Taula de continguts
39 les relacions: Al-Àndalus, Al-Hussayn ibn al-Qàssim, Al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah, Àdud-ad-Dawla, Bahà-ad-Dawla, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Din, Dinastia, Estat sobirà, Fakhr-ad-Dawla, Gaznèvides, Hamdànides, Iftikhar-ad-Dawla, Imad-ad-Dawla, Jalal-ad-Dawla, Majd-ad-Dawla, Món islàmic, Muàyyid-ad-Dawla, Muïzz al-Dawla, Muixàrrif-ad-Dawla, Nàssir-ad-Dawla, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nom àrab, Pèrsia, Qarakhànida, Qawam-ad-Dawla, Rukn-ad-Dawla, Samà-ad-Dawla, Samsam-ad-Dawla, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sultan-ad-Dawla, Taifa, Taj-ad-Dawla, Visir, Xams-ad-Dawla, 1935, 942.
- Cultura islàmica
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Dawla і Al-Àndalus
Al-Hussayn ibn al-Qàssim
Al-Hussayn ibn al-Qàssim fou visir abbàssida, fill d'Abu-l-Hussayn al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah.
Veure Dawla і Al-Hussayn ibn al-Qàssim
Al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah
Abu-l-Hussayn al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah ibn Sulayman ibn Wahb ibn Saïd al-Harithí fou un visir abbàssida, fill d'Ubayd-Al·lah ibn Sulayman.
Veure Dawla і Al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Dawla і Àdud-ad-Dawla
Bahà-ad-Dawla
Bahà-ad-Dawla forma part del nom de molts personatges.
Veure Dawla і Bahà-ad-Dawla
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Dawla і Buwàyhides
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Dawla і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Dawla і Califat Fatimita
Din
* Din (islam), mot àrab que designa la fe en l'islam.
Veure Dawla і Din
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Dawla і Dinastia
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Dawla і Estat sobirà
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Veure Dawla і Fakhr-ad-Dawla
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Dawla і Gaznèvides
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Dawla і Hamdànides
Iftikhar-ad-Dawla
Iftikhar-ad-Dawla (literalment ‘Orgull de la Nació’) fou el governador fatimita de Jerusalem durant el Setge de Jerusalem, a la Primera Croada.
Veure Dawla і Iftikhar-ad-Dawla
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Veure Dawla і Imad-ad-Dawla
Jalal-ad-Dawla
Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.
Veure Dawla і Jalal-ad-Dawla
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Veure Dawla і Majd-ad-Dawla
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Veure Dawla і Món islàmic
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Veure Dawla і Muàyyid-ad-Dawla
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Veure Dawla і Muïzz al-Dawla
Muixàrrif-ad-Dawla
Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).
Veure Dawla і Muixàrrif-ad-Dawla
Nàssir-ad-Dawla
Nàssir-ad-Dawla forma part del nom de molts personatges.
Veure Dawla і Nàssir-ad-Dawla
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Veure Dawla і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Veure Dawla і Nom àrab
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Dawla і Pèrsia
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Dawla і Qarakhànida
Qawam-ad-Dawla
Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla (abril de 1000 – octubre/novembre de 1028) fou emir buwàyhida de Kirman (1012–1028).
Veure Dawla і Qawam-ad-Dawla
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Veure Dawla і Rukn-ad-Dawla
Samà-ad-Dawla
Samà-ad-Dawla fou emir buwàyhida de Hamadan, fill i successor de Xams-ad-Dawla.
Veure Dawla і Samà-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Veure Dawla і Samsam-ad-Dawla
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Dawla і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Sultan-ad-Dawla
Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).
Veure Dawla і Sultan-ad-Dawla
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Dawla і Taifa
Taj-ad-Dawla
Taj-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Khuzestan per un temps vers 983-985.
Veure Dawla і Taj-ad-Dawla
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Dawla і Visir
Xams-ad-Dawla
Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).
Veure Dawla і Xams-ad-Dawla
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Dawla і 1935
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Dawla і 942
Vegeu també
Cultura islàmica
- Alien Kulture
- Arabesc
- Banderes islàmiques
- Basar
- Baya
- Beit Al Quran
- Catifa persa
- Cultura islàmica
- Dawla
- Edat d'or de l'islam
- Harem
- Literatura àrab
- Món islàmic
- Misbaha
- Mukhannath
- Muqaddimah
- Museu d'Art Islàmic (El Caire)
- Nahda
- Qallus
També conegut com Al Dawla, Al-Dawla, Daula.