Taula de continguts
285 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, Abrogació, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Mansur al-Maturidí, Abu-Marwan Ibn Zuhr, Accad, Agricultura, Aixarisme, Al-Àndalus, Al-Biruní, Al-Farabí, Al-Farghaní, Al-Jàhidh, Al-Kaixí, Al-Kindí, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Aladí i la llàntia meravellosa, Alí Babà i els quaranta lladres, Alcorà, Algorisme Rete, Alhambra, Alquímia, Amir Khusraw Dihlawi, Apol·loni de Perge, Apol·loni de Tíana, Ar-Razí, Aristòtil, Aristoxen de Tarant, Aritmètica, Arquimedes, Arquitectura fatimita, Art, Art emiral i califal, Artèria, Arts decoratives, Arxivística, Úmar ibn al-Khattab, Astrolabi, Autòmat, Averrois, Avicenna, Az-Zahrawí, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Hànbal, Bagdad, Balcans, Banu Mussa, Batalla del Talas, BBC, ... Ampliar l'índex (235 més) »
- Cultura islàmica
- Islam medieval
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Veure Edat d'or de l'islam і Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abrogació
Labrogació és la derogació total d'una llei per una disposició d'igual o més elevada jerarquia que la substitueixi, com en el cas d'una Constitució que només pot ser abrogada per una altra Constitució.
Veure Edat d'or de l'islam і Abrogació
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Veure Edat d'or de l'islam і Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Mansur al-Maturidí
Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P.
Veure Edat d'or de l'islam і Abu-Mansur al-Maturidí
Abu-Marwan Ibn Zuhr
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.
Veure Edat d'or de l'islam і Abu-Marwan Ibn Zuhr
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Edat d'or de l'islam і Accad
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Edat d'or de l'islam і Agricultura
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Veure Edat d'or de l'islam і Aixarisme
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Àndalus
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Biruní
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Farabí
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Farghaní
Al-Jàhidh
Abu-Uthman Amr ibn Bahr ibn Mahbub ibn Fazzara al-Laythí al-Kinaní al-Basrí, més conegut pel seu làqab com al-Jàhidh (Bàssora, 781 – 869), fou un famós intel·lectual àrab, que hom creu que tenia ascendència afroàrab d'Àfrica oriental.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Jàhidh
Al-Kaixí
Ghiyath-ad-Din Jamxid ibn Massud ibn Mahmud al-Kaixí o al-Kaixaní, més conegut simplement com al-Kaixí o al-Kaixaní (Kaixan, cap al 1380 - Samarcanda, 1429), va ser un matemàtic i astrònom persa.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Kaixí
Al-Kindí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Kindí
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Edat d'or de l'islam і Al-Mansur (abbàssida)
Aladí i la llàntia meravellosa
''Aladdin and the Wonderful Lamp'' (1917) Aladí i la llàntia meravellosa és un conte de Les mil i una nits de gran èxit, fet que va propiciar adaptacions al cinema i al teatre.
Veure Edat d'or de l'islam і Aladí i la llàntia meravellosa
Alí Babà i els quaranta lladres
Alí Babà i els quaranta lladres és un conte que apareix a Les mil i una nits, Els llibres de les fades i altres reculls d'històries.
Veure Edat d'or de l'islam і Alí Babà i els quaranta lladres
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Edat d'or de l'islam і Alcorà
Algorisme Rete
L'algorisme Rete és un algorisme de reconeixement de patrons eficient per implementar un sistema de producció de regles.
Veure Edat d'or de l'islam і Algorisme Rete
Alhambra
LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).
Veure Edat d'or de l'islam і Alhambra
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Edat d'or de l'islam і Alquímia
Amir Khusraw Dihlawi
Abu-l-Hàssan Yamín-ad-Din Khusraw, més conegut com a Amir Khusraw Dihlawí, també transcrit Amir Khosrow (Patiala, Uttar Pradesh, 1253 - Delhi, 1325), fou un erudit, músic i poeta indi en llengua persa que ha esdevingut una de les icones culturals de la història del subcontinent indi.
Veure Edat d'or de l'islam і Amir Khusraw Dihlawi
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Veure Edat d'or de l'islam і Apol·loni de Perge
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Veure Edat d'or de l'islam і Apol·loni de Tíana
Ar-Razí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana.
Veure Edat d'or de l'islam і Ar-Razí
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Edat d'or de l'islam і Aristòtil
Aristoxen de Tarant
Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.
Veure Edat d'or de l'islam і Aristoxen de Tarant
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Edat d'or de l'islam і Aritmètica
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Edat d'or de l'islam і Arquimedes
Arquitectura fatimita
Mesquita d'al-Aqmar, el Caire L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el Califat Fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171.
Veure Edat d'or de l'islam і Arquitectura fatimita
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Edat d'or de l'islam і Art
Art emiral i califal
Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.
Veure Edat d'or de l'islam і Art emiral i califal
Artèria
Les principals artèries del cos humà Una artèria és qualsevol dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.
Veure Edat d'or de l'islam і Artèria
Arts decoratives
Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com el conjunt d'arts ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil.
Veure Edat d'or de l'islam і Arts decoratives
Arxivística
L'arxivística és la ciència dels arxius que té per objecte l'estudi de la conservació i organització dels documents per facilitar la consulta administrativa i històrica.
