Taula de continguts
340 les relacions: Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, Accelerador (aeronàutica), Activitat extravehicular, Agena, Alan Shepard, Aleksei Leónov, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Almaz, Amaratge de naus espacials, Anacoreta, Androgynous Peripheral Attach System, Any Geofísic Internacional, Apogeu, Apollo 1, Apollo 10, Apollo 11, Apollo 12, Apollo 13, Apollo 15, Apollo 17, Apollo 4, Apollo 5, Apollo 6, Apollo 7, Apollo 8, Apollo 9, Arma de destrucció massiva, Ars Technica, Artilleria, Artilleria de coets, Assemblea General de les Nacions Unides, Astromòbil lunar, Astronauta, Atemptat contra John F. Kennedy, Aterratge suau, Atmosfera, Atmosfera de Venus, Avió coet, Beril·li, Bernard Baruch, Bloc de l'Est, Bombarder, Buran (transbordador espacial), Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Buzz Aldrin, Cambra de Representants dels Estats Units, Cambridge University Press, Cap Canaveral, Cara oculta de la Lluna, ... Ampliar l'índex (290 més) »
- Ciència i tecnologia a la Unió Soviètica
- Exploració espacial
- Guerra Freda
Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
L'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (Akadémia naük SSSR) va ser la institució científica més important de la Unió Soviètica des del 1925 fins al 1991, que unia els principals científics del país, subordinats directament al Consell de Ministres de la Unió Soviètica (fins al 1946, al Consell de Comissaris del Poble de la Unió Soviètica).
Veure Cursa espacial і Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
LAcadèmia Nacional de Ciències (National Academy of Sciences oficialment i en anglès) és una corporació dels Estats Units els membres de la qual serveixen pro bono com a «consellers a la nació en ciència, enginyeria i medicina».
Veure Cursa espacial і Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Accelerador (aeronàutica)
GEM-40 pel vehicle de llançament Delta II. Un accelerador és o bé el primer tram d'un vehicle de llançament multitram o bé un coet amarrat que s'usa per augmentar la potència d'enlairament del vehicle i la seva capacitat de càrrega.
Veure Cursa espacial і Accelerador (aeronàutica)
Activitat extravehicular
Vídeo del 2015 enregistrat durant dos passejos espacials per Terry Virts. L'activitat extravehicular (sigles en anglès: EVA) és la feina feta per un astronauta fora de la Terra estant, i també fora del la nau espacial.
Veure Cursa espacial і Activitat extravehicular
Agena
El tram Agena del Gemini 10 (1966) L'Agena (designat com RM-81 per les Forces Aèries dels Estats Units) era el tram superior de coet dissenyada per l'empresa Lockheed pel programa de satèl·lits de reconeixement WS-117L dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Agena
Alan Shepard
va ser un astronauta nord-americà.
Veure Cursa espacial і Alan Shepard
Aleksei Leónov
, nom complet amb patronímic Aleksei Arkhípovitx Leónov, fou un cosmonauta de la Unió Soviètica que va realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965.
Veure Cursa espacial і Aleksei Leónov
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Cursa espacial і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Almaz
Dibuix de l'estació espacial Almaz El programa Almaz (Алмаз. "diamant") consistí en una sèrie d'estacions espacials militars (o "Estacions Orbitals Pilotades", OPS en rus), llançat per la Unió Soviètica a l'empara del programa civil DOS-17K (Estació espacial orbital), denominat Saliut després del 1971.
Veure Cursa espacial і Almaz
Amaratge de naus espacials
Amaratge d'un càpsula Apol·lo L'amaratge és el mètode d'aterratge d'una nau amb paracaigudes en un cos d'aigua.
Veure Cursa espacial і Amaratge de naus espacials
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Veure Cursa espacial і Anacoreta
Androgynous Peripheral Attach System
El Androgynous Peripheral Attach System, o Androgynous Peripheral Assembly System, és un mecanisme d'atracatge utilitzat en l'Estació Espacial Internacional.
Veure Cursa espacial і Androgynous Peripheral Attach System
Any Geofísic Internacional
L'Any Geofísic Internacional (en anglès: International Geophysical Year (IGY)) va ser un projecte científic internacional que es va estendre des de l'1 de juliol de 1957, al 31 de desembre de 1958.
Veure Cursa espacial і Any Geofísic Internacional
Apogeu
Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.
Veure Cursa espacial і Apogeu
Apollo 1
Apollo 1 és el nom oficial assignat retrospectivament a la missió Apollo/Saturn 204 (AS-204), que mai no arribà a volar.
Veure Cursa espacial і Apollo 1
Apollo 10
L'Apollo 10, denominat oficialment AS-505, va ser el quart vol tripulat del programa Apollo, fou llançat el dia 18 de maig de 1969 amb Thomas P. Stafford -comandant-, John W. Young i Eugene A. Cernan a bord.
Veure Cursa espacial і Apollo 10
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Veure Cursa espacial і Apollo 11
Apollo 12
L'Apollo 12 va ser la sisena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, i la segona en allunar a la Lluna.
Veure Cursa espacial і Apollo 12
Apollo 13
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5.
Veure Cursa espacial і Apollo 13
Apollo 15
L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.
Veure Cursa espacial і Apollo 15
Apollo 17
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.
Veure Cursa espacial і Apollo 17
Apollo 4
L'Apollo 4 va ser el quart vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat el dia 9 de novembre de 1967 i que va utilitzar un llançador Saturn V com vehicle de llançament, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per a conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18.340 km.
Veure Cursa espacial і Apollo 4
Apollo 5
L'Apollo 5 va ser el cinquè vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat sense tripulants el dia 9 d'octubre de 1967, mitjançant un Saturn V com a vehicle impulsor, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18,340 km.
Veure Cursa espacial і Apollo 5
Apollo 6
L'Apollo 6 va ser el sisè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-502), llançat el dia 4 d'abril de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn V. En aquest vol no tripulat, i a causa d'una fallada en el sistema d'encesa, no va poder realitzar-se la simulació d'una trajectòria de retorn de la Lluna, però va quedar demostrada la capacitat de la nau per a superar aquest tipus de dificultats.
Veure Cursa espacial і Apollo 6
Apollo 7
L'Apollo 7 va ser el setè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-205), llançat el dia 11 d'octubre de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn IB i amb la primera tripulació composta pels astronautes Walter M. Schirra-comandant-, Donn F.
Veure Cursa espacial і Apollo 7
Apollo 8
Apollo 8 va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra, el primer que va entrar en el camp gravitacional d'un altre cos celest (en aquest cas, la Lluna), el primer que va escapar del camp gravitacional d'un altre cos celest i el primer viatge tripulat que va tornar a la Terra des d'altre cos celeste.
Veure Cursa espacial і Apollo 8
Apollo 9
L'Apollo 9 va ser el novè vol del programa Apollo, llançat el 3 de març de 1969.
Veure Cursa espacial і Apollo 9
Arma de destrucció massiva
químiques. Les armes de destrucció massiva (ADM; en anglès WMD, weapons of mass destruction) són armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada.
Veure Cursa espacial і Arma de destrucció massiva
Ars Technica
Ars Technica (expressió llatina que vol dir "l'art de la tecnologia") és un lloc web de notícies sobre tecnologia, ciència, política i societat, creat per Ken Fisher i Jon Stokes el 1998.
Veure Cursa espacial і Ars Technica
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Cursa espacial і Artilleria
Artilleria de coets
Vehicle llançacoets MLRS, dissenyat pels Estats Units, en servei a les Forces d'Autodefensa del Japó. Lartilleria de coets és un tipus d'artilleria que empra coets (per tant, autopropulsats) com a projectils en comptes d'obusos disparats per un canó com l'artilleria convencional.
Veure Cursa espacial і Artilleria de coets
Assemblea General de les Nacions Unides
L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.
Veure Cursa espacial і Assemblea General de les Nacions Unides
Astromòbil lunar
Llocs d'aterratge de missions rover i de recollida de mostres. Vermell: Velles zones muntanyenques lunars. Blau: zones muntanyenques joves. Groc: mar lunar (alta concentració de titani). Cian: mar lunar (baixa concentració de titani) Un astromòbil lunar o rover lunar és un vehicle d'exploració espacial (rover) dissenyat per moure's a través de la superfície de la Lluna.
Veure Cursa espacial і Astromòbil lunar
Astronauta
Un astronauta (també cosmonauta o taikonauta) és una persona que viatja a l'espai exterior a la Terra.
Veure Cursa espacial і Astronauta
Atemptat contra John F. Kennedy
L'atemptat contra John F. Kennedy, president dels Estats Units, va tenir lloc el divendres 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), a les 12:30 hora local CST (18:30 UTC).
Veure Cursa espacial і Atemptat contra John F. Kennedy
Aterratge suau
El Transbordador Espacial durant l'aterratge suau Un aterratge suau (o controlat) és l'aterratge de qualsevol tipus d'aeronau, coet o nau espacial-mòdul de descens que no resulta en danys o destrucció del vehicle o cap objecte d'abord.
Veure Cursa espacial і Aterratge suau
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Cursa espacial і Atmosfera
Atmosfera de Venus
Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.
Veure Cursa espacial і Atmosfera de Venus
Avió coet
North American X-15. Un avió coet és una aeronau que usa un coet com a propulsió, de vegades juntament amb un reactor.
