Taula de continguts
240 les relacions: Agricultura, Albanesos, Albània, Alfabet ciríl·lic, Antic eslau, Antiga Roma, Arquebisbe, Arquitectura, Arxidiòcesi, Arxiducat d'Àustria, Assassinat de Sarajevo, Atos, Autonomia jurídica, Àsia, Bačka, Balcans, Banat, Bar (Montenegro), Basili I el Macedoni, Basili II Bulgaròctonos, Batalla, Batalla de Kosovo Polje, Batalla de Mohács (1526), Batalla del riu Maritsa, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Búlgars, Belgrad, Bizanci, Boiar, Bosna, Bulgària, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carpats, Carpats serbis, Casa de Nemanjić, Caucas, Cúria eclesiàstica, Celtes, Ciril i Metodi, Comerç, Congrés de Berlín, Constantinoble, Cop de maig, Corfú (ciutat), Cristianisme oriental, Croats, Croàcia, Cultura, Cultura de Vinča, ... Ampliar l'índex (190 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Història de Sèrbia і Agricultura
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Veure Història de Sèrbia і Albanesos
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Albània
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Història de Sèrbia і Alfabet ciríl·lic
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Veure Història de Sèrbia і Antic eslau
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Història de Sèrbia і Antiga Roma
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Història de Sèrbia і Arquebisbe
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Història de Sèrbia і Arquitectura
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Història de Sèrbia і Arxidiòcesi
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Història de Sèrbia і Arxiducat d'Àustria
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Veure Història de Sèrbia і Assassinat de Sarajevo
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Veure Història de Sèrbia і Atos
Autonomia jurídica
L'autonomia jurídica (del grec auto i nomos, "un mateix" i "llei") és la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies.
Veure Història de Sèrbia і Autonomia jurídica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Història de Sèrbia і Àsia
Bačka
Bačka és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Veure Història de Sèrbia і Bačka
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Història de Sèrbia і Balcans
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Veure Història de Sèrbia і Banat
Bar (Montenegro)
Bar (Montenegrí: Бар, pronunciat, italià: Antivari, Albanès: Tivar) és una ciutat costanera i port a Montenegro del sud.
Veure Història de Sèrbia і Bar (Montenegro)
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Veure Història de Sèrbia і Basili I el Macedoni
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Història de Sèrbia і Basili II Bulgaròctonos
Batalla
''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.
Veure Història de Sèrbia і Batalla
Batalla de Kosovo Polje
La batalla de Kosovo es va lliurar el 15 de juny (segons el calendari julià, 28 de juny pel calendari gregorià) de 1389, entre els exèrcits serbis i els seus aliats, i l'Imperi Otomà, en un camp situat a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Pristina.
Veure Història de Sèrbia і Batalla de Kosovo Polje
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Veure Història de Sèrbia і Batalla de Mohács (1526)
Batalla del riu Maritsa
La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.
Veure Història de Sèrbia і Batalla del riu Maritsa
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Història de Sèrbia і Bòsnia
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Bòsnia i Hercegovina
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Veure Història de Sèrbia і Búlgars
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Veure Història de Sèrbia і Belgrad
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Història de Sèrbia і Bizanci
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Veure Història de Sèrbia і Boiar
Bosna
El Bosna (en ciríl·lic: Босна) és el tercer riu més llarg de Bòsnia i Hercegovina, i és considerat un dels tres principals rius interns, juntament amb el Neretva i el Vrbas.
Veure Història de Sèrbia і Bosna
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Bulgària
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Història de Sèrbia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Història de Sèrbia і Carpats
Carpats serbis
Els Carpats serbis (serbi: Српски Карпати, Srpski Karpati) són un massís situat a l'est de Sèrbia situada a l'Europa central.
Veure Història de Sèrbia і Carpats serbis
Casa de Nemanjić
Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.
