Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Absolut (filosofia), Acadèmia platònica, Agustí d'Hipona, Antíoc d'Ascaló, Antropologia, Arcesilau de Pítana, Aristòtil, Arquetip, Atenes, Climent d'Alexandria, Cognició, Coneixement, Cristianisme, Déu, Dialèctica, Dualisme, Edat mitjana, Escepticisme, Escolàstica, Estoïcisme, Eternitat, Europa, Filó d'Alexandria, Filosofia, Florència, Idea, Judaisme, Justinià I, La República (Plató), Matèria, Metafísica, Misticisme, Neoplatonisme, Orígenes, Parmènides (diàleg), Pensament religiós, Persona, Plató, Plotí, Porfiri, Protestantisme, Raó, Realisme platònic, Relativisme, Renaixement, Saviesa, Sòcrates, Sentiment, Sofista, Timeu (diàleg), ..., Tomàs d'Aquino, Transcendència, Univers, Virtut. Ampliar l'índex (4 més) »
Absolut (filosofia)
L'absolut és un concepte en metafísica que designa una realitat que engloba tot, l'acte i el potencial i alhora ho transcendeix, identificat sovint amb Déu en el pensament religiós.
Nou!!: Platonisme і Absolut (filosofia) · Veure més »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Platonisme і Acadèmia platònica · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Platonisme і Agustí d'Hipona · Veure més »
Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.
Nou!!: Platonisme і Antíoc d'Ascaló · Veure més »
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Nou!!: Platonisme і Antropologia · Veure més »
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.
Nou!!: Platonisme і Arcesilau de Pítana · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Platonisme і Aristòtil · Veure més »
Arquetip
La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.
Nou!!: Platonisme і Arquetip · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Platonisme і Atenes · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Platonisme і Climent d'Alexandria · Veure més »
Cognició
El concepte de cognició (del llatí: cognoscere, 'conèixer') fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.
Nou!!: Platonisme і Cognició · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Platonisme і Coneixement · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Platonisme і Cristianisme · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Platonisme і Déu · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Platonisme і Dialèctica · Veure més »
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Nou!!: Platonisme і Dualisme · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Platonisme і Edat mitjana · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Platonisme і Escepticisme · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Platonisme і Escolàstica · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Platonisme і Estoïcisme · Veure més »
Eternitat
L'eternitat, en llenguatge comú, significa el temps infinit que no s'acaba mai o la qualitat, la condició o el fet de ser sempre present o etern.
Nou!!: Platonisme і Eternitat · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Platonisme і Europa · Veure més »
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Nou!!: Platonisme і Filó d'Alexandria · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Platonisme і Filosofia · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Platonisme і Florència · Veure més »
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Nou!!: Platonisme і Idea · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Platonisme і Judaisme · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Platonisme і Justinià I · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Platonisme і La República (Plató) · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Platonisme і Matèria · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Platonisme і Metafísica · Veure més »
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Nou!!: Platonisme і Misticisme · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Platonisme і Neoplatonisme · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Platonisme і Orígenes · Veure més »
Parmènides (diàleg)
Parmènides és un dels diàlegs de Plató.
Nou!!: Platonisme і Parmènides (diàleg) · Veure més »
Pensament religiós
El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.
Nou!!: Platonisme і Pensament religiós · Veure més »
Persona
Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.
Nou!!: Platonisme і Persona · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Platonisme і Plató · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Platonisme і Plotí · Veure més »
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Nou!!: Platonisme і Porfiri · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Platonisme і Protestantisme · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Platonisme і Raó · Veure més »
Realisme platònic
El realisme platònic és un terme filosòfic emprat, normalment, per a referir-se a la idea de realisme sobre l'existència d'universals, creada pel filòsof grec Plató, que va viure entre 427-347 aC.
Nou!!: Platonisme і Realisme platònic · Veure més »
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Nou!!: Platonisme і Relativisme · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Platonisme і Renaixement · Veure més »
Saviesa
iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.
Nou!!: Platonisme і Saviesa · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Platonisme і Sòcrates · Veure més »
Sentiment
Un sentiment és una emoció sotmesa a un pensament.
Nou!!: Platonisme і Sentiment · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Platonisme і Sofista · Veure més »
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Nou!!: Platonisme і Timeu (diàleg) · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Platonisme і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Transcendència
Transcendència al context filosòfic o religiós és la qualitat d'allò que es troba enllà del limit de l'univers físic o del món.
Nou!!: Platonisme і Transcendència · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Platonisme і Univers · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Platonisme і Virtut · Veure més »
Redirigeix aquí:
Filosofia platònica, Ètica platònica.