Veure Edat d'or de l'islam і Arxivística
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Edat d'or de l'islam і Úmar ibn al-Khattab
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Veure Edat d'or de l'islam і Astrolabi
Autòmat
Autòmat al Gabinet del col·leccionista del Museu Marès. Un autòmat és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció de persones.
Veure Edat d'or de l'islam і Autòmat
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Veure Edat d'or de l'islam і Averrois
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Edat d'or de l'islam і Avicenna
Az-Zahrawí
Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abbàs az-Zahrawí ——, conegut a Occident com a Abulcasis o Albucasis, fou un destacat metge andalusí, potser nascut al raval de Còrdova, del.
Veure Edat d'or de l'islam і Az-Zahrawí
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Edat d'or de l'islam і Àdud-ad-Dawla
Àhmad ibn Hànbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Veure Edat d'or de l'islam і Àhmad ibn Hànbal
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Edat d'or de l'islam і Bagdad
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Edat d'or de l'islam і Balcans
Banu Mussa
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.
Veure Edat d'or de l'islam і Banu Mussa
Batalla del Talas
La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.
Veure Edat d'or de l'islam і Batalla del Talas
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Veure Edat d'or de l'islam і BBC
Bimaristan
Un bimaristan és una instal·lació mèdica pròpia del món musulmà medieval que actuava com a hospital.
Veure Edat d'or de l'islam і Bimaristan
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Edat d'or de l'islam і Buwàyhides
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Veure Edat d'or de l'islam і Cadi
Cal·ligrafia àrab
Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.
Veure Edat d'or de l'islam і Cal·ligrafia àrab
Cal·ligrafia cúfica
s de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Lescriptura o cal·ligrafia cúfica és un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.
Veure Edat d'or de l'islam і Cal·ligrafia cúfica
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Edat d'or de l'islam і Califat Abbàssida
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Edat d'or de l'islam і Cambridge University Press
Capital (economia)
Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic.
Veure Edat d'or de l'islam і Capital (economia)
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Edat d'or de l'islam і Capitalisme
Casa de la Saviesa
La Casa de la Saviesa (بيت الحكمة, Bayt al-Hikmah) a Bagdad, és considerada la primera universitat de la història i actuà com a centre de difusió del pensament islàmic durant l'edat d'or de l'islam.
Veure Edat d'or de l'islam і Casa de la Saviesa
Càncer de mama
El càncer de mama és un tipus de càncer que es desenvolupa a partir de teixit mamari.
Veure Edat d'or de l'islam і Càncer de mama
Cànon de la Medicina
Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicenna El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020.
Veure Edat d'or de l'islam і Cànon de la Medicina
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Edat d'or de l'islam і Cúpula
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Edat d'or de l'islam і Ciència
Cirurgia
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.
Veure Edat d'or de l'islam і Cirurgia
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Edat d'or de l'islam і Claudi Ptolemeu
Clorur d'amoni
El clorur d'amoni és un compost inorgànic de fórmula química NH₄Cl.
Veure Edat d'or de l'islam і Clorur d'amoni
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Edat d'or de l'islam і Columna
Conquestes mongoles
Les conquestes mongoles van tenir lloc al llarg del segle XIII i van donar com a resultat un vast imperi que, vers l'any 1300 abastava gran part d'Àsia i Europa de l'est.
Veure Edat d'or de l'islam і Conquestes mongoles
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Veure Edat d'or de l'islam і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Veure Edat d'or de l'islam і Cor
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Edat d'or de l'islam і Damasc
De Gruyter
Walter de Gruyter GmbH, coneguda habitualment com a De Gruyter, és una editorial acadèmica alemanya.
Veure Edat d'or de l'islam і De Gruyter
Dinastia timúrida
La dinastia timúrida (txagatai: تیموریان), autodenominada com Gurkani (txagatai: گورکانیان, Küregen), foren una dinastia musulmana sunnita o clan d'origen turcomongol descendent del conqueridor Tamerlà.
Veure Edat d'or de l'islam і Dinastia timúrida
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Edat d'or de l'islam і Dret
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Edat d'or de l'islam і Economia
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Edat d'or de l'islam і Educació
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Veure Edat d'or de l'islam і El Caire
Embaràs ectòpic
Un embaràs ectòpic (del gr. ἐκ, "fora", i τόπος, "lloc") és aquell que es desenvolupa fora de l'úter, ja sigui a la trompa de Fal·lopi (el més freqüent), a l'ovari, al canal cervical o a la cavitat pelviana o abdominal.
Veure Edat d'or de l'islam і Embaràs ectòpic
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Edat d'or de l'islam і Encyclopædia Iranica
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Veure Edat d'or de l'islam і Equació de tercer grau
Escola dels perses
L'escola dels perses o escola d'Edessa (en llatí Schola Persica) fou un centre d'estudi religiós fundat a la ciutat d'Edessa a Mesopotàmia, per l'ensenyat exclusivament pels cristians de Pèrsia.
Veure Edat d'or de l'islam і Escola dels perses
Escola primària
Una escola primària o primera etapa de l'educació bàsica dona educació per a nens de quatre a onze anys, i de vegades fins a tretze anys.
Veure Edat d'or de l'islam і Escola primària
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Edat d'or de l'islam і Euclides
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Edat d'or de l'islam і Eufrates
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Edat d'or de l'islam і Europa
Eutiqui d'Alexandria
Eutiqui d'Alexandria, va ser patriarca d'Alexandria de l'any 933 al 940.
