Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Juli Cèsar

Índex Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Taula de continguts

  1. 174 les relacions: Ablatiu absolut, Albert Uderzo, Annona (proveïment d'aliments), Antiga Grècia, Any de traspàs, Aristocràcia, Arles, Ascani, Astèrix, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Òstia, Àfrica, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Batalla de Tapsos, Besiers, Bitínia, Bríndisi, Bucilià, Cadis, Calendari julià, Calpúrnia (esposa de Cèsar), Camp de Mart, Campània, Capitoli, Castell Rosselló, Cèsar, Cònsol romà, Còrsega, Còrsega i Sardenya, Cúria romana, Celibat, Cens, Cesària, Ciceró, Cilícia, Cirenaica, Cirurgia, Comentaris de la Guerra Civil, Cornèlia Africana la Menor, Cossútia (dama), Creta, Cursus honorum, Denari, Despesa militar, Dionís, Edil romà, Elecció, Empúries, Enees, ... Ampliar l'índex (124 més) »

  2. Escriptors romans
  3. Governadors romans d'Hispània
  4. Memorialistes
  5. Pontífexs màxims

Ablatiu absolut

Lablatiu absolut és un tipus de construcció subordinada típica del llatí, formada per un substantiu en el cas ablatiu juntament amb un adjectiu o un participi atributiu en el mateix cas: ablatiu també.

Veure Juli Cèsar і Ablatiu absolut

Albert Uderzo

Alberto Aleandro Uderzo, més conegut com a Albert Uderzo, (Fismes, 25 d'abril de 1927 - Neuilly-sur-Seine, 24 de març de 2020) fou un autor de còmics francès.

Veure Juli Cèsar і Albert Uderzo

Annona (proveïment d'aliments)

Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població.

Veure Juli Cèsar і Annona (proveïment d'aliments)

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Juli Cèsar і Antiga Grècia

Any de traspàs

Un any de traspàs, any bixest (es pronuncia com clixé o guixer) o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.

Veure Juli Cèsar і Any de traspàs

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Veure Juli Cèsar і Aristocràcia

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Juli Cèsar і Arles

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Veure Juli Cèsar і Ascani

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Veure Juli Cèsar і Astèrix

Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Aurèlia Cota (en Aurelia Cotta) va ser la dona de Gai Juli Cèsar i la mare de Juli Cèsar i dues filles més.

Veure Juli Cèsar і Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Juli Cèsar і Òstia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Juli Cèsar і Àfrica

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Juli Cèsar і Àfrica (província romana)

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Veure Juli Cèsar і Àsia (província romana)

Batalla de Tapsos

La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Veure Juli Cèsar і Batalla de Tapsos

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Juli Cèsar і Besiers

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Veure Juli Cèsar і Bitínia

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Veure Juli Cèsar і Bríndisi

Bucilià

Bucilià (Bucilianus) fou un dels assassins de Juli Cèsar el 44 aC.

Veure Juli Cèsar і Bucilià

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Juli Cèsar і Cadis

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Veure Juli Cèsar і Calendari julià

Calpúrnia (esposa de Cèsar)

Calpúrnia (en llatí Calpurnia) era filla de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol l'any 58 aC i la darrera esposa de Juli Cèsar, amb qui es va casar l'any 59 aC.

Veure Juli Cèsar і Calpúrnia (esposa de Cèsar)

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Veure Juli Cèsar і Camp de Mart

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Juli Cèsar і Campània

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Veure Juli Cèsar і Capitoli

Castell Rosselló

Castell Rosselló (o Castellrosselló) és un poble del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Veure Juli Cèsar і Castell Rosselló

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Juli Cèsar і Cèsar

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure Juli Cèsar і Cònsol romà

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Juli Cèsar і Còrsega

Còrsega i Sardenya

Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al, després de la Primera Guerra Púnica.

Veure Juli Cèsar і Còrsega i Sardenya

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Veure Juli Cèsar і Cúria romana

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Veure Juli Cèsar і Celibat

Cens

El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.

Veure Juli Cèsar і Cens

Cesària

Cesària en progrés Extracció del nen Sutura d'una cesària amb grapes En horitzontal, evolució de la cicatriu conseqüència d'una cesària, set setmanes després d'aquesta. En vertical s'observa també la línia alba.