Veure Cursa espacial і Avió coet
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Veure Cursa espacial і Beril·li
Bernard Baruch
Bernard Mannes Baruch - - (Camden, Carolina del Sud, 19 d'agost de 1870 - Nova York, 20 de juny de 1965) va ser un financer, filantrop, estadista i consultor polític estatunidenc.
Veure Cursa espacial і Bernard Baruch
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Veure Cursa espacial і Bloc de l'Est
Bombarder
Un bombarder és una aeronau militar dissenyada per atacar objectius de superfície mitjançant municions explosives com ara bombes o míssils de creuer.
Veure Cursa espacial і Bombarder
Buran (transbordador espacial)
El Buran (Буран, "tempesta de neu" o "torb"), índex GRAU 11F35 K1, fou l'únic transbordador espacial complet i operatiu del programa Buran de la Unió Soviètica en aconseguir l'espai.
Veure Cursa espacial і Buran (transbordador espacial)
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Veure Cursa espacial і Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Buzz Aldrin
, nascut Edwin Eugene Aldrin, Jr., és un astronauta i pilot estatunidenc que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.
Veure Cursa espacial і Buzz Aldrin
Cambra de Representants dels Estats Units
La Cambra dels Representants dels Estats Units (United States House of Representatives, en anglès) és una de les dues cambres del Congrés dels Estats Units; més específicament, n'és la cambra baixa.
Veure Cursa espacial і Cambra de Representants dels Estats Units
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Cursa espacial і Cambridge University Press
Cap Canaveral
Cape Canaveral des de l'espai, agost de 1991 El cap Canaveral (Cape Canaveral, del castellà cañaveral, 'canyissar') és, des de l'any 1950, el principal centre de les activitats espacials dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Cap Canaveral
Cara oculta de la Lluna
Fotografia de la cara oculta de la Lluna Segell de l'URSS de 1959 commemorant la primera fotografia de la cara oculta de la Lluna La cara oculta de la Lluna és l'hemisferi de la Lluna no observable des de la Terra.
Veure Cursa espacial і Cara oculta de la Lluna
Carl Sagan
Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc.
Veure Cursa espacial і Carl Sagan
Càpsula espacial
El mòdul de comandament de l'Apollo 17 amara sobre l'oceà Pacífic. 19 de desembre de 1972. Una càpsula espacial és un tipus de nau espacial sovint destinada perquè sigui tripulada que té una forma senzilla per a la secció principal, sense cap tipus d'ales o altres característiques per a facilitar la reentrada atmosfèrica.
Veure Cursa espacial і Càpsula espacial
Cèl·lules HeLa
Cultiu cel·lular tenyides amb Hoechst 33258 Les cèl·lules HeLa constitueixen un llinatge de cèl·lules epitelials humanes procedents d'un carcinoma cervical, i les primeres cèl·lules humanes de les quals s'establí una línia cel·lular estable.
Veure Cursa espacial і Cèl·lules HeLa
Centre de Vol Espacial Marshall
El Centre de Vol Espacial Marshall (George C. Marshall Space Flight Center, MSFC, en anglès) la seu original de la NASA, és un centre per dirigir la propulsió del transbordador espacial, el combustible del tanc extern del transbordador espacial, l'entrenament d'astronautes i les càrregues, el disseny i construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS), a més del control dels ordinadors, les xarxes, i la informació.
Veure Cursa espacial і Centre de Vol Espacial Marshall
Centre Espacial John F. Kennedy
Cap Canaveral Merritt Island i el Centre Espacial John F. Kennedy (en blanc). El Centre Espacial John F. Kennedy (KSC en les seves sigles en anglès), situat a l'illa Merritt, Florida, és una de les deu instal·lacions de la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
Veure Cursa espacial і Centre Espacial John F. Kennedy
Centre Espacial Lyndon B. Johnson
Vista aèria del centre espacial el 1989. L'entrada del centre espacial - El primer de febrer de 2003 El Centre Espacial Lyndon B. Johnson (Lyndon B. Johnson Space Center en anglès, abreujat JSC) és la instal·lació de la NASA per a les activitats tripulades espacials situada al Houston sud-oriental, Texas.
Veure Cursa espacial і Centre Espacial Lyndon B. Johnson
Charles Lindbergh
Charles Augustus Lindbergh (fill) (Detroit, Michigan, 4 de febrer de 1902 – Maui, 26 d'agost de 1974) va ser un aviador i enginyer estatunidenc i activista polític d'extrema dreta proper als moviments feixistes dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Charles Lindbergh
Cinturó de Van Allen
'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.
Veure Cursa espacial і Cinturó de Van Allen
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Cursa espacial і Coet
Coet accelerador sòlid del transbordador espacial
Diagrama de l'SRB Els coets acceleradors sòlids del transbordador espacial (SRB, de l'anglès solid rocket booster) són el parell de grans coets sòlids utilitzats pel transbordador espacial durant els dos primers minuts de vol amb motor.
Veure Cursa espacial і Coet accelerador sòlid del transbordador espacial
Coet de combustible líquid
Esquema d'un coet impulsat per un motor de bipropel·lent Un coet de combustible líquid és un coet equipat amb un o més motors que utilitzen propel·lent líquid.
Veure Cursa espacial і Coet de combustible líquid
Coet multitram
El segon tram d'un coet Minuteman III Un coet multitram és un coet que utilitza dos o més trams, cadascun dels quals posseeix els seus propis motors i propel·lent.
Veure Cursa espacial і Coet multitram
Comissió de l'Espai de les Nacions Unides
La Comissió de l'Espai de les Nacions Unides, posada en marxa l'any 1959 i denominat correctament COPUOS (Committee on the Peaceful Uses Of Outer Space; en català: Comitè per a Usos Pacífics de l'Espai Extra atmosfèric de Nacions Unides) és un òrgan subsidiari de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides.
Veure Cursa espacial і Comissió de l'Espai de les Nacions Unides
Comitè sobre Recerca Espacial
El Comitè sobre Recerca Espacial (en anglès Committee on Space Research o COSPAR) va ser establert pel Consell Internacional per a la Ciència el 1958.
Veure Cursa espacial і Comitè sobre Recerca Espacial
Commercial Crew Development
Logotip del Commercial Crew Program El Commercial Crew Development (CCDev) és un programa de desenvolupament multifase de tecnologia espacial finançat pel govern dels Estats Units i administrat per la NASA.
Veure Cursa espacial і Commercial Crew Development
Competició
Selecció d'imatges que representen competicions relacionades amb l'atletisme. Competició és l'acció de dues o més persones, de lluitar, esforçar-se, emular-se per aconseguir el mateix objecte.
Veure Cursa espacial і Competició
Complex de llançament 39
El complex de llançament 39 (LC-39) és un conjunt de grans instal·lacions dins del Centre Espacial John F. Kennedy situat a Merritt Island, Florida (EUA).
Veure Cursa espacial і Complex de llançament 39
Congrés dels Estats Units
El Congrés dels Estats Units (en anglès: United States Congress) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal dels Estats Units d'Amèrica, integrat per dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants.
Veure Cursa espacial і Congrés dels Estats Units
Consell de Ministres de l'URSS
El Consell de Ministres de l'URSS (en rus Совет Министров СССР, Sovet Minístrov SSSR) o Sovmín (Совмин) va ser el nom que va rebre entre 1946 i 1990 el braç administratiu del govern de la Unió Soviètica, que exercia el poder executiu.
Veure Cursa espacial і Consell de Ministres de l'URSS
Contraespionatge
El Contraespionatge és l'activitat d'evitar que l'enemic obtingui informació secreta, com ara la classificació i el control acurat d'informació confidencial i crear desinformació.
Veure Cursa espacial і Contraespionatge
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Veure Cursa espacial і Copenhaguen
Cosmòdrom de Baikonur
Ubicació. El cosmòdrom de Baikonur (en rus: Космодро́м Байкону́р, Kosmodrom Baikonur), també anomenat Toretam, és la instal·lació de llançament espacial més gran i antiga del món.
Veure Cursa espacial і Cosmòdrom de Baikonur
Crisi de l'Spútnik
Segell soviètic mostrant un Spútnik en òrbita al voltant de la Terra La crisi de l'Spútnik és el nom donat a la reacció nord-americana a l'èxit del Programa Spútnik.
Veure Cursa espacial і Crisi de l'Spútnik
Cursa armamentista
Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament.
Veure Cursa espacial і Cursa armamentista
Dècada del 1880
Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.
Veure Cursa espacial і Dècada del 1880
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Cursa espacial і Dècada del 1920
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Cursa espacial і Dècada del 1950
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Cursa espacial і Dècada del 1960
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Cursa espacial і De facto
Desfilada de la Victòria de Moscou de 1945
''Desfilada de la Victòria de Moscou de 1945'', 24 de juny La Desfilada de la Victòria de Moscou de 1945 va ser una desfilada de la victòria realitzada després de la desfeta de l'Alemanya Nazi a la Gran Guerra Patriòtica.
