Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Temps

Índex Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

154 les relacions: Albert Einstein, Amenofis I, Antic Egipte, Antic Testament, Antiga Grècia, Any, Any de traspàs, Any tròpic, Apocalipsi, Arameus, Astronomia, Attosegon, BBC News, Benjamin Lee Whorf, Big Bang, Bolet al·lucinogen, Budisme, Calendari, Calendari gregorià, Carpe diem, Cànnabis, Cesi, Christiaan Huygens, Clepsidra, Cosmologia, Cristianisme, Cronòmetre, Cronòmetre nàutic, Cronologia, Darwinisme, Dècada, Dècada del 1490 aC, Dècada del 1500 aC, Dia, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Edat mitjana, Electromagnetisme, Enteogen, Entropia, Equinocci, Escatologia, Espaitemps, Estat fonamental, Estrella, Física, Física de partícules, Fernão de Magalhães, Filosofia, Fletxa del temps, Forat de cuc, ..., Força, Foucault, Francesc Joan Domènec Aragó, Galileo Galilei, Generació, GMT, Gnòmon, Gregori XIII, Hendrik Lorentz, Heràclit d'Efes, Hippolyte Fizeau, Hopi, Hora, Horari d'estiu, Idealisme, Indicció, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Isaac Newton, Islam, Jocs Olímpics, Jubileu, Juli Cèsar, Kairós, Lleis de Newton, LSD, Lustre, Massa, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Mes, Metafísica, Mil·lenni, Mil·lisegon, Minut, Model estàndard de física de partícules, Muó, Nau espacial, Network Time Protocol, Observatori Reial de Greenwich, Ontologia, Paleolític, Parmènides d'Elea, Passat, Pèndol, Peiot, Plató, Punt d'Àries, Quantificació, Quarta dimensió, Quinzena, Relativitat especial, Relativitat general, Rellotge atòmic, Rellotge de pèndola, Rellotge de polsera, Rellotge de sol, Rellotge de sorra, Richard de Wallingford, Schelling, Segle, Segle XIX, Segle XX aC, Segon, Segon intercalar, Segon principi de la termodinàmica, Seixanta, Setmana, Sic, Sistema de posicionament global, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema sexagesimal, Solstici, Stephen Hawking, Sumer, Taganrog, Taula dels temps geològics, Temps de Planck, Temps sideri, Temps solar, Temps universal, Temps universal coordinat, Tempus fugit, Teoria de la relativitat, Teoria de la xarxa d'espín, Terra, Trimestre, Ubi sunt, Unió Astronòmica Internacional, Unitat bàsica del SI, Unitat natural, Unitats de Planck, Zona horària, 1292, 1330, 1336, 1522, 1833, 1847, 1849, 1862, 1878, 1954, 1967, 45 aC. Ampliar l'índex (104 més) »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Temps і Albert Einstein · Veure més »

Amenofis I

Amenofis I (nom grec) o Amenhotep I fou el segon faraó de la dinastia XVIII.

Nou!!: Temps і Amenofis I · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Temps і Antic Egipte · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

Nou!!: Temps і Antic Testament · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Temps і Antiga Grècia · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Temps і Any · Veure més »

Any de traspàs

Un any de traspàs, any bixest o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.

Nou!!: Temps і Any de traspàs · Veure més »

Any tròpic

Variacions de la longitud mitjana del Sol Esquema de l'any tròpic (no és a escala) Esquema de l'any sideri Un any tròpic (del grec antic τρόπος (tropos).

Nou!!: Temps і Any tròpic · Veure més »

Apocalipsi

El llibre de les Revelacions o Apocalipsi de sant Joan és l'últim llibre del Nou Testament.

Nou!!: Temps і Apocalipsi · Veure més »

Arameus

Bandera nacional dels arameus Els arameus foren un poble semític que va viure a Mesopotamia, Palestina i Síria.

Nou!!: Temps і Arameus · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Temps і Astronomia · Veure més »

Attosegon

Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).

