Taula de continguts
70 les relacions: Ambròs de Milà, August, Auspici, Caciquisme, Calendari romà, Casa romana, Cavaller romà, Celtes, Ciceró, Ciutadania romana, Clientelisme, Comicis romans, Companyonia, Confiança, Devotio, Dignitas, Dionís de París, Dionisi d'Halicarnàs, Els treballs i els dies, Escuder, Esparta, Etruscs, Fòrum, Fides, Fundació Bernat Metge, Gàl·lia, Gens (família), Gens Clàudia, Germànics, Gneu Pompeu Estrabó, Hesíode, Imperi Romà, Josep Puig i Cadafalch, Jugera, Jurament, Juvenal, Lar, Llatí, Lleis de les dotze taules, Llibert, Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC), Marcial, Màrtir, Milà, Mos maiorum, Nom romà, Paràsit (antiga Grècia), París, Pater familias, Patronatge a l'antiga Roma, ... Ampliar l'índex (20 més) »
- Societat a l'antiga Roma
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Client (Roma) і Ambròs de Milà
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Client (Roma) і August
Auspici
Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.
Veure Client (Roma) і Auspici
Caciquisme
Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades.
Veure Client (Roma) і Caciquisme
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Veure Client (Roma) і Calendari romà
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Veure Client (Roma) і Casa romana
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Client (Roma) і Cavaller romà
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Client (Roma) і Celtes
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Client (Roma) і Ciceró
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Veure Client (Roma) і Ciutadania romana
Clientelisme
Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.
Veure Client (Roma) і Clientelisme
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Veure Client (Roma) і Comicis romans
Companyonia
La companyonia (llatí: comitatus) era una estructura d'amistat que obligava els reis germànics a governar consultant amb els seus guerrers.
Veure Client (Roma) і Companyonia
Confiança
Nivell estimat de confiança per estat. La confiança, en les ciències socials, és la voluntat d'una part de tornar-se vulnerable a una altra part amb la presumpció que aquesta altra part actuarà de manera que el beneficiï.
Veure Client (Roma) і Confiança
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Veure Client (Roma) і Devotio
Dignitas
Dignitas (llatí per dignitat) és una associació suïssa d'assistència al suïcidi (eutanàsia) que ajuda les persones amb malalties físiques i mentals incurables a morir en dignitat i sense dolor, amb l'ajut de metges i infermeres.
Veure Client (Roma) і Dignitas
Dionís de París
Dionís o Donís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.
Veure Client (Roma) і Dionís de París
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Client (Roma) і Dionisi d'Halicarnàs
Els treballs i els dies
Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.
Veure Client (Roma) і Els treballs i els dies
Escuder
Un escuder és, segons el Tresor de la Llengua, publicat el 1611: En definitiva, un escuder era, durant l'Antic Règim, un petit noble que estava estretament relacionat amb alguna gran casa, en moltes ocasions parents de les mateixes privats de fortuna.
Veure Client (Roma) і Escuder
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Client (Roma) і Esparta
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Client (Roma) і Etruscs
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Client (Roma) і Fòrum
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Veure Client (Roma) і Fides
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Client (Roma) і Fundació Bernat Metge
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Client (Roma) і Gàl·lia
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Client (Roma) і Gens (família)
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Veure Client (Roma) і Gens Clàudia
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Client (Roma) і Germànics
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Veure Client (Roma) і Gneu Pompeu Estrabó
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Client (Roma) і Hesíode
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Client (Roma) і Imperi Romà
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Client (Roma) і Josep Puig i Cadafalch
Jugera
Parella de bous units amb un jou La jugera o juguera (iugera, iugerum o iugus en llatí) fou una unitat de superfície romana,que mesurava 73 metres de llarg i 36 d'ample, equivalent a 0,2518 hectàrees, i que es correspon amb l'extensió de terreny que es podia llaurar en un dia amb un parell de bous.
Veure Client (Roma) і Jugera
Jurament
Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.
Veure Client (Roma) і Jurament
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Client (Roma) і Juvenal
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Client (Roma) і Lar
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Client (Roma) і Llatí
Lleis de les dotze taules
Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.
Veure Client (Roma) і Lleis de les dotze taules
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Veure Client (Roma) і Llibert
Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, el més important de la família dels Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.
Veure Client (Roma) і Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marcial
* Marc Valeri Marcial, poeta romà conegut simplement com a Marcial.
Veure Client (Roma) і Marcial
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Client (Roma) і Màrtir
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Client (Roma) і Milà
Mos maiorum
Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.
Veure Client (Roma) і Mos maiorum
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Client (Roma) і Nom romà
Paràsit (antiga Grècia)
Un paràsit, era a l'antiga Grècia, una mena de càrrec funcionarial que era mantingut econòmicament per altres persones i ells a canvi els oferien la seva companyia o amistat.
Veure Client (Roma) і Paràsit (antiga Grècia)
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Client (Roma) і París
Pater familias
Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.
Veure Client (Roma) і Pater familias
Patronatge a l'antiga Roma
El patronatge o clientela era la relació que s'establia a l'antiga Roma entre el patró (patronus) i el seu client (cliens).
Veure Client (Roma) і Patronatge a l'antiga Roma
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Client (Roma) і Petroni
Pietas
Sesterci amb ''Pietas'', com a virtut de l'emperador romà Herenni Etrusc, amb utensilis de culte, com la pàtera i el ''lituus'' ''Pietas'', com a virtut de l'emperador Antoní Pius, representada per una dona que ofereix un sacrifici al revers d'aquest sesterci Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o pietat filial'.
Veure Client (Roma) і Pietas
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Client (Roma) і Pompeia
Pròcul (jurista)
Pròcul (en llatí Proculus) va ser un jurista romà, fundador de la secta o escola dels proculians o proculeians (apareix escrit de les dues maneres) oposada a la dels sabinians.
Veure Client (Roma) і Pròcul (jurista)
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Client (Roma) і Pretor
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Veure Client (Roma) і Princeps
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Client (Roma) і Regne Romà
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Veure Client (Roma) і Relíquia
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Client (Roma) і Religió a l'antiga Roma
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Client (Roma) і República Romana
Sant Magí
Sant Magí fou un ermità del, nascut a Tarragona (o, segons algunes tradicions, a Borgonya, on havia estat el fill d'una noble casa), martiritzat pels romans a començament del.
Veure Client (Roma) і Sant Magí
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Client (Roma) і Sant patró
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Veure Client (Roma) і Sesterci
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Client (Roma) і Sicília
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Client (Roma) і Tarragona
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Client (Roma) і Tàcit
Toga
Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Veure Client (Roma) і Toga
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Client (Roma) і Trajà
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Client (Roma) і Tribú de la plebs
Vot
Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.
Veure Client (Roma) і Vot
Vegeu també
Societat a l'antiga Roma
- Acclamatio
- Acta Diurna
- Ager publicus
- Comitium
- Congius
- Decúria
- Educació a l'antiga Roma
- Efeb
- Gastronomia romana
- Homo novus
- Lustre
- Partit popular (antiga Roma)
- Patronatge a l'antiga Roma
- Pili (barret)
- Procés de romanització
- Quirites
- Secessio plebis
- Sexualitat a l'antiga Roma