Veure Cursa espacial і Desfilada de la Victòria de Moscou de 1945
Dia de la cosmonàutica
Salutació l'aniversari 25 anys de Kosmonàutica 12 abril 2011. El Dia mundial de l'aviació i la cosmonàutica és una festivitat que se celebra el 12 d'abril de cada any per tal de commemorar el primer viatge espacial tripulat, en què el cosmonauta soviètic Iuri Gagarin, a bord de la nau espacial "Vostok 1", orbità al voltant de la Terra per primer cop a la història.
Veure Cursa espacial і Dia de la cosmonàutica
Distensió
Distensió és un terme usat en la diplomàcia.
Veure Cursa espacial і Distensió
Doubleday
Doubleday es una editorial fundada com Doubleday & McClure Company el 1897.
Veure Cursa espacial і Doubleday
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Veure Cursa espacial і Dret internacional
Dwight David Eisenhower
, també conegut com a «Ike» Eisenhower, fou un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961.
Veure Cursa espacial і Dwight David Eisenhower
EDT
(Temps Estàndard de l'Est). El Temps Estàndard de l'est (en anglès Eastern Time Zone) de l'hemisferi occidental correspon al fus horari oficial que cobreix la costa oriental d'Amèrica del Nord (17 estats dels Estats Units i el Canadà) i la costa oest de Sud-amèrica.
Veure Cursa espacial і EDT
Edward Higgins White II
Edward Higgins White II (San Antonio, Texas, 14 de novembre de 1930 - Cap Canaveral, Florida, 27 de gener de 1967) va ser un famós astronauta nord-americà.
Veure Cursa espacial і Edward Higgins White II
Eileen Collins
La coronel és una astronauta estatunidenca i antiga pilot de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Cursa espacial і Eileen Collins
Enérguia
LEnérguia (rus: Эне́ргия; GRAU 11K25) fou un vehicle de llançament superpesant de la Unió Soviètica (URSS) desenvolupat per NPO Enérguia per al programa Buran a la dècada del 1980.
Veure Cursa espacial і Enérguia
Enérguia (empresa)
La Corporació Espacial i Coets Enérguia S.P. Koroliov (oficialment en rus: Раке́тно-косми́ческая корпора́ция «Эне́ргия» и́мени С.П., Raketno-kosmítxeskaia korporàtsia “Enérguia” ímeni S.P.
Veure Cursa espacial і Enérguia (empresa)
Energia solar fotovoltaica
Placa solar fotovoltaic Façana fotovoltaica del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa Instal·lació agrovoltaica on les plaques protegeixen cultius sensibles (aquí tomaquets) a Dornbirn a Àustria Lenergia solar fotovoltaica és una tecnologia per generar energia elèctrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques.
Veure Cursa espacial і Energia solar fotovoltaica
Enginyeria inversa
L'enginyeria inversa és el procés d'analitzar quelcom en detall (un accessori mecànic, un component elèctric, programari informàtic, etc.) amb la fi de determinar com està fet, què el fa funcionar i com ha estat fabricat, amb la intenció de construir un nou enginy o aplicació que faci exactament el mateix que el dispositiu examinat, però sense copiar res de l'original.
Veure Cursa espacial і Enginyeria inversa
Escut tèrmic
L'escut tèrmic del transbordador espacial, mostrant les rajoles de ceràmica i panells de carboni reforçat que el constitueixen. Mart. Està invertit per haver impactat contra el terra. En aeronàutica, un escut tèrmic és la capa protectora d'una nau espacial o míssil balístic que està dissenyada per protegir-los de les altes temperatures produïdes pel fregament amb les capes altes de l'atmosfera durant la seva reentrada des de l'espai.
Veure Cursa espacial і Escut tèrmic
Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral
Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral (en verd fosc). L'Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral (CCSFS, per les sigles en anglès Cape Canaveral Space Force Station) és una instal·lació de la 45.ª Ala Espacial (45 SW, de l'anglès Space Wing) de la Força Espacial dels Estats Units, amb seu a la próxima Base de la Força Espacial Patrick.
Veure Cursa espacial і Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral
Estació espacial
Estació Espacial Internacional, 4 d'octubre de 2018. Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos.
Veure Cursa espacial і Estació espacial
Estació Espacial Internacional
La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.
Veure Cursa espacial і Estació Espacial Internacional
Estat satèl·lit
Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dona en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.
Veure Cursa espacial і Estat satèl·lit
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Cursa espacial і Estats Units d'Amèrica
Exploració espacial
L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.
Veure Cursa espacial і Exploració espacial
Exploració lunar tripulada soviètica
El programa de vol lunar tripulat soviètic, Советская программа лунныхпилотируемыхполётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955.
Veure Cursa espacial і Exploració lunar tripulada soviètica
Explorer 1
James Van Allen (al centre) amb una rèplica de l'''Explorer 1'' L'Explorer 1, oficialment Satellite 1958 Alpha, va ser el primer satèl·lit artificial posat en òrbita terrestre pels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Explorer 1
Federació Internacional d'Astronàutica
La Federació Internacional d'Astronàutica o IAF (International Astronautical Federation) és una organització en l'àmbit mundial no governamental ni comercial coordinadora i defensora d'activitats aeronàutiques i espacials amb diferents tipus d'objectius.
Veure Cursa espacial і Federació Internacional d'Astronàutica
Frank Borman
Frank Frederick Borman II, (Gary, 14 de març de 1928 - 7 de novembre de 2023) fou un astronauta de la NASA, recordat pel seu paper com a Comandant de l'Apol·lo 8, la primera missió del Programa Apollo que va circumnavegar la Lluna.
Veure Cursa espacial і Frank Borman
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Veure Cursa espacial і Gènesi
Gemini 10
Gemini 10 (oficialment Gemini X) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.
Veure Cursa espacial і Gemini 10
Gemini 11
Gemini 11 (oficialment Gemini XI) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.
Veure Cursa espacial і Gemini 11
Gemini 12
Gemini 12 (oficialment Gemini XII) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.
Veure Cursa espacial і Gemini 12
Gemini 3
La Gemini 3 fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 23 de març de 1965 amb un coet Titan-2-GLV.
Veure Cursa espacial і Gemini 3
Gemini 4
La Gemini 4 (oficialment Gemini IV) fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 3 juny del 1965.
Veure Cursa espacial і Gemini 4
Gemini 5
La Gemini 5 fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat a l'agost del 1965.
Veure Cursa espacial і Gemini 5
Gemini 6A
La Gemini 6A (oficialment Gemini VI-A) fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 15 de desembre del 1965.
Veure Cursa espacial і Gemini 6A
Gemini 7
Gemini 7 (oficialment Gemini VII) Amb Gemini el IV, la NASA es va canviar als nombres romans per les denominacions de les missions Gemini.
Veure Cursa espacial і Gemini 7
Gemini 8
Tripulació oficial i de reserva del vol Gemini 8. Gemini 8 (oficialment anomenat Gemini VIII) va ser un vol espacial que va tenir lloc el 1966 dins el Programa Gemini de la NASA.
Veure Cursa espacial і Gemini 8
Gemini 9A
Gemini 9A (oficialment Gemini IX-A) Amb Gemini IV, la NASA va canviar als nombres romans de denominacions missió Gemini.
Veure Cursa espacial і Gemini 9A
Golf de Guinea
L'extens golf de Guinea és un entrant de l'oceà Atlàntic a la costa del sud-oest d'Àfrica.
Veure Cursa espacial і Golf de Guinea
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Veure Cursa espacial і Gran Purga
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Cursa espacial і Grau Celsius
Gueorgui Beregovoi
, nom complet amb patronímic Gueorgui Timoféievitx Beregovoi (en) o Heorhiï Timofíiovitx Berehoviï (Гео́ргій Тимофі́йович Берегови́й) fou un cosmonauta soviètic,que va comandar la missió espacial Soiuz 3 el 1968.
Veure Cursa espacial і Gueorgui Beregovoi
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Cursa espacial і Guerra Freda
Ham (ximpanzé)
El ximpanzé Ham fou el primer homínid a volar a l'espai exterior amb la Mercury-Redstone 2.
Veure Cursa espacial і Ham (ximpanzé)
Hidrogen líquid
Linde, Museu Autovision, Altlußheim, Baden-Württemberg, Alemanya. L'hidrogen líquid és l'element hidrogen en estat líquid.
Veure Cursa espacial і Hidrogen líquid
Hipòxia
La hipòxia és una condició patològica en la qual no hi ha un subministrament adequat d'oxigen, ja sigui tot el cos (hipòxia generalitzada) o en una regió del cos (hipòxia tissular).
Veure Cursa espacial і Hipòxia
Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.
Veure Cursa espacial і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Hora estàndard del centre
L'horari central (assenyalat amb un color vermellós al centre). L'hora estàndard del centre (Central Standard Time Zone, CST)és una àrea geogràfica de l'Hemisferi Nord l'hora de la qual s'obté restant 6 hores al temps universal coordinat.
Veure Cursa espacial і Hora estàndard del centre
Houston
Houston (pronunciat en anglès /ˈhjuːstən/) és la quarta ciutat més gran dels Estats Units i la ciutat més gran de l'estat de Texas.
Veure Cursa espacial і Houston
Hugh Latimer Dryden
Hugh Latimer Dryden (2 de juliol de 1898 – 2 de desembre de 1965) va ser un científic aeronàutic i funcionari nord-americà, Administrador Delegat de la NASA des del 19 d'agost de 1958 fins a la seva mort.