Nou!!: Temps і Attosegon · Veure més »

BBC News

Estudis de BBC News a Londres La BBC News and Current Affairs (abreujat: BBC NCA) és una de les principals divisions de la BBC.

Nou!!: Temps і BBC News · Veure més »

Benjamin Lee Whorf

Benjamin Lee Whorf (24 d'abril del 1897 a Winthrop, Massachusetts – 26 de juliol del 1941) va ser un lingüista famós dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Temps і Benjamin Lee Whorf · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Temps і Big Bang · Veure més »

Bolet al·lucinogen

Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques, com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.

Nou!!: Temps і Bolet al·lucinogen · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Temps і Budisme · Veure més »

Calendari

Pàgina d'un calendari hindú. El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Temps і Calendari · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Temps і Calendari gregorià · Veure més »

Carpe diem

''Carpe diem''. Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia".

Nou!!: Temps і Carpe diem · Veure més »

Cànnabis

El cànnabis és un gènere de magnoliofití que inclou tres espècies diferents, el cannabis sativa, el cannabis indica i el cannabis ruderalis.

Nou!!: Temps і Cànnabis · Veure més »

Cesi

El cesi, de símbol Cs, és un element químic de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132.90545 uma.

Nou!!: Temps і Cesi · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Temps і Christiaan Huygens · Veure més »

Clepsidra

Esquema d'un rellotge d'aigua.(1)Aigua, (2)Escala graduada, (3) Orifici de sortida d'aigua, (4) Recipient de recollida. La clepsidra o rellotge d'aigua és un instrument per a mesurar el temps basat a fer passar una quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici.

Nou!!: Temps і Clepsidra · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'univers a gran escala.

Nou!!: Temps і Cosmologia · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Temps і Cristianisme · Veure més »

Cronòmetre

cronòmetre senzill. imatge d'un mecanisme d'un cronòmetre per dins. El cronòmetre és un rellotge o una funció de rellotge que serveix per mesurar fraccions de temps, normalment petites i amb gran precisió.

Nou!!: Temps і Cronòmetre · Veure més »

Cronòmetre nàutic

suspensió Cardan. Cronòmetre Breguet (Quadre de doble barril) El cronòmetre marí és un rellotge mecànic de gran precisió, dissenyat originalment per funcionar a bord d'un vaixell en alta mar.

Nou!!: Temps і Cronòmetre nàutic · Veure més »

Cronologia

Cronologia (del Grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat,determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.

Nou!!: Temps і Cronologia · Veure més »

Darwinisme

Charles Darwin El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural.

Nou!!: Temps і Darwinisme · Veure més »

Dècada

Una dècada és un espai de temps de deu anys.

Nou!!: Temps і Dècada · Veure més »

Dècada del 1490 aC

Sense descripció.

Nou!!: Temps і Dècada del 1490 aC · Veure més »

Dècada del 1500 aC

Sense descripció.

Nou!!: Temps і Dècada del 1500 aC · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Temps і Dia · Veure més »

Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo

El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicat el 1632 a Florència i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).

Nou!!: Temps і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Temps і Edat mitjana · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Temps і Electromagnetisme · Veure més »

Enteogen

Un enteogen ("generant el diví dintre") és una substància química utilitzada en un context religiós, shamanic, o  espiritual per a una experiència espiritual.

Nou!!: Temps і Enteogen · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Temps і Entropia · Veure més »

Equinocci

Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste.

Nou!!: Temps і Equinocci · Veure més »

Escatologia

El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi del final') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

Nou!!: Temps і Escatologia · Veure més »

Espaitemps

L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.

Nou!!: Temps і Espaitemps · Veure més »

Estat fonamental

saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.

Nou!!: Temps і Estat fonamental · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Temps і Estrella · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Temps і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Temps і Física de partícules · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: Temps і Fernão de Magalhães · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Temps і Filosofia · Veure més »

Fletxa del temps

La fletxa del temps és un concepte físic que intenta explicar les raons per les quals notem el pas del temps.