Veure Edat d'or de l'islam і Eutiqui d'Alexandria
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Edat d'or de l'islam і Evolució
Experiment
consulta.
Veure Edat d'or de l'islam і Experiment
Farmacologia
vasos de precipitats la bioquímica La farmacologia (del grec, pharmacon (φάρμακον), fàrmac, i logos (λόγος), ciència) és la ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius.
Veure Edat d'or de l'islam і Farmacologia
Fàrmac
Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.
Veure Edat d'or de l'islam і Fàrmac
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Edat d'or de l'islam і Filosofia
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Veure Edat d'or de l'islam і Fiqh
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Veure Edat d'or de l'islam і Firdawsí
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Edat d'or de l'islam і Freqüència
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Edat d'or de l'islam і Funció
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Veure Edat d'or de l'islam і Galàxia d'Andròmeda
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure Edat d'or de l'islam і Galè
Generalife
El Generalife (segurament de l', ‘Jardí de l'Arquitecte’) és una vil·la amb jardins, emprada pels reis musulmans de Granada com a lloc de descans, situada a la ciutat de Granada, Andalusia.
Veure Edat d'or de l'islam і Generalife
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Edat d'or de l'islam і Genguis Khan
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Veure Edat d'or de l'islam і Geodèsia
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Edat d'or de l'islam і Geografia
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Edat d'or de l'islam і Geometria analítica
Ginecomàstia
La ginecomàstia és el desenvolupament anormal dels dos pits per creixement de les glàndules mamàries en els homes, a causa d’un desequilibri hormonal entre estrògens i andrògens.
Veure Edat d'or de l'islam і Ginecomàstia
Girih
Patró ''girih'' amb incrustacions de decoracions florals de Shah-i-Zinda a Samarcanda, Uzbekistan. El girih (‘nus’), també girih sāzī (‘fer nusos') o girih chīnī, és un art decoratiu islàmic usat en arquitectura i en artesanies (cobertes de llibres, tapets, objectes petits de metall), consisteix en línies geomètriques les quals s'entrellacen formant un arranjament.
Veure Edat d'or de l'islam і Girih
Gran divergència
La gran divergència és el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir potències econòmiques a partir del i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest.
Veure Edat d'or de l'islam і Gran divergència
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Edat d'or de l'islam і Gran Khorasan
Gran Mesquita de Kairuan
La gran mesquita de Kairuan o mesquita d'Uqba ibn Nafi és un dels monuments del patrimoni de la humanitat de la UNESCO i la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan antecessora de totes les mesquites del món islàmic occidental tret de les de Turquia i els Balcans, Suposadament construïda per Uqba ibn Nafi a partir del 670, ocupa 9.000 m².
Veure Edat d'or de l'islam і Gran Mesquita de Kairuan
Gran mesquita de Samarra
La gran mesquita de Samarra o mesquita al-Mutawàkkil (o o) és una mesquita del situada a Samarra, dins la governació de Salah ad-Din, a lIraq.
Veure Edat d'or de l'islam і Gran mesquita de Samarra
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Veure Edat d'or de l'islam і Hadit
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà).
Veure Edat d'or de l'islam і Hafez
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Veure Edat d'or de l'islam і Hanafisme
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Veure Edat d'or de l'islam і Hanbalisme
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Edat d'or de l'islam і Harran
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Edat d'or de l'islam і Harun ar-Raixid
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Edat d'or de l'islam і Hülegü
Hemofília
Lhemofília és un conjunt de malalties hereditàries ocasionades per la carència o defecte d'algun factor de coagulació, com ara el factor VIII a l'hemofília A i el factor IX a l'hemofília B. En contra del que es pensa comunament, la síndrome més comuna no és la presència d'hemorràgies espontànies, sinó la formació d'hematomes a causa de traumatismes o cops menors; l'agregació plaquetària no està alterada en les persones hemofíliques, el temps de sagnat Ivy és normal.
Veure Edat d'or de l'islam і Hemofília
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Veure Edat d'or de l'islam і Hipòcrates
Història de la medicina
El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.
Veure Edat d'or de l'islam і Història de la medicina
Història del pensament evolucionista
XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.
Veure Edat d'or de l'islam і Història del pensament evolucionista
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Edat d'or de l'islam і Historiografia
Hunayn ibn Ishaq
Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, més conegut com a Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí o, simplement, com a Hunayn ibn Ishaq, conegut a Occident i en llatí com a Johannitius (al-Hira, 809 - Bagdad, 873) fou un famós i influent savi assiri o àrab, metge i científic, conegut per la seva tasca en traduir obres mèdiques i científiques del grec antic a l'àrab durant l'edat d'or de l'islam.
Veure Edat d'or de l'islam і Hunayn ibn Ishaq
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Veure Edat d'or de l'islam і Ibn al-Hàytham
Ibn an-Nafís
Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí (Damasc, 1213 - el Caire, 17 de desembre de 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.
Veure Edat d'or de l'islam і Ibn an-Nafís
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Edat d'or de l'islam і Ibn Khaldun
Ibn Muadh al-Jayyaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní va ser un matemàtic andalusí del.