Veure Cursa espacial і Hugh Latimer Dryden
Huntsville (Alabama)
Huntsville és una ciutat del Comtat de Madison (Alabama), Estats Units d'Amèrica, de 176.645 habitants segons el cens de l'any 2006 i amb una densitat de 543,9 per km².
Veure Cursa espacial і Huntsville (Alabama)
Iélizovo
Iélizovo (en rus: Елизово) és una ciutat del territori de Kamtxatka, a Rússia, que el 2021 tenia 36.240 habitants.
Veure Cursa espacial і Iélizovo
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Cursa espacial і Ióssif Stalin
Informació classificada
Informació classificada és aquella informació confidencial l'accés a la qual és restringit per llei o regulació només a determinats grups de persones.
Veure Cursa espacial і Informació classificada
Injecció translunar
Representació artística de la pila del programa Constellation duent a terme la injecció translunar.Una injecció translunar (TLI per les seves sigles en anglès) és una maniobra de propulsió mitjançant la qual s'ubica una aeronau en la trajectòria amb què arribarà a la Lluna.
Veure Cursa espacial і Injecció translunar
International Herald Tribune
LInternacional Herald Tribune, també anomenat IHT o el Tribune, és un diari americà de llengua anglesa la seu del qual està situada a França.
Veure Cursa espacial і International Herald Tribune
Invasió de Bahía de Cochinos
La invasió de Bahía de Cochinos (coneguda també com a invasió de Playa Girón) és el nom amb què es coneix l'intent frustrat d'invasió de l'illa de Cuba per part d'un grup d'exiliats cubans armats, l'abril de 1961, amb l'objectiu d'enderrocar el govern cubà de Fidel Castro.
Veure Cursa espacial і Invasió de Bahía de Cochinos
Iuri Gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.
Veure Cursa espacial і Iuri Gagarin
James Van Allen
Cinturons de Van Allen. James Alfred Van Allen (Mount Pleasant, Iowa, 7 de setembre de 1914 - Iowa City, Iowa, 9 d'agost de 2006) fou un físic estatunidenc.
Veure Cursa espacial і James Van Allen
Jet Propulsion Laboratory
Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.
Veure Cursa espacial і Jet Propulsion Laboratory
Jim Lovell
James Arthur Lovell, Jr (Cleveland (Ohio), 25 de març de 1928), conegut amb el nom de Jim Lovell, capità (US Navy), va ser un astronauta estatunidenc de la NASA, conegut per haver estat el comandant que va portar de tornada fora de perill a l'avariada nau Apollo 13.
Veure Cursa espacial і Jim Lovell
John Fitzgerald Kennedy
, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і John Fitzgerald Kennedy
John Glenn
fou un astronauta estatunidenc, pilot militar i polític.
Veure Cursa espacial і John Glenn
Juno I
El Juno I va ser un coet de quatre etapes estatunidenc que va llançar el primer satèl·lit americà a l'espai, Explorer 1, en 1958.
Veure Cursa espacial і Juno I
Kapustin Iar
Kapustin Iar (en rus: Капу́стин Яр, avui: Знаменск, tr:. Znamensk) es una base per el desenvolupament i llançament de míssils de diverses classes, ubicat a la província d'Astracan, entre Volgograd i Astracan, a Znàmensk.
Veure Cursa espacial і Kapustin Iar
Katiuixa
Llançador de coets '''Katiuixa''' BM-13 Llançament de coets '''Katiuixa''' durant la Batalla de Stalingrad. Els llançacoets múltiples Katiuixa (en rus: Катю́ша) BM-8, BM-13 i BM-31 són un tipus d'artilleria de coets construïda i desplegada per la Unió Soviètica a l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Veure Cursa espacial і Katiuixa
Konstantín Tsiolkovski
, nom complet amb patronímic Konstantín Eduàrdovitx Tsiolkovski, Константи́н Эдуа́рдович Циолко́вский, fou un físic rus.
Veure Cursa espacial і Konstantín Tsiolkovski
Laika
La gossa Laika (en rus Лайка, bordadora, que borda, ca. 1954 – 3 de novembre de 1957) va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra.
Veure Cursa espacial і Laika
Líders de la Majoria i Minoria del Senat dels Estats Units
Els líders de la majoria i minoria del Senat dels Estats Units són duos senadors que són triats pels congressos dels partits que tinguen la majoria i la minoria respectivament.
Veure Cursa espacial і Líders de la Majoria i Minoria del Senat dels Estats Units
Línia de Kármán
Capes de l'atmosfera (no és a escala) La Línia de Kármán és l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior.
Veure Cursa espacial і Línia de Kármán
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Veure Cursa espacial і Leonid Bréjnev
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Cursa espacial і Lluna
Luna 1
Luna 1 (anomenat també Lunik 1 o Metxtà) va ser una sonda espacial soviètica llançada el 2 de gener de 1959.
Veure Cursa espacial і Luna 1
Luna 1958A
Luna 1958A (sèrie E-1) fou una sonda espacial soviètica fallida, llançada el 23 de setembre del 1958.
Veure Cursa espacial і Luna 1958A
Luna 2
La Luna 2 (sèrie E-1A) va ser la segona sonda espacial del programa Luna de la Unió Soviètica llançada a la Lluna.
Veure Cursa espacial і Luna 2
Luna 3
Luna 3 fou una sonda espacial soviètica dissenyada per l'enginyer Serguei Koroliov i llançada el 4 d'octubre de 1959 dins del Projecte Lunik.
Veure Cursa espacial і Luna 3
Lunar Roving Vehicle
El Rover lunar de l'Apol·lo 15. El Lunar Roving Vehicle (també anomenat LRV, Rover lunar o molabs) era un vehicle tot terreny emprat pels astronautes de les missions Apol·lo 15, 16 i 17 en els seus desplaçaments per la superfície lunar.
Veure Cursa espacial і Lunar Roving Vehicle
Lyndon B. Johnson
va ser un polític estatunidenc, president del seu país entre 1963 i 1969.
Veure Cursa espacial і Lyndon B. Johnson
Mare Tranquillitatis
SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna.
Veure Cursa espacial і Mare Tranquillitatis
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Veure Cursa espacial і Mariner
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Veure Cursa espacial і Mariner 10
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Veure Cursa espacial і Mariner 2
Mariner 4
''Mariner 4'' El Mariner 4 va ser la quarta sonda del programa Mariner de la NASA.
Veure Cursa espacial і Mariner 4
Mariner 5
La sonda espacial Mariner 5 va ser la cinquena d'una sèrie de naus espacials de la NASA dintre del Programa Mariner usades per a l'exploració en la manera de vol de retorn.
Veure Cursa espacial і Mariner 5
Mariner 9
Fobos des de la Mariner 9 La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart.
Veure Cursa espacial і Mariner 9
Mars 1
Mars 1, també coneguda com a 1962 Beta Nu 1, Mars 2MV-4 i Sputnik 23, va ser una nau espacial interplanetària automàtica llançada en direcció a Mart l'1 de novembre de 1962, la primera del programa Mars soviètic, amb la intenció de sobrevolar el planeta a una distància aproximada de 11.000 km.
Veure Cursa espacial і Mars 1
Mars 3
La Mars 3, Marsnik 3 o Mart 3 era una sonda espacial del Programa Mars idèntica a la Mars 2, cadascuna amb un mòdul orbital i un mòdul de descens acoblat, desenvolupades en el marc del programa Mars de sondes soviètiques per a l'exploració de Mart.
Veure Cursa espacial і Mars 3
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Cursa espacial і Mart (planeta)
Massachusetts Institute of Technology
El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts.
Veure Cursa espacial і Massachusetts Institute of Technology
Maxime Faget
, nascut Maxime Allen ("Max") Faget, fou un enginyer estatunidenc.
Veure Cursa espacial і Maxime Faget
Míssil balístic
Diagrama d'una V-2, el primer míssil balístic. Un míssil balístic és un tipus de míssil que utilitza el moviment del projectil per fer arribar càrregues explosives o biològiques a un objectiu.
Veure Cursa espacial і Míssil balístic
Míssil balístic intercontinental
Un míssil balístic intercontinental o ICBM (sigles en anglès dintercontinental ballistic missile, amb el mateix significat) és un tipus de projectil guiat per llançar grans càrregues explosives, normalment nuclears, així com altres mitjans d'atac a distàncies superiors a 5.500 km.
Veure Cursa espacial і Míssil balístic intercontinental
Mòdul de comandament i servei Apollo
El mòdul de comandament i servei (CSM) fou una nau espacial manufacturada per North American Aviation per a la NASA.
Veure Cursa espacial і Mòdul de comandament i servei Apollo
Mòdul de descens
Viking Orbiter'' alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic). El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).
Veure Cursa espacial і Mòdul de descens
Mòdul lunar Apollo
El mòdul lunar Apollo (originalment en anglès Apollo Lunar Module o abreviat LM), originalment designat el Lunar Excursion Module (LEM, en cat. 'mòdul d'excursió lunar'), va ser la part del mòdul de descens de la nau espacial Apollo fabricat pel programa Apollo estatunidenc per transportar una tripulació de dues persones de l'òrbita lunar a la superfície i de retorn.
