Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Abadessa, Albrecht Altdorfer, Alexandre el Gran, Alfons X de Castella, Amazones (mitologia), Antíoc IV, Antic Testament, Augsburg, Batalla de Crécy, Batalla de Poitiers, Bertrand du Guesclin, Carlemany, Casa de Welf, Cavaller, Charles Mordaunt, Coriolà, Cristianisme, David, Delfí de França, El Quixot, Elisabet d'Hongria, Enric VI d'Anglaterra, Ester, Eustaqui de Roma, Falstaff, Francesc I de França, Gneu Pompeu Magne, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Hans Burgkmair, Hèctor, Hèrcules, Helena de Constantinoble, Hipòlita, Holofernes, Ibn Hudhayl, Jacques de Longuyon, Jael, Job, Jofré de Bouillon, Johan Huizinga, John Churchill (1r duc de Marlborough), John Hawkwood, Josuè, Judaisme, Judes Macabeu, Juli Cèsar, Ladislau I d'Hongria, Llibre de Judit, Lluís XI de França, Lucas van Leyden, ..., Lucrècia (Roma), Marc (evangelista), Mascarada, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Melanipe, Nabucodonosor II, National Gallery de Londres, Neró, Novel·la de cavalleries, Paganisme, Pentesilea, Pilar (arquitectura), Rei Artús, Reis d'Orient, Renaixement, Santa Brígida de Suècia, Semíramis, Siena, Sinope (mitologia), Tapís, Tòmiris, Teuta, The Cloisters, Tibald II de Bar, Vetúria, Virgínia (filla de Luci Virgini), William Shakespeare, Xilografia, 1312. Ampliar l'índex (29 més) »
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: Nou preuats і Abadessa · Veure més »
Albrecht Altdorfer
va ser un pintor, gravador i arquitecte del renaixement alemany, contemporani d'Albrecht Dürer.
Nou!!: Nou preuats і Albrecht Altdorfer · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Nou preuats і Alexandre el Gran · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Nou preuats і Alfons X de Castella · Veure més »
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Nou!!: Nou preuats і Amazones (mitologia) · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Nou preuats і Antíoc IV · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Nou preuats і Antic Testament · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Nou preuats і Augsburg · Veure més »
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Nou!!: Nou preuats і Batalla de Crécy · Veure més »
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Nou preuats і Batalla de Poitiers · Veure més »
Bertrand du Guesclin
Estàtua a Dinan representant a '''Bertrand du Guesclin''' Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.
Nou!!: Nou preuats і Bertrand du Guesclin · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Nou preuats і Carlemany · Veure més »
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Nou!!: Nou preuats і Casa de Welf · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Nou preuats і Cavaller · Veure més »
Charles Mordaunt
Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.
Nou!!: Nou preuats і Charles Mordaunt · Veure més »
Coriolà
Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia. Gneu Marci Coriolà (en Cnaeus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà.
Nou!!: Nou preuats і Coriolà · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Nou preuats і Cristianisme · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Nou preuats і David · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Nou preuats і Delfí de França · Veure més »
El Quixot
Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.
Nou!!: Nou preuats і El Quixot · Veure més »
Elisabet d'Hongria
Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.
Nou!!: Nou preuats і Elisabet d'Hongria · Veure més »
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Nou!!: Nou preuats і Enric VI d'Anglaterra · Veure més »
Ester
Ester o Esther (en hebreu: אֶסְתֵּר, Ester), nascuda Hadassah bat Avigaïl, va ser una dona jueva, casada amb un rei de l'Imperi persa, segons el relat bíblic del Llibre d'Ester.
Nou!!: Nou preuats і Ester · Veure més »
Eustaqui de Roma
Eustaqui (Roma) és un personatge llegendari, mort com a màrtir per la seva fe cristiana.
Nou!!: Nou preuats і Eustaqui de Roma · Veure més »
Falstaff
Sir John Falstaff és un personatge de ficció que apareix en tres drames de William Shakespeare.
