Taula de continguts
202 les relacions: Administració provincial romana, Adob, Agricultura, Agricultura romana, Albercoquer, All, Anatòlia, Andalusia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Arada, Aràbia, Argent, Arquitecte, Artesà, As romà, Ase, August, Índia, Bestiar, Blat, Bomber, Bou, Britànnia, Bronze, Calç, Calígula, Caracal·la, Cartagena, Cartago, Cascall, Cató el Censor, Cavall, Cavaller romà, Còmmode, Celtibers, Cereal, Cirerer, Classe social a l'antiga Roma, Claudi, Client (Roma), Colom, Colom (ocell), Colomar, Comerç, Comptabilitat, Conill, Conquesta romana d'Hispània, Conreu, Contracte d'arrendament, ... Ampliar l'índex (152 més) »
- Economia romana
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Administració provincial romana
Adob
Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Adob
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Agricultura
Agricultura romana
Conreu de blat L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Agricultura romana
Albercoquer
Albercoquer Lalbercoquer (Prunus armeniaca), és una espècie d'arbre del gènere Prunus dins la família de les rosàcies que es conrea pel seu fruit.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Albercoquer
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Economia de l'Imperi Romà і All
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Anatòlia
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Andalusia
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Antiga Roma
Arada
Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Arada
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Aràbia
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Argent
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Arquitecte
Artesà
Artesà Els artesans són persones que es dediquen a l'artesania.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Artesà
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Veure Economia de l'Imperi Romà і As romà
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ase
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Economia de l'Imperi Romà і August
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Índia
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Bestiar
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Blat
Bomber
Sergent de Bombers de la Generalitat de Catalunya (monitor) i bomber de Barcelona (en pràctiques) Pràctiques d'extinció d'incendis Bombers de Nova York a la zona 0 l'11 de setembre de 2001 Bombers de Vancouver, Canadà, mobilitzats per una alarma, el 1910 Un bomber o una bombera és una persona que forma part d'un cos organitzat per a prevenir i extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Bomber
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Bou
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Britànnia
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Bronze
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Calç
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Calígula
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Caracal·la
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cartagena
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cartago
Cascall
El cascall o pintacoques (Papaver somniferum) és una mena de rosella de la família de les papaveràcies, conreada.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cascall
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cató el Censor
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cavall
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cavaller romà
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Còmmode
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Celtibers
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cereal
Cirerer
El cirerer o cirer (Prunus avium) és un arbre originari d'Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica, que pertany al gènere Prunus, de la família Rosaceae.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cirerer
Classe social a l'antiga Roma
La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Classe social a l'antiga Roma
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Claudi
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Client (Roma)
Colom
* Ornitologia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Colom
Colom (ocell)
El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Colom (ocell)
Colomar
Girona Un colomar o colomer és una construcció per a la criança de colomins i coloms.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Colomar
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Comerç
Comptabilitat
La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Comptabilitat
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Conill
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Conquesta romana d'Hispània
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Conreu
Contracte d'arrendament
El contracte d'arrendament o locació (locatio-conductio per la seva denominació originària en llatí) és un contracte pel qual una de les parts, anomenada arrendador, s'obliga a transferir temporalment l'ús i gaudi d'una cosa moble o immoble a una altra part denominada arrendatari, qui al seu torn s'obliga a pagar per aquest ús o gaudi un preu cert i determinat.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Contracte d'arrendament
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Coure
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Cultura popular
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Denari
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Diner
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Domicià
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Dracma
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Dret romà
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Economia
Economia de l'antiga Grècia
Leconomia de l'antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en consonància amb les característiques de la geografia de Grècia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Economia de l'antiga Grècia
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Economia de l'Imperi Romà і Economia de l'Imperi Romà d'Orient
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Educació
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Elagàbal
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Emperador romà
Enginyer
Un enginyer o enginyera és una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental específic real i amb uns recursos determinats.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Enginyer
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Esclavitud
Esclavitud a l'antiga Roma
Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Esclavitud a l'antiga Roma
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Etiòpia
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Etrúria
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Farina
Farratge
Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Farratge
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Fava
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Fenícia
Ferrer
Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ferrer
Figuera
La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Figuera
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Filip II de Macedònia
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Flavi Josep
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Formatge
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Fusta
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Fuster
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Gall
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Garrofer
Gla
Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Gla
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Gneu Pompeu Magne
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Govern
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Gram
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Guerra
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Guerra social
Guerres Servils
Les Guerres Servils foren una sèrie de tres revoltes d'esclaus ("servils" és un terme derivat de "servus", "esclau" en llatí) a les etapes finals de la República de Roma.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Guerres Servils
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Hanníbal Barca (247 aC)
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Hispània
Història econòmica
La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Història econòmica
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Historiografia
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Hortalissa
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ibèria
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Il·líria
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Imperi Romà
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Impost
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Itàlia
Ius italicum
Ius Italicum (Llatí, llei italiana i llatina) era un honor conferit a determinades ciutats de l'Imperi Romà pels emperadors.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ius italicum
Jaciment arqueològic de Pereres
Peres és un jaciment prehistòric del municipi de Mediona a la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Jaciment arqueològic de Pereres
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Júlia Domna
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Juli Cèsar
Lampista
Lampista treballant Antigament un lampista era l'operari que instal·lava i reparava tant les làmpades com les instal·lacions d'enllumenat.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Lampista
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Legió romana
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Legionari
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Lingua franca
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Llana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Llatí
Llebre
Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Llebre
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Llet
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Llimoner
Llobí
Llobí, tramús, tramús blanc, llobí blanc (Lupinus albus) és el nom d'una planta herbàcia del gènere Lupinus i família de les Fabaceae, i del seu fruit, que és un llegum de consum popular.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Llobí
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Lusitània
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Mar Mediterrània
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Marc Aureli
Masoveria
El contracte de masoveria (tambè aparceria) és aquell pel qual el propietari d'una finca rústica encarrega a una persona física (masover, tambè parcer) l'explotació agrícola de la finca a canvi d'un percentatge en els resultats i que porta annex un dret d'habitació a favor del masover sobre un immoble situat a la finca, també anomenada «masoveria».