Veure Cursa espacial і Mòdul lunar Apollo
Medalla Presidencial de la Llibertat
La Medalla Presidencial de la Llibertat (Presidential Medal of Freedom) és una condecoració atorgada pel President dels Estats Units que, amb la Medalla del Congrés dels Estats Units (Congressional Gold Medal), es concedeix anualment en un acte al Congrés dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Medalla Presidencial de la Llibertat
Memòria principal
Diversos mòduls de memòria que contenen diferents tipus de DRAM (de dalt a baix): DDR SDRAM, SDRAM, EDO DRAM i FPM DRAM La memòria principal o primària (MP), també anomenada memòria central, és la part de la memòria d'un ordinador on s'emmagatzemen temporalment les dades i els programes que la unitat central de processament (CPU) està processant o ha de processar en un moment determinat.
Veure Cursa espacial і Memòria principal
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Cursa espacial і Mercuri (planeta)
Mercury-Atlas 6
Mercury-Atlas 6 (MA-6) va ser una missió espacial tripulada realitzada per la NASA, l'agència espacials dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Mercury-Atlas 6
Mercury-Atlas 7
Mercury-Atlas 7, llançat el 24 de maig de 1962, va ser el quart vol del Projecte Mercury, el primer programa espacial tripulat dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Mercury-Atlas 7
Mercury-Atlas 8
Mercury-Atlas 8 (MA-8) va ser la cinquena missió espacial tripulada dels Estats Units, part del programa Mercury de la NASA.
Veure Cursa espacial і Mercury-Atlas 8
Mercury-Atlas 9
Mercury-Atlas 9 va ser l'última missió espacial tripulada del programa Mercury dels EUA, llançada el 15 de maig de 1963 des del Launch Complex 14 a Cape Canaveral, Florida.
Veure Cursa espacial і Mercury-Atlas 9
Mercury-Redstone 3
El Mercury-Redstone 3, MR-3 o Freedom 7 va ser el primer vol espacial tripulat dels Estats Units.
Veure Cursa espacial і Mercury-Redstone 3
Mercury-Redstone 4
Mercury-Redstone 4 va ser la segona missió espacial tripulada dels Estats Units, llançada el 21 de juliol de 1961.
Veure Cursa espacial і Mercury-Redstone 4
Michael Collins (astronauta)
Michael Collins (Roma, Regne d'Itàlia, 31 d'octubre de 1930 – Naples (Florida), 28 d'abril de 2021) fou astronauta en els programes espacials Gemini i Apollo i pilot del mòdul de comandament de l'Apollo 11.
Veure Cursa espacial і Michael Collins (astronauta)
Mir (estació espacial)
Mir (Мир, que significa «món» i «pau») fou una estació espacial soviètica i posteriorment russa.
Veure Cursa espacial і Mir (estació espacial)
Model de satèl·lit
right Un model de satèl·lit o bus satel·litari és el model general en la producció de diversos satèl·lits que estan sovint basats les naus espacials.
Veure Cursa espacial і Model de satèl·lit
N-1 (coet soviètic)
Model 3D interactiu de l'N-1 L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60.
Veure Cursa espacial і N-1 (coet soviètic)
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Cursa espacial і NASA
National Advisory Committee for Aeronautics
National Advisory Committee for Aeronautics (Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica o NACA) va ser una agència federal dels EUA fundada el 3 de març de 1915 per realitzar, promoure i institucionalitzar la recerca aeronàutica.
Veure Cursa espacial і National Advisory Committee for Aeronautics
National Aeronautics and Space Act
La National Aeronautics and Space Act (lit. català Llei Nacional de l'Espai i de l'Aeronàutica),, és una llei federal dels Estats Units de 1958, que va crear l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai (NASA).
Veure Cursa espacial і National Aeronautics and Space Act
National Geographic Society
Animació amb el logotip. La National Geographic Society (en català: Societat Geogràfica Nacional) és una organització que té com a objectiu avançar cap al coneixement general de la geografia i el món entre el públic general.
Veure Cursa espacial і National Geographic Society
Neil Armstrong
fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc.
Veure Cursa espacial і Neil Armstrong
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Veure Cursa espacial і Nikita Khrusxov
Nikolai Kamanin
, nom complet amb patronímic Nikolai Petróvitx Kamanin, Никола́й Петро́вич Кама́нин, fou un aviador soviètic, guardonat amb el títol d'Heroi de la Unió Soviètica el 1934 pel rescat de la tripulació del Txeliüskin d'un improvisat camp d'aviació a la superfície congelada del Mar dels Txuktxis, a prop de l'Illa Koliutxin.
Veure Cursa espacial і Nikolai Kamanin
North American X-15
El North American X-15 fou una aeronau propulsada per coet/avió espacial de la sèrie X d'avions experimentals, iniciada amb el Bell X-1, que es van fer per la USAF, la NASA i la USN.
Veure Cursa espacial і North American X-15
Nou Mèxic
Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país.
Veure Cursa espacial і Nou Mèxic
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Cursa espacial і Occident
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Veure Cursa espacial і Oceà Índic
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Veure Cursa espacial і Oceà Pacífic
Ogg
Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.
Veure Cursa espacial і Ogg
Oliver Stone
William Oliver Stone (Nova York, 15 de setembre de 1946) és un director de cinema i guionista estatunidenc.
Veure Cursa espacial і Oliver Stone
Ona curta
L'ona curta (OC, SW en anglès de short wave) és la banda de radiofreqüències compreses entre els 2.300 i els 29.900 kHz en la qual transmeten (entre altres) les emissores de ràdio internacionals i les estacions de radioaficionats per transmetre la seva programació al món.
Veure Cursa espacial і Ona curta
Operació Paperclip
Els científics de l'Operació Paperclip posen junts. LOperació Paperclip (originalment Operació Overcast) era el nom en clau de l'operació realitzada pel Servei d'Intel·ligència i Militar dels Estats Units, per extreure d'Alemanya científics especialitzats en les anomenades Armes Meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica després de l'esfondrament del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Cursa espacial і Operació Paperclip
Orbitador del transbordador espacial
L'orbitador (en anglès orbiter) és la part del sistema de transbordador espacial que se situa en òrbita al voltant de la Terra i que torna per a aterrar en una pista.
Veure Cursa espacial і Orbitador del transbordador espacial
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Cursa espacial і Organització de les Nacions Unides
Orientació (geometria)
Una orientació d'un objecte en l'espai és cadascuna de les possibles eleccions per col·locar-sense canviar un punt fix de referència.
Veure Cursa espacial і Orientació (geometria)
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Veure Cursa espacial і Partit Comunista de la Unió Soviètica
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
Veure Cursa espacial і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Pàvel Beliàiev
, nom complet amb patronímic Pàvel Ivànovitx Beliàiev, Па́вел Ива́нович Беля́ев, fou un cosmonauta soviètic que va participar en la històrica missió Voskhod 2.
Veure Cursa espacial і Pàvel Beliàiev
Peenemünde
Peenemünde és un poble al nord-est de la part alemanya de l'illa d'Usedom a prop de la desembocadura del riu Peene, a la riba occidental d'un ast de sorra llarg a la costa de la Mar Bàltica alemanya.
Veure Cursa espacial і Peenemünde
Penguin Books
Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.
Veure Cursa espacial і Penguin Books
Perm
Perm (rus: Пермь) és la capital del Territori de Perm, a Rússia.
Veure Cursa espacial і Perm
Pioneer 4
La Pioneer 4 fou una sonda espacial no tripulada del programa Pioneer de la NASA, llançada el març de 1959 amb l'objectiu de realitzar un sobrevol de la Lluna i entrar en òrbita heliocèntrica.
Veure Cursa espacial і Pioneer 4
Plataforma Gagarin
Plataforma Gagarin (en rus: Гагаринский старт) és una plataforma d'enlairament del Cosmòdrom de Baikonur des de 1957 fins a l'actualitat.
Veure Cursa espacial і Plataforma Gagarin
Plàstic reforçat amb fibra de vidre
El plàstic reforçat amb fibra de vidre (GRP o Glass-reinforced plastic en anglès) és un material compost, concretament, un plàstic reforçat amb fibres.
Veure Cursa espacial і Plàstic reforçat amb fibra de vidre
President del Consell de Ministres de l'URSS
Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.
Veure Cursa espacial і President del Consell de Ministres de l'URSS
President del Tribunal Suprem dels Estats Units
El president del Tribunal Suprem dels Estats Units, en anglès: Chief Justice of the United States és el cap del sistema dels tribunals federals dels Estats Units (United States federal courts) que és la branca judicial del govern federal dels Estats Units (federal government of the United States) i el jutge en cap (chief judge) del Tribunal Suprem dels Estats Units (Supreme Court of the United States).
Veure Cursa espacial і President del Tribunal Suprem dels Estats Units
President dels Estats Units
El president dels Estats Units (en anglès: President of the United States of America; sigla: POTUS) és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.
Veure Cursa espacial і President dels Estats Units
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Cursa espacial і Programa Apollo
Programa de proves Apollo-Soiuz
El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975.
Veure Cursa espacial і Programa de proves Apollo-Soiuz
Programa Gemini
Gemini 6 vist des del Gemini 7 El Projecte Gemini va començar el 1965 després que l'agència espacial nord-americana NASA finalitzés el seu primer programa de vols espacials, el pioner Projecte Mercury, que havia aconseguit posar a l'espai els primers estatunidencs.