Nou!!: Nou preuats і Falstaff · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Nou preuats і Francesc I de França · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Nou preuats і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Nou!!: Nou preuats і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »
Hans Burgkmair
Retaule de Sant Joan, obra de '''Hans Burgkmair el Vell'''. Hans Burgkmair el vell, Augsburg, Alemanya, 1473-1531.
Nou!!: Nou preuats і Hans Burgkmair · Veure més »
Hèctor
Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.
Nou!!: Nou preuats і Hèctor · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Nou preuats і Hèrcules · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Nou preuats і Helena de Constantinoble · Veure més »
Hipòlita
Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope.
Nou!!: Nou preuats і Hipòlita · Veure més »
Holofernes
Holofernes (en hebreu, הולופרנס) fou un general assiri a les ordres de Nabucodonosor.
Nou!!: Nou preuats і Holofernes · Veure més »
Ibn Hudhayl
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Fazarí al-Andalussí, conegut com a Ibn Hudhayl —en àrab ابن هذيل, Ibn Huḏayl—, fou un escriptor granadí de la segona meitat del que va viure a la cort dels nàsrides de Granada.
Nou!!: Nou preuats і Ibn Hudhayl · Veure més »
Jacques de Longuyon
Els Nou preuats. Jacques de Longuyon és autor d'una cançó de gesta, Les Vœux du paon, escrita el 1312 per Teobald de Bar, bisbe de Lieja.
Nou!!: Nou preuats і Jacques de Longuyon · Veure més »
Jael
Jael (en hebreu Ya'el, יעל, nom de la cabra Íbex de Núbia) és un personatge del Llibre dels Jutges de l'Antic Testament.
Nou!!: Nou preuats і Jael · Veure més »
Job
Job és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut. Job té quatre virtuts fonamentals: és íntegre i recte; té temor de Déu; i s'allunya del mal. Déu i el diable parlen i el segon diu que Job estima Déu només perquè l'afavoreix i té la sort de cara. Per demostrar que no, Déu deixa que Satanàs faci el que vulgui: fa que Job perdi la seva fortuna, els seus fills, la seva salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retreu res a Déu ni l'abandona, al contrari, confia en la seva justícia. Finalment, Job torna a la seva condició anterior i és beneït; té set fills i tres filles: Jemima (que vol dir "colom"), Keziah ("canyella") i Keren-happuch ("maquillatge de l'ull"), que foren les dones més belles del país. Va viure feliç fins als 140 anys i morí santament. Job apareix també al Llibre d'Ezequiel (14, 14-18), lEpístola de Jaume (5, 11), a l'Alcorà, on es presenta com a profeta, i a l'apòcrif Testament de Job.
Nou!!: Nou preuats і Job · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Nou preuats і Jofré de Bouillon · Veure més »
Johan Huizinga
Johan Huizinga (Groningen, 7 de desembre de 1879 - De Steeg, 1 de febrer de 1945) va ser un historiador, filòsof i teòric de la cultura neerlandès.
Nou!!: Nou preuats і Johan Huizinga · Veure més »
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.
Nou!!: Nou preuats і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »
John Hawkwood
Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.
Nou!!: Nou preuats і John Hawkwood · Veure més »
Josuè
Segons la Bíblia, Josuè, fill de Nun, fou el successor de Moisès com a guia del poble d'Israel, els dirigí en la conquesta de la Terra promesa després de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.
Nou!!: Nou preuats і Josuè · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Nou preuats і Judaisme · Veure més »
Judes Macabeu
יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.
Nou!!: Nou preuats і Judes Macabeu · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Nou preuats і Juli Cèsar · Veure més »
Ladislau I d'Hongria
Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.
Nou!!: Nou preuats і Ladislau I d'Hongria · Veure més »
Llibre de Judit
El Llibre de Judit (יהודית, ‘La jueva’) és un llibre deuterocanònic inclòs a la Bíblia dels Setanta (LXX), així com a l'Antic Testament catòlic i ortodox, protagonitzat per l'heroïna del mateix nom.
Nou!!: Nou preuats і Llibre de Judit · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Nou preuats і Lluís XI de França · Veure més »
Lucas van Leyden
Lucas van Leyden (Leiden, 1494 - 1533) va ser un pintor i gravador holandès, el seu nom verdader era Lucas Hugensz o Jacobsz.