Veure Juli Cèsar і Cesària

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Juli Cèsar і Ciceró

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Juli Cèsar і Cilícia

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Veure Juli Cèsar і Cirenaica

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Veure Juli Cèsar і Cirurgia

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Veure Juli Cèsar і Comentaris de la Guerra Civil

Cornèlia Africana la Menor

Cornèlia Escipió o Cornèlia Africana, dita la Menor (Cornelia Scipionis Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell.

Veure Juli Cèsar і Cornèlia Africana la Menor

Cossútia (dama)

Cossútia (Cossutia) va ser una dama romana, la primera esposa de Juli Cèsar.

Veure Juli Cèsar і Cossútia (dama)

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Veure Juli Cèsar і Creta

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Veure Juli Cèsar і Cursus honorum

Denari

'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).

Veure Juli Cèsar і Denari

Despesa militar

El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.

Veure Juli Cèsar і Despesa militar

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Juli Cèsar і Dionís

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Veure Juli Cèsar і Edil romà

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Veure Juli Cèsar і Elecció

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Juli Cèsar і Empúries

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Veure Juli Cèsar і Enees

Epilèpsia

Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.

Veure Juli Cèsar і Epilèpsia

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Veure Juli Cèsar і Erari

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Juli Cèsar і Esclavitud

Falsificació

Una falsificació és un acte consistent a la creació o modificació de certs documents, efectes, béns o productes, amb la fi de fer-los semblar com a vertaders, o per alterar-ne o simular-ne la veritat.

Veure Juli Cèsar і Falsificació

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Veure Juli Cèsar і Fòrum

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Veure Juli Cèsar і Festes romanes

Flamen

s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.

Veure Juli Cèsar і Flamen

Forum Iulium

Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.

Veure Juli Cèsar і Forum Iulium

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.

Veure Juli Cèsar і Fundació de Roma

Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)

Gai Aureli Cota (en Gaius Aurelius Cotta) va ser germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota.

Veure Juli Cèsar і Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Veure Juli Cèsar і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Gai Juli Cèsar (pretor)

Gai Juli Cèsar (en llatí Caius Julius Caesar) va ser un magistrat romà.

Veure Juli Cèsar і Gai Juli Cèsar (pretor)

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure Juli Cèsar і Gai Mari

Gai Mari el Jove

Gai Mari el Jove (Gaius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.

Veure Juli Cèsar і Gai Mari el Jove

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Juli Cèsar і Gàl·lia

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Veure Juli Cèsar і Gàl·lia Belga

Gàl·lia Celta

La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.

Veure Juli Cèsar і Gàl·lia Celta

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Juli Cèsar і Gàl·lia Cisalpina

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Juli Cèsar і Gàl·lia Narbonesa

Gens (família)

La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.

Veure Juli Cèsar і Gens (família)

Gens Aurèlia

La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.

Veure Juli Cèsar і Gens Aurèlia

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Veure Juli Cèsar і Gens Júlia

Giulio Cesare

Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.

Veure Juli Cèsar і Giulio Cesare

Gneu Papiri Carbó

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.

Veure Juli Cèsar і Gneu Papiri Carbó

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Juli Cèsar і Gneu Pompeu Magne

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Veure Juli Cèsar і Governador romà

Gracs

Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major.

Veure Juli Cèsar і Gracs

Gramàtic

Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.

Veure Juli Cèsar і Gramàtic

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Veure Juli Cèsar і Grècia romana

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Juli Cèsar і Grec

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Veure Juli Cèsar і Guerra civil

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Veure Juli Cèsar і Guerra de les Gàl·lies

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Veure Juli Cèsar і Guerra de les Gàl·lies (llibre)

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Veure Juli Cèsar і Guerra social

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Juli Cèsar і Hispània

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Juli Cèsar і Hispània Citerior

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Veure Juli Cèsar і Hispània Ulterior

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Juli Cèsar і Homer

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Veure Juli Cèsar і Homosexualitat a l'antiga Roma

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Juli Cèsar і Ilíada

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Juli Cèsar і Il·líria

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Juli Cèsar і Il·líria (província romana)

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Veure Juli Cèsar і Imperator

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Juli Cèsar і Itàlia

Jérôme Carcopino

Jérôme Carcopino va ser un historiador (especialista de la Roma antiga), funcionari d'alt rang i polític francès, nascut el 27 de juny de 1881 a Verneuil-sur-Avre (Eure) i mort el 17 de març de 1970 a París.