Veure Cursa espacial і Programa Gemini
Programa Luna
Localització de les missions Lunik a la Lluna El programa Luna o Lunik estigué integrat per una sèrie de sondes automàtiques soviètiques desenvolupades pel científic Serguei Koroliov, dedicades a fotografiar i estudiar la superfície del satèl·lit de la Terra, la Lluna.
Veure Cursa espacial і Programa Luna
Programa Lunar Orbiter
El Programa Lunar Orbiter va ser una sèrie de cinc missions d'orbitadors lunars no tripulats llançades pels Estats Units del 1966 al 1967.
Veure Cursa espacial і Programa Lunar Orbiter
Programa Mercury
Llançament de la històrica missió Mercury 6 en la que John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a orbitar la Terra. El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963.
Veure Cursa espacial і Programa Mercury
Programa Pioneer
El programa Pioneer és un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploració planetària.
Veure Cursa espacial і Programa Pioneer
Programa Ranger
Primera imatge de la Lluna enviada per una missió Ranger (Ranger 7 en el 1964)El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna.
Veure Cursa espacial і Programa Ranger
Programa Saliut
El programa Saliut (en rus Салют, Sal'ut, 'Salutació') va ser el primer programa soviètic en envolar estacions espacials.
Veure Cursa espacial і Programa Saliut
Programa Surveyor
Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.
Veure Cursa espacial і Programa Surveyor
Programa Transbordador–Mir
El Programa Transbordador–Mir va ser un programa espacial col·laboratiu entre Rússia i els Estats Units, que va implicar la visita dels Transbordadors Espacials americans a l'estació espacial russa Mir, els cosmonautes russos volant en el transbordador, i un astronauta americà volant a bord d'una nau espacial Soiuz per participar en expedicions de llarga duració a bord de la Mir.
Veure Cursa espacial і Programa Transbordador–Mir
Programa Viking
El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2.
Veure Cursa espacial і Programa Viking
Programa Voskhod
Diferència de posició entre les tripulacions Vostok i '''Voskhod''' Model 3D interactiu de la ''Voskhod'' El programa Voskhod (del rus Восход, 'ascensió' o 'alba') és el programa espacial soviètic intermedi que ha seguit el programa Vostok i que ha precedit els Soiuz.
Veure Cursa espacial і Programa Voskhod
Programa Zond
Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials.
Veure Cursa espacial і Programa Zond
Progress (nau espacial)
Progress (en rus Прогре́сс, progrés) és una família de naus no tripulades russes utilitzada per a portar queviures i combustible a les estacions espacials.
Veure Cursa espacial і Progress (nau espacial)
Proton
EEI. Primer pla de la pPrimera etapa del Proton Un Proton en procés de verticalització a Baikonur Un proton amb un satèl·lit Anik-F1R embolcallat per la torre auxiliar mòbil abans del llançament UN Proton preparat per al llançament Enlairament d'un Proton a Baikonur Imatge de les les primeres versions del Proton El Proton (Прото́н en rus), formalment designat com UR-500, és un llançador no reutilitzable habitualment emprat tant per llançaments comercials internacionals com per llançaments governamentals russos.
Veure Cursa espacial і Proton
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Cursa espacial і Quilogram
R-7 (família de coets)
Els R-7 conformen una família de coets fabricats pels russos durant dècades i que els van portar a ser els primers a arribar a l'espai i a posar un astronauta en òrbita.
Veure Cursa espacial і R-7 (família de coets)
R-7 Semiorka
Vostok exhibit al Centre Panrús d'Exposicions. L'R-7 Semiorka (rus: Р-7 "Семёрка") fou el primer ICBM que fou desplegat per la Unió Soviètica durant la Guerra Freda del 1959 al 1968.
Veure Cursa espacial і R-7 Semiorka
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Cursa espacial і Raigs còsmics
Ranger 7
Ranger 7 va ser la primera sonda espacial estatunidenca en transmetre amb èxit imatges pròximes de la superfície lunar cap a la Terra.
Veure Cursa espacial і Ranger 7
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Cursa espacial і Rússia
Redstone (coet)
Redstone era un coet nord-americà llençat per primera vegada el 1995.
Veure Cursa espacial і Redstone (coet)
Reichswehr
La Reichswehr (defensa imperial) fou l'organització que englobava les forces armades d'Alemanya, des de 1919 fins al 1935, quan el govern nazi les rebatejà com a Wehrmacht.
Veure Cursa espacial і Reichswehr
Richard Nixon
va ser el 37è president dels Estats Units, que va exercir de 1969 a 1974.
Veure Cursa espacial і Richard Nixon
Robert Hutchings Goddard
Robert Hutchings Goddard (Worcester, Massachusetts, 5 d'octubre del 1882 – Baltimore, 10 d'agost del 1945) fou un dels pioners en el camp dels coets.
Veure Cursa espacial і Robert Hutchings Goddard
Roger Chaffee
va ser un pilot de la Marina dels Estats Units i astronauta de programa Apollo.
Veure Cursa espacial і Roger Chaffee
Roscosmos
La Corporació estatal per a les activitats espacials « Roscosmos », Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gossudarstvénnaia korporàtsia po kosmítxeskoi déiatelnosti « Roscosmos », abreujadament Goskorporàtsia «Roskosmos», Госкорпорация «Роскосмос» i coneguda habitualment com a Roscosmos, Роско́смос, és una corporació estatal de la Federació Russa responsable dels vols espacials, dels programes de cosmonàutica i de la investigació aeroespacial.
Veure Cursa espacial і Roscosmos
S-IVB
S-IVB-206 usat en un vol de l'Skylab 2 L'S-IVB (o S4b) fou construït per Douglas Aircraft Company i fou usada com a segon tram del Saturn IB primerament, i més tard com a tercer tram del Saturn V. Tenia un motor J-2 que s'usava dos cops en les missions lunars: per la inserció en òrbita i més tard per a la injecció translunar (TLI).
Veure Cursa espacial і S-IVB
Saliut 1
La Saliut 1 va ser la primera estació espacial de la història, es va llançar el 19 d'abril de 1971 en òrbita a 200 km sobre la Terra.
Veure Cursa espacial і Saliut 1
Saliut 4
Diagrama del Saliut 4 Insígnia del programa Saliut Dibuix del DOS-3 i el Saliut 4 Saliut 4 (DOS 4) (en rus:Салют-4); va ser una estació espacial, que pesava 18.500 kg, dins el Programa Saliut que va ser llançada, des del cosmòdrom de Baikonur el 26 de desembre de 1974 a una òrbita amb un apogeu de 355 km, un perigeu de 343 km i una inclinació orbital de 51,6 graus.
Veure Cursa espacial і Saliut 4
Saliut 6
Saliut 6 (Салют-6; lit. Salutació 6), DOS-5, va ser una estació espacial orbital soviètica, la vuitena com a part del programa Saliut.
Veure Cursa espacial і Saliut 6
Saliut 7
L'estació espacial soviètica Saliut 7 va ser la darrera de la sèrie Saliut, que després seria substituïda per la Mir.
Veure Cursa espacial і Saliut 7
Sally Ride
Sally Kristen Ride (26 de maig de 1951 - 23 de juliol de 2012) fou una física estatunidenca i astronauta.
Veure Cursa espacial і Sally Ride
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Cursa espacial і Satèl·lit artificial
Saturn (família de coets)
Llançament del coet Saturn V amb la tripulació de l'Apollo 11, la primera a trepitjar la Lluna. La família de coets Saturn és una família de coets estatunidencs desenvolupats per la NASA a la dècada del 1960 en el marc del seu programa Apollo.
Veure Cursa espacial і Saturn (família de coets)
Saturn IB
El Saturn IB (o Saturn 1B) fou una versió millorada del coet Saturn I, amb un segon tram molt més potent, el S-IVB.
Veure Cursa espacial і Saturn IB
Saturn V
El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.
Veure Cursa espacial і Saturn V
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Cursa espacial і Segona Guerra Mundial
Seguretat nacional
Les mesures de seguretat adoptades per protegir el Palau de Westminster a Londres, Regne Unit. Aquests pesats blocs de formigó estan dissenyats per evitar que un cotxe bomba o un altre dispositiu s'estavelli contra l'edifici. bombardeig de Líbia el 15 d'abril de 1986 Seguretat nacional és el requisit de mantenir la supervivència de l'estat mitjançant l'ús del poder econòmic, diplomàcia, projecció de poder i poder polític.
Veure Cursa espacial і Seguretat nacional
Serguei Koroliov
, nom complet amb patronímic Serguei Pàvlovitx Koroliov, Сергі́й Па́влович Корольо́в, Serhí Pàvlovitx Koroliovfou un enginyer soviètic d'origen ucraïnès, considerat el pare de la cosmonàutica soviètica.
Veure Cursa espacial і Serguei Koroliov
Simon & Schuster
Simon & Schuster és una editorial nord-americana filial de Viacom CBS fundada a Nova York el 1924 per Richard L. Simon i M. Lincoln Schuster.
Veure Cursa espacial і Simon & Schuster
Skylab
LSkylab va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra.