Veure Economia de l'Imperi Romà і Masoveria
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Matrimoni
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Maximí el Traci
Mestre d'escola
El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Mestre d'escola
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Molí
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Moneda
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Moneda romana
Mul
Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Mul
Nap
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Nap
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Nòrica
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Neró
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Numeració romana
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Olivera
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Om
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Or
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ordi
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Orfebreria
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ovella
Pala (eina)
Pales. Una pala és una eina per a excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pala (eina)
Paleta (ofici)
Construint la Sagrada Família Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Paleta (ofici)
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Patrici (classe romana)
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pax Romana
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pèrsia
Pèsol
''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pèsol
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Peixos
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Península Ibèrica
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Península Itàlica
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pi (arbre)
Picapedrer
Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Picapedrer
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pirineus
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pirros
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Plebs
Pomera
La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils de distingir.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Pomera
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Porc
Préstec
Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Préstec
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Primera Guerra Púnica
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Procés de romanització
Prunera
La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Prunera
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Publicà
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Veure Economia de l'Imperi Romà і Ramaderia
Rave
El rave és una hortalissa d'arrel conreada dins la família de les Brassicaceae.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Rave
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Rècia
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Regadiu
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Regió d'Ístria
Regió d'Escítia
s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Regió d'Escítia
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Economia de l'Imperi Romà і República Romana
Sabater
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Sabater
Sanitat
S'entén per Sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut de la ciutadania.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Sanitat
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Síria
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Segona Guerra Púnica
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Senat Romà
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Senglar
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Septimi Sever
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Sesterci
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Sistema monetari
Subvenció
En comptabilitat pública és tot desplaçament patrimonial que té per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i d'aquests a altres entitats públiques, privades i particulars, així com les realitzades per aquestes a una administracions públiques, totes elles sense contrapartida directa per part dels ens beneficiaris; afectat a un fi, propòsit activitat o projecte específic (en això es diferencia de la transferència); amb obligació per part del destinatari de complir les condicions i requisits que s'haguessin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Subvenció
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Taronger
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tartessos
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tàcit
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tàrent
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tèxtil
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Termes romanes
Terrisser
Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Terrisser
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tiberi
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tiberi Semproni Grac
Tintorer
El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matèries tèxtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda).
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tintorer
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tir
Tractat de pau
Un tractat de pau (Pactum pacis, en llatí) és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal a un conflicte armat, mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tractat de pau
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Trajà
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Tribut
Unitats de mesura romanes
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Unitats de mesura romanes
Universitat de Groningen
La Universitat de Groningen (neerlandès: Rijksuniversiteit Groningen, abreujat RuG) és una universitat pública neerlandesa situada a Groningen, al nord dels Països Baixos.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Universitat de Groningen
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Vassallatge
Vectigàlia
Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Vectigàlia
Venedor
Estació d'Atocha, Madrid. Un venedor és aquella persona que té encomanada la venda dels productes o serveis d'una companyia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Venedor
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Vespasià
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Via romana
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Vidre
Villicus
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Villicus
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Vinya
Xiprer
El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.
Veure Economia de l'Imperi Romà і Xiprer
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Economia de l'Imperi Romà і 117
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Economia de l'Imperi Romà і 161
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Economia de l'Imperi Romà і 194
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Economia de l'Imperi Romà і 200
236
El 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Economia de l'Imperi Romà і 236
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Economia de l'Imperi Romà і 73
Vegeu també
Economia romana
- Annona (proveïment d'aliments)
- Comerç a l'antiga Roma
- Comes
- Congiari
- Donativum
- Economia de l'Imperi Romà
- Economia de la Hispània romana
- Edicte sobre els preus màxims
- Erari
- Latifundi
- Monte Testaccio
- Pecunia non olet
- Taverna romana
- Vi a l'antiga Roma