Veure Juli Cèsar і Jérôme Carcopino

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Juli Cèsar і Júpiter (mitologia)

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Juli Cèsar і Judaisme

Juli Cèsar (obra de teatre)

''Juli Cèsar'', el 1864 Juli Cèsar és una tragèdia de William Shakespeare basada en l'assassinat del líder romà homònim.

Veure Juli Cèsar і Juli Cèsar (obra de teatre)

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Veure Juli Cèsar і La Farsàlia

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Veure Juli Cèsar і Legat (antiga Roma)

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Juli Cèsar і Lesbos

Livi Andronic

Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.

Veure Juli Cèsar і Livi Andronic

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Juli Cèsar і Llatí

Llibert

Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.

Veure Juli Cèsar і Llibert

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Veure Juli Cèsar і Luci Corneli Sul·la

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Veure Juli Cèsar і Lusitània

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Juli Cèsar і Macedònia (província romana)

Mamerc Emili Lèpid Livià

Mamerc Emili Lèpid Livià (en Mamercus Aemilius Mam.) va ser un magistrat romà del.

Veure Juli Cèsar і Mamerc Emili Lèpid Livià

Manumissió

Carta de llibertat a l'esclau Geraldo amb la condició de treballar 6 anys més (Brasil). La manumissió, al dret clàssic, és la forma en què un esclau recuperava la llibertat.

Veure Juli Cèsar і Manumissió

Marc Antoni Gnifó

Marc Antoni Gnifó (en llatí Marcus Antonius Gnipho) va ser un retòric romà que va viure al.

Veure Juli Cèsar і Marc Antoni Gnifó

Marc Aureli Cota (cònsol)

Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.

Veure Juli Cèsar і Marc Aureli Cota (cònsol)

Marc Calpurni Bíbul

Marc Calpurni Bíbul (en llatí Marcus Calpurnius Bibulus) Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare va ser un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.

Veure Juli Cèsar і Marc Calpurni Bíbul

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Veure Juli Cèsar і Marc Juni Brut

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Veure Juli Cèsar і Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Minuci Terme

Marc Minuci Terme (en Marcus Minucius Thermus) va ser un magistrat romà del.

Veure Juli Cèsar і Marc Minuci Terme

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.

Veure Juli Cèsar і Marc Porci Cató Uticense

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Juli Cèsar і Mart (mitologia)

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Veure Juli Cèsar і Mitilene

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Veure Juli Cèsar і Mitridates VI Eupàtor

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.

Veure Juli Cèsar і Municipi romà

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Juli Cèsar і Narbona

Nemausus

Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.

Veure Juli Cèsar і Nemausus

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Juli Cèsar і Nimes

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Veure Juli Cèsar і Nom romà

Nou preuats

Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.

Veure Juli Cèsar і Nou preuats

Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.

Veure Juli Cèsar і Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Optimat

Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.

Veure Juli Cèsar і Optimat

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.

Veure Juli Cèsar і Palatí

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Veure Juli Cèsar і Panteó egipci

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.

Veure Juli Cèsar і Partit popular (antiga Roma)

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Veure Juli Cèsar і Parts

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Veure Juli Cèsar і Patrici (classe romana)

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Juli Cèsar і Plebs

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Veure Juli Cèsar і Plutarc de Queronea

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Veure Juli Cèsar і Pont Polemoníac

Pozzuoli

Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.

Veure Juli Cèsar і Pozzuoli

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Veure Juli Cèsar і Pretor

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Veure Juli Cèsar і Primer Triumvirat

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Veure Juli Cèsar і Proletariat

Propretor

El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.

Veure Juli Cèsar і Propretor

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Veure Juli Cèsar і Província romana de Síria

Província romana de Sicília

Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.

Veure Juli Cèsar і Província romana de Sicília

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Veure Juli Cèsar і Pulla

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Veure Juli Cèsar і Qüestor

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Juli Cèsar і Quios

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Juli Cèsar і República Romana

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Juli Cèsar і Roma

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Veure Juli Cèsar і Rubicó

Ruscino

''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.