Veure Història de Sèrbia і Casa de Nemanjić
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Història de Sèrbia і Caucas
Cúria eclesiàstica
La cúria eclesiàstica és el conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
Veure Història de Sèrbia і Cúria eclesiàstica
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Història de Sèrbia і Celtes
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Veure Història de Sèrbia і Ciril i Metodi
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Història de Sèrbia і Comerç
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Veure Història de Sèrbia і Congrés de Berlín
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Història de Sèrbia і Constantinoble
Cop de maig
El Cop de maig (Majski prevrat) fou un cop d'estat en què el rei Alexandre Obrenović i la seva esposa, la reina Draga, van ser assassinats al Palau Reial de Belgrad la matinada de l'.
Veure Història de Sèrbia і Cop de maig
Corfú (ciutat)
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.
Veure Història de Sèrbia і Corfú (ciutat)
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Veure Història de Sèrbia і Cristianisme oriental
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Història de Sèrbia і Croats
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Croàcia
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Història de Sèrbia і Cultura
Cultura de Vinča
4000 aC La cultura de Vinča va ser una cultura primitiva d'Europa (entre el 6è i 7è mil·lenni aC), que es va difondre al llarg del Danubi, ocupant la major part de l'actual Sèrbia, i parts de Romania, Bulgària i Macedònia.
Veure Història de Sèrbia і Cultura de Vinča
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Història de Sèrbia і Dalmàcia
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Història de Sèrbia і Dalmàcia (província romana)
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Història de Sèrbia і Danubi
De Administrando Imperio
De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.
Veure Història de Sèrbia і De Administrando Imperio
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Història de Sèrbia і Dinastia
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Història de Sèrbia і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Karađorđević
La dinastia Karađorđević (Karađorđevići / Карађорђевићи) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd ("Gran Líder") de Sèrbia a principis del durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria.
Veure Història de Sèrbia і Dinastia Karađorđević
Dinastia Obrenović
La Dinastia Obrenović (Obrenovići / Обреновићи) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903.
Veure Història de Sèrbia і Dinastia Obrenović
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Veure Història de Sèrbia і Dioclea
Districte de Mačva
El Districte de Mačva (en serbi: Мачвански округ/Mačvanski okrug, pronunciat) és un districte de Sèrbia.
Veure Història de Sèrbia і Districte de Mačva
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Història de Sèrbia і Economia
Edat dels metalls
Ledat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.
Veure Història de Sèrbia і Edat dels metalls
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Història de Sèrbia і Edirne
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Història de Sèrbia і Emperador
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Història de Sèrbia і Església (arquitectura)
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Història de Sèrbia і Eslaus
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Veure Història de Sèrbia і Eslavònia
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Història de Sèrbia і Eslovènia
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Història de Sèrbia і Estat sobirà
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Història de Sèrbia і Estats Units d'Amèrica
Esteve Nemanja
Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.
Veure Història de Sèrbia і Esteve Nemanja
Esteve Uroš III de Dečani
Esteve Uroš III de Dečani (c. 1285- 1331) va accedir al tron de Sèrbia el 1322, després d'un exili manat pel seu pare i una guerra amb el seu germà.
Veure Història de Sèrbia і Esteve Uroš III de Dečani
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Veure Història de Sèrbia і Esteve Uroš IV de Sèrbia
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Veure Història de Sèrbia і Eugeni de Savoia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Història de Sèrbia і Europa
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Història de Sèrbia і Evangeli
Evangeli de Vukan
L'Evangeli de Vukan és un manuscrit il·luminat (evangeliari) serbi del.
Veure Història de Sèrbia і Evangeli de Vukan
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Història de Sèrbia і Feudalisme
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Història de Sèrbia і França
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Veure Història de Sèrbia і Francesc Ferran d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Història de Sèrbia і Francesc Josep I d'Àustria
Frontera
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Veure Història de Sèrbia і Frontera
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Veure Història de Sèrbia і Glagolític
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Història de Sèrbia і Gran Bretanya
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Història de Sèrbia і Grècia
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Veure Història de Sèrbia і Guerra russo-turca (1735-1739)
Guerres Balcàniques
Les Guerres Balcàniques són els conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913.
Veure Història de Sèrbia і Guerres Balcàniques
Hagiografia
Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.