Nou!!: Temps і Fletxa del temps · Veure més »

Forat de cuc

corbes temporals tancades En Física, forat de cuc, també conegut com un pont Einstein-Rosen, és una hipotètica característica topològica d'un espaitemps, descrita per les equacions de la relativitat general, la qual és essencialment "una drecera" a través de l'espai i el temps.

Nou!!: Temps і Forat de cuc · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Temps і Força · Veure més »

Foucault

*Léon Foucault, físic.

Nou!!: Temps і Foucault · Veure més »

Francesc Joan Domènec Aragó

Francesc Joan Domènec Aragó (en francès François Arago), (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853) fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Temps і Francesc Joan Domènec Aragó · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Temps і Galileo Galilei · Veure més »

Generació

Una generació és un grup de persones en edats similars i altres característiques comunes.

Nou!!: Temps і Generació · Veure més »

GMT

El Greenwich Mean Time, usualment abreujat com a G.M.T., és una mesura del temps basada en el temps solar mitjà al meridià de Greenwich, meridià origen de les longituds, que travessa l'observatori de Greenwich, a prop de Londres, a Anglaterra.

Nou!!: Temps і GMT · Veure més »

Gnòmon

Rellotge de sol Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.

Nou!!: Temps і Gnòmon · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Temps і Gregori XIII · Veure més »

Hendrik Lorentz

Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Nou!!: Temps і Hendrik Lorentz · Veure més »

Heràclit d'Efes

Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic - Herákleitos ho Ephésios - Herakleitos l'Efesi) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó.

Nou!!: Temps і Heràclit d'Efes · Veure més »

Hippolyte Fizeau

Armand Hippolyte Louis Fizeau (París, 23 de setembre, 1819 - Venteuil, 18 de setembre del 1896), físic francès famós per les seves investigacions sobre la llum.

Nou!!: Temps і Hippolyte Fizeau · Veure més »

Hopi

Els hopi són una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units de parla uto-asteca i de cultura pueblo, el nom de la qual ve de hopitu "bo".

Nou!!: Temps і Hopi · Veure més »

Hora

L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts.

Nou!!: Temps і Hora · Veure més »

Horari d'estiu

Mai no s'ha utilitzat L'horari d'estiu (també denominat DST, Daylight saving time o horari d'estalvi de llum diürna) és l'horari que obeeix a la convenció per la qual s'avancen els rellotges; el motiu és per aprofitar més la llum diürna, especialment quan aquesta es redueix als matins.

Nou!!: Temps і Horari d'estiu · Veure més »

Idealisme

L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.

Nou!!: Temps і Idealisme · Veure més »

Indicció

La indicció és un cicle de quinze anys utilitzat a l'època medieval per datar documents.

Nou!!: Temps і Indicció · Veure més »

Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

Logo del NIST L'Institut Nacional de Normes i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.

Nou!!: Temps і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Temps і Isaac Newton · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Temps і Islam · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Temps і Jocs Olímpics · Veure més »

Jubileu

Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000). El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'església ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars.

Nou!!: Temps і Jubileu · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Temps і Juli Cèsar · Veure més »

Kairós

Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554) Kairós (del grec καιρός) era, per part dels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem".

Nou!!: Temps і Kairós · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Temps і Lleis de Newton · Veure més »

LSD

LSD és la sigla amb què es coneix la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic.

Nou!!: Temps і LSD · Veure més »

Lustre

Un lustre o quinquenni és un període que dura cinc anys.

Nou!!: Temps і Lustre · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Temps і Massa · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Temps і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Temps і Mecànica quàntica · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any.

Nou!!: Temps і Mes · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracció que transcendeix el de qualsevol altra disciplina.

Nou!!: Temps і Metafísica · Veure més »

Mil·lenni

Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius.

Nou!!: Temps і Mil·lenni · Veure més »

Mil·lisegon

Un mil·lisegon és el període corresponent a la mil·lèsima fracció d'un segon (0,001s).

Nou!!: Temps і Mil·lisegon · Veure més »

Minut

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.

