Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Arbre de Sobrarbe

Índex Arbre de Sobrarbe

L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.

60 les relacions: Alfons el Bataller, Alteracions d'Aragó, Anales de la Corona de Aragón, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Aragonensium rerum commentarii, Corona d'Aragó, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, Déu en el cristianisme, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Escut d'armes, Escut de l'Aragó, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, Furs, Furs de Sobrarb, Gualberto Fabricio de Vagad, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Baptista, Joan V de Lanuza, Justícia d'Aragó, L'Aïnsa, Lucio Marineo Sículo, Monestir de Sant Joan de la Penya, Pere el Catòlic, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Sanç Ramires, Segle XV, Senyera reial, Sobrarb, Tarassona, Vidal Mayor, 1042, 1063, 1094, 1104, 1134, 1196, 1208, 1213, 1247, 1252, ..., 1276, 1479, 1499, 1509, 1516, 1556, 1591, 1592, 1598, 724. Ampliar l'índex (10 més) »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Alfons el Bataller · Veure més »

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Alteracions d'Aragó · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Corona d'Aragó · Veure més »

Crónica d'Aragón

Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Crónica d'Aragón · Veure més »

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Crónica de Aragón · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Déu en el cristianisme · Veure més »

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Escut d'armes · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Escut de l'Aragó · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Felip II de Castella · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Ferran el Catòlic · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Furs · Veure més »

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Furs de Sobrarb · Veure més »

Gualberto Fabricio de Vagad

Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »

Guillermo Redondo Veintemillas

Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Guillermo Redondo Veintemillas · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Jaca · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Joan Baptista · Veure més »

Joan V de Lanuza

Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Joan V de Lanuza · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Justícia d'Aragó · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і L'Aïnsa · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Pere el Catòlic · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Regne de Navarra · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Sanç Ramires · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Segle XV · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Senyera reial · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Sobrarb · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Tarassona · Veure més »

Vidal Mayor

XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal mayor, també conegut pels noms de Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris, és la primera compilació dels Furs d'Aragó.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і Vidal Mayor · Veure més »

1042

El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1042 · Veure més »

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1063 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1094 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1104 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1134 · Veure més »

1196

Països Catalans.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1196 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1208 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1213 · Veure més »

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1247 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1252 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1276 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1479 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1499 · Veure més »

1509

Sense descripció.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1509 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1516 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1556 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1591 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1592 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 1598 · Veure més »

724

El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arbre de Sobrarbe і 724 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »