Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Afganistan, Anglès, Ústaixa, Àustria, Batalla del Neretva, Batalla del Sutjeska, Belgrad, Bihać, Bloc de l'Est, Brigades Internacionals, Castellà, Conferència de Ialta, Conferència de Teheran, Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia, Croàcia, Draža Mihailović, Economia de mercat, Economia planificada, Edvard Kardelj, Eslovènia, Exèrcit Roig, Federació, Francisco de Goya y Lucientes, Gran Purga, Guerra Civil espanyola, Guerres de Iugoslàvia, Hongria, Ióssif Stalin, Imperi Austrohongarès, Invasió de Iugoslàvia, Italià, Jajce, Kominform, Kumrovec, Ljubljana, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Madrid, Milovan Đilas, Mitrovica, Montenegro, Moviment de Països No-alineats, Nicolae Ceaușescu, París, Partisans (Iugoslàvia), Pere II de Iugoslàvia, Podgorica, Politburó, Primera Guerra Mundial, Rússia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, ..., Rendiment (finances), República, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista d'Eslovènia, República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, República Socialista de Croàcia, República Socialista de Macedònia, República Socialista de Montenegro, República Socialista de Sèrbia, Revolució Russa, Romania, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Sisak, Socialisme autogestionari, Socialisme de mercat, Titisme, Trieste, Txètniks, Txecoslovàquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Viena, Zagreb, 10 d'abril, 1892, 1911, 1913, 1917, 1918, 1928, 1933, 1937, 1941, 1943, 1944, 1945, 1948, 1950, 1953, 1956, 1960, 1965, 1968, 1979, 1980, 1991, 22 de juny, 25 de maig, 26 de novembre, 29 de novembre, 4 de desembre, 4 de juliol, 4 de maig, 5 d'abril, 7 de maig, 9 de juny. Ampliar l'índex (57 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Afganistan · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Josip Broz Tito і Anglès · Veure més »
Ústaixa
Bandera ústaixa durant l'Estat independent de Croàcia Ústaixa fou un partit polític de Croàcia fundat el 1929 per Ante Pavelić, de caràcter feixista.
Nou!!: Josip Broz Tito і Ústaixa · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Josip Broz Tito і Àustria · Veure més »
Batalla del Neretva
La Batalla del Neretva (Serbocroata, Eslovè: Bitka na Neretvi), coneguda també pel seu nom en clau Fall Weiss, va ser un pla estratègic Alemany per a una ofensiva combinada entre les Potències de l'Eix llançada a principis de 1943 contra els Partisans Iugoslaus a través de la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і Batalla del Neretva · Veure més »
Batalla del Sutjeska
La Batalla del Sutjeska (serbocroat: Bitka na Sutjesci; serbi ciríl·lic: Битка на Сутјесци), també coneguda pel seu nom en clau Operació Schwarz, va ser un atac conjunt de les Potències de l'Eix que va tenir lloc del 15 de maig al 16 de juny de 1943, i l'objectiu del qual era destruir la força principal de partisans iugoslaus, a prop del riu Sutjeska, al sud-est de Bòsnia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Batalla del Sutjeska · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Belgrad · Veure més »
Bihać
Bihać és una ciutat situada al nord-oest de Bòsnia i Hercegovina que tenia 61.035 habitants el 2007.
Nou!!: Josip Broz Tito і Bihać · Veure més »
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Nou!!: Josip Broz Tito і Bloc de l'Est · Veure més »
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Brigades Internacionals · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Josip Broz Tito і Castellà · Veure més »
Conferència de Ialta
La Conferència de Ialta va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Russia), concretament al palau de Livàdia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Conferència de Ialta · Veure més »
Conferència de Teheran
La conferència de Teheran, 1943, va ser la cimera de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial on es va pactar el desembarcament angloamericà a França per a l'any següent.
Nou!!: Josip Broz Tito і Conferència de Teheran · Veure més »
Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia
El Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (en croat: Antifašističko Vijeće Narodnog Oslobođenja Jugoslavije, AVNOJ)Pavlowitch, pàg. 131 fou un òrgan polític creat pels partisans iugoslaus durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Josip Broz Tito і Croàcia · Veure més »
Draža Mihailović
Dragoljub Draža Mihailović (Ivanjica, Regne de Sèrbia, 27 d'abril de 1893 - Lisičiji Potok, 17 de juliol de 1947) fou un destacat general serbi que fundà i dirigí les guerrilles txètnik durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і Draža Mihailović · Veure més »
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Nou!!: Josip Broz Tito і Economia de mercat · Veure més »
Economia planificada
Leconomia planificada o centralitzada és aquella en què les decisions de les autoritats (generalment les dels governs), determinen l'assignació dels recursos escassos i disponibles en tal economia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Economia planificada · Veure més »
Edvard Kardelj
Edvard Kardelj, també conegut pel nom de guerra de Bevc, Sperans i Krištof (Ljubljana, 27 de gener de 1910 - Ljubljana, 10 de febrer de 1979) va ser un polític, periodista i partisà iugoslau, militant del Partit Comunista d'Eslovènia, il·legal durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і Edvard Kardelj · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Josip Broz Tito і Eslovènia · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Josip Broz Tito і Exèrcit Roig · Veure més »
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Nou!!: Josip Broz Tito і Federació · Veure més »
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Nou!!: Josip Broz Tito і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Nou!!: Josip Broz Tito і Gran Purga · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Josip Broz Tito і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerres de Iugoslàvia
Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Nou!!: Josip Broz Tito і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Josip Broz Tito і Hongria · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Josip Broz Tito і Ióssif Stalin · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Josip Broz Tito і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і Invasió de Iugoslàvia · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Josip Broz Tito і Italià · Veure més »
Jajce
Jajce (alfabet ciríl·lic: Јајце) és una ciutat al centre de Bòsnia i Hercegovina, situat a la Federació de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Josip Broz Tito і Jajce · Veure més »
Kominform
Kominform (del rus коммунистическихИнформационное, transliterat kommunisticheskikh Informatsionnoe, «informació comunista») és l'acrònim usual per referir-se a lOficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers.
Nou!!: Josip Broz Tito і Kominform · Veure més »
Kumrovec
Kumrovec (pronunciació croata) és un poble de la part nord de Croàcia, part del comtat de Krapina-Zagorje.
Nou!!: Josip Broz Tito і Kumrovec · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Ljubljana · Veure més »
Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Josip Broz Tito і Madrid · Veure més »
Milovan Đilas
Milovan Đilas o Milovan Djilas (en serbi, en alfabet ciríl·lic, Милован Ђилас) (Polja, Imperi Austrohongarès, actualment Montenegro, 1911 - ? 1995) fou un polític revolucionari i escriptor.
Nou!!: Josip Broz Tito і Milovan Đilas · Veure més »
Mitrovica
Mitrovica (en albanès: Mitrovica o Mitrovicë, en serbi: Косовска Митровица, transcrit: Kosovska Mitrovica), és una ciutat i un municipi del nord de Kosovo.
Nou!!: Josip Broz Tito і Mitrovica · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Josip Broz Tito і Montenegro · Veure més »
Moviment de Països No-alineats
El Moviment de Països No-alineatsEn anglès NAM, Non-Aligned Movement és una organització internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a més l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni en contra de cap gran potència mundial".
Nou!!: Josip Broz Tito і Moviment de Països No-alineats · Veure més »
Nicolae Ceaușescu
Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.
Nou!!: Josip Broz Tito і Nicolae Ceaușescu · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Josip Broz Tito і París · Veure més »
Partisans (Iugoslàvia)
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і Partisans (Iugoslàvia) · Veure més »
Pere II de Iugoslàvia
Pere II de Iugoslàvia (Belgrad, 1923 - Los Angeles, Califòrnia, 1970) fou l'últim rei sobirà de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Pere II de Iugoslàvia · Veure més »
Podgorica
Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.
Nou!!: Josip Broz Tito і Podgorica · Veure més »
Politburó
Stalin, 17 de gener de 1940 El politburó (del rus политбюро politbiuró, contracció de политическое бюро politícheskoye biuró 'oficina política') o buró polític es refereix al màxim òrgan executiu de diferents partits polítics, especialment de partits comunistes.
Nou!!: Josip Broz Tito і Politburó · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Josip Broz Tito і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Rússia · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Josip Broz Tito і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Rendiment (finances)
El guany o rendiment és, de manera general, el retorn que genera una inversió, per exemple rendiment (termodinàmica), rendiment químic, etc.
Nou!!: Josip Broz Tito і Rendiment (finances) · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Josip Broz Tito і República · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
República Socialista d'Eslovènia
La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Socialista d'Eslovènia · Veure més »
República Socialista de Bòsnia i Hercegovina
La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
República Socialista de Croàcia
La República Socialista de Croàcia (en croat: Socijalistička Republika Hrvatska) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Socialista de Croàcia · Veure més »
República Socialista de Macedònia
La República Socialista de Macedònia (en macedònic: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Socialista de Macedònia · Veure més »
República Socialista de Montenegro
La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Socialista de Montenegro · Veure més »
República Socialista de Sèrbia
La República Socialista de Sèrbia (en serbocroat: Socijalistička Republika Srbija, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Република Србија) fou un Estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і República Socialista de Sèrbia · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Josip Broz Tito і Revolució Russa · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Josip Broz Tito і Romania · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Josip Broz Tito і Sèrbia · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Josip Broz Tito і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Josip Broz Tito і Segona República Espanyola · Veure més »
Sisak
Vista aèria de Sisak amb els rius Sava (part superior), Kupa (part inferior) i Odra (marge inferior esquerra) Sisak (alemany: Sissek, hongarès: Sziszek, italià: Sisek, turc Siska) és una ciutat al centre de Croàcia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Sisak · Veure més »
Socialisme autogestionari
El socialisme autogestionari o socialisme d'autogestió és el sistema polític basat en la col·lectivizació i la participació de les diferents comunitats de la vida de la persona en la gestió de comunitats polítiques superiors (Estat, federacions, confederacions, etc.) des dels àmbits més propers a la seva vida quotidiana: empresa, sindicat o partit polític.
Nou!!: Josip Broz Tito і Socialisme autogestionari · Veure més »
Socialisme de mercat
El socialisme de mercat és un sistema econòmic en el qual els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa empresa) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat.
Nou!!: Josip Broz Tito і Socialisme de mercat · Veure més »
Titisme
El titisme (també escrit titoisme) és el terme utilitzat per descriure la versió de la ideologia comunista adoptada després de 1948 per Josip Broz ''Tito'', dirigent de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Titisme · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Trieste · Veure més »
Txètniks
Els txètniks (en serbi Четници, četnici en alfabet llatí) eren els membres d'una guerrilla nacionalista i monàrquica sèrbia que el va combatre la dominació otomana.
Nou!!: Josip Broz Tito і Txètniks · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Josip Broz Tito і Txecoslovàquia · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Josip Broz Tito і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Josip Broz Tito і Viena · Veure més »
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Nou!!: Josip Broz Tito і Zagreb · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 10 d'abril · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1892 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1911 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1913 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1918 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1928 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1933 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1937 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1941 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1943 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1945 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1948 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1950 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1953 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1956 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1960 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1965 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1968 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1980 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Josip Broz Tito і 1991 · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 22 de juny · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 25 de maig · Veure més »
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 26 de novembre · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 29 de novembre · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 4 de desembre · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 4 de juliol · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 4 de maig · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 5 d'abril · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 7 de maig · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josip Broz Tito і 9 de juny · Veure més »