Veure Edat d'or de l'islam і Ibn Muadh al-Jayyaní
Il·luminació (pintura)
Manuscrit il·luminat del ''Llibre dels fets'' Una il·luminació és un tipus de decoració pintada, o de vegades en forma d'escriptura (tipografia manual), usada sobretot del al XIV als llibres escrits a mà amb motius en color.
Veure Edat d'or de l'islam і Il·luminació (pintura)
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Edat d'or de l'islam і Il·lustració
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Veure Edat d'or de l'islam і Imamisme
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Edat d'or de l'islam і Imperi Mongol
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Edat d'or de l'islam і Imperi Seljúcida
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Edat d'or de l'islam і Indústria
Instrument de corda
Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).
Veure Edat d'or de l'islam і Instrument de corda
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Edat d'or de l'islam і Isaac Newton
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Edat d'or de l'islam і Islam
Jafarisme
El jafarisme és una escola de jurisprudència islàmica creada a partir dels ensenyaments de Jàfar as-Sàdiq (702 - 765), el sisè imam xiïta.
Veure Edat d'or de l'islam і Jafarisme
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Veure Edat d'or de l'islam і Jàbir ibn Hayyan
Joan Mesué (el Vell)
Joan Mesué el Vell o, segons el seu nom àrab, Yuhanna ibn Massawayh (Gundixapur, 777 – Samarra, 857) fou un famós metge d'expressió àrab durant l'edat d'or de l'islam.
Veure Edat d'or de l'islam і Joan Mesué (el Vell)
Kamal
El Kamal és una eina per determinar la latitud dins l'entorn de la navegació celeste.
Veure Edat d'or de l'islam і Kamal
La incoherència dels filòsofs
La incoherència dels filòsofs o Tahàfut al-falàssifa és una famosa obra del teòleg musulmà Abu-Hàmid al-Ghazalí, escrita al voltant de 1093.
Veure Edat d'or de l'islam і La incoherència dels filòsofs
Les aventures de Sindbad
Les aventures de Sindbad (o Simbad) són unes històries contingudes a Les mil i una nits protagonitzades per Sindbad, prototip del mariner heroic de la literatura de viatges.
Veure Edat d'or de l'islam і Les aventures de Sindbad
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Veure Edat d'or de l'islam і Les mil i una nits
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Edat d'or de l'islam і Lingüística
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Veure Edat d'or de l'islam і Lingua franca
Lira (instrument musical)
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.
Veure Edat d'or de l'islam і Lira (instrument musical)
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Edat d'or de l'islam і Literatura
Llaüt
El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.
Veure Edat d'or de l'islam і Llaüt
Lletra de canvi
Una lletra de canvi és un títol valor de concessió de crèdit a un comprador —el «lliurat» o «pagador»— que incorpora l'ordre de pagar al seu venciment una quantitat de diners determinada a la persona designada en el document —el «lliurador» o «remitent»—, o a l'ordre d'aquesta, a una tercera persona distinta també designada en la lletra de canvi —el «prenedor»—.
Veure Edat d'or de l'islam і Lletra de canvi
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Edat d'or de l'islam і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Veure Edat d'or de l'islam і Madrassa
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Edat d'or de l'islam і Mahoma
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Veure Edat d'or de l'islam і Malikisme
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Edat d'or de l'islam і Manuscrit
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Edat d'or de l'islam і Maragha
Marcello Malpighi
Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.
Veure Edat d'or de l'islam і Marcello Malpighi
Mastectomia
La mastectomia és el terme mèdic per a la remoció d'un o tots dos pits de manera parcial o completa.
Veure Edat d'or de l'islam і Mastectomia
Mastoplàstia
La mamoplàstia o mastoplàstia es refereix a un grup de procediments quirúrgics, l'objectiu dels quals és remodelar o modificar l'aparença del pit.
Veure Edat d'or de l'islam і Mastoplàstia
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Edat d'or de l'islam і Matemàtiques
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Veure Edat d'or de l'islam і Màdhhab
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Edat d'or de l'islam і Mètode científic
Mínbar
Mínbar a Istanbul El mínbar (plural) és una trona o plataforma elevada emprada a les mesquites, a la qual s'accedeix per unes escales, i des de la qual es fan els anuncis solemnes a la comunitat musulmana o des d'on es pronuncien els sermons.
Veure Edat d'or de l'islam і Mínbar
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Edat d'or de l'islam і Medicina
Medicina en el món islàmic medieval
Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.
Veure Edat d'or de l'islam і Medicina en el món islàmic medieval
Medicina romana d'Orient
Il·lustracions d'ocells del manuscrit romà d'Orient ''Codex Aniciae Julianae''. La medicina romana d'Orient comprèn les pràctiques mèdiques disponibles a l'Imperi Romà d'Orient, entre els anys 400 i 1453.
Veure Edat d'or de l'islam і Medicina romana d'Orient
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Edat d'or de l'islam і Mercantilisme
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Edat d'or de l'islam і Mesquita
Mesquita d'al-Azhar
La mesquita d'al-Azhar és una de les mesquites més importants del Caire des del punt de vista històric, religiós i arquitectònic.
Veure Edat d'or de l'islam і Mesquita d'al-Azhar
Mesquita d'al-Hàkim
La mesquita d'al-Hàkim és un dels monuments de l'arquitectura fatimita més interessants de la ciutat del Caire.
