Taula de continguts
45 les relacions: Antíoc III, Àfrica (província romana), Bailèn, Batalla d'Ilipa, Batalla de Baecula, Batalla de Cartago Nova, Batalla de Cirta, Batalla de les grans planes, Batalla de Zama, Batalla del Ticino, Cartagena, Cirta, Cremona, Cursus honorum, Edil romà, Gai Leli Sapient, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gens (família), Gens Lèlia, Hàsdrubal (fill de Giscó), Hàsdrubal Barca, Hispània, Ibèria, Legat (antiga Roma), Llatí, Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell, Luci Emili Paulus Macedònic, Magó Barca, Numídia, Plasència, Plebs, Polibi, Pretor, Província romana de Sicília, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Qüestor, Regne de Macedònia, Roca Tarpeia, Sífax, Sicília, Sofonisba (reina de Numídia), Titus Livi.
- Governadors romans d'Hispània
- Governadors romans de Sicília
- Romans del segle III aC
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Gai Leli і Antíoc III
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Gai Leli і Àfrica (província romana)
Bailèn
Bailèn (en castellà: Bailén) és un municipi de la Comarca de Sierra Morena de la província de Jaén, situat en l'encreuament natural de camins des del centre i nord d'Espanya cap a l'Occident i Orient d'Andalusia, a l'autovia A-4 (antiga Nacional IV).
Veure Gai Leli і Bailèn
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Veure Gai Leli і Batalla d'Ilipa
Batalla de Baecula
La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.
Veure Gai Leli і Batalla de Baecula
Batalla de Cartago Nova
La Batalla de Cartago Nova, coneguda també com a Batalla de Cartagena, va tenir lloc l'any 209 aC i va consistir en un assalt romà a la capital cartaginesa de la península Ibèrica, Cartago Nova, durant la segona guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.
Veure Gai Leli і Batalla de Cartago Nova
Batalla de Cirta
La batalla de Cirta va ser un enfrontament que va succeir durant la Segona Guerra Púnica entre les forces de la República Romana, sota el comandament de Publi Corneli Escipió, i l'aliat de Cartago, Sifax.
Veure Gai Leli і Batalla de Cirta
Batalla de les grans planes
La batalla de les grans planes va enfrontar a Publi Corneli Escipió Africà Major i un combinat cartaginès i númida, durant la Segona Guerra Púnica entre la República Romana i Cartago.
Veure Gai Leli і Batalla de les grans planes
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Veure Gai Leli і Batalla de Zama
Batalla del Ticino
La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.
Veure Gai Leli і Batalla del Ticino
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Gai Leli і Cartagena
Cirta
Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.
Veure Gai Leli і Cirta
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Gai Leli і Cremona
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Gai Leli і Cursus honorum
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Gai Leli і Edil romà
Gai Leli Sapient
Gai Leli Sapient (188 aC) (Gaius Laelius Sapiens), va ser un estadista i magistrat romà, conegut per la seva amistat amb el general romà Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor.
Veure Gai Leli і Gai Leli Sapient
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Gai Leli і Gàl·lia
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Gai Leli і Gàl·lia Cisalpina
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Gai Leli і Gàl·lia Narbonesa
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Gai Leli і Gens (família)
Gens Lèlia
La gens Lèlia (en llatí Laelia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que apareixen als Fasti per primer cop l'any 190 aC.
Veure Gai Leli і Gens Lèlia
Hàsdrubal (fill de Giscó)
Hàsdrubal, fill de Giscó fou un general cartaginès a Hispània durant la Segona Guerra Púnica.
Veure Gai Leli і Hàsdrubal (fill de Giscó)
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Veure Gai Leli і Hàsdrubal Barca
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Gai Leli і Hispània
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Veure Gai Leli і Ibèria
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Gai Leli і Legat (antiga Roma)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gai Leli і Llatí
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) també anomenat Asiagenes o Asiagenus, va ser un magistrat romà.
Veure Gai Leli і Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell
Luci Emili Paulus Macedònic
Luci Emili Paulus Macedònic (Lucius Aemilius L. f. M. n. Paullus Macedonicus) (230 o 231 aC - 160 aC) va ser un magistrat romà, el membre més distingit de la família dels Emili Paulus, que formava part de la gens Emília.
Veure Gai Leli і Luci Emili Paulus Macedònic
Magó Barca
Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.
Veure Gai Leli і Magó Barca
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Gai Leli і Numídia
Plasència
Plasència (en castellà, Plasencia) és una ciutat espanyola de la província de Càceres, al nord de la comunitat autònoma d'Extremadura.
