63 les relacions: Ban (títol), Bar (Montenegro), Bòsnia, Belgrad, Croat (guerrer), Croàcia, Dalmàcia, Dioclecià, Dubrovnik, Durrës, Emperador romà, Eslaus, Estrateg, Gregori VII, Heracli, Hièrocles (geògraf), Il·líria, Il·liris, Imperi Romà d'Orient, Joan Vladímir, Knin, Korčula (illa), Kotor, Miquel V el Calafat, Pagània, Praevaliana, Principat de Sèrbia, Principat de Zeta, Raška, Ramon IV de Tolosa, República de Ragusa, Robert Guiscard, Sèrbia, Shkodër, Skopje, Tebes (Grècia), Tema (circumscripció administrativa), Terra Santa, Tribal·lis, Ulcinj, Vis, 1016, 1034, 1035, 1042, 1072, 1077, 1078, 1080, 1081, ..., 1101, 1166, 1168, 1184, 1185, 1186, 1189, 1202, 1204, 1208, 22 de maig, 753, 900. Ampliar l'índex (13 més) »
Ban (títol)
El ban era un títol nobiliari a Croàcia, atribuït al governador del territori del Regne de Croàcia.
Nou!!: Dioclea і Ban (títol) · Veure més »
Bar (Montenegro)
Bar (Montenegrí: Бар, pronunciat, italià: Antivari, Albanès: Tivar) és una ciutat costanera i port a Montenegro del sud.
Nou!!: Dioclea і Bar (Montenegro) · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Dioclea і Bòsnia · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Dioclea і Belgrad · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Dioclea і Croat (guerrer) · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Dioclea і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Dioclea і Dalmàcia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Dioclea і Dioclecià · Veure més »
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Nou!!: Dioclea і Dubrovnik · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Dioclea і Durrës · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Dioclea і Emperador romà · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Dioclea і Eslaus · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Dioclea і Estrateg · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Dioclea і Gregori VII · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Dioclea і Heracli · Veure més »
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Nou!!: Dioclea і Hièrocles (geògraf) · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Dioclea і Il·líria · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Dioclea і Il·liris · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Dioclea і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Joan Vladímir
Joan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar.
Nou!!: Dioclea і Joan Vladímir · Veure més »
Knin
Knin és una ciutat de Croàcia, al comtat de Šibenik-Knin.
Nou!!: Dioclea і Knin · Veure més »
Korčula (illa)
Korčula (en croat Korčula, en italià Curzola, en grec Κόρκυρα Μέλαινα, Kórkyra Mélaina, en llatí Corcyra Nigra, Korkyra Melaina, en antic eslau Krkar) és una illa dàlmata situada al mar Adriàtic i que pertany al Comtat de Dubrovnik-Neretva de Croàcia.
Nou!!: Dioclea і Korčula (illa) · Veure més »
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Nou!!: Dioclea і Kotor · Veure més »
Miquel V el Calafat
Miquel V el Calafat que portà el renom per l'ofici de calafat (impermeabilitzador de naus) que tenia el seu pare, fou emperador romà d'Orient del desembre del 1041 a l'abril del 1042.
Nou!!: Dioclea і Miquel V el Calafat · Veure més »
Pagània
s en relació als seus veïns. Pagània o Narentània va ser un petit territori de la costa dàlmata controlat pels eslaus anomenats narentians o neretvians (Neretljani), que deuen el seu nom al riu Neretva, i a voltes també anomenats arentans.
Nou!!: Dioclea і Pagània · Veure més »
Praevaliana
Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).
Nou!!: Dioclea і Praevaliana · Veure més »
Principat de Sèrbia
El Principat de Sèrbia (en serbi:: Kneževina Srbija, escrit en alfabet ciríl·lic: Кнежевина Србија) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882.
Nou!!: Dioclea і Principat de Sèrbia · Veure més »
Principat de Zeta
Escut del Principat de Zeta. Territori del Principat de Zeta. El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro.
Nou!!: Dioclea і Principat de Zeta · Veure més »
Raška
Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.
Nou!!: Dioclea і Raška · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Dioclea і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
República de Ragusa
La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.
Nou!!: Dioclea і República de Ragusa · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Dioclea і Robert Guiscard · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Dioclea і Sèrbia · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Dioclea і Shkodër · Veure més »
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Nou!!: Dioclea і Skopje · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Dioclea і Tebes (Grècia) · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Dioclea і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Dioclea і Terra Santa · Veure més »
Tribal·lis
Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.
Nou!!: Dioclea і Tribal·lis · Veure més »
Ulcinj
Ulcinj (serbi: Улцињ/Ulcinj, albanès: Ulqin/Ulqini, italià: Dulcigno) és una ciutat costanera de Montenegro, veïna a la frontera amb Albània.
Nou!!: Dioclea і Ulcinj · Veure més »
Vis
Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.
Nou!!: Dioclea і Vis · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1016 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1034 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1035 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Dioclea і 1042 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dioclea і 1072 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dioclea і 1077 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dioclea і 1078 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1080 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1081 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1101 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dioclea і 1166 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dioclea і 1168 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Dioclea і 1184 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1185 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dioclea і 1186 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1189 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dioclea і 1202 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 1204 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dioclea і 1208 · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dioclea і 22 de maig · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dioclea і 753 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Dioclea і 900 · Veure més »