Veure Edat d'or de l'islam і Mesquita d'al-Hàkim
Mesquita de Còrdova
La mesquita de Còrdova, convertida des del en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.
Veure Edat d'or de l'islam і Mesquita de Còrdova
Mihna
Mihna (en àrab محنة, miḥna, ‘judici’ o ‘prova’) designa en termes generals una prova imposada per les vicissituds de la vida o l'acció de les persones.
Veure Edat d'or de l'islam і Mihna
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Edat d'or de l'islam і Minaret
Miniatura persa
Miniatura persa que representa al profeta Mahoma ascendint als cels, un viatge que es coneix com Miraj. Una miniatura persa (en persa: نگارگری ایرانی negârgari irâni) és una petita pintura, ja sigui una il·lustració d'un llibre o d'una obra d'art independent destinada a ser guardada en un àlbum d'aquesta mateixa obra, com ara les muraqqa.
Veure Edat d'or de l'islam і Miniatura persa
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Veure Edat d'or de l'islam і Miquel Servet
Mocàrab
Mocàrabs a l'Alhambra de Granada Un mocàrab (també denominat almocàrab) és un element arquitectònic decoratiu a base de prismes juxtaposats (l'un al costat de l'altre) i penjants, que semblen estalactites soltes o arraïmades.
Veure Edat d'or de l'islam і Mocàrab
Muftí
Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab, etimològicament ‘el qui emet una fàtua’, participi actiu del verb, ‘emetre una fàtua’) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.
Veure Edat d'or de l'islam і Muftí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Edat d'or de l'islam і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muqaddimah
La Muqàddima o Al-muqàddima (en àrab المقدّمة, al-Muqaddima, literalment ‘La Introducció’), més coneguda a Occident com Els prolegòmens, és una obra d'Ibn Khaldun escrita en 1377 com a prefaci del seu primer llibre d'història mundial.
Veure Edat d'or de l'islam і Muqaddimah
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Edat d'or de l'islam і Musulmà
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Veure Edat d'or de l'islam і Mutazilisme
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Veure Edat d'or de l'islam і Nassir-ad-Din at-Tussí
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Veure Edat d'or de l'islam і Navegació
Nervi espinal
El nervi espinal (o nervi raquidi) és un nervi format per les arrels dorsal i ventral, que surten de la medul·la espinal.
Veure Edat d'or de l'islam і Nervi espinal
Nervi hipoglòs
El nervi hipoglòs o dotzè parell cranial o nervi cranial XII, condueix a la llengua.
Veure Edat d'or de l'islam і Nervi hipoglòs
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Veure Edat d'or de l'islam і Nervis
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Edat d'or de l'islam і Nestorianisme
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Edat d'or de l'islam і Nicolau Copèrnic
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Veure Edat d'or de l'islam і Nil
Nombres aràbics
Nombres aràbics (àrab) Nombres aràbics i europeus en un senyal de tràfic a Abu Dhabi Els nombres (o '''numerals''') aràbics, també anomenats nombres indoaràbics, són els símbols més utilitzats per representar nombres.
Veure Edat d'or de l'islam і Nombres aràbics
Octava (música)
Octava justa do-do En música, una octava és l'interval que separa dos sons les freqüències dels quals estan en relació de dos a un.
Veure Edat d'or de l'islam і Octava (música)
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Veure Edat d'or de l'islam і Omar Khayyam
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Edat d'or de l'islam і Omeies
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Edat d'or de l'islam і Orient Mitjà
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Edat d'or de l'islam і Palau (arquitectura)
Palmerar d'Elx
El Palmerar d'Elx, o millor Hort de Palmeres, és una gran extensió de palmeres situada dins del nucli urbà de la ciutat d'Elx.
Veure Edat d'or de l'islam і Palmerar d'Elx
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Veure Edat d'or de l'islam і Paper
Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.
Veure Edat d'or de l'islam і Papir
Parell de Tussí
Model animat del parell de Tussí. El parell de Tussí és una construcció geomètrica dissenyada per l'astrònom persa Nassir-ad-Din at-Tussí (1201-1274) que consisteix en la substitució dels epicicles de Claudi Ptolemeu per un petit cercle que gira dins la circumferència d'un altre cercle de radi doble.
Veure Edat d'or de l'islam і Parell de Tussí
Pati
Un pati, era (del llatí pac a través de l'occità pàtu) o cortil en alguerés és una zona sense ensostrar a l'interior d'un edifici.
Veure Edat d'or de l'islam і Pati
Pax Mongolica
Una ampliació de l'Atles Català que mostra a Marco Polo viatjant cap a l'est durant la ''Pax Mongolica'' La Pax Mongolica (coneguda de vegades com a Pax Tatarica) és una expressió llatina que significa 'Pau Mongòlica'.
Veure Edat d'or de l'islam і Pax Mongolica
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Edat d'or de l'islam і Pòrtic
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Edat d'or de l'islam і Península Ibèrica
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Veure Edat d'or de l'islam і Pergamí
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Edat d'or de l'islam і Persa
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Edat d'or de l'islam і Plató
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Veure Edat d'or de l'islam і Primer califat
Primera fitna
La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.
Veure Edat d'or de l'islam і Primera fitna
Pseudo-Geber
Pseudo-Geber ("fals Geber") és el nom assignat pels estudiosos moderns a un alquimista anònim europeu nascut al, que de vegades ha estat identificat com Pau de Taranto, va escriure llibres sobre alquímia i metal·lúrgia, en llatí, sota el nom de "Geber".
Veure Edat d'or de l'islam і Pseudo-Geber
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Veure Edat d'or de l'islam і Pulmó
Qanat
Un qanat o kariz és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, actuant com a aqüeducte subterrani.
Veure Edat d'or de l'islam і Qanat
Qiyàs
El qiyàs (de l'àrab, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.
Veure Edat d'or de l'islam і Qiyàs
Quasicristall
Model atòmic d'un quasicristall de plata-alumini (Ag-Al) Un quasicristall és una estructura cristal·lina que està ordenada però que no és periòdica.
Veure Edat d'or de l'islam і Quasicristall
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Edat d'or de l'islam і Química
Qusta ibn Luqa
Qusta ibn Luqa, també conegut com a Costa ben Luca o Constabulus (Baalbek, Califat Abbàssida, 820 – Armènia, 912) va ser un metge, filòsof, astrònom, matemàtic i traductor cristià melquita sirià durant l'edat d'or de l'islam.
Veure Edat d'or de l'islam і Qusta ibn Luqa
Radi de la Terra
El radi de la Terra és un valor que s'utilitza com una unitat de mesura de distància, especialment en astronomia i geologia.
Veure Edat d'or de l'islam і Radi de la Terra
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Edat d'or de l'islam і Retòrica
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Veure Edat d'or de l'islam і Routledge
Rumi
Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.
Veure Edat d'or de l'islam і Rumi
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Veure Edat d'or de l'islam і Rus de Kíev
Saadi
Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí, conegut com a Saadi o Sa'di (Xiraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana.
Veure Edat d'or de l'islam і Saadi
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Edat d'or de l'islam і Samarcanda
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Edat d'or de l'islam і Sang
Sarna
La ronya, sarna o escabiosi és una malaltia produïda per un àcar paràsit Sarcoptes scabiei.
Veure Edat d'or de l'islam і Sarna
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Veure Edat d'or de l'islam і Séquia
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle IV
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle IX
Segle VII
El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle VII
Segle VIII
El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle VIII
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle X
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle XI
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle XII
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle XIII
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Edat d'or de l'islam і Segle XVI
Selecció natural
Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.
Veure Edat d'or de l'islam і Selecció natural
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Veure Edat d'or de l'islam і Setge de Bagdad (1258)
Sextant (instrument de mesura)
Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Veure Edat d'or de l'islam і Sextant (instrument de mesura)
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Edat d'or de l'islam і Siríac
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Edat d'or de l'islam і Sistema circulatori
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Veure Edat d'or de l'islam і Sistema nerviós
Societat de negocis
Una societat de negocis és un acord on les parts, conegudes com a socis comercials, acorden cooperar per promoure els seus interessos mutus.
Veure Edat d'or de l'islam і Societat de negocis
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Veure Edat d'or de l'islam і Sociologia
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Edat d'or de l'islam і Sumer
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Edat d'or de l'islam і Sunnisme
Tafsir
El tafsir (‘interpretació’) és la ciència islàmica de l'exegesi, que s'aplica principalment a l'Alcorà.
Veure Edat d'or de l'islam і Tafsir
Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf
Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf aix-Xamí (Damasc, 1526-Istanbul, 1585) va ser un científic àrab musulmà, autor de més de 90 llibres sobre un gran nombre de temes, incloent astronomia, rellotges, enginyeria, matemàtica, mecànica, òptica i filosofia natural.
Veure Edat d'or de l'islam і Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf
Taula de Maragda
Edició del text en llatí de Chrysogonus Polydorus, Nuremberg 1541. La Taula de Maragda és un text, atribuït al mític Hermes Trismegist, de caràcter curt i críptic, amb el propòsit de revelar el secret de la substància primordial i les seves transmutacions.
Veure Edat d'or de l'islam і Taula de Maragda
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Edat d'or de l'islam і Tecnologia
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Edat d'or de l'islam і Teologia
Teorema del sinus
En trigonometria, el teorema del sinus és una afirmació respecte d'un triangle qualsevol en el pla, vàlida també per un triangle esfèric i amb una formulació equivalent a la geometria hiperbòlica.
Veure Edat d'or de l'islam і Teorema del sinus
Teoria dels humors
XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.
Veure Edat d'or de l'islam і Teoria dels humors
Tessel·lació de Penrose
Una tessel·lació de Penrose Una tessel·lació de Penrose és una tessel·lació no periòdica generada per un conjunt aperiòdic de protorajoles, anomenada així en honor de Sir Roger Penrose, qui va investigar aquests conjunts durant els anys 1970.
Veure Edat d'or de l'islam і Tessel·lació de Penrose
Text sagrat
Un text sagrat o una sagrada escriptura és un text o conjunt de textos considerats com a dignes de veneració per una religió o creença, ja que provenen de la divinitat o contenen la revelació sobre el missatge central del culte.
Veure Edat d'or de l'islam і Text sagrat
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Edat d'or de l'islam і Tigris
Tinta
Flascó de tinta negra La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços).
Veure Edat d'or de l'islam і Tinta
Tiroidectomia
La Tiroidectomia, en medicina, fa referència a l'extirpació parcial o total de la glàndula tiroides.
