Taula de continguts
132 les relacions: Acceleració, Acció a distància, Albert Einstein, Arthur Eddington, Astrofísica, Astronomia observacional, Big Bang, Caiguda lliure, Carl Friedrich Gauß, Cercle màxim, Constant cosmològica, Constant de Hubble, Constant de la gravitació, Corba, Cosmologia, Cosmologia física, Cursa espacial, Curvatura, Desplaçament cap al roig, Dimensió, Eclipsi de Sol, El·lipse, Energia, Energia fosca, Equació diferencial, Equacions de camp d'Einstein, Equacions de Friedmann, Equivalència entre massa i energia, Ernst Mach, Esfera, Espai de Minkowski, Espai tridimensional, Espaitemps, Estel, Estrella binària, Estrella de neutrons, Expansió accelerada de l'Univers, Expansió de l'Univers, Física de partícules, Física nuclear, Forat negre, Forat negre de Schwarzschild, Forat negre supermassiu, Força centrífuga, Força de marea, Força inercial, Galàxia, Galàxia activa, GEO600, Geodèsica, ... Ampliar l'índex (82 més) »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Introducció a la relativitat general і Acceleració
Acció a distància
L'acció a distància és una característica de les descripcions prerelativistas dels camps de forces de partícules que interaccionen entre si.
Veure Introducció a la relativitat general і Acció a distància
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Introducció a la relativitat general і Albert Einstein
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Veure Introducció a la relativitat general і Arthur Eddington
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Introducció a la relativitat general і Astrofísica
Astronomia observacional
Las Campanas L'astronomia observacional és una divisió de la ciència astronòmica que es dedica a la gravació de dades, en contrast amb l'astrofísica teòrica, que se centra principalment en la recerca de les implicacions mesurables de física models.
Veure Introducció a la relativitat general і Astronomia observacional
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Introducció a la relativitat general і Big Bang
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Veure Introducció a la relativitat general і Caiguda lliure
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Introducció a la relativitat general і Carl Friedrich Gauß
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Veure Introducció a la relativitat general і Cercle màxim
Constant cosmològica
La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.
Veure Introducció a la relativitat general і Constant cosmològica
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Veure Introducció a la relativitat general і Constant de Hubble
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.
Veure Introducció a la relativitat general і Constant de la gravitació
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Introducció a la relativitat general і Corba
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Introducció a la relativitat general і Cosmologia
Cosmologia física
Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.
Veure Introducció a la relativitat general і Cosmologia física
Cursa espacial
La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.
Veure Introducció a la relativitat general і Cursa espacial
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Veure Introducció a la relativitat general і Curvatura
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Introducció a la relativitat general і Desplaçament cap al roig
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Introducció a la relativitat general і Dimensió
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Veure Introducció a la relativitat general і Eclipsi de Sol
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Introducció a la relativitat general і El·lipse
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Introducció a la relativitat general і Energia
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Introducció a la relativitat general і Energia fosca
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Introducció a la relativitat general і Equació diferencial
Equacions de camp d'Einstein
Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.
Veure Introducció a la relativitat general і Equacions de camp d'Einstein
Equacions de Friedmann
Les equacions de Friedmann són un conjunt d'equacions en cosmologia física que governen l'expansió mètrica de l'espai en models homogenis i isòtrops de l'Univers dins del context de la teoria de la relativitat general.
Veure Introducció a la relativitat general і Equacions de Friedmann
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Veure Introducció a la relativitat general і Equivalència entre massa i energia
Ernst Mach
Ernst Mach (pronunciat) (Brno, 1838 - Múnic, 1916) fou un físic i filòsof austríac.
Veure Introducció a la relativitat general і Ernst Mach
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Introducció a la relativitat general і Esfera
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Veure Introducció a la relativitat general і Espai de Minkowski
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Veure Introducció a la relativitat general і Espai tridimensional
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Introducció a la relativitat general і Espaitemps
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Introducció a la relativitat general і Estel
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Introducció a la relativitat general і Estrella binària
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Introducció a la relativitat general і Estrella de neutrons
Expansió accelerada de l'Univers
L'Expansió accelerada de l'Univers es basa en observacions que mostren que l'expansió de l'univers s'està accelerant, de manera que la velocitat a la qual una galàxia llunyana s'allunya de l'observador augmenta contínuament amb el temps.
Veure Introducció a la relativitat general і Expansió accelerada de l'Univers
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Veure Introducció a la relativitat general і Expansió de l'Univers
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Introducció a la relativitat general і Física de partícules
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Introducció a la relativitat general і Física nuclear
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Introducció a la relativitat general і Forat negre
Forat negre de Schwarzschild
pla de l'eclíptica en un sistema l'astre central del qual és un forat negre de Schwarzschild Un forat negre de Schwarzschild o forat negre estàtic és aquell que es defineix per un sol paràmetre, la massa M, més concretament el forat negre de Schwarzschild és una regió de l'espaitemps que queda delimitada per una superfície imaginària dita horitzó de successos.
Veure Introducció a la relativitat general і Forat negre de Schwarzschild
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Veure Introducció a la relativitat general і Forat negre supermassiu
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Veure Introducció a la relativitat general і Força centrífuga
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Veure Introducció a la relativitat general і Força de marea
Força inercial
Una força inercialC.
Veure Introducció a la relativitat general і Força inercial
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Introducció a la relativitat general і Galàxia
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Veure Introducció a la relativitat general і Galàxia activa
GEO600
El GEO600 és un detector d'ones gravitatòries localitzat a Hannover, Alemanya.
Veure Introducció a la relativitat general і GEO600
Geodèsica
La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.
Veure Introducció a la relativitat general і Geodèsica
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Introducció a la relativitat general і Geometria
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Veure Introducció a la relativitat general і Geometria no euclidiana
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Veure Introducció a la relativitat general і Geometria riemanniana
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Introducció a la relativitat general і Georg Friedrich Bernhard Riemann
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Introducció a la relativitat general і Gravetat
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Veure Introducció a la relativitat general і Gravitació quàntica
Gravity Probe B
Gravity Probe B és un satèl·lit artificial desenvolupat per la NASA i la Universitat de Stanford per comprovar dues prediccions de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein.
Veure Introducció a la relativitat general і Gravity Probe B
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Veure Introducció a la relativitat general і Hermann Minkowski
Impuls (física)
Animació que il·lustra un xoc elàstic En mecànica clàssica, s'anomena impuls (abreviat I) a la magnitud física definida com a la variació de quantitat de moviment que experimenta un objecte en un sistema tancat.
Veure Introducció a la relativitat general і Impuls (física)
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Introducció a la relativitat general і Isaac Newton
Isometria
En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics.
Veure Introducció a la relativitat general і Isometria
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Veure Introducció a la relativitat general і Isotropia
Jet (astronomia)
Els jets relativistes són jets de plasma extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes galàxies actives, radiogalàxies i quàsars.
Veure Introducció a la relativitat general і Jet (astronomia)
John Archibald Wheeler
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Veure Introducció a la relativitat general і John Archibald Wheeler
Joseph Hooton Taylor
Joseph Hooton Taylor, Jr (Filadèlfia, EUA 1941) és un físic, astrònom i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.
Veure Introducció a la relativitat general і Joseph Hooton Taylor
Laser Interferometer Space Antenna
El Laser Interferometer Space Antenna (LISA) és una proposta de missió espacial dissenyada per detectar i mesurar amb precisió ones gravitatòries de fonts astronòmiques.
Veure Introducció a la relativitat general і Laser Interferometer Space Antenna
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Introducció a la relativitat general і Latitud
Línia d'univers
La línia d'univers és la trajectòria en l'espaitemps d'un objecte.
Veure Introducció a la relativitat general і Línia d'univers
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Veure Introducció a la relativitat general і Lent gravitatòria
LIGO
Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.
Veure Introducció a la relativitat general і LIGO
LISA Pathfinder
LISA Pathfinder (nom revisat per SMART-2 o Small Missions for Advanced Research in Technology-2) és una sonda espacial de l'ESA amb col·laboració de la NASA que es llançà el 3 de desembre de 2015.
Veure Introducció a la relativitat general і LISA Pathfinder
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Veure Introducció a la relativitat general і Llei de la gravitació universal
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Veure Introducció a la relativitat general і Lleis de Newton
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Introducció a la relativitat general і Llum
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Introducció a la relativitat general і Longitud
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Introducció a la relativitat general і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Introducció a la relativitat general і Matèria
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Introducció a la relativitat general і Matèria fosca
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Veure Introducció a la relativitat general і Mètodes infinitesimals
Mètrica de Schwarzschild
La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.
Veure Introducció a la relativitat general і Mètrica de Schwarzschild
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Veure Introducció a la relativitat general і Mètrica FLRW
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Introducció a la relativitat general і Mecànica quàntica
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Introducció a la relativitat general і Mercuri (planeta)
Microquàsar
ESA/NASA) Els microquàsars són objectes astronòmics que es consideren rèpliques a petita escala dels quàsars.
Veure Introducció a la relativitat general і Microquàsar
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Introducció a la relativitat general і Molècula
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Introducció a la relativitat general і Neptú (planeta)
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Introducció a la relativitat general і Nombre π
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Introducció a la relativitat general і Nucli atòmic
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Introducció a la relativitat general і Ona gravitacional
Púlsar binari
Un púlsar binari és un púlsar amb un company estel·lar que sovint és un altre púlsar, una nana blanca o un estel de neutrons. Aquests sistemes estel·lars són d'especial interès pels astrofísics, ja que reuneixen les condicions ideals per posar a prova la relativitat general en camps gravitatoris forts.
Veure Introducció a la relativitat general і Púlsar binari
Pioneer 10
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.
Veure Introducció a la relativitat general і Pioneer 10
Pioneer 11
La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.
Veure Introducció a la relativitat general і Pioneer 11
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Introducció a la relativitat general і Pla
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Introducció a la relativitat general і Planeta
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Introducció a la relativitat general і Pressió
Principi d'equivalència
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.
Veure Introducció a la relativitat general і Principi d'equivalència
PSR B1913+16
PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa.
Veure Introducció a la relativitat general і PSR B1913+16
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure Introducció a la relativitat general і Punt (geometria)
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Introducció a la relativitat general і Quantitat de moviment
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Veure Introducció a la relativitat general і Quàsar
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Introducció a la relativitat general і Radiació
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Introducció a la relativitat general і Radiació electromagnètica
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Introducció a la relativitat general і Relativitat especial
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Introducció a la relativitat general і Relativitat general
Russell Alan Hulse
Russell Alan Hulse (Nova York, EUA 1950) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.
Veure Introducció a la relativitat general і Russell Alan Hulse
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Introducció a la relativitat general і Satèl·lit artificial
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Introducció a la relativitat general і Segon
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Veure Introducció a la relativitat general і Sistema d'equacions
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Veure Introducció a la relativitat general і Sistema de coordenades
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Introducció a la relativitat general і Sistema de coordenades cartesianes
Sistema de posicionament global
Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.
Veure Introducció a la relativitat general і Sistema de posicionament global
Sistema de referència no inercial
'''Figura 1'''. Sistema de referència en rotació (S') respecte a un altre sistema (S). A la mecànica newtoniana es diu que un sistema de referència és no inercial (o no galileana) quan no s'hi compleixen les Lleis de Newton.
Veure Introducció a la relativitat general і Sistema de referència no inercial
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Introducció a la relativitat general і Sol
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Introducció a la relativitat general і Sonda espacial
Superfície (matemàtiques)
Una superfície oberta amb els contorns ''X''-, ''Y''-, i ''Z''- a la vista. En matemàtica, una superfície és una varietat diferenciable en dues dimensions.
Veure Introducció a la relativitat general і Superfície (matemàtiques)
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Introducció a la relativitat general і Temperatura
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Introducció a la relativitat general і Temps
Tensió superficial
sabaters, insectes que aprofiten la tensió superficial per desplaçar-se per damunt de l'aigua. La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió.
Veure Introducció a la relativitat general і Tensió superficial
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Veure Introducció a la relativitat general і Tensor
Tensor d'energia-moment
curvatura de l'espaitemps ve donada pel '''tensor d'energia-impuls''' El tensor de tensió-energia, també anomenat tensor energia-impuls (o igualment tensor d'energia-moment) és una quantitat tensorial en la teoria de la relativitat que s'usa per a descriure el flux d'energia i el moment lineal d'una distribució contínua de matèria en el context de la teoria de la relativitat, a més de ser molt important en les equacions d'Einstein per al camp gravitacional.
Veure Introducció a la relativitat general і Tensor d'energia-moment
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Veure Introducció a la relativitat general і Teoria
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Introducció a la relativitat general і Teoria de la relativitat
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Introducció a la relativitat general і Termodinàmica
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Veure Introducció a la relativitat general і Triangle
Universitat Harvard
La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston.
Veure Introducció a la relativitat general і Universitat Harvard
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Introducció a la relativitat general і Velocitat de la llum
Very Long Baseline Interferometry
La Interferometria de Molt Llarga Base (VLBI) o de Base Ampla, consisteix en l'observació d'un o diversos objectes celestes, amb un gran nombre de radiotelescopis, situats en diferents parts de la Terra (la majoria es troben a l'Hemisferi Nord, repartits entre Estats Units i Europa), treballant com si fossin un únic radiointerferòmetre, gràcies a un sistema d'enregistrament que permet després processar de forma conjunta les dades de totes les antenes participants.
Veure Introducció a la relativitat general і Very Long Baseline Interferometry
1686
; Països Catalans.
Veure Introducció a la relativitat general і 1686
1915
;Països Catalans.
Veure Introducció a la relativitat general і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Introducció a la relativitat general і 1916
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Introducció a la relativitat general і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Introducció a la relativitat general і 2004