Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Antic Egipte, Antic Testament, Antiguitat clàssica, Argent (heràldica), Armorial, Atzur, Àrab, Àries (astrologia), Àsia, Babenberg, Blasonament, Camp heràldic, Cançó de gesta, Càncer (astrologia), Cedrus, Color rosa, Companyia de Jesús, Corall vermell, Coure, Dianthus caryophyllus, Dimarts, Dimecres, Ermini, Escarlata, Escorpió (astrologia), Escut d'armes, Escut d'Àustria, Escut del Regne Unit, Esmalt (heràldica), Estiu, Ferro, Filologia, Francès, Francès antic, Gema, Gravat, Hebreu, Heràldica, Historiador, Jean Courtoys, Joan Coromines i Vigneaux, Llatí, Llautó, Marró, Mart (planeta), Marta (espècie), Matís (color), Morens, Orient Mitjà, Pal (heràldica), ..., Pelicà, Persa, Pirop, Porpra (heràldica), Princeton University Press, Ramon Berenguer IV, Raoul de Cambrai, Regne d'Aragó, Robí, Roig, Romanç (narrativa), Sable, Segle X, Segle XII, Segle XIII, Segle XVI, Senyera reial, Sinople, Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, Tardor, Taronja (color), Tonalitat, Troia, Turc, University of California Press, Vermelló, Violat, Virtut, Virtuts cardinals, 1414, 1638, 1828, 1858, 1919. Ampliar l'índex (34 més) »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Gules і Antic Egipte · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Gules і Antic Testament · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Gules і Antiguitat clàssica · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Gules і Argent (heràldica) · Veure més »
Armorial
Un armorial és un recull d'escuts d'armes.
Nou!!: Gules і Armorial · Veure més »
Atzur
L'atzur és el color blau en heràldica.
Nou!!: Gules і Atzur · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Gules і Àrab · Veure més »
Àries (astrologia)
Símbol Àries és un dels signes del zodíac, el corder.
Nou!!: Gules і Àries (astrologia) · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Gules і Àsia · Veure més »
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Nou!!: Gules і Babenberg · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Gules і Blasonament · Veure més »
Camp heràldic
El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.
Nou!!: Gules і Camp heràldic · Veure més »
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Nou!!: Gules і Cançó de gesta · Veure més »
Càncer (astrologia)
Símbol astrològic del cranc Càncer, també anomenat signe del cranc, és el quart signe del zodíac i està associat a la constel·lació homònima.
Nou!!: Gules і Càncer (astrologia) · Veure més »
Cedrus
Cedrus és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies que inclou el cedres verdaders, per bé que hi ha altres espècies que reben el nom de cedres i que pertanyen a d'altres gèneres, com el cedre de Virgínia (Juniperus virginiana) o el cedre americà (Cedrela odorata).
Nou!!: Gules і Cedrus · Veure més »
Color rosa
El color rosa és la barreja del vermell i el blanc, i el seu nom ve de la flor homònima que és d'un color vermell pàl·lid.
Nou!!: Gules і Color rosa · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Gules і Companyia de Jesús · Veure més »
Corall vermell
El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie d'antozou octacoral·li de l'ordre Alcyonacea.
Nou!!: Gules і Corall vermell · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Gules і Coure · Veure més »
Dianthus caryophyllus
Dianthus caryophyllus és una espècie de clavell o clavellina.
Nou!!: Gules і Dianthus caryophyllus · Veure més »
Dimarts
El dimarts és el segon dia de la setmana.
Nou!!: Gules і Dimarts · Veure més »
Dimecres
Un carrer de Riudecanyes porta el nom d'aquest dia de la setmana. El dimecres és el tercer dia de la setmana.
Nou!!: Gules і Dimecres · Veure més »
Ermini
Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes Un ermini blanc Un ermini, dret Il·lustració de l'any 1927 Exemplar fotografiat a Eslovàquia Un ermini dissecat Exemplar amb el pelatge d'estiu ''La dama de l'ermini'' de Leonardo da Vinci belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E) L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu, que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.
Nou!!: Gules і Ermini · Veure més »
Escarlata
El color escarlata és una tonalitat del color vermell que tendeix lleugerament al color taronja.
Nou!!: Gules і Escarlata · Veure més »
Escorpió (astrologia)
Per a la constel·lació vegeu Escorpió El signe astrològic d'Escorpió. Escorpió o l'Escorpí és el vuitè signe del zodíac, el qual és creuat pel Sol entre el 23 d'octubre i el 23 de novembre aproximadament i segons l'any.
Nou!!: Gules і Escorpió (astrologia) · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Gules і Escut d'armes · Veure més »
Escut d'Àustria
L'escut d'Àustria, si bé sense les cadenes trencades, fou adoptat per la República d'Àustria el 8 de maig de 1919.
Nou!!: Gules і Escut d'Àustria · Veure més »
Escut del Regne Unit
L'escut del Regne Unit (en anglès Royal Coat of Arms of the United Kingdom, 'Reial escut d'armes del Regne Unit') són les armories del monarca britànic, actualment el rei Carles III; són conegudes en anglès com les Arms of Dominion ('armes de domini') i foren adoptades oficialment l'any 1837.
Nou!!: Gules і Escut del Regne Unit · Veure més »
Esmalt (heràldica)
En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.
Nou!!: Gules і Esmalt (heràldica) · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Gules і Estiu · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Gules і Ferro · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Gules і Filologia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Gules і Francès · Veure més »
Francès antic
El concepte de francès antic o francès medieval inclou el conjunt de tota la família de llengües romàniques del grup d'oïl parlades aproximadament a la meitat nord del territori francès actual i per la noblesa normanda, des del segle IX fins al segle XIV.
Nou!!: Gules і Francès antic · Veure més »
Gema
Gema és un municipi de la província de Zamora a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Gules і Gema · Veure més »
Gravat
Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.
Nou!!: Gules і Gravat · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Gules і Hebreu · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Gules і Heràldica · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Gules і Historiador · Veure més »
Jean Courtoys
Jean Courtoys o Courtois fou un compositor francès del.
Nou!!: Gules і Jean Courtoys · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Gules і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gules і Llatí · Veure més »
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc.
Nou!!: Gules і Llautó · Veure més »
Marró
El marró, castany o bru és un color que sorgeix de la barreja de colors complementaris, com ara el vermell i el verd.
Nou!!: Gules і Marró · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Gules і Mart (planeta) · Veure més »
Marta (espècie)
La marta o el mart (Martes martes) és una espècie de mamífer de la família dels mustèlids comuna a la major part d'Europa.
Nou!!: Gules і Marta (espècie) · Veure més »
Matís (color)
Alguns matisos de blau. El matís és una de les propietats del color que es refereix als aspectes qualitativament diferents de l'experiència de color que tenen relació amb diferències de longituds d'ona o amb mescles de diferents longituds d'ona.
Nou!!: Gules і Matís (color) · Veure més »
Morens
Morens o Mourens és un municipi francès al departament de la Gironda (regió de Nova Aquitània).
Nou!!: Gules і Morens · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Gules і Orient Mitjà · Veure més »
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Nou!!: Gules і Pal (heràldica) · Veure més »
Pelicà
Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.
Nou!!: Gules і Pelicà · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Gules і Persa · Veure més »
Pirop
El pirop és un mineral del grup dels granats, per tant un nesosilicat.
Nou!!: Gules і Pirop · Veure més »
Porpra (heràldica)
Representacions del porpra El porpra és un dels colors tradicionals menys utilitzats per l'heràldica.
Nou!!: Gules і Porpra (heràldica) · Veure més »
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Gules і Princeton University Press · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Gules і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Raoul de Cambrai
Raoul de Cambrai és una cançó de gesta francesa del cicle dels vassalls rebels.
Nou!!: Gules і Raoul de Cambrai · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Gules і Regne d'Aragó · Veure més »
Robí
El robí o carboncle és una gemma mineral de la varietat del corindó.
Nou!!: Gules і Robí · Veure més »
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Nou!!: Gules і Roig · Veure més »
Romanç (narrativa)
Històricament, romanç deriva de la paraula francesa medieval romanz / es, en referència a una obra escrita en llengua vulgar i no en llatí.
Nou!!: Gules і Romanç (narrativa) · Veure més »
Sable
Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.
Nou!!: Gules і Sable · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Gules і Segle X · Veure més »
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Nou!!: Gules і Segle XII · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Gules і Segle XIII · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Gules і Segle XVI · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Gules і Senyera reial · Veure més »
Sinople
Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.
Nou!!: Gules і Sinople · Veure més »
Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària
La Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària és una associació fundada el 30 de juny de 1983 per promoure l'estudi, l'ensenyament, la recerca i la difusió de la genealogia, l'heràldica i altres disciplines afins com la sigil·lografia, la vexil·lologia i la nobiliària.
Nou!!: Gules і Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària · Veure més »
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Nou!!: Gules і Tardor · Veure més »
Taronja (color)
El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm; es troba entre el roig i el groc en l'espectre de llum visible.
Nou!!: Gules і Taronja (color) · Veure més »
Tonalitat
Variacions de tonalitat (a paritat de saturació i lluminositat) en una fotografia En teoria del color, una tonalitat és un color "pur", o caracteritzat per una sola longitud d'ona a l'interior de l'espectre visible (o espectre òptic) de la llum.
Nou!!: Gules і Tonalitat · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Gules і Troia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Gules і Turc · Veure més »
University of California Press
University of California Press, també coneguda com UC Press, és una editorial associada a la Universitat de Califòrnia que es dedica a les publicacions acadèmiques.
Nou!!: Gules і University of California Press · Veure més »
Vermelló
El vermelló, quan es troba a la natura, és un pigment de color taronja vermellós opac, utilitzat des de l'antiguitat, originalment derivat del mineral cinabri (del grec kinnábari, vermelló).
Nou!!: Gules і Vermelló · Veure més »
Violat
El color violat (rep aquest nom de la planta violeta) es refereix al conjunt de colors blaus-vermellosos o morats-blavosos.
Nou!!: Gules і Violat · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Gules і Virtut · Veure més »
Virtuts cardinals
Les virtuts cardinals són aquelles virtuts considerades més importants per a la tradició del cristianisme, encarregades de guiar la bona conducta.
Nou!!: Gules і Virtuts cardinals · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Gules і 1414 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Gules і 1638 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Gules і 1828 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Gules і 1858 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Gules і 1919 · Veure més »