Nou!!: Temps і Minut · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Temps і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Muó

El muó és una partícula de càrrega -1, i massa de 0,1056 GeV/c2.

Nou!!: Temps і Muó · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (o vehicle espacial) és un vehicle que viatja per l'espai.

Nou!!: Temps і Nau espacial · Veure més »

Network Time Protocol

El Network Time Protocol (NTP) és un protocol de sincronització de rellotges sobre una xarxa de dades de latència variable i mitjançant transmissió de paquets.

Nou!!: Temps і Network Time Protocol · Veure més »

Observatori Reial de Greenwich

L'Observatori Reial L'Observatori Reial de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, (abans oficialment, l'Observatori Reial de Greenwich) és un observatori astronòmic, la construcció del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra; la primera pedra es col·locà el 10 d'agost.

Nou!!: Temps і Observatori Reial de Greenwich · Veure més »

Ontologia

L’ontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.

Nou!!: Temps і Ontologia · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Temps і Paleolític · Veure més »

Parmènides d'Elea

Vèlia (Elea en grec), la ciutat on va néixer Parmènides Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics).

Nou!!: Temps і Parmènides d'Elea · Veure més »

Passat

El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.

Nou!!: Temps і Passat · Veure més »

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Nou!!: Temps і Pèndol · Veure més »

Peiot

El peiot (del náhuatl peyotl, en la nomenclatura científica Lophophora williamsii) és un petit cactus sense punxes, endèmic de la regió sud-oriental dels Estats Units (inclosos els estats de Texas i Nou Mèxic) i el centre de Mèxic.

Nou!!: Temps і Peiot · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Temps і Plató · Veure més »

Punt d'Àries

Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.

Nou!!: Temps і Punt d'Àries · Veure més »

Quantificació

* Quantificació (processament de senyal), discretització d'un rang continu d'amplituds per arrodoniment o truncament de valors.

Nou!!: Temps і Quantificació · Veure més »

Quarta dimensió

Hipercub de 4 dimensions espacials girant, tal com es veuria projectat en l'espai tridimensional El terme quarta dimensió apareix en diversos contextos com la física, les matemàtiques i la ciència-ficció.

Nou!!: Temps і Quarta dimensió · Veure més »

Quinzena

Una quinzena és un període etimològicament igual a 15 dies.

Nou!!: Temps і Quinzena · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Temps і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Temps і Relativitat general · Veure més »

Rellotge atòmic

Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.

Nou!!: Temps і Rellotge atòmic · Veure més »

Rellotge de pèndola

Rellotge de pèndola. Els rellotges de pèndola o de pèndol van ser emprats a partir del segle XIII a les torres d'esglésies i castells, entre els quals mereix citar-se al que va ser col·locat el 1370 per Enric Von Wick a la torre del castell de París.

Nou!!: Temps і Rellotge de pèndola · Veure més »

Rellotge de polsera

Un rellotge de polsera és un rellotge que es porta al canell subjecte amb una corretja de pell, de goma o de metall.

Nou!!: Temps і Rellotge de polsera · Veure més »

Rellotge de sol

Representació d'un rellotge solar Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) Rellotge de sol a Palma Un rellotge de sol és un instrument que assenyala les hores mitjançant les ombres d'un gnòmon, o estil, clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.

Nou!!: Temps і Rellotge de sol · Veure més »

Rellotge de sorra

Rellotge de sorra sobre un suport de tres potes El rellotge de sorra és un instrument mecànic que serveix per mesurar un determinat transcurs de temps, des del moment en què la sorra comença a caure del receptacle o bulb superior a l'inferior, fins que acaba de fer-ho, i només requereix l'energia potencial de la gravetat per al seu funcionament.

Nou!!: Temps і Rellotge de sorra · Veure més »

Richard de Wallingford

Richard de Wallingford (Wallingford, 1292 – Saint Albans, 1336) fou un monjo anglès del priorat benedictí de Sant Albà i un eminent astrònom i matemàtic del seu temps que va dissenyar un complex rellotge astronòmic i altres aparells únics.

