Taula de continguts
21 les relacions: Al-Biruní, Al-Kindí, Al-Mamun (abbàssida), Arquimedes, Astronomia, Autòmat, Bagdad, Banu Qassi, Califat Abbàssida, Casa de la Saviesa, Edat d'or de l'islam, Eudox de Cnidos, Geometria, Gerard de Cremona, Matemàtiques, Mètode d'exhaustió, Mecànica, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Ramon Guardans i Vallès, Siegfried Zielinski, Thàbit ibn Qurra.
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Banu Mussa і Al-Biruní
Al-Kindí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.
Veure Banu Mussa і Al-Kindí
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Banu Mussa і Al-Mamun (abbàssida)
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Banu Mussa і Arquimedes
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Banu Mussa і Astronomia
Autòmat
Autòmat al Gabinet del col·leccionista del Museu Marès. Un autòmat és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció de persones.
Veure Banu Mussa і Autòmat
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Banu Mussa і Bagdad
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.
Veure Banu Mussa і Banu Qassi
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Banu Mussa і Califat Abbàssida
Casa de la Saviesa
La Casa de la Saviesa (بيت الحكمة, Bayt al-Hikmah) a Bagdad, és considerada la primera universitat de la història i actuà com a centre de difusió del pensament islàmic durant l'edat d'or de l'islam.
Veure Banu Mussa і Casa de la Saviesa
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Veure Banu Mussa і Edat d'or de l'islam
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Banu Mussa і Eudox de Cnidos
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Banu Mussa і Geometria
Gerard de Cremona
Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.
Veure Banu Mussa і Gerard de Cremona
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Banu Mussa і Matemàtiques
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Veure Banu Mussa і Mètode d'exhaustió
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Banu Mussa і Mecànica
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Banu Mussa і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Ramon Guardans i Vallès
Ramon Guardans i Vallès (Reus, 1919 - Barcelona, 16 d'abril de 2007) fou un advocat català.
Veure Banu Mussa і Ramon Guardans i Vallès
Siegfried Zielinski
Siegfried Zielinski (1951) és rector de l'Escola pública superior d'Art i Disseny de Karlsruhe.
Veure Banu Mussa і Siegfried Zielinski
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Veure Banu Mussa і Thàbit ibn Qurra
També conegut com Banu Musa.