Taula de continguts
55 les relacions: Alfons el Bataller, Alteracions d'Aragó, Anales de la Corona de Aragón, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Aragonensium rerum commentarii, Corona d'Aragó, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, Déu en el cristianisme, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Escut d'armes, Escut de l'Aragó, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, Furs, Furs de Sobrarb, Gualberto Fabricio de Vagad, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Baptista, Joan V de Lanuza, Justícia d'Aragó, L'Aïnsa, Lucio Marineo Sículo, Monestir de Sant Joan de la Penya, Pere el Catòlic, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Sanç Ramires, Segle XV, Senyera reial, Sobrarb, Tarassona, Vidal Mayor, 1042, 1063, 1094, 1196, 1208, 1213, 1247, 1252, 1276, 1479, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Arbre de Sobrarbe і Alfons el Bataller
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Veure Arbre de Sobrarbe і Alteracions d'Aragó
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Veure Arbre de Sobrarbe і Anales de la Corona de Aragón
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).
Veure Arbre de Sobrarbe і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Aragonensium rerum commentarii
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.
Veure Arbre de Sobrarbe і Aragonensium rerum commentarii
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Arbre de Sobrarbe і Corona d'Aragó
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Veure Arbre de Sobrarbe і Crónica d'Aragón
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Veure Arbre de Sobrarbe і Crónica de Aragón
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Veure Arbre de Sobrarbe і Creu d'Aïnsa
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Veure Arbre de Sobrarbe і Creu d'Alcoraç
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Veure Arbre de Sobrarbe і Creu de Sant Jordi
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Veure Arbre de Sobrarbe і Déu en el cristianisme
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Veure Arbre de Sobrarbe і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure Arbre de Sobrarbe і Escut d'armes
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Veure Arbre de Sobrarbe і Escut de l'Aragó
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Arbre de Sobrarbe і Felip II de Castella
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Arbre de Sobrarbe і Ferran el Catòlic
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Arbre de Sobrarbe і Furs
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Veure Arbre de Sobrarbe і Furs de Sobrarb
Gualberto Fabricio de Vagad
Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.
Veure Arbre de Sobrarbe і Gualberto Fabricio de Vagad
Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.
Veure Arbre de Sobrarbe і Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Redondo Veintemillas
Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).
Veure Arbre de Sobrarbe і Guillermo Redondo Veintemillas
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Veure Arbre de Sobrarbe і Jaca
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Arbre de Sobrarbe і Jaume el Conqueridor
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Veure Arbre de Sobrarbe і Jerónimo Zurita y Castro
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure Arbre de Sobrarbe і Joan Baptista
Joan V de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.
Veure Arbre de Sobrarbe і Joan V de Lanuza
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Arbre de Sobrarbe і Justícia d'Aragó
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Veure Arbre de Sobrarbe і L'Aïnsa
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Veure Arbre de Sobrarbe і Lucio Marineo Sículo
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Veure Arbre de Sobrarbe і Monestir de Sant Joan de la Penya
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Arbre de Sobrarbe і Pere el Catòlic
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Arbre de Sobrarbe і Regne d'Aragó
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Arbre de Sobrarbe і Regne de Navarra
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Arbre de Sobrarbe і Sanç Ramires
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Arbre de Sobrarbe і Segle XV
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Arbre de Sobrarbe і Senyera reial
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Veure Arbre de Sobrarbe і Sobrarb
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Veure Arbre de Sobrarbe і Tarassona
Vidal Mayor
XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal mayor, també conegut pels noms de Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris, és la primera compilació dels Furs d'Aragó.
Veure Arbre de Sobrarbe і Vidal Mayor
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1042
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1063
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1094
1196
Països Catalans.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1196
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1208
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1213
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Arbre de Sobrarbe і 1247
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1252
1276
;Països Catalans.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1276
1479
; Països Catalans.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1479
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1499
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1516
1556
;Països Catalans.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1556
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Arbre de Sobrarbe і 1591
724
El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arbre de Sobrarbe і 724