Nou!!: Temps і Richard de Wallingford · Veure més »

Schelling

* Ernest Schelling (Belvidere, Nova Jersey, 1876- 1939), compositor i pianista estatunidenc.

Nou!!: Temps і Schelling · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Temps і Segle · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Temps і Segle XIX · Veure més »

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.

Nou!!: Temps і Segle XX aC · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Temps і Segon · Veure més »

Segon intercalar

Rellotge atòmic Els segons intercalars o segons addicionals són els segons que s'afegeixen (s' intercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronòmica UT (Temps Universal).

Nou!!: Temps і Segon intercalar · Veure més »

Segon principi de la termodinàmica

El segon principi de la termodinàmica diu que tots els sistemes tendeixen sempre a tenir major desordre (és a dir, major entropia).

Nou!!: Temps і Segon principi de la termodinàmica · Veure més »

Seixanta

El seixanta és un nombre natural que es pot escriure LX o 60 segons si el sistema de numeració emprat són les xifres romanes o àrabs, respectivament.

Nou!!: Temps і Seixanta · Veure més »

Setmana

asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.

Nou!!: Temps і Setmana · Veure més »

Sic

L'adverbi sic (del llatí sic, així) s'utilitza en els escrits, normalment entre parèntesis, per indicar que la paraula o la frase que el precedeixen és literal, encara que pugui semblar incorrecta.

Nou!!: Temps і Sic · Veure més »

Sistema de posicionament global

Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.

Nou!!: Temps і Sistema de posicionament global · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Temps і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sistema sexagesimal

El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.

Nou!!: Temps і Sistema sexagesimal · Veure més »

Solstici

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

Nou!!: Temps і Solstici · Veure més »

Stephen Hawking

Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic anglès.

Nou!!: Temps і Stephen Hawking · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Temps і Sumer · Veure més »

Taganrog

Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: Temps і Taganrog · Veure més »

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Nou!!: Temps і Taula dels temps geològics · Veure més »

Temps de Planck

El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic.

Nou!!: Temps і Temps de Planck · Veure més »

Temps sideri

El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.

Nou!!: Temps і Temps sideri · Veure més »

Temps solar

El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.

Nou!!: Temps і Temps solar · Veure més »

Temps universal

S'anomena temps universal a l'hora del meridià de 180° que és el que s'empra en tot el món com línia internacional de canvi de data.

Nou!!: Temps і Temps universal · Veure més »

Temps universal coordinat

El temps universal coordinat o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món.

Nou!!: Temps і Temps universal coordinat · Veure més »

Tempus fugit

Inscripció ''Tempus fugit'' en un rellotge de sol. Tempus fugit és una locució llatina que significa el temps s'escapa, i que convida a no perdre'l.

Nou!!: Temps і Tempus fugit · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Temps і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria de la xarxa d'espín

Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.

Nou!!: Temps і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Temps і Terra · Veure més »

Trimestre

Un trimestre és una unitat de temps que comprèn tres mesos d'un mateix any.

Nou!!: Temps і Trimestre · Veure més »

Ubi sunt

Ubi sunt? (on són?).

Nou!!: Temps і Ubi sunt · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Temps і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Unitat bàsica del SI

Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.

Nou!!: Temps і Unitat bàsica del SI · Veure més »

Unitat natural

En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.

Nou!!: Temps і Unitat natural · Veure més »

Unitats de Planck

Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.

Nou!!: Temps і Unitats de Planck · Veure més »

Zona horària

Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les quals es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps.

Nou!!: Temps і Zona horària · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Temps і 1292 · Veure més »

1330

Sense descripció.

Nou!!: Temps і 1330 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Temps і 1336 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Temps і 1522 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Temps і 1833 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Temps і 1847 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Temps і 1849 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Temps і 1862 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Temps і 1878 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Temps і 1954 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Temps і 1967 · Veure més »

45 aC

Sense descripció.

Nou!!: Temps і 45 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Unitat de temps, Unitats de temps.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »