Taula de continguts
47 les relacions: Ancona, Aquileia, Ariovist, Armini, Aurelià, Àtila, Bohèmia, Carnuntum, Catualda, Còmmode, Dacis, Danubi, Dioclecià, Drus el Vell, Elba (riu), Estrabó, Fundació Bernat Metge, Gai Vel·lei Patèrcul, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerres Marcomanes, Hadrià, Hermundurs, Iazigs, Juli Cèsar, Longobards, Main, Marc Aureli, Marobod, Marobudum, Nòrica, Pannònia, Quades, Queruscs, Rècia, Sàrmata, Sàrmates, Sèmnons, Sueus, Tàcit, Tiberi, Trajà, Vàndals, 166, 175, 180, 90.
- Sueus
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure Marcomans і Ancona
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Marcomans і Aquileia
Ariovist
Ariovist fou un cap germànic que va fer la guerra a Juli Cèsar el 58 aC.
Veure Marcomans і Ariovist
Armini
Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.
Veure Marcomans і Armini
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Marcomans і Aurelià
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Marcomans і Àtila
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Marcomans і Bohèmia
Carnuntum
Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.
Veure Marcomans і Carnuntum
Catualda
Catualda (Catwalda) fou un cabdill de la tribu germànica dels gotons.
Veure Marcomans і Catualda
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Marcomans і Còmmode
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Marcomans і Dacis
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Marcomans і Danubi
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Marcomans і Dioclecià
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Marcomans і Drus el Vell
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Veure Marcomans і Elba (riu)
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Marcomans і Estrabó
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Marcomans і Fundació Bernat Metge
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Veure Marcomans і Gai Vel·lei Patèrcul
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Marcomans і Guerra de les Gàl·lies
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Veure Marcomans і Guerra de les Gàl·lies (llibre)
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure Marcomans і Guerres Marcomanes
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Marcomans і Hadrià
Hermundurs
Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.
Veure Marcomans і Hermundurs
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Marcomans і Iazigs
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Marcomans і Juli Cèsar
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Marcomans і Longobards
Main
El Main és un riu d'Alemanya.
Veure Marcomans і Main
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Marcomans і Marc Aureli
Marobod
Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.
Veure Marcomans і Marobod
Marobudum
Marobudum (Marobudum) va ser una ciutat dels marcomans a Bohèmia, que sens dubte era la residència reial de l rei Marobod segons diu Tàcit.
Veure Marcomans і Marobudum
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Marcomans і Nòrica
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Marcomans і Pannònia
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Veure Marcomans і Quades
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Veure Marcomans і Queruscs
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Marcomans і Rècia
Sàrmata
Sàrmata va ser bisbe de València.
Veure Marcomans і Sàrmata
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Marcomans і Sàrmates
Sèmnons
Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.
Veure Marcomans і Sèmnons
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Marcomans і Sueus
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Marcomans і Tàcit
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Marcomans і Tiberi
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Marcomans і Trajà
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Marcomans і Vàndals
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Marcomans і 166
175
El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Marcomans і 175
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Veure Marcomans і 180
90
El 90 (CX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Marcomans і 90
Vegeu també
Sueus
- Longobards
- Marcomans
- Nus sueu
- Quades
- Sèmnons
- Sueus
També conegut com Marcommani, Marcomà.