Veure Cursa espacial і Skylab
Soiuz (nau espacial)
Coet Soiuz transportant la nau Soiuz 19 el 1975. Soiuz (en rus: Сою́з, 'unió', pronunciació AFI) és una nau espacial (primer soviètica i ara russa) i també el coet portador que la col·loca en òrbita.
Veure Cursa espacial і Soiuz (nau espacial)
Soiuz 1
Soiuz 1 (Союз 1, Unió 1) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic.
Veure Cursa espacial і Soiuz 1
Soiuz 10
Soiuz 10 (Союз 10, Unió 10) va ser la primera missió de la història a la primera estació espacial que va tenir lloc en 1971, la Saliut 1 soviètica.
Veure Cursa espacial і Soiuz 10
Soiuz 11
Segell commemoratiu de la missió Soiuz 11 (en rus Союз 11, Unió 11) fou una missió espacial que per primera vegada reeixí a visitar la primera estació espacial, Saliut 1.
Veure Cursa espacial і Soiuz 11
Soiuz 16
Soiuz 16 (Союз 16, Unió 16) va ser un vol de proves tripulat en 1974 per a un vol espacial conjunt entre la Unió Soviètica i els Estats Units que va culminar en la missió Apollo-Soiuz en juliol de 1975.
Veure Cursa espacial і Soiuz 16
Soiuz 3
Soiuz 3 ("Unió 3", Союз 3) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic llançat el 26 d'octubre de 1968.
Veure Cursa espacial і Soiuz 3
Soiuz 4
Soiuz 4 (Союз 4, Unió 4) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic llançat el 14 de gener de 1969.
Veure Cursa espacial і Soiuz 4
Soiuz 5
Soiuz 5 (Союз 5, Unió 5) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic utilitzant la nau espacial Soiuz 7K-OK llançat el 15 de gener de 1969, que es va acoblar amb la Soiuz 4 en òrbita.
Veure Cursa espacial і Soiuz 5
Solikamsk
Solikamsk (en rus: Соликамск) és una ciutat de Rússia a la vora del riu Kama, a 368 km de Perm.
Veure Cursa espacial і Solikamsk
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Cursa espacial і Sonda espacial
SpaceX Dragon 2
Càpsula SpaceX Dragon 2 Llançament de la càpsula L'SpaceX Dragon 2 és una nau espacial capaç de transportar astronautes de l'empresa estatunidenca SpaceX.
Veure Cursa espacial і SpaceX Dragon 2
Spútnik 1
LSpútnik 1 (rus: Спу́тник-1; vegeu Etimologia) fou el primer satèl·lit artificial de la història.
Veure Cursa espacial і Spútnik 1
Spútnik 2
LSpútnik 2 (en rus: Спу́тник-2, "Satèl·lit 2"), o Prosteixi Spútnik 2 (PS-2, en rus: ПС-2, Просте́йший Спу́тник 2, "Satèl·lit elemental 2"), fou la segona nau espacial llançada a l'òrbita terrestre, el 3 de novembre de 1957, i la primera a portar un animal viu, una gossa anomenada Laika.
Veure Cursa espacial і Spútnik 2
Spútnik 3
Ubicació del Cosmòdrom de Baikonur L'Spútnik 3 (en rus: Спу́тник-3) va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet R-7/SS-6 ICBM modificat.
Veure Cursa espacial і Spútnik 3
Spútnik 5
Segell commemoratiu de la missió El Korabl-Spútnik 2 (també conegut a Occident com Spútnik 5) va ser un satèl·lit artificial soviètic dins del Programa Spútnik, llançat el 19 d'agost de 1960.
Veure Cursa espacial і Spútnik 5
Spiro Agnew
Spiro Theodore Agnew (Baltimore, 9 de novembre de 1918 – Berlin (Maryland) 17 de setembre de 1996) va ser un vicepresident dels Estats Units d'origen grec.
Veure Cursa espacial і Spiro Agnew
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Veure Cursa espacial і Springer Science+Business Media
STS-1
L'STS-1 fou el primer vol orbital del transbordador espacial; fou llançat el 12 d'abril del 1981 i tornà a la Terra el 14 d'abril.
Veure Cursa espacial і STS-1
STS-63
STS-63 va ser la primera missió del Programa Transbordador–Mir estatunidenc/rus, que va dur a terme el primer reencontre del Transbordador espacial estatunidenc amb l'estació espacial russa Mir.
Veure Cursa espacial і STS-63
STS-7
STS-7 va ser la 7a missió del Transbordador Espacial de la NASA, i la segona missió del Transbordador Espacial ''Challenger''.
Veure Cursa espacial і STS-7
STS-93
La missió STS-93 va ser la missió número 95 del transbordador espacial, la número 26 del Columbia i la número 21 dels llançaments nocturns.
Veure Cursa espacial і STS-93
Surveyor 3
mòdul lunar (LEM) de l'Apol·lo 12. La Surveyor 3 va ser la tercera sonda del programa Surveyor a posar-se sobre la Lluna.
Veure Cursa espacial і Surveyor 3
Svetlana Savítskaia
, nom complet amb patronímic Svetlana Ievguénievna Savítskaia, Светла́на Евге́ньевна Сави́цкая és una excosmonauta soviètica.
Veure Cursa espacial і Svetlana Savítskaia
Tanc extern (transbordador espacial)
Un (ET) tanc extern del transbordador espacial de camí a l'edifici d'assemblatge de vehicles. (Imatge: NASA/KSC) Un tanc extern (ET, de l'anglès External Tank) del transbordador espacial és el component del llançador transbordador espacial que conté el combustible (hidrogen líquid), i l'oxidant (oxigen líquid).
Veure Cursa espacial і Tanc extern (transbordador espacial)
TASS
Entrada a l'edifici de TASS TASS (acrònim del rus Телграфное агентство Советского Союза, Telegràfnoie aguentstvo Sovetskogo Soiuza), que es pot traduir com a Agència de Telègrafs de la Unió Soviètica, va ser l'agència de notícies de l'Estat de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Veure Cursa espacial і TASS
Temps universal coordinat
El temps universal coordinat o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món.
Veure Cursa espacial і Temps universal coordinat
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Cursa espacial і Tercer Reich
Termosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.
Veure Cursa espacial і Termosfera
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Veure Cursa espacial і Texas
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Veure Cursa espacial і The New York Times
Toretam
Toretam (en kazakh Төретам, Töretam; en rusТюратам) és una estació de tren de la línia de ferrocarril de Moscou a Taixkent que està ubicada al Kazakhstan.
Veure Cursa espacial і Toretam
Toronto Star
El Toronto Star és un diari canadenc publicat a la ciutat de Toronto (Ontàrio).
Veure Cursa espacial і Toronto Star
Tortuga de Horsfield
La tortuga rusa, tortuga afgana, tortuga d'Horsfield o tortuga de l'estepa (Testudo horsfieldii) és una espècie de tortuga terrestre de la família Testudinidae àmpliament distribuïda per Euràsia.
Veure Cursa espacial і Tortuga de Horsfield
Tractat de l'espai exterior
El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai.
Veure Cursa espacial і Tractat de l'espai exterior
Trajectòria circumlunar
La trajectòria que va seguir l'Apollo 13 Croquis d'una trajectòria circumlunar de retorn lliure (no a escala). Una trajectòria circumlunar, trajectòria trans-lunar o de tornada lliure lunar és un tipus de trajectòria de tornada lliure que pren una nau espacial de la Terra, al voltant de la cara oculta de la Lluna, i de retorn a la Terra usant només la gravetat una vegada que s'estableix la trajectòria inicial.
Veure Cursa espacial і Trajectòria circumlunar
Transbordador espacial
El transbordador espacial, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable, operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial.
Veure Cursa espacial і Transbordador espacial
Transbordador espacial Challenger
El ''Challenger''. Explosió del ''Challenger'' (28 de gener de 1986). El transbordador espacial Challenger (designació NASA: OV-99) era un transbordador de l'agència espacial dels Estats Units (NASA), construït per mitjà d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental.
Veure Cursa espacial і Transbordador espacial Challenger
Transbordador espacial Columbia
El transbordador espacial Columbia (Designació NASA: OV-102) va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra.
Veure Cursa espacial і Transbordador espacial Columbia
Trobada orbital
Transbordador Espacial ''Endeavour'' i l'Estació Espacial Internacional mòdul de comandament i servei a l'òrbita lunar després de tornar d'un aterratge Una trobada orbital o rendezvous és una maniobra orbital on dues naus espacials, una de les quals és sovint una estació espacial, arriben a la mateixa òrbita i s'aproximen a una distància curta (p.e.
Veure Cursa espacial і Trobada orbital
Tub Geiger-Müller
Tub Geiger-Müller Un tub de Geiger-Muller és un instrument de mesura per al registre de la radiació ionitzant, que s'utilitza en un comptador Geiger.
Veure Cursa espacial і Tub Geiger-Müller
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Cursa espacial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Cursa espacial і Univers
Universitat d'Iowa
La Universitat d'Iowa (en anglès University of Iowa), també coneguda com a Iowa o U of I (en anglès), és una universitat d'investigació localitzada en un campus de 1,7 mil acres (7 km²) en Iowa City, Iowa, Estats Units d'Amèrica, en els marges del Riu Iowa.
Veure Cursa espacial і Universitat d'Iowa
Universitat Rice
Lovett Hall La Universitat William Marsh Rice, comunament denominada Universitat Rice (Rice University en anglès) s'inaugurà el 1912 com a Institut William Marsh Rice per a l'avançament de les Lletres, la ciència i l'Art.
Veure Cursa espacial і Universitat Rice
V-2
Coet V-2 a Meillerwagen (Smithsonian Institution Negative #76-2755)l El míssil balístic V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", tot i que els enginyers l'anomenaven A-4) va ser el primer coet de combustible líquid realment funcional.
Veure Cursa espacial і V-2
Valentina Tereixkova
, nom complet amb patronímic Valentina Vladímirovna Tereixkova, és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa.
Veure Cursa espacial і Valentina Tereixkova
Vanguard (coet)
El coet Vanguard va ser destinat a ser el primer vehicle de llançament dels Estats Units per situar un satèl·lit a l'òrbita.
Veure Cursa espacial і Vanguard (coet)
Vanguard TV3
Vanguard TV3, també anomenat Vanguard Test Vehicle Three va ser el primer intent dels Estats Units de llançar un satèl·lit artificial en una òrbita al voltant de la Terra.
Veure Cursa espacial і Vanguard TV3
Vehicle de llançament
Coet Protó. En l'astronàutica, un vehicle de llançament o coet de càrrega és un coet utilitzat per portar una càrrega útil de la superfície de la Terra a l'espai exterior.
Veure Cursa espacial і Vehicle de llançament
Vehicle de llançament superpesant
Comparació de la càrrega útil a l'òrbita terrestre baixa (esquerra a dreta). La càrrega útil del Transbordador Espacial inclou 7 tripulants i càrrega. La càrrega de l'Ares I inclou 4 tripulants i part inherent. La càrrega del Saturn V inclou 3 tripulants, part inherent i càrrega.
Veure Cursa espacial і Vehicle de llançament superpesant
Venera 1
Venera 1 La Venera 1 (Венера 1) fou una sonda espacial no tripulada de la Unió Soviètica destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Veure Cursa espacial і Venera 1
Venera 10
La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.
Veure Cursa espacial і Venera 10
Venera 3
La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.
Veure Cursa espacial і Venera 3
Venera 4
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Veure Cursa espacial і Venera 4
Venera 7
La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.
Veure Cursa espacial і Venera 7
Venera 8
Venera 8 (en , que vol dir Venus 8; anomenada pel fabricant com 3V (V-72)) era una sonda del programa soviètic Venera dedicat a l'exploració de Venus.
Veure Cursa espacial і Venera 8
Venera 9
Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.
Veure Cursa espacial і Venera 9
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Cursa espacial і Venus (planeta)
Viking Press
Viking Press és una editorial estatunidenca actualment en mans de Penguin Books.
Veure Cursa espacial і Viking Press
Virgil Ivan Grissom
, conegut també com a "Gus" Grissom, va ser un pilot i astronauta estatunidenc.
Veure Cursa espacial і Virgil Ivan Grissom
Vladímir Komarov
Komarov amb la seva muller i la seva filla Irina el 1967., nom complet amb patronímic Vladímir Mikhàilovitx Komarov, Владимир Михайлович Комаров, fou un cosmonauta soviètic i el primer humà a morir en una missió espacial, la Soiuz 1.
Veure Cursa espacial і Vladímir Komarov
Vladímir Txelomei
Vladímir Nikolàievitx Txelomei (rus: Владимир Николаевич Челомей) o Volodímir Mikolàiovitx Txelomei (ucraïnès: Володимир Миколайович Челомей; 30 de juny del 1914 - 8 de desembre del 1984) fou un enginyer soviètic d'arrels ucraïneses que dissenyà míssils de la Unió Soviètica.
Veure Cursa espacial і Vladímir Txelomei
Vladislav Vólkov
, nom complet amb patronímic Vladislav Nikoláievitx Vólkov, Владисла́в Никола́евич Во́лков, fou un enginyer i cosmonauta soviètic.
Veure Cursa espacial і Vladislav Vólkov
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Cursa espacial і Vol espacial
Vol espacial suborbital
(according to the FAI's definition of the space border) |- ! Name !! Year !! Flights !! Location |- | Mercury-Redstone 3 Mercury-Redstone 4 || 1961 || 2 || Cape Canaveral |- | X-15 Flight 90 X-15 Flight 91 || 1963 || 2 || Edwards AFB |- | Soyuz 18a || 1975 || 1 || Baikonur Cosmodrome |- | SpaceShipOne Flight 15P SpaceShipOne Flight 16P SpaceShipOne Flight 17P || 2004 || 3 || Mojave Air and Space Port | --> Un vol espacial suborbital és un vol espacial on una nau espacial arriba a l'espai, però la seva trajectòria interseca l'atmosfera o la superfície del cos gravitacional des de la qual es va iniciar, de manera que no es realitzi una revolució orbital completa.
Veure Cursa espacial і Vol espacial suborbital
Vol espacial tripulat
Edward White en un passeig espacial durant la missió Gemini 4 Un vol espacial tripulat és un tipus de vol espacial amb tripulació humana, en contrast amb les sondes espacials robotitzades o missions espacials no tripulades controlades de manera remota.
Veure Cursa espacial і Vol espacial tripulat
Voskhod 1
Voskhod 1 (Восход-1, Восход que significa en rus Sortida del sol) va ser la setena missió espacial tripulada de la Unió Soviètica.
Veure Cursa espacial і Voskhod 1
Voskhod 2
Voskhod 2 (Восход-2) va ser una missió espacial tripulada de la Unió Soviètica en març de 1965.
Veure Cursa espacial і Voskhod 2
Vostok 1
El Vostok 1 va ser la primera missió del programa espacial Vostok, el qual era el primer projecte espacial tripulat soviètic, dissenyat per l'equip d'enginyers encapçalat per Serguei Koroliov i la supervisió de Kerim Kerimov i altres.
Veure Cursa espacial і Vostok 1
Vostok 2
Vostok 2 (Восток-2, Orient 2 o Est 2) va ser una missió espacial soviètica que va transportar el cosmonauta Gherman Titov en òrbita durant un dia complet el 6 d'agost de 1961 per estudiar els efectes d'un període més prolongat d'ingravidesa en el cos humà.
Veure Cursa espacial і Vostok 2
Vostok 3
Vostok 3 (Восток-3, Orient 3 o Est 3) va ser un vol espacial del programa espacial soviètic destinat a determinar la capacitat del cos humà per mantenir-se en condicions d'ingravidesa i posar a prova la resistència de la nau espacial Vostok 3KA en vols més llargs.
Veure Cursa espacial і Vostok 3
Vostok 4
Vostok 4 (Восток-4, Orient 4 o Est 4) va ser una missió del programa espacial soviètic.
Veure Cursa espacial і Vostok 4
Vostok 6
Vostok 6 (Восток-6) cosmonau tripulada, l'última (tripulada) del programa Vostok.
Veure Cursa espacial і Vostok 6
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Veure Cursa espacial і Wehrmacht
Wernher von Braun
El doctor Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (Wirsitz, Imperi Alemany, 23 de març de 1912 – Alexandria, Estats Units, 16 de juny de 1977) va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica.
Veure Cursa espacial і Wernher von Braun
William Anders
William Alison Anders (17 d'octubre de 1933) és un exoficial de Força Aèria dels Estats Units i astronauta de la NASA.
Veure Cursa espacial і William Anders
Winston Churchill
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.
Veure Cursa espacial і Winston Churchill
Ximpanzé
El ximpanzé és el nom comú per a les dues espècies existents de simi del gènere Pan.
Veure Cursa espacial і Ximpanzé
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Cursa espacial і Xina
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Cursa espacial і 11 d'agost
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Cursa espacial і 16 de juny
1962
;Països Catalans.
Veure Cursa espacial і 1962
Vegeu també
Ciència i tecnologia a la Unió Soviètica
- Akademgorodok
- Ciència i tecnologia a la Unió Soviètica
- Ciutat tancada
- Cursa espacial
- Escala Medvedev-Sponheuer-Karnik
- Intel·liguèntsia
- Intersputnik
- Lysenkoisme
- Naukograd
- Novitxok
- OGAS
- Picot Rus
- Pou de Kola
- Programa espacial soviètic
- Radiosonda
- Recerca suprimida a la Unió Soviètica
- Semei
- Telescopi de Maksútov
- Tokamak
- Udàtxnaia
Exploració espacial
- Cursa espacial
- Dret de l'espai
- Exploració espacial
- Resum de l'exploració espacial
Guerra Freda
- Bloc de l'Est
- Crisi de l'Spútnik
- Cursa de la Pau
- Cursa espacial
- Distensió
- Espanya i la bomba atòmica
- Guerra Civil del Salvador
- Guerra Freda
- Incident del canal de Corfú
- Om kriget kommer
- Operació Còndor
- Operació Ortsac
- Pla Morgenthau
- Pogrom d'Istanbul
- Presa d'ostatges de l'ambaixada de l'Alemanya Occidental a Estocolm
- Projecte Horizon
- Propaganda Due
- Revolta do Leste
- Revolució Cubana
- The Family of Man