Veure Edat d'or de l'islam і Tiroidectomia
Traumatologia
Immobilització d'un braç Lortopèdia i la traumatologia és l'especialitat mèdica que s'ocupa de les ferides i danys causats per accidents o violència sobre les persones, i els mitjans mèdics i quirúrgics per al restabliment de la forma i de la funció de les extremitats, la columna vertebral i les seves estructures associades.
Veure Edat d'or de l'islam і Traumatologia
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Edat d'or de l'islam і Tunis
Turbina de vapor
Siemens. Una turbina de vapor és un aparell mecànic que transforma l'energia tèrmica continguda en el vapor a pressió en energia mecànica rotatòria.
Veure Edat d'or de l'islam і Turbina de vapor
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Edat d'or de l'islam і Turquia
Ud
XIX, fons del Museu de la Música de Barcelona L'ud (/uːd/;,, en plural;;;;;;; o;; o) és un cordòfon amb forma de pera utilitzat per àrabs, grecs, turcs, perses, jueus, romans d'Orient, àzeris, armenis i amazics.
Veure Edat d'or de l'islam і Ud
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Edat d'or de l'islam і UNESCO
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Edat d'or de l'islam і Universitat
Universitat al-Qarawiyyin
La Universitat Al-Qarawiyyin és una universitat situada a Fes, Marroc.
Veure Edat d'or de l'islam і Universitat al-Qarawiyyin
Universitat d'al-Azhar
La Universitat d'al-Azhar és una universitat pública del Caire, Egipte.
Veure Edat d'or de l'islam і Universitat d'al-Azhar
Universitat d'Edimburg
La Universitat d'Edimburg (en anglès: University of Edinburgh i en gaèlic escocès: Oilthigh Dhùn Èideann) és un centre d'ensenyament i investigació d'Edimburg, una de les universitats més antigues d'Escòcia, i entre les més grans i prestigioses del Regne Unit.
Veure Edat d'or de l'islam і Universitat d'Edimburg
Universitat Estatal de Nova York
La Universitat Estatal de Nova York (en anglès State University of New York o SUNY) és un sistema d'institucions públiques d'educació superior a Nova York (Estats Units).
Veure Edat d'or de l'islam і Universitat Estatal de Nova York
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Edat d'or de l'islam і Velocitat de la llum
Velocitat del so
F18 de l'armada dels Estats Units trencant la barrera del so La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so.
Veure Edat d'or de l'islam і Velocitat del so
Vena
Les principals venes del cos humà Una vena és un vas sanguini que, naixent de la unió dels capil·lars dels distints òrgans i teixits del cos, porta la sang cap al cor.
Veure Edat d'or de l'islam і Vena
Ventricle
Un ventricle és la cavitat d'un òrgan que conté un fluid.
Veure Edat d'or de l'islam і Ventricle
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Veure Edat d'or de l'islam і Verola
Vidriol (química)
Fitxer:Iron(II)-sulfate-heptahydrate-sample.jpg|Vidriol verd Fitxer:Cobalt(II) sulfate.jpg|Vidriol roig Fitxer:Zinc Sulfate.jpg|Vidriol blanc Fitxer:Copper sulfate.jpg|Vidriol blau Vidriol és una denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats, que empraren els alquimistes i els químics fins al.
Veure Edat d'or de l'islam і Vidriol (química)
Waqf
En el dret islàmic, el waqf (de l'àrab, plural), també conegut al Magrib com habis (de l'àrab, plural), és una donació religiosa inalienable, generalment un edifici o terres ofertes per una persona a religiosos per a obres d'utilitat pública, caritativa o manteniment d'institucions religioses.
Veure Edat d'or de l'islam і Waqf
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Veure Edat d'or de l'islam і Xafiisme
Xarampió
El xarampió (sarampió Val., Nord-Occ.), pallola o rosa és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants.
Veure Edat d'or de l'islam і Xarampió
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.
Veure Edat d'or de l'islam і Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xec
Xec. Un xec és un títol valor en el qual la persona que és autoritzada per extreure diners d'un compte (per exemple, el titular), estén a una altra persona una autorització per retirar una determinada quantitat de diners del seu compte, prescindint de la presència del titular del compte bancari.
Veure Edat d'or de l'islam і Xec
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Edat d'or de l'islam і Xiisme
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Edat d'or de l'islam і Xina
Yale University Press
Yale University Press és una editorial universitària dels Estats Units associada a la Universitat Yale.
Veure Edat d'or de l'islam і Yale University Press
Zellige
Detall d'un panell de «zellige» Marràqueix. Pavelló del Marroc. Sevilla 1992 El zellige (pronunciat dialectalment zɘllīj, 'petita pedra polida', de vegades també transcrit com zilij o zellij) és un tipus de mosaic ornamental realitzat amb trossos de taulells de colors, anomenats tessel·les.
Veure Edat d'or de l'islam і Zellige
Ziryab
Abu-l-Hàssan Alí ibn Nafi, anomenat Ziryab (Mossul, 789 - Còrdova, 857) va ser un erudit, poeta i músic kurd o persa instal·lat a l'Àndalus, on va ajudar a fundar la música araboandalusina amb el primer conservatori europeu.
