Taula de continguts
176 les relacions: ABC-Clio, Administració provincial romana, Aeroport Internacional de Tunis, Afrodita, Agustí d'Hipona, Alexandria, Almirall, Amazics, Amfiteatre, Amfiteatre romà de Cartago, Antiga Roma, Aqüeducte, Asclepi, Útica, August, Àfrica, Àfrica del Nord, Babilònia, Baladiyya, Barri Magó, Barri púnic, Basílica de Damous El Karita, Batalla d'Ad Decimum, Batalla de Cartago, Bàrbar, Belisari, Birsa, Blat, Bronze, Cartago, Catedral de Sant Lluís de Cartago, Catolicisme, Còrsega, Cebrià de Cartago, Cementiri dels officiales de Cartago, Ceràmica, Circ, Circumferència, Cisternes de la Malga, Clavegueram, Colònia romana, Concili, Constantinoble, Cristianisme, Daira, Damasc, Dido, Donatisme, Drassana, Edat antiga, ... Ampliar l'índex (126 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Cartago (municipi) і ABC-Clio
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Cartago (municipi) і Administració provincial romana
Aeroport Internacional de Tunis
Terminal II de l'areoport Laeroport Internacional de Tunis o Tunis-Cartago (àrab: مطار تونس قرطاج الدولي) és l'aeroport principal de Tunísia, situat a uns 7 km al nord de la ciutat de Tunis a la delegació de Cité Khadhra, governació de Tunis.
Veure Cartago (municipi) і Aeroport Internacional de Tunis
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Cartago (municipi) і Afrodita
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Cartago (municipi) і Agustí d'Hipona
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Cartago (municipi) і Alexandria
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Veure Cartago (municipi) і Almirall
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Cartago (municipi) і Amazics
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Veure Cartago (municipi) і Amfiteatre
Amfiteatre romà de Cartago
L'amfiteatre romà de Cartago fou una construcció monumental romana a la ciutat de Cartago (després de la seva refundació pels romans a finals del) i avui jaciment arqueològic de la moderna ciutat de Carthage.
Veure Cartago (municipi) і Amfiteatre romà de Cartago
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Cartago (municipi) і Antiga Roma
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Veure Cartago (municipi) і Aqüeducte
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Cartago (municipi) і Asclepi
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Veure Cartago (municipi) і Útica
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Cartago (municipi) і August
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Cartago (municipi) і Àfrica
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Cartago (municipi) і Àfrica del Nord
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Cartago (municipi) і Babilònia
Baladiyya
La baladiyya (en plural) és una divisió administrativa àrab que es pot traduir com ‘districte’, ‘subdistricte’ o ‘municipi’.
Veure Cartago (municipi) і Baladiyya
Barri Magó
El barri de Magó (quartier Magon) és un barri de Cartago a la vora de la mar on es troben diverses restes antigues.
Veure Cartago (municipi) і Barri Magó
Barri púnic
El barri púnic de Cartago és un lloc de la moderna Carthage que correspon a una zona de poblament púnic de l'antiga ciutat de Cartago.
Veure Cartago (municipi) і Barri púnic
Basílica de Damous El Karita
La basílica de Damous El Karita (del llatí o ‘Casa de la Caritat’) fou la basílica més gran de l'antiga Cartago, les poques restes de la qual estan avui situades a la moderna Carthage, molt properes al Cementiri dels Pares Blancs.
Veure Cartago (municipi) і Basílica de Damous El Karita
Batalla d'Ad Decimum
Ad Decimum és el nom donat a una batalla decisiva lliurada el 13 de setembre del 533 a la plana de Sidi Fathallah on actualment hi ha la ciutat tunisiana de Ben Arous, en la qual el general romà d'Orient Belisari va derrotar els vàndals liderats per Gelimer.
Veure Cartago (municipi) і Batalla d'Ad Decimum
Batalla de Cartago
La Batalla de Cartago fou el principal enfrontament de la Tercera Guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana.
Veure Cartago (municipi) і Batalla de Cartago
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Cartago (municipi) і Bàrbar
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Cartago (municipi) і Belisari
Birsa
Birsa és el turó de la moderna Cartago on va estar el centre de l'antiga ciutat.
