Taula de continguts
25 les relacions: Anatòlia, Arqueologia, Balcans, Bòsnia, Belgrad, Bulgària, Carboni 14, Carpats, Ceràmica cardial, Cultura de la ceràmica de bandes, Cultura ertebol·liana, Danubi, Dímini, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Macedònia (regió), Neolític, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Romania, Sèrbia, Skopje, Sofia, Vere Gordon Childe, 1908.
- Cultures neolítiques d'Europa
- Mil·lenni IV aC
- Preindoeuropeus
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Cultura de Vinča і Anatòlia
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Cultura de Vinča і Arqueologia
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Cultura de Vinča і Balcans
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Cultura de Vinča і Bòsnia
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Veure Cultura de Vinča і Belgrad
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Cultura de Vinča і Bulgària
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Veure Cultura de Vinča і Carboni 14
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Cultura de Vinča і Carpats
Ceràmica cardial
La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.
Veure Cultura de Vinča і Ceràmica cardial
Cultura de la ceràmica de bandes
Mapa d'Europa, cultures del neolític o mesolític, ca. 4500-4000 aC. La cultura de ceràmica de bandes o civilització rubana (de l'alemany Linienbandkeramische Kultur) designa el neolític central europeu.
Veure Cultura de Vinča і Cultura de la ceràmica de bandes
Cultura ertebol·liana
La cultura ertebol·liana (5300 aC - 3950 aC) és el nom que rep la cultura de caçadors-recol·lectors i pescadors de data de finals del mesolític, encara que en les darreries van viure també en el neolític.
Veure Cultura de Vinča і Cultura ertebol·liana
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Cultura de Vinča і Danubi
Dímini
Dímini, Dimini o en les seves formes antigues Diminio o Diminion (en grec: Διμήνι) era un poble prop de la ciutat de Volos, a Tessàlia (Grècia central), pertanyent a la prefectura de Magnèsia.
Veure Cultura de Vinča і Dímini
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Cultura de Vinča і Europa
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Veure Cultura de Vinča і Europa Central
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Cultura de Vinča і Europa de l'Est
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Cultura de Vinča і Macedònia (regió)
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Cultura de Vinča і Neolític
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Cultura de Vinča і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Cultura de Vinča і Romania
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Cultura de Vinča і Sèrbia
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Veure Cultura de Vinča і Skopje
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Veure Cultura de Vinča і Sofia
Vere Gordon Childe
Vere Gordon Childe (Sydney, Imperi britànic, 14 d'abril de 1892 – Mt. Victoria, Austràlia, 19 d'octubre de 1957) fou un arqueòleg i filòleg australià, reconegut pels seus treballs sobre prehistòria, especialment pel que fa als processos de neolitització.
Veure Cultura de Vinča і Vere Gordon Childe
1908
;Països Catalans.
Veure Cultura de Vinča і 1908
Vegeu també
Cultures neolítiques d'Europa
- Ceràmica cardial
- Cultura Arzachena
- Cultura Cerny
- Cultura Dudești
- Cultura Gumelniţa–Karanovo
- Cultura Horgen
- Cultura Kakanj
- Cultura Lengyel
- Cultura Ocier
- Cultura Starčevo-Criş
- Cultura boian
- Cultura de Cortaillod
- Cultura de Cucuteni
- Cultura de Starčevo
- Cultura de Varna
- Cultura de Vinča
- Cultura de la ceràmica cordada
- Cultura de la ceràmica de bandes
- Cultura de la ceràmica de la pinta
- Cultura del Gaudo
- Cultura dels sepulcres de fossa
- Cultura dels vasos d'embut
- Dímini
- Sesklo
Mil·lenni IV aC
- Civilització protoelamita
- Cultura Cernavodă
- Cultura Valdivia
- Cultura boian
- Cultura de Vinča
- Cultura de l'àmfora globular
- Cultura iamna
- Domesticació del cavall
- Migracions indoeuropees
- Mil·lenni IV aC
- Període d'Uruk
- Protoindoeuropeus
- Segle XL aC
- Segle XXXI aC
- Segle XXXII aC
- Segle XXXIII aC
- Segle XXXIV aC
- Segle XXXIX aC
- Segle XXXV aC
- Segle XXXVI aC
- Segle XXXVII aC
- Segle XXXVIII aC
Preindoeuropeus
- Civilització minoica
- Cultura de Cucuteni
- Cultura de Vinča
- Cultura dels nurags
- Dispilio
- Elimis
- Escriptura Vinča
- Etruscs
- Europa neolítica
- Haplogrup R1b del cromosoma Y humà
- Ibers
- Lèleges
- Pelasgs
- Pobles dravidians
- Sicans
- Tauleta de Dispilio
- Tauletes de Tărtăria
- Tirrens
També conegut com Cultura de Vinca.