Veure Edat d'or de l'islam і Ziryab
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Edat d'or de l'islam і 1070
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Edat d'or de l'islam і 670
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Edat d'or de l'islam і 805
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Edat d'or de l'islam і 851
Vegeu també
Cultura islàmica
- Alien Kulture
- Arabesc
- Banderes islàmiques
- Basar
- Baya
- Beit Al Quran
- Catifa persa
- Cultura islàmica
- Dawla
- Edat d'or de l'islam
- Harem
- Literatura àrab
- Món islàmic
- Misbaha
- Mukhannath
- Muqaddimah
- Museu d'Art Islàmic (El Caire)
- Nahda
- Qallus
Islam medieval
- Al-Àndalus
- Aloa
- Conquestes musulmanes al subcontinent indi
- Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
- Edat d'or de l'islam
- Kaysaniyya
- Makuria
- Qara Qoyunlu
- Takrur
- Tunísia medieval
- Universitat de Sankore
També conegut com Edat d'or de l'slam, Edat d'or islàmica, Edat daurada de l'Islam, Món islàmic medieval.
, Bimaristan, Buwàyhides, Cadi, Cal·ligrafia àrab, Cal·ligrafia cúfica, Califat Abbàssida, Cambridge University Press, Capital (economia), Capitalisme, Casa de la Saviesa, Càncer de mama, Cànon de la Medicina, Cúpula, Ciència, Cirurgia, Claudi Ptolemeu, Clorur d'amoni, Columna, Conquestes mongoles, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Cor, Damasc, De Gruyter, Dinastia timúrida, Dret, Economia, Educació, El Caire, Embaràs ectòpic, Encyclopædia Iranica, Equació de tercer grau, Escola dels perses, Escola primària, Euclides, Eufrates, Europa, Eutiqui d'Alexandria, Evolució, Experiment, Farmacologia, Fàrmac, Filosofia, Fiqh, Firdawsí, Freqüència, Funció, Galàxia d'Andròmeda, Galè, Generalife, Genguis Khan, Geodèsia, Geografia, Geometria analítica, Ginecomàstia, Girih, Gran divergència, Gran Khorasan, Gran Mesquita de Kairuan, Gran mesquita de Samarra, Hadit, Hafez, Hanafisme, Hanbalisme, Harran, Harun ar-Raixid, Hülegü, Hemofília, Hipòcrates, Història de la medicina, Història del pensament evolucionista, Historiografia, Hunayn ibn Ishaq, Ibn al-Hàytham, Ibn an-Nafís, Ibn Khaldun, Ibn Muadh al-Jayyaní, Il·luminació (pintura), Il·lustració, Imamisme, Imperi Mongol, Imperi Seljúcida, Indústria, Instrument de corda, Isaac Newton, Islam, Jafarisme, Jàbir ibn Hayyan, Joan Mesué (el Vell), Kamal, La incoherència dels filòsofs, Les aventures de Sindbad, Les mil i una nits, Lingüística, Lingua franca, Lira (instrument musical), Literatura, Llaüt, Lletra de canvi, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Madrassa, Mahoma, Malikisme, Manuscrit, Maragha, Marcello Malpighi, Mastectomia, Mastoplàstia, Matemàtiques, Màdhhab, Mètode científic, Mínbar, Medicina, Medicina en el món islàmic medieval, Medicina romana d'Orient, Mercantilisme, Mesquita, Mesquita d'al-Azhar, Mesquita d'al-Hàkim, Mesquita de Còrdova, Mihna, Minaret, Miniatura persa, Miquel Servet, Mocàrab, Muftí, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Muqaddimah, Musulmà, Mutazilisme, Nassir-ad-Din at-Tussí, Navegació, Nervi espinal, Nervi hipoglòs, Nervis, Nestorianisme, Nicolau Copèrnic, Nil, Nombres aràbics, Octava (música), Omar Khayyam, Omeies, Orient Mitjà, Palau (arquitectura), Palmerar d'Elx, Paper, Papir, Parell de Tussí, Pati, Pax Mongolica, Pòrtic, Península Ibèrica, Pergamí, Persa, Plató, Primer califat, Primera fitna, Pseudo-Geber, Pulmó, Qanat, Qiyàs, Quasicristall, Química, Qusta ibn Luqa, Radi de la Terra, Retòrica, Routledge, Rumi, Rus de Kíev, Saadi, Samarcanda, Sang, Sarna, Séquia, Segle IV, Segle IX, Segle VII, Segle VIII, Segle X, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XVI, Selecció natural, Setge de Bagdad (1258), Sextant (instrument de mesura), Siríac, Sistema circulatori, Sistema nerviós, Societat de negocis, Sociologia, Sumer, Sunnisme, Tafsir, Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf, Taula de Maragda, Tecnologia, Teologia, Teorema del sinus, Teoria dels humors, Tessel·lació de Penrose, Text sagrat, Tigris, Tinta, Tiroidectomia, Traumatologia, Tunis, Turbina de vapor, Turquia, Ud, UNESCO, Universitat, Universitat al-Qarawiyyin, Universitat d'al-Azhar, Universitat d'Edimburg, Universitat Estatal de Nova York, Velocitat de la llum, Velocitat del so, Vena, Ventricle, Verola, Vidriol (química), Waqf, Xafiisme, Xarampió, Xàraf-ad-Din at-Tussí, Xec, Xiisme, Xina, Yale University Press, Zellige, Ziryab, 1070, 670, 805, 851.