Veure Gai Leli і Plasència
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Gai Leli і Plebs
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Gai Leli і Polibi
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Gai Leli і Pretor
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Veure Gai Leli і Província romana de Sicília
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Gai Leli і Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Gai Leli і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Gai Leli і Qüestor
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Gai Leli і Regne de Macedònia
Roca Tarpeia
La '''roca Tarpeia''' en l'actualitat La roca Tarpeia (en Rupes Tarpeia o Saxum Tarpeium) era un penya-segat escarpat de l'antiga Roma, prop del cim sud del turó Capitolí.
Veure Gai Leli і Roca Tarpeia
Sífax
Sifax (Aïn Témouchent, 250 aC - Tívoli, 202 aC) va ser un rei de la Numídia Occidental.
Veure Gai Leli і Sífax
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gai Leli і Sicília
Sofonisba (reina de Numídia)
''La mort de Sofonisba'', per Giambattista Pittoni (~1730) Sofonisba (Sophonisba) era filla del general cartaginès Àsdrubal (fill de Giscó) i fou promesa de molt jove al príncep númida Masinissa; quan Àsdrubal va voler guanyar per a la seva causa el rei Sifax, li va oferir la mà de Sofonisba, que sembla que era una noia d'extraordinària bellesa i encara que el general romà Publi Corneli Escipió Africà Major va fer interessants ofertes a Sifax, aquest finalment va optar per l'aliança cartaginesa a canvi de la noia, amb la qual es va casar el 206 aC.
Veure Gai Leli і Sofonisba (reina de Numídia)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Gai Leli і Titus Livi
Vegeu també
Governadors romans d'Hispània
- Gai Leli
- Gai Mari
- Gai Treboni
- Gneu Corneli Escipió Calvus
- Gneu Pompeu (fill)
- Gneu Pompeu Magne
- Juli Cèsar
- Lèpid el triumvir
- Luci Afrani (cònsol 60 aC)
- Luci Corneli Sul·la
- Luci Mummi Acaic
- Luci Postumi Albí (cònsol 173 aC)
- Marc Perpenna Ventó
- Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)
- Publi Corneli Escipió Africà
- Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
- Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
- Quint Cecili Metel Pius
- Quint Fabi Màxim Al·lobrògic
- Quint Fabi Màxim Emilià
- Quint Fabi Màxim Servilià
- Quint Sertori
- Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)
- Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC)
- Sext Pompeu Pius
- Tiberi Plauci Silvà Elià
- Tit Labiè (tribú)
Governadors romans de Sicília
- Aulus Didi Gal
- Gai Claudi Marcel (pretor)
- Gai Claudi Pulcre (cònsol 92 aC)
- Gai Flamini (cònsol)
- Gai Leli
- Gai Servili Gemin
- Luci Cinci Aliment
- Luci Corneli Sisenna
- Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC)
- Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)
- Marc Valeri Leví
- Publi Corneli Lèntul Sura
- Publi Corneli Sul·la (pretor)
- Publi Licini Nerva
- Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever)
- Quint Arri
- Quint Fabi Màxim Emilià
- Quint Juni Bles
- Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)
- Quint Muci Escèvola (cònsol 174 aC)
- Sext Juli Cèsar (pretor 208 aC)
- Sext Pompeu Pius
- Tit Otacili Cras
- Verres
- Viri Nicòmac Flavià
Romans del segle III aC
- Api Claudi Rus (cònsol 268 aC)
- Calpurni Flamma
- Cató el Censor
- Cecili Estaci
- Enni
- Espuri Carvili (tribú de la plebs)
- Gai Atini Labeó
- Gai Calpurni Pisó (pretor 211 aC)
- Gai Flamini (cònsol 187 aC)
- Gai Leli
- Gai Licini Var
- Gai Marci Rútil Censorí
- Gai Octavi (tribú militar)
- Gneu Nevi
- Gneu Ogulni
- Livi Andronic
- Luci Carvili
- Luci Cinci Aliment
- Luci Corneli Escipió Asiàtic
- Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC)
- Luci Emili Paulus Macedònic
- Luci Fulvi Curi
- Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)
- Luci Valeri Ànties
- Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)
- Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC)
- Marc Claudi Glícia
- Marc Claudi Marcel (censor 189 aC)
- Marc Juni Silà (pretor)
- Marc Pomponi Mató
- Pacuvi Calavi
- Plaute
- Publi Corneli Arvina
- Publi Corneli Rufí Sul·la
- Publi Deci Mus (cònsol 312 aC)
- Publi Manli Vulsó
- Publi Sulpici Saverrió (cònsol 304 aC)
- Publi Vil·li Tàpul
- Quint Bebi Tàmfil
- Quint Caci
- Quint Fabi Píctor (historiador)
- Quint Hortensi (dictador)
- Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)
- Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC)
- Quint Minuci Terme (cònsol)
- Quint Muci Escèvola (pretor 215 aC)
- Quint Plemini
- Sevi Nicànor
- Sext Juli Cèsar (pretor 208 aC)
També conegut com Caius Leli, Gaius Leli.