Veure Cartago (municipi) і Birsa
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Cartago (municipi) і Blat
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Cartago (municipi) і Bronze
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Cartago (municipi) і Cartago
Catedral de Sant Lluís de Cartago
La catedral de Sant Lluís de Cartago és un edifici religiós fora d'ús, situat al turó de Birsa i destinat actualment a acollir periòdicament esdeveniments culturals (concerts de música nacional i clàssica).
Veure Cartago (municipi) і Catedral de Sant Lluís de Cartago
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Cartago (municipi) і Catolicisme
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Cartago (municipi) і Còrsega
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Cartago (municipi) і Cebrià de Cartago
Cementiri dels officiales de Cartago
El cementiri dels officiales de Cartago és un cementiri d'època romana situat a Cartago, a l'actual Tunísia.
Veure Cartago (municipi) і Cementiri dels officiales de Cartago
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Cartago (municipi) і Ceràmica
Circ
Un envelat de circ Un número de circ dins un envelat El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc.
Veure Cartago (municipi) і Circ
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Cartago (municipi) і Circumferència
Cisternes de la Malga
Les cisternes de La Malga o de La Mâalga —en àrab صهاريج مالجا, Ṣahārīj Māljā, o الصهاريج المعلقة, aṣ-Ṣahārīj al-Maʿlaqa— són unes antigues cisternes de la ciutat romana de Cartago, actualment Carthage, situades a la rodalia de l'antiga ciutat, a l'oest del turó de Birsa.
Veure Cartago (municipi) і Cisternes de la Malga
Clavegueram
El clavegueram, xarxa de clavegueram, xarxa de sanejament o xarxa de drenatge és el sistema d'estructures i canonades usat per la recollida i transport de les aigües residuals i pluvials d'una població des del lloc en el qual es generen fins al lloc on s'aboquen al medi natural, o bé, es tracten per no contaminar el medi ambient.
Veure Cartago (municipi) і Clavegueram
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Cartago (municipi) і Colònia romana
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Cartago (municipi) і Concili
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Cartago (municipi) і Constantinoble
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Cartago (municipi) і Cristianisme
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Veure Cartago (municipi) і Daira
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Cartago (municipi) і Damasc
Dido
Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.
Veure Cartago (municipi) і Dido
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Cartago (municipi) і Donatisme
Drassana
Drassanes Reials de Barcelona Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.
Veure Cartago (municipi) і Drassana
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Cartago (municipi) і Edat antiga
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Cartago (municipi) і Egipte
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Cartago (municipi) і Eivissa
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Cartago (municipi) і Enees
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Cartago (municipi) і Eneida
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Cartago (municipi) і Enginyeria
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Cartago (municipi) і Esclavitud
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Cartago (municipi) і Esparta
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Veure Cartago (municipi) і Estany (element)
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Veure Cartago (municipi) і Exarcat
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Cartago (municipi) і Expansió de l'islam
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Cartago (municipi) і Fòrum
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Cartago (municipi) і Fenícia
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Cartago (municipi) і Fenicis
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Cartago (municipi) і Ferro
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Cartago (municipi) і Gai Semproni Grac
Gàrum
Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.
Veure Cartago (municipi) і Gàrum
Gelimer
Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).
Veure Cartago (municipi) і Gelimer
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Cartago (municipi) і Genseric
Governació de Tunis
La governació o wilaya de Tunis és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia situada a la part centre-oriental del nord del país, a la costa mediterrània.
Veure Cartago (municipi) і Governació de Tunis
Grecs homèrics
En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.
Veure Cartago (municipi) і Grecs homèrics
Gregori (patrici)
Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.
Veure Cartago (municipi) і Gregori (patrici)
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Veure Cartago (municipi) і Guerra dels Mercenaris
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Cartago (municipi) і Guerres Púniques
Hamílcar (480 aC)
Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera l'any 480 aC, un dels episodis de la gran expedició grega a Sicília.
Veure Cartago (municipi) і Hamílcar (480 aC)
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Cartago (municipi) і Heracli
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Cartago (municipi) і Heretgia
Hiarbes
Hiarbes o Hiarbas, i també Iarbas (en llatí Hiarbas, en grec antic Ἱάρβας) va ser rei de Numídia potser de l'any 84 aC al 82 aC.