Veure Juli Cèsar і Ruscino

Saepta Julia

Fragment de la ''Saepta Julia'' al carrer ''Via della Minerva''. La Saepta Julia va ser el nom d'un edifici de la ciutat de Roma, situat a la zona del Camp de Mart.

Veure Juli Cèsar і Saepta Julia

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Juli Cèsar і Sardenya

Sàmnium

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.

Veure Juli Cèsar і Sàmnium

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Juli Cèsar і Senat Romà

Servei militar

Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).

Veure Juli Cèsar і Servei militar

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Veure Juli Cèsar і Sesterci

Sicari

La ''sicae'' o daga emprada pels sicaris Sicari o sicarii ve del plural llatí de sicarius, que significa 'daga' referint-se a l'home que porta la daga o a un assassí a sou.

Veure Juli Cèsar і Sicari

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Juli Cèsar і Sicília

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Juli Cèsar і Suetoni

Talent

El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.

Veure Juli Cèsar і Talent

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Veure Juli Cèsar і Tàcit

Theodor Mommsen

Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.

Veure Juli Cèsar і Theodor Mommsen

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Veure Juli Cèsar і Tribú

Tribus romanes

Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.

Veure Juli Cèsar і Tribus romanes

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Juli Cèsar і Troia

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Veure Juli Cèsar і Usura

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Veure Juli Cèsar і Venus (mitologia)

Vestal

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Veure Juli Cèsar і Vestal

Vides paral·leles

Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Veure Juli Cèsar і Vides paral·leles

Vomitiu

Un vomitiu o emètic és una substància que provoca el vòmit.

Veure Juli Cèsar і Vomitiu

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Juli Cèsar і Xipre

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Juli Cèsar і 1 de gener

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Juli Cèsar і 1 de març

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Juli Cèsar і 15 de març

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Juli Cèsar і 24 de febrer

Vegeu també

Escriptors romans

Governadors romans d'Hispània

Memorialistes

Pontífexs màxims

També conegut com Julius Caesar.

, Epilèpsia, Erari, Esclavitud, Falsificació, Fòrum, Festes romanes, Flamen, Forum Iulium, Fundació de Roma, Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Juli Cèsar (pretor), Gai Mari, Gai Mari el Jove, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gens (família), Gens Aurèlia, Gens Júlia, Giulio Cesare, Gneu Papiri Carbó, Gneu Pompeu Magne, Governador romà, Gracs, Gramàtic, Grècia romana, Grec, Guerra civil, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra social, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Homer, Homosexualitat a l'antiga Roma, Ilíada, Il·líria, Il·líria (província romana), Imperator, Itàlia, Jérôme Carcopino, Júpiter (mitologia), Judaisme, Juli Cèsar (obra de teatre), La Farsàlia, Legat (antiga Roma), Lesbos, Livi Andronic, Llatí, Llibert, Luci Corneli Sul·la, Lusitània, Macedònia (província romana), Mamerc Emili Lèpid Livià, Manumissió, Marc Antoni Gnifó, Marc Aureli Cota (cònsol), Marc Calpurni Bíbul, Marc Juni Brut, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Minuci Terme, Marc Porci Cató Uticense, Mart (mitologia), Mitilene, Mitridates VI Eupàtor, Municipi romà, Narbona, Nemausus, Nimes, Nom romà, Nou preuats, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Optimat, Palatí, Panteó egipci, Partit popular (antiga Roma), Parts, Patrici (classe romana), Plebs, Plutarc de Queronea, Pont Polemoníac, Pozzuoli, Pretor, Primer Triumvirat, Proletariat, Propretor, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Pulla, Qüestor, Quios, República Romana, Roma, Rubicó, Ruscino, Saepta Julia, Sardenya, Sàmnium, Senat Romà, Servei militar, Sesterci, Sicari, Sicília, Suetoni, Talent, Tàcit, Theodor Mommsen, Tribú, Tribus romanes, Troia, Usura, Venus (mitologia), Vestal, Vides paral·leles, Vomitiu, Xipre, 1 de gener, 1 de març, 15 de març, 24 de febrer.