Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Alfons el Bataller, Alfons IX de Lleó, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Anales de la Corona de Aragón, Aragonensium rerum commentarii, Arbre de Sobrarbe, Argent (heràldica), Armorial de Gelre, Bandera de Sardenya, Barcelona, Batalla d'Alcoraç, Butlla, Cera, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu de Sant Jordi, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Dignitat (títol), Diputació del General del Regne d'Aragó, Edat mitjana, Elm (armadura), Escut de l'Aragó, Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Ferran el Catòlic, Fori Regni Aragonum, Furs de Sobrarb, Furs de València, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gualberto Fabricio de Vagad, Guillermo Fatás Cabeza, Gules, Heràldica, Islam, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jerónimo de Blancas y Tomás, Jerónimo Zurita y Castro, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Lucio Marineo Sículo, Maldat, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, ..., Osca, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Rafael Conde y Delgado de Molina, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, Regne de València, Sanç VI de Navarra, Sant Jordi, Santa Seu, Sardenya, Sarraïns, Segle XV, Senyera reial, Terol, VilaWeb, 1096, 1146, 1150, 1154, 1158, 1188, 1196, 1210, 1213, 1214, 1230, 1231, 1255, 1273, 1276, 1280, 1281, 1283, 1313, 1327, 1344, 1415, 1436, 1450, 1468, 1496, 1499, 1509, 1516, 1524, 1562, 1668, 1681, 18 d'octubre, 1999. Ampliar l'índex (59 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons IX de Lleó · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons VIII de Castella · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons X de Castella · Veure més »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »
Aragonensium rerum commentarii
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Argent (heràldica) · Veure més »
Armorial de Gelre
foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Armorial de Gelre · Veure més »
Bandera de Sardenya
La bandera de Sardenya, popularment coneguda com sos bator moros (els quatre moros en sard), és la bandera reconeguda de la Regió autònoma de Sardenya.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Bandera de Sardenya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Butlla · Veure més »
Cera
espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Cera · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Corona de Mallorca · Veure més »
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Crónica d'Aragón · Veure més »
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Crónica de Aragón · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Creu de Sant Jordi · Veure més »
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Dignitat (títol) · Veure més »
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Edat mitjana · Veure més »
Elm (armadura)
Elm baixmedieval amb celada Un elm és l'element de l'armadura que protegeix el cap i la cara del guerrer.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Elm (armadura) · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó · Veure més »
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués
fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de lAcadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Faustino Menéndez-Pidal de Navascués · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fori Regni Aragonum
Escut d'Aragó als '''Fori Regni Aragonum''' (Ed. 1496) Fori Regni Aragonum és l'edició dels Furs d'Aragó que feu Gundisalvo García de Sancta María a Saragossa l'any 1477.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Fori Regni Aragonum · Veure més »
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Furs de Sobrarb · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Furs de València · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Generalitat Valenciana · Veure més »
Gualberto Fabricio de Vagad
Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »
Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Gules · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Heràldica · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Islam · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Jerónimo de Blancas y Tomás
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, 1530/40 - Saragossa, 11 desembre 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Lucio Marineo Sículo · Veure més »
Maldat
Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Maldat · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Osca · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el d'Osca · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el Gran · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Principat de Catalunya · Veure més »
Rafael Conde y Delgado de Molina
Rafael Conde y Delgado de Molina (Tarragona, 5 de desembre de 1945 - El Burgo de Osma, Soria, 28 de març de 2005) fou un arxiver i professor universitari català, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, des del 1988 fins al 1995.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Rafael Conde y Delgado de Molina · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de València · Veure més »
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sanç VI de Navarra · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sant Jordi · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Santa Seu · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sardenya · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sarraïns · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XV · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Senyera reial · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і Terol · Veure més »
VilaWeb
VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і VilaWeb · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1096 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1146 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1150 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1154 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1158 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1188 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1196 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1210 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1213 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1214 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1230 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1231 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1255 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1273 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1276 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1280 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1281 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1283 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1313 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1327 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1344 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1415 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1436 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1450 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1468 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1496 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1499 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1509 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1516 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1524 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1562 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1668 · Veure més »
1681
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1681 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 18 d'octubre · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1999 · Veure més »
