Taula de continguts
82 les relacions: Alícia de Mallorca, Alfons el Cast, Batalla de Llucmajor, Berenguer de Vilaragut, Bernat IV de Cabrera, Bonifaci VIII, Capcir, Casal de Barcelona, Catalunya del Nord, Cecília d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Confiscació del Regne de Mallorca, Conflent, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Constança d'Aragó i d'Entença, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Eivissa, Elionor d'Aragó-Urgell, Elisabet de Mallorca, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Felip de Mallorca, Felip Maria Visconti, Felip V d'Espanya, Felip VI de França, Ferran de Mallorca, Guerra de Successió Espanyola, Guillem de Montferrat, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel de Sabran, Jaume de Mallorca (fill de Jaume II), Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Joan II de Montferrat, Joan III de Montferrat, Joan Jaume de Montferrat, Joan Manuel de Castella, Joan VIII Paleòleg, Joana de Savoia, Joana I de Nàpols, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurat popular, Llista de reis de Mallorca, Margarida d'Acaia, ... Ampliar l'índex (32 més) »
Alícia de Mallorca
Alícia de Mallorca (1341 - després de 1376) fou una noble xipriota.
Veure Corona de Mallorca і Alícia de Mallorca
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Corona de Mallorca і Alfons el Cast
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Batalla de Llucmajor
Berenguer de Vilaragut
Berenguer de Vilaragut fou un almirall del Regne de Sicília al servei de Jaume el Just.
Veure Corona de Mallorca і Berenguer de Vilaragut
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Veure Corona de Mallorca і Bernat IV de Cabrera
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Veure Corona de Mallorca і Bonifaci VIII
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Corona de Mallorca і Capcir
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Corona de Mallorca і Casal de Barcelona
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Corona de Mallorca і Catalunya del Nord
Cecília d'Urgell
Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.
Veure Corona de Mallorca і Cecília d'Urgell
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona de Mallorca і Comtat de Cerdanya
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Corona de Mallorca і Comtat del Rosselló
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Comtats de Rosselló i Cerdanya
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Corona de Mallorca і Confiscació del Regne de Mallorca
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Corona de Mallorca і Conflent
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Corona de Mallorca і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Veure Corona de Mallorca і Constança d'Aragó i d'Entença
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Corona de Mallorca і Corona d'Aragó
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Corona de Mallorca і Croada contra la Corona d'Aragó
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Corona de Mallorca і Eivissa
Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.
Veure Corona de Mallorca і Elionor d'Aragó-Urgell
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Veure Corona de Mallorca і Elisabet de Mallorca
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Veure Corona de Mallorca і Esclarmonda de Foix i de Cardona
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Veure Corona de Mallorca і Felip de Mallorca
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Veure Corona de Mallorca і Felip Maria Visconti
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Corona de Mallorca і Felip V d'Espanya
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Corona de Mallorca і Felip VI de França
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Ferran de Mallorca
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Corona de Mallorca і Guerra de Successió Espanyola
Guillem de Montferrat
* Guillem I de Montferrat, marquès de Montferrat (vers 924).
Veure Corona de Mallorca і Guillem de Montferrat
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Veure Corona de Mallorca і Isabel d'Aragó i de Fortià
Isabel de Sabran
Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.
Veure Corona de Mallorca і Isabel de Sabran
Jaume de Mallorca (fill de Jaume II)
Jaume de Mallorca i Foix (1276 - vers 1330) fou infant del regne de Mallorca, fou el fill primogènit del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix.
Veure Corona de Mallorca і Jaume de Mallorca (fill de Jaume II)
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Corona de Mallorca і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Corona de Mallorca і Jaume el Just
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Corona de Mallorca і Jaume II d'Urgell
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Veure Corona de Mallorca і Jaume II de Mallorca
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Corona de Mallorca і Jaume III de Mallorca
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Veure Corona de Mallorca і Jaume IV de Mallorca
Joan II de Montferrat
Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.
Veure Corona de Mallorca і Joan II de Montferrat
Joan III de Montferrat
Joan III de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1378 al 1381.
Veure Corona de Mallorca і Joan III de Montferrat
Joan Jaume de Montferrat
Joan Jaume de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1418 al 1445.
Veure Corona de Mallorca і Joan Jaume de Montferrat
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Veure Corona de Mallorca і Joan Manuel de Castella
Joan VIII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.
Veure Corona de Mallorca і Joan VIII Paleòleg
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Veure Corona de Mallorca і Joana de Savoia
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Veure Corona de Mallorca і Joana I de Nàpols
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Veure Corona de Mallorca і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Jurat popular
El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.
Veure Corona de Mallorca і Jurat popular
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Corona de Mallorca і Llista de reis de Mallorca
Margarida d'Acaia
Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.
Veure Corona de Mallorca і Margarida d'Acaia
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Veure Corona de Mallorca і Margarida de Montferrat
Maria de Nàpols
Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).
Veure Corona de Mallorca і Maria de Nàpols
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Corona de Mallorca і Menorca
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Corona de Mallorca і Montpeller
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Corona de Mallorca і Musulmà
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Corona de Mallorca і Occitània
Otó II de Montferrat
Otó II de Montferrat (també escrit:Otho, Ottone i Oddone), fou marquès de Montferrat del 1042 al 1084.
Veure Corona de Mallorca і Otó II de Montferrat
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Veure Corona de Mallorca і Pau d'Anagni
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Corona de Mallorca і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Corona de Mallorca і Pere el Gran
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Veure Corona de Mallorca і Pere I d'Urgell
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Veure Corona de Mallorca і Pere II d'Urgell
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Veure Corona de Mallorca і Pitiüses
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Corona de Mallorca і Regne d'Aragó
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Corona de Mallorca і Regne de França
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Corona de Mallorca і Regne de Mallorca
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Corona de Mallorca і Regne de Sicília
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Corona de Mallorca і Regne de València
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Veure Corona de Mallorca і Robert I de Nàpols
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Corona de Mallorca і Sanç I de Mallorca
Sança de Mallorca
Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.
Veure Corona de Mallorca і Sança de Mallorca
Saura de Mallorca
Saura de Mallorca i Puigbadró, també anomenada Saura Sanç de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Saura de Mallorca
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Veure Corona de Mallorca і Senyoria d'Omeladès
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Veure Corona de Mallorca і Senyoria de Montpeller
Talassocràcia
Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims.
Veure Corona de Mallorca і Talassocràcia
Teodor II de Montferrat
Teodor II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1381 al 1418.
Veure Corona de Mallorca і Teodor II de Montferrat
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Veure Corona de Mallorca і Tractat de Perpinyà (1279)
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Corona de Mallorca і Vallespir
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Veure Corona de Mallorca і Vescomtat de Carlat
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Veure Corona de Mallorca і Violant d'Hongria
Violant de Vilaragut
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Violant de Vilaragut
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Corona de Mallorca і 12 de setembre
També conegut com Casa de Mallorca.