Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Alcuí de York, Alexandre el Gran, Ammià Marcel·lí, Apià, Aulus Hirci, Batalla de Farsàlia, Brutus (Ciceró), Cassi Dió, Cònsol romà, Ciceró, Cleòpatra, Dante Alighieri, Dictador romà, Erasme de Rotterdam, Francesco Petrarca, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Gai Asini Pol·lió, Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs), Georg Friedrich Händel, Giulio Cesare, Gneu Pompeu Magne, Grac, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Jacob Burckhardt, Júlia (filla de Juli Cèsar), Juli Cèsar, Juli Cèsar (obra de teatre), Luci Corneli Sul·la, Marc Anneu Lucà, Marc Emili Escaure (cònsol), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Petrei, Michel de Montaigne, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nicolau Damascè, Nicolau Maquiavel, Philipp Melanchthon, Plató, Plutarc de Queronea, Projecte Perseus, Ptolemeu XIII Filopàtor, Publi Rutili Rufus, Quintilià, Rubicó, Segona Guerra Civil romana, Setge de Massília, Suetoni, Tàcit, ..., Theodor Mommsen, Titus Livi, Viquitexts, Wieland Wagner, William Shakespeare, Xenofont. Ampliar l'índex (6 més) »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Alcuí de York · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Alexandre el Gran · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Apià · Veure més »
Aulus Hirci
Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Aulus Hirci · Veure més »
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Batalla de Farsàlia · Veure més »
Brutus (Ciceró)
Brutus és un tractat de retòrica de l'escriptor i polític romà Ciceró.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Brutus (Ciceró) · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Cassi Dió · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Ciceró · Veure més »
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Cleòpatra · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Dante Alighieri · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Dictador romà · Veure més »
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Erasme de Rotterdam · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Francesco Petrarca · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Gai Asini Pol·lió
Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Gai Asini Pol·lió · Veure més »
Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)
Gai Escriboni Curió (Caius Scribonius Curio) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs) · Veure més »
Georg Friedrich Händel
.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Georg Friedrich Händel · Veure més »
Giulio Cesare
Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Giulio Cesare · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Grac
Els Grac (en llatí Gracchus) van ser una notable família romana d'origen plebeu que formava part de la gens Semprònia.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Grac · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Jacob Burckhardt
fou un historiador suís d'art i cultura.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Jacob Burckhardt · Veure més »
Júlia (filla de Juli Cèsar)
Júlia Cesària o Julia Caesaris (en llatí Iulia Caesaris) va ser filla del dictador romà Juli Cèsar i de la seva esposa Cornèlia Cinna, i l'única descendència del matrimoni.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Júlia (filla de Juli Cèsar) · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Cèsar (obra de teatre)
''Juli Cèsar'', el 1864 Juli Cèsar és una tragèdia de William Shakespeare basada en l'assassinat del líder romà homònim.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Juli Cèsar (obra de teatre) · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Marc Anneu Lucà · Veure més »
Marc Emili Escaure (cònsol)
Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Marc Emili Escaure (cònsol) · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Marc Petrei · Veure més »
Michel de Montaigne
Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Michel de Montaigne · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Napoleó III · Veure més »
Nicolau Damascè
Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Nicolau Damascè · Veure més »
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Nicolau Maquiavel · Veure més »
Philipp Melanchthon
Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 1497 — 19 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va tenir un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Philipp Melanchthon · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Plató · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Plutarc de Queronea · Veure més »
Projecte Perseus
El Projecte Perseus en anglès: Perseus Project, és un projecte de biblioteca digital de la Universitat Tufts que reuneix una col·lecció digital de fonts de les Humanitats, presentada pel Departament de Clàssiques.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Projecte Perseus · Veure més »
Ptolemeu XIII Filopàtor
Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »
Publi Rutili Rufus
Publi Rutili Rufus (Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Publi Rutili Rufus · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Quintilià · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Rubicó · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Setge de Massília
El Setge de Massília tingué lloc durant la primavera del 49 aC i va durar fins al setembre del mateix any, dintre del marc de la guerra civil romana que va enfrontar les faccions dels Populares, liderada per Juli Cèsar i els ''optimats'' o conservadors del Senat romà liderats per Pompeu.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Setge de Massília · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Tàcit · Veure més »
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Theodor Mommsen · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Titus Livi · Veure més »
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Viquitexts · Veure més »
Wieland Wagner
Wieland Wagner (5 de gener de 1917 – 17 d'octubre de 1966) va ser un dels fills de Siegfried Wagner, nét del compositor Richard Wagner i besnét del també músic Franz Liszt.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Wieland Wagner · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і William Shakespeare · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Comentaris de la Guerra Civil і Xenofont · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comentaris sobre la Guerra Civil.