Nou!!: Nou preuats і Lucas van Leyden · Veure més »
Lucrècia (Roma)
Damià Campeny, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta. Té el pit descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa. Punyal a terra. Barcelona: Llotja de Mar Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.
Nou!!: Nou preuats і Lucrècia (Roma) · Veure més »
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Nou!!: Nou preuats і Marc (evangelista) · Veure més »
Mascarada
Jaume I. La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el i primeria del, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a Itàlia.
Nou!!: Nou preuats і Mascarada · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Nou preuats і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Melanipe
Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.
Nou!!: Nou preuats і Melanipe · Veure més »
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Nou!!: Nou preuats і Nabucodonosor II · Veure més »
National Gallery de Londres
La National Gallery o Galeria Nacional és un museu d'art de Londres, situat en la part nord de Trafalgar Square.
Nou!!: Nou preuats і National Gallery de Londres · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Nou preuats і Neró · Veure més »
Novel·la de cavalleries
Les novel·les de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.
Nou!!: Nou preuats і Novel·la de cavalleries · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Nou preuats і Paganisme · Veure més »
Pentesilea
Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.
Nou!!: Nou preuats і Pentesilea · Veure més »
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Nou!!: Nou preuats і Pilar (arquitectura) · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Nou preuats і Rei Artús · Veure més »
Reis d'Orient
Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.
Nou!!: Nou preuats і Reis d'Orient · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Nou preuats і Renaixement · Veure més »
Santa Brígida de Suècia
Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador.
Nou!!: Nou preuats і Santa Brígida de Suècia · Veure més »
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Nou!!: Nou preuats і Semíramis · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Nou preuats і Siena · Veure més »
Sinope (mitologia)
Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).
Nou!!: Nou preuats і Sinope (mitologia) · Veure més »
Tapís
Tapís als Museus Capitolins, Roma Un tapís és una tela decorada que cobreix els murs de tal manera que s'empren els fils per formar una sanefa o dibuix, com si fossin els colors d'un quadre.
Nou!!: Nou preuats і Tapís · Veure més »
Tòmiris
Tòmiris,.
Nou!!: Nou preuats і Tòmiris · Veure més »
Teuta
Teuta (en Teuta) va ser reina d'Il·líria i segona esposa del rei Agró.
Nou!!: Nou preuats і Teuta · Veure més »
The Cloisters
'''The Cloisters''' (Nova York) The Cloisters (en català, Els claustres) o The Met Cloisters, és un museu dels EUA, situat al nord del borough de Manhattan, barri de Washington Heights, dins del Fort Tyron Park.
Nou!!: Nou preuats і The Cloisters · Veure més »
Tibald II de Bar
Tibald II de Bar (o Teobald II de Bar),nascut cap a 1221, mort el 1291, va ser comte de Bar de 1240 a 1291.
Nou!!: Nou preuats і Tibald II de Bar · Veure més »
Vetúria
Vetúria, del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Vetúria matrona romana del, que la llegenda historiogràfica fa mare de Gneus Marcius Coriolanus. La llegenda sosté que quan el seu fill Coriolà amenaçà la ciutat de Roma al comandament d'un exèrcit format pels enemics volscs, Vetúria, acompanyada per la seva nora i muller de Coriolà Volúmnia, va sortir a les portes de la ciutat, es va llançar als peus del seu fill, i li va recriminar pel que estava a punt de fer i suplicar que en desistís.
Nou!!: Nou preuats і Vetúria · Veure més »
Virgínia (filla de Luci Virgini)
''La mort de Virgínia'', pintura de Romanino Virgínia (en Verginia o Virginia; ca. 465 aC-449 aC) fou una jove romana de la gens Virgínia del, protagonista d'un relat narrat per Titus Livi esdevengut tema recurrent de diversos escriptors i pintors posteriors.
Nou!!: Nou preuats і Virgínia (filla de Luci Virgini) · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Nou preuats і William Shakespeare · Veure més »
Xilografia
Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.
Nou!!: Nou preuats і Xilografia · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nou preuats і 1312 · Veure més »
