Taula de continguts
26 les relacions: Alcuí de York, Carmina burana (cants goliards), Ciceró, Edat mitjana, Enees, Epicur, Fedre, Gai Valeri Catul, Homer, Horaci, Isop, Juli Cèsar, Juvenal, Livi Andronic, Llatí, Lucreci, Marc Anneu Lucà, Oratòria, Ovidi, Plaute, Sèneca, Suetoni, Tàcit, Terenci, Titus Livi, Virgili.
- Història de la literatura
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Veure Literatura llatina і Alcuí de York
Carmina burana (cants goliards)
Carmina burana (/ˈkɑːrmɪnə bʊˈrɑːnə/) és una col·lecció de cants dels segles i, que s'han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern), a Baviera, i que és conservat a la Biblioteca Estatal de Baviera a Múnic.
Veure Literatura llatina і Carmina burana (cants goliards)
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Literatura llatina і Ciceró
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Literatura llatina і Edat mitjana
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Literatura llatina і Enees
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Literatura llatina і Epicur
Fedre
Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.
Veure Literatura llatina і Fedre
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Veure Literatura llatina і Gai Valeri Catul
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Literatura llatina і Homer
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Literatura llatina і Horaci
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Veure Literatura llatina і Isop
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Literatura llatina і Juli Cèsar
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Literatura llatina і Juvenal
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Veure Literatura llatina і Livi Andronic
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Literatura llatina і Llatí
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Literatura llatina і Lucreci
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Veure Literatura llatina і Marc Anneu Lucà
Oratòria
miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.
Veure Literatura llatina і Oratòria
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Literatura llatina і Ovidi
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Literatura llatina і Plaute
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Literatura llatina і Sèneca
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Literatura llatina і Suetoni
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Literatura llatina і Tàcit
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Veure Literatura llatina і Terenci
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Literatura llatina і Titus Livi
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Literatura llatina і Virgili
Vegeu també
Història de la literatura
- Apol·lini i dionisíac
- Epigrama
- Exemplum
- Friedrich von Schiller
- H.G. Wells
- Història de la ciència-ficció
- Història de la literatura
- Història de la novel·la detectivesca
- Història de les enciclopèdies
- Història del llibre
- Història del teatre
- Literatura clàssica
- Literatura de la Restauració anglesa
- Literatura del segle XII
- Literatura del segle XIX
- Literatura del segle XV
- Literatura del segle XVIII
- Literatura flamenca
- Literatura grega
- Literatura grega antiga
- Literatura lèsbica
- Literatura llatina
- Literatura medieval
- Literatura persa
- Literatura romana d'Orient
- Literatura xinesa
- Llatí renaixentista
- Matèria de Bretanya
- Matèria de França
- Matèria de Roma
- Miguel de Cervantes Saavedra
- Neollatí
- Novel·la bèl·lica
- Novel·la gràfica
- Pantxatantra