Veure Història de Sèrbia і Hagiografia
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Història de Sèrbia і Heracli
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Història de Sèrbia і Hercegovina
Història de Montenegro
Vies romanes de Montenegro La història de Montenegro tracta sobre els esdeveniments històrics del territori que actualment és la República de Montenegro, independent des del 2006.
Veure Història de Sèrbia і Història de Montenegro
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Història de Sèrbia і Hongria
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Història de Sèrbia і Il·líria
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Veure Història de Sèrbia і Il·liris
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Alemany
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Austríac
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Austrohongarès
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Romà d'Orient
Imperi Serbi
L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.
Veure Història de Sèrbia і Imperi Serbi
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Història de Sèrbia і Indústria
Infraestructura
Xarxa de ferrocarrils Les autopistes element essencial de la xarxa de transport Una estació potabilitzadora d'aigua La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.
Veure Història de Sèrbia і Infraestructura
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Història de Sèrbia і Istanbul
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Història de Sèrbia і Itàlia
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Veure Història de Sèrbia і Iugoslàvia
Ivan Alexandre de Bulgària
Ivan Alexandre de Bulgària (Ivan Aleksandăr) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1331 i 17 de febrer de 1371.
Veure Història de Sèrbia і Ivan Alexandre de Bulgària
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Veure Història de Sèrbia і Josip Broz Tito
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Veure Història de Sèrbia і Kan
Karađorđe
Đorđe Petrović, més conegut pel seu malnom Jordi el Negre, o Karađorđe ( –), fou un revolucionari serbi que va liderar la lluita per la independència del seu país respecte l'Imperi Otomà durant el Primer Aixecament Serbi de 1804–1813.
Veure Història de Sèrbia і Karađorđe
Kavala
La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.
Veure Història de Sèrbia і Kavala
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Veure Història de Sèrbia і Kíiv
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Kosovo
Kosovo i Metohija
La província autònoma de Kosovo i Metohija (Autonomna Pokrajina Kosovo i Metohija — APKiM, Krahina Autonome e Kosovës dhe Metohisë; conegut com a Kosovo Kosova o Kosmet (de '''Kos'''ovo i '''Met'''òkhia), és una província autònoma de Sèrbia segons l'ordenament jurídic serbi.
Veure Història de Sèrbia і Kosovo i Metohija
Lepenski Vir
El jaciment de Lepenski Vir (serbi: Лепенски Вир) és un assentament de la prehistòria europea, de finals del mesolític danubià, localitzat a Sèrbia oriental, que data de més de 8.000 anys i que va desenvolupar un sistema econòmic i sociocultural elaborat.
Veure Història de Sèrbia і Lepenski Vir
Lim
El Lim és un riu que travessa Montenegro, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Albània.
Veure Història de Sèrbia і Lim
Litoral
El litoral és la part del mar, llac o riu que està pròxima a la costa.
Veure Història de Sèrbia і Litoral
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Història de Sèrbia і Llatí
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Veure Història de Sèrbia і Lliga Santa (1571)
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Història de Sèrbia і Llista d'emperadors romans d'Orient
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Història de Sèrbia і Macedònia (regió)
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Veure Història de Sèrbia і Macedònia del Nord
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Història de Sèrbia і Magiars
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Veure Història de Sèrbia і Manuel I Comnè
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Història de Sèrbia і Mar Adriàtica
Menologi
El Menologi (en llatí menologium, en grec μηνολόγιον, menológion), és un recull de textos litúrgics i hagiogràfics utilitzats a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies Catòliques Orientals que segueixen el ritus de Constantinoble.
Veure Història de Sèrbia і Menologi
Metòkhia
Mapa de Metòkhia dins de Kosovo. Estan assenyalades les ciutats més grans. Metòkhia o Metòquia (en serbi: Метохија/Metohija, albanès: Rrafshi i Dukagjinit), de vegades anomenada com a Metòhia, és el nom de la regió que cobreix la part sud-oest de Kosovo.
Veure Història de Sèrbia і Metòkhia
Milà I de Sèrbia
va ser el sobirà de Sèrbia de 1868 a 1889, primer com a príncep (1868-1882), posteriorment com a rei (1882-1889).
Veure Història de Sèrbia і Milà I de Sèrbia
Mil·lenni I
El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.
Veure Història de Sèrbia і Mil·lenni I
Mil·lenni I aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.
Veure Història de Sèrbia і Mil·lenni I aC
Miloš Obrenović
ciríl·lic serbi: Милош Обреновић; 18 de març de 1780 - 26 de setembre de 1860) va néixer Miloš Teodorović (Милош Теодоровић), príncep de Sèrbia de 1815 a 1839 i de 1858 a 1860. Participà en el Primer aixecament serbi i va liderar els serbis en el segon aixecament serbi i va fundar la Casa d'Obrenović.
Veure Història de Sèrbia і Miloš Obrenović
Missioner
Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.
Veure Història de Sèrbia і Missioner
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Història de Sèrbia і Monarquia
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Història de Sèrbia і Monarquia constitucional
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Història de Sèrbia і Monestir
Monestir de Khilandar
El monestir de Khilandar (grec: Χιλανδαρίου, serbi: Хиландар, búlgar: Хилендарски манастир) és un monestir ortodox serbi situat al mont Atos, a Grècia.
Veure Història de Sèrbia і Monestir de Khilandar
Monestir de Sopoćani
El monestir de Sopoćani (en serbi: Сопоћани), donació del rei Stefan Uroš I de Sèrbia, va ser construït en la segona meitat del, prop d'una font del riu Raška a la regió de Ras, al centre de la Sèrbia medieval.
Veure Història de Sèrbia і Monestir de Sopoćani
Monestir de Studenica
El Monestir de Studenica és un monestir ortodox serbi a 39 km al sud-oest de Kraljevo a la part central de Sèrbia.
Veure Història de Sèrbia і Monestir de Studenica
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Montenegro
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Història de Sèrbia і Murat I
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Veure Història de Sèrbia і Murat III
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Història de Sèrbia і Musulmà
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Història de Sèrbia і Nazisme
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Història de Sèrbia і Neolític
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Veure Història de Sèrbia і Niš
Novi Pazar
Novi Pazar (Serbi: Нови Пазар, Turc: Yeni Bazar, que vol dir 'Nou Mercat') és una ciutat i municipalitat al sud-oest de Sèrbia, districte de Raška.
Veure Història de Sèrbia і Novi Pazar
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Veure Història de Sèrbia і Okhrida
Pagània
s en relació als seus veïns. Pagània o Narentània va ser un petit territori de la costa dàlmata controlat pels eslaus anomenats narentians o neretvians (Neretljani), que deuen el seu nom al riu Neretva, i a voltes també anomenats arentans.
Veure Història de Sèrbia і Pagània
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Història de Sèrbia і Papa
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Història de Sèrbia і Pare de l'Església
Partisà
El terme partisà refereix a un membre d'una força militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitjà de la resistència armada, al control d'una àrea per part d'una potència estrangera o per un exèrcit d'ocupació.
Veure Història de Sèrbia і Partisà
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Història de Sèrbia і Peloponès
Piva
El riu Piva El Piva —Пива en ciríl·lic Montenegrí és un riu que travessa Montenegro i de Bòsnia i Hercegovina, que conjuntament amb el riu Tara forma el riu Drina, a la frontera amb Bòsnia i Hercegovina.
Veure Història de Sèrbia і Piva
Požarevac
Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.
Veure Història de Sèrbia і Požarevac
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Història de Sèrbia і Política
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Veure Història de Sèrbia і Príncep
Primer Aixecament Serbi
Đorđe Petrović, anomenat Karađorđe (Jordi el Negre), heroi de la Primera insurrecció sèrbia contr l'Imperi Otomà. Sèrbia el 1813. El Primer Aixecament Serbi va ser un aixecament dels serbis contra els otomans a Belgrad i els seus voltants entre el 14 de febrer de 1804 i el 7 d'octubre de 1813 després de més de tres-cents anys d'ocupació otomana.
Veure Història de Sèrbia і Primer Aixecament Serbi
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Veure Història de Sèrbia і Primer Imperi Búlgar
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Història de Sèrbia і Primera Guerra Mundial
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Veure Història de Sèrbia і Principat
Principat de Zeta
Escut del Principat de Zeta. Territori del Principat de Zeta. El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro.
Veure Història de Sèrbia і Principat de Zeta
Raška
Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Raška
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Història de Sèrbia і Rússia
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Història de Sèrbia і Referèndum
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Història de Sèrbia і Regne d'Hongria
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Història de Sèrbia і Regne de Polònia
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Veure Història de Sèrbia і Regne de Sèrbia
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Història de Sèrbia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Història de Sèrbia і Regne Unit
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Història de Sèrbia і Religió
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Història de Sèrbia і República
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Història de Sèrbia і República de Venècia
República Federal de Iugoslàvia
La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.
Veure Història de Sèrbia і República Federal de Iugoslàvia
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Història de Sèrbia і República Federal Socialista de Iugoslàvia
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Veure Història de Sèrbia і Riu Don
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Veure Història de Sèrbia і Riu Morava
Saltiri (llibre)
El saltiri o psalteri és un llibre que conté versions del Llibre dels Salms.
Veure Història de Sèrbia і Saltiri (llibre)
Sant Sava
Sant Sava (1175 o 1176 - 14 de gener de 1235 o 1236), fou el primer arquebisbe de Sèrbia (1219-1233), i el sant més important de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que se'n considera el fundador.
Veure Història de Sèrbia і Sant Sava
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Història de Sèrbia і Sarajevo
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Sèrbia
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Veure Història de Sèrbia і Sèrbia i Montenegro
Sírmia
esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.
Veure Història de Sèrbia і Sírmia
Sedentarisme
Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.
Veure Història de Sèrbia і Sedentarisme
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Història de Sèrbia і Segle I
Segle VII
El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.
Veure Història de Sèrbia і Segle VII
Segon Aixecament Serbi
El Segon Aixecament Serbi (Други српски устанак / Drugi srpski ustanak, İkinci Sırp Ayaklanması) fou la segona fase de la Revolució Sèrbia contra l'Imperi Otomà, que va esclatar poc després de la re-annexió del país per l'Imperi Otomà el 1813.
Veure Història de Sèrbia і Segon Aixecament Serbi
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Història de Sèrbia і Segona Guerra Mundial
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Veure Història de Sèrbia і Shkodër
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Veure Història de Sèrbia і Simeó I el Gran
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Veure Història de Sèrbia і Skopje
Smederevo
Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.
Veure Història de Sèrbia і Smederevo
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Història de Sèrbia і Socialisme
Sofia Chotek von Chotkowa
'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.
Veure Història de Sèrbia і Sofia Chotek von Chotkowa
Stari Ras
Stari Ras (serbi cirílic: Стари Рас; català: Antiga Ras), conegut en la seva època com Ras, va ser una de les primeres capitals de l'estat medieval serbi de Raška, i la més important durant un llarg període.
Veure Història de Sèrbia і Stari Ras
Subotica
Subotica (en serbi: Суботица o Subotica, en hongarès: Szabadka, en alemany: Maria-Theresiopel o Theresiopel, en eslovac: Subotica) és una ciutat i municipi del nord de Sèrbia.
Veure Història de Sèrbia і Subotica
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Història de Sèrbia і Sultà
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Història de Sèrbia і Tessalònica
Tessalònica (tema)
El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.
Veure Història de Sèrbia і Tessalònica (tema)
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Veure Història de Sèrbia і Tracis
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Veure Història de Sèrbia і Triple Entesa
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Història de Sèrbia і Turquia
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Història de Sèrbia і Varsòvia
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Història de Sèrbia і Venècia
Vladislau II
Vladislav II o Vladislav I (c.1110 – 18 gener del 1174) fou des del 1140 duc de Bohèmia i des del 1158, el segon rei de Bohèmia.
Veure Història de Sèrbia і Vladislau II
Vlastimir
Vlastimir va ser el príncep de Sèrbia a mitjan.
Veure Història de Sèrbia і Vlastimir
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Història de Sèrbia і Voivodina
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història de Sèrbia і 1169
1196
Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1196
1389
;Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1389
1459
;Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1459
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Història de Sèrbia і 1496
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Història de Sèrbia і 1593
1716
;Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1716
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Història de Sèrbia і 1718
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Sèrbia і 1737
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Història de Sèrbia і 1739
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Sèrbia і 1804
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Història de Sèrbia і 1815
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Sèrbia і 1829
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Història de Sèrbia і 1867
1877
; Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1877
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Història de Sèrbia і 1882
1903
;Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1903
1908
;Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1908
1913
;Països Catalans.
Veure Història de Sèrbia і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Història de Sèrbia і 1914
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Història de Sèrbia і 1918
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Història de Sèrbia і 1944
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Història de Sèrbia і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Història de Sèrbia і 1992
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Història de Sèrbia і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Història de Sèrbia і 2006
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història de Sèrbia і 21 de maig
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Sèrbia і 28 de juny
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història de Sèrbia і 3 de juny
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Sèrbia і 4 de febrer
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història de Sèrbia і 5 de juny
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Història de Sèrbia і 650
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història de Sèrbia і 836
891
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Sèrbia і 891
, Dalmàcia, Dalmàcia (província romana), Danubi, De Administrando Imperio, Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Karađorđević, Dinastia Obrenović, Dioclea, Districte de Mačva, Economia, Edat dels metalls, Edirne, Emperador, Església (arquitectura), Eslaus, Eslavònia, Eslovènia, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Esteve Nemanja, Esteve Uroš III de Dečani, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Eugeni de Savoia, Europa, Evangeli, Evangeli de Vukan, Feudalisme, França, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Frontera, Glagolític, Gran Bretanya, Grècia, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerres Balcàniques, Hagiografia, Heracli, Hercegovina, Història de Montenegro, Hongria, Il·líria, Il·liris, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Serbi, Indústria, Infraestructura, Istanbul, Itàlia, Iugoslàvia, Ivan Alexandre de Bulgària, Josip Broz Tito, Kan, Karađorđe, Kavala, Kíiv, Kosovo, Kosovo i Metohija, Lepenski Vir, Lim, Litoral, Llatí, Lliga Santa (1571), Llista d'emperadors romans d'Orient, Macedònia (regió), Macedònia del Nord, Magiars, Manuel I Comnè, Mar Adriàtica, Menologi, Metòkhia, Milà I de Sèrbia, Mil·lenni I, Mil·lenni I aC, Miloš Obrenović, Missioner, Monarquia, Monarquia constitucional, Monestir, Monestir de Khilandar, Monestir de Sopoćani, Monestir de Studenica, Montenegro, Murat I, Murat III, Musulmà, Nazisme, Neolític, Niš, Novi Pazar, Okhrida, Pagània, Papa, Pare de l'Església, Partisà, Peloponès, Piva, Požarevac, Política, Príncep, Primer Aixecament Serbi, Primer Imperi Búlgar, Primera Guerra Mundial, Principat, Principat de Zeta, Raška, Rússia, Referèndum, Regne d'Hongria, Regne de Polònia, Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Unit, Religió, República, República de Venècia, República Federal de Iugoslàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Riu Don, Riu Morava, Saltiri (llibre), Sant Sava, Sarajevo, Sèrbia, Sèrbia i Montenegro, Sírmia, Sedentarisme, Segle I, Segle VII, Segon Aixecament Serbi, Segona Guerra Mundial, Shkodër, Simeó I el Gran, Skopje, Smederevo, Socialisme, Sofia Chotek von Chotkowa, Stari Ras, Subotica, Sultà, Tessalònica, Tessalònica (tema), Tracis, Triple Entesa, Turquia, Varsòvia, Venècia, Vladislau II, Vlastimir, Voivodina, 1169, 1196, 1389, 1459, 1496, 1593, 1716, 1718, 1737, 1739, 1804, 1815, 1829, 1867, 1877, 1882, 1903, 1908, 1913, 1914, 1918, 1944, 1991, 1992, 2003, 2006, 21 de maig, 28 de juny, 3 de juny, 4 de febrer, 5 de juny, 650, 836, 891.