il·lustres o Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres; en grec Βίοι καὶ γνῶμαι τῶν ἐν φιλοσοφίᾳ εὐδοκιμησάντων) és una biografia dels filòsofs grecs escrita per Diògenes Laerci, a l'antiga Grècia, tal vegada durant la primera meitat del.

Veure Literatura grega antiga і Vides i opinions de filòsofs eminents

Vides paral·leles

Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Veure Literatura grega antiga і Vides paral·leles

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Literatura grega antiga і Virgili

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).

Veure Literatura grega antiga і William Shakespeare

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Veure Literatura grega antiga і Xenofont

Xenofont d'Efes

Xenofont d'Efes, en llatí Xenophon, en grec antic, fou un escriptor grec nadiu d'Efes.

Veure Literatura grega antiga і Xenofont d'Efes

, Beòcia, Biblioteca d'Alexandria, Biblioteca històrica, Biblioteca Laurenziana, Biologia, Bis (arts), Bucòliques, Cal·límac de Cirene, Calendari romà d'Orient, Campània, Caritó d'Afrodísias, Cartago, Catarsi (art), Cavall de Troia, Cítara, Còlquida, Cels (filòsof), Ceràmica de figures vermelles, Cesarea (Israel), Ciència-ficció, Cir el Jove, Ciutat estat, Civilització micènica, Claudi Elià, Claudi Ptolemeu, Col·lapse de l'edat de bronze, Columbia University Press, Comèdia antiga, Comèdia grega, Confessio Amantis, Cor (teatre), Coriolà (obra de teatre), Corneli Nepot, Cristià, Dafnis i Cloe, Dante Alighieri, Dístic elegíac, Demòcrit, Democràcia atenesa, Descripció de Grècia, Diàdocs, Diàlegs socràtics, Diògenes Laerci, Dinastia ptolemaica, Diodor de Sicília, Dionís, Dionisíaques, Dionisi d'Halicarnàs, Drama, Dublín, Edat d'or, Edat mitjana, Egipte, El convit, El Paradís perdut, El sopar dels erudits, Elegia, Elements d'Euclides, Els núvols, Els ocells (obra de teatre), Els treballs i els dies, Els viatges de Gulliver, Empèdocles, Enciclopèdia Columbia, Eneida, Ennèades, Epístoles Paulines, Epictet, Epicur, Era comuna, Erasme de Rotterdam, Eratòstenes, Escola de Milet, Escrits d'ètica pràctica, Esparta, Estoïcisme, Estrabó, Ethos, Etiòpiques, Euclides, Eudox de Cnidos, Eumeu, Eurípides, Europa Occidental, Evangeli, Evangeli segons Joan, Fantasma, Física, Fedó, Fets dels Apòstols, Filòstrat d'Atenes, Filó d'Alexandria, Fileci, Filip II de Macedònia, Flauta, Flavi Arrià, Foci I de Constantinoble, Galè, Galileo Galilei, Gàl·lia, Geoffrey Chaucer, Geografia d'Estrabó, George Bernard Shaw, Grècia hel·lenística, Grècia romana, Grec, Grec antic, Grec àtic, Grec dòric, Grec eòlic, Grec homèric, Grec jònic, Grec koiné, Guerres mèdiques, Halicarnàs, Hamartia, Hel·lèniques, Heliodor d'Èmesa, Henri Estienne, Heraclit, Heròdot, Hero i Leandre, Heroi, Hesíode, Hexàmetre, Hibris, Himne homèric, Hipòlit (Eurípides), Hispània, Història de la Guerra del Peloponnès, Història universal, Història vertadera, Històries (Heròdot), Homer, Ilíada, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Jacques-Louis David, James Joyce, Jàson, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Johannes Kepler, John Chadwick, John Gower, John Lemprière, John Milton, Jonathan Swift, Judaisme hel·lenístic, Juli Cèsar (obra de teatre), Justí el Màrtir, L'Arenari, La comèdia dels errors, La Divina Comèdia, La República (Plató), Lírica, Lògica, Lenees, Les bacants, Les Coèfores, Les eumènides, Les granotes (Aristòfanes), Les metamorfosis (Apuleu), Les Nits Àtiques, Lesbos, Liceu (antiga Grècia), Lineal B, Lira (instrument musical), Lisístrata, Literatura, Literatura europea, Literatura grega, Literatura llatina, Llucià, Longus, Luci Apuleu, Mary Renault, Medea (obra d'Eurípides), Menandre, Metafísica (Aristòtil), Micènic, Michael George Francis Ventris, Mimesi, Mitologia grega, Model heliocèntric, Molière, Monodia, Musèon d'Alexandria, Museu del Louvre, Museu el Gramàtic, Naupacte, Nèmesis, Neoplatonisme, Nicolau Copèrnic, Nit de Reis (obra de teatre), Nonnos de Panòpolis, Nou poetes lírics, Nou Testament, Nous, Novel·la grega, Novel·la picaresca, Oda a Afrodita, Odissea, Odisseu, Orígenes, Orestea (Èsquil), Oxford University Press, Oxirinc, Palimpsest d'Arquimedes, Papirs d'Oxirinc, Pausànias (geògraf), Píndar, Període hel·lenístic, Peregrí Proteu, Peripècia, Pigmalió, Pigmalió (obra de teatre), Pinakes, Pitàgores, Plató, Platonisme, Plotí, Plutarc de Queronea, Poètica (Aristòtil), Poesia lírica, Política, Política (Aristòtil), Polibi, Presocràtics, Primera Guerra Púnica, Princeton University Art Museum, Problema socràtic, Procopi de Cesarea, Prometeu encadenat, Prosa, Pseudo-Longí, Ptolemeu I Soter, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Qüestió homèrica, Queronea, Quint Esmirneu, Religió de l'antiga Grècia, Renaixement, Roger Bacon, Roma, Romanç d'Alexandre, Safo, Sàtira, Sòcrates, Sòfocles, Septuaginta, Sicília, Simplici (filòsof), Simposi (Xenofont), Sobre l'ànima, Tales de Milet, Teatre de Dionís, Teòcrit, Tebes (Grècia), Telèmac, Teogonia, Teologia cristiana, Teoria geocèntrica, Tespis, Text rebut, Text sagrat, The Frogs, Timó d'Atenes, Timeu de Tauromènion, Tomàs d'Aquino, Tragèdia, Tragicomèdia, Troia, Tucídides, Ulisses (novel·la), Universitat, Velló d'or, Vers iàmbic, Vides i opinions de filòsofs eminents, Vides paral·leles, Virgili, William Shakespeare, Xenofont, Xenofont d'Efes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat