Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Anatòlia, Arqueologia, Balcans, Bòsnia, Belgrad, Bulgària, Carboni 14, Carpats, Ceràmica cardial, Cultura de la ceràmica de bandes, Cultura ertebol·liana, Danubi, Dímini, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Macedònia (regió), Neolític, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Romania, Sèrbia, Skopje, Sofia, Vere Gordon Childe, 1908.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Cultura de Vinča і Anatòlia · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Cultura de Vinča і Arqueologia · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Cultura de Vinča і Balcans · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Cultura de Vinča і Bòsnia · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Cultura de Vinča і Belgrad · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Cultura de Vinča і Bulgària · Veure més »
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Nou!!: Cultura de Vinča і Carboni 14 · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Cultura de Vinča і Carpats · Veure més »
Ceràmica cardial
La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.
Nou!!: Cultura de Vinča і Ceràmica cardial · Veure més »
Cultura de la ceràmica de bandes
Mapa d'Europa, cultures del neolític o mesolític, ca. 4500-4000 aC. La cultura de ceràmica de bandes o civilització rubana (de l'alemany Linienbandkeramische Kultur) designa el neolític central europeu.
Nou!!: Cultura de Vinča і Cultura de la ceràmica de bandes · Veure més »
Cultura ertebol·liana
La cultura ertebol·liana (5300 aC - 3950 aC) és el nom que rep la cultura de caçadors-recol·lectors i pescadors de data de finals del mesolític, encara que en les darreries van viure també en el neolític.
Nou!!: Cultura de Vinča і Cultura ertebol·liana · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Cultura de Vinča і Danubi · Veure més »
Dímini
Dímini, Dimini o en les seves formes antigues Diminio o Diminion (en grec: Διμήνι) era un poble prop de la ciutat de Volos, a Tessàlia (Grècia central), pertanyent a la prefectura de Magnèsia.
Nou!!: Cultura de Vinča і Dímini · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Cultura de Vinča і Europa · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Cultura de Vinča і Europa Central · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Cultura de Vinča і Europa de l'Est · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Cultura de Vinča і Macedònia (regió) · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Cultura de Vinča і Neolític · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Cultura de Vinča і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Cultura de Vinča і Romania · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Cultura de Vinča і Sèrbia · Veure més »
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Nou!!: Cultura de Vinča і Skopje · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Cultura de Vinča і Sofia · Veure més »
Vere Gordon Childe
Vere Gordon Childe (Sydney, Imperi britànic, 14 d'abril de 1892 – Mt. Victoria, Austràlia, 19 d'octubre de 1957) fou un arqueòleg i filòleg australià, reconegut pels seus treballs sobre prehistòria, especialment pel que fa als processos de neolitització.
Nou!!: Cultura de Vinča і Vere Gordon Childe · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Cultura de Vinča і 1908 · Veure més »
