Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Acaia (província romana), Anatòlia, Antiga Roma, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Cònsol romà, Ciceró, Comicis romans, Constantí I el Gran, Cursus honorum, Dionisi d'Halicarnàs, Eqües, Fecial, Gal·liè, Gneu Pompeu Magne, Imperi Romà, Juli Cèsar, Julia repetundarum, Legat exterior, Lictor, Llatí, Paroc, Princeps, Procònsol, Propretor, Reformes de Dioclecià, República Romana, Repetundae, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Senatconsult, Tàcit, Tinent, Titus Livi, 456 aC, 59 aC.
Acaia (província romana)
'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Acaia (província romana) · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Anatòlia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Antiga Roma · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Àfrica (província romana) · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Àsia (província romana) · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Ciceró · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Comicis romans · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Constantí I el Gran · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Cursus honorum · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Eqües
Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Eqües · Veure més »
Fecial
al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Fecial · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Gal·liè · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Imperi Romà · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Juli Cèsar · Veure més »
Julia repetundarum
Julia repetundarum va ser una antiga llei romana establerta per Juli Cèsar l'any 59 aC que regulava el crim de suborn, i el seu càstig i establia penes més severes que les que dictaven abans les lleis.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Julia repetundarum · Veure més »
Legat exterior
Els legats exteriors en el sentit d'ambaixadors estrangers, era el nom que a l'antiga Roma es donava als enviats d'un altre estat.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Legat exterior · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Lictor · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Llatí · Veure més »
Paroc
Paroc o parocs (plural llatí Parochi) era el nom que s'aplicava a unes persones pagades per l'estat romà que proveïen als magistrats, ambaixadors i altres funcionaris, quan viatjaven, i portaven tot l'equipatge necessari que els viatgers no podien portar amb ells.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Paroc · Veure més »
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Princeps · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Procònsol · Veure més »
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Propretor · Veure més »
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Reformes de Dioclecià · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і República Romana · Veure més »
Repetundae
Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Repetundae · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Senat Romà · Veure més »
Senatconsult
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Senatconsult · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Tàcit · Veure més »
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Tinent · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і Titus Livi · Veure més »
456 aC
El 456 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і 456 aC · Veure més »
59 aC
Sense descripció.
Nou!!: Legat (antiga Roma) і 59 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ambaixada romana, Ambaixador romà, Ambaixadors romans, Legat (Antiga Roma), Legat de la legió, Legatus, Llegat (Roma), Llegat (antiga roma), Llegat (magistratura), Llegat lliure, Llegat militar, Llegat romà, Llegats imperials romans, Llegats lliures, Llegats o ambaixadors romans, Llegats republicans.