Veure Cartago (municipi) і Hiarbes
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Veure Cartago (municipi) і Hipona
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Cartago (municipi) і Hispània
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Cartago (municipi) і Illes Balears
Imada
La imada, en plural imadat (literalment ‘alcaldia’) o sector és el nivell més baix de l'administració de Tunísia, també anomenat míntaqa.
Veure Cartago (municipi) і Imada
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Cartago (municipi) і Imperi Cartaginès
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Cartago (municipi) і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Cartago (municipi) і Imperi Romà d'Orient
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Veure Cartago (municipi) і Incursió
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Cartago (municipi) і Invasions bàrbares
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Cartago (municipi) і Islam
ISO 3166-2:TN
ISO 3166-2:TN és l'entrada de l'ISO 3166-2, part de la norma ISO, que defineix codis pels noms de les principals subdivisions de Tunísia (que té "TN" com a codi ISO 3166-1 alpha-2) Inclou 24 governacions.
Veure Cartago (municipi) і ISO 3166-2:TN
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.
Veure Cartago (municipi) і Jaciment arqueològic
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Cartago (municipi) і Júpiter (mitologia)
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Cartago (municipi) і Jerusalem
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cartago (municipi) і Juli Cèsar
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Cartago (municipi) і Justinià I
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Cartago (municipi) і Kairuan
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Cartago (municipi) і Líbia
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Cartago (municipi) і Lluís IX de França
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Cartago (municipi) і Mar Mediterrània
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Cartago (municipi) і Mauritània
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Cartago (municipi) і Màrtir
Melcart
Melcart o Melqart ("rei de la ciutat", Baal de Tir) era el déu principal de la ciutat fenícia de Tir.
Veure Cartago (municipi) і Melcart
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Cartago (municipi) і Mercenari
Mesquita del Abidine
La mesquita d'al-Abidín de Cartago és un edifici religiós de la ciutat de Cartago, a Tunísia.
Veure Cartago (municipi) і Mesquita del Abidine
Monument Circular de Cartago
El Monument Circular de Cartago és un monument en ruïnes de la moderna ciutat de Carthage, construït a la ciutat romana de Cartago en el, probablement d'inspiració cristiana (els experts el consideren de vocació martiriològica).
Veure Cartago (municipi) і Monument Circular de Cartago
Museu del Bardo
El Museu del Bardo o Museu Nacional del Bardo és el principal museu de Tunísia, situat a la municipalitat del Bardo, a la governació de Tunis.
Veure Cartago (municipi) і Museu del Bardo
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Cartago (municipi) і Museu del Louvre
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Cartago (municipi) і Musulmà
Mutamadiyya
Mapa de les delegacions de Tunísia per governació Una mutamadiyya o delegació és una subdivisió administrativa de segon nivell de Tunísia.
Veure Cartago (municipi) і Mutamadiyya
Númides
Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.
Veure Cartago (municipi) і Númides
Necròpoli de Cartago
La necròpoli de Cartago fou el lloc on es feien els enterraments a la Cartago púnica.
Veure Cartago (municipi) і Necròpoli de Cartago
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Veure Cartago (municipi) і Necròpolis
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Cartago (municipi) і Numídia
Odèon de Cartago
L'Odèon de Cartago fou un teatre cobert de l'antiga Cartago romana i avui unes restes arqueològiques de la moderna Carthage.
Veure Cartago (municipi) і Odèon de Cartago
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Cartago (municipi) і Oli
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Cartago (municipi) і Or
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Cartago (municipi) і Palestina
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Cartago (municipi) і París
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Cartago (municipi) і Pare de l'Església
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Cartago (municipi) і Patrimoni de la Humanitat
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Cartago (municipi) і Pèrsia
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Cartago (municipi) і Pòrtic
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Cartago (municipi) і Púnics
Pelagianisme
El pelagianisme és una heretgia, segons l'Església catòlica, que va sorgir al i va tenir molt de pes a l'edat antiga.
Veure Cartago (municipi) і Pelagianisme
Perímetre
El perímetre és la distància al voltant d'una figura bidimensional, o la mesura de la distància al voltant d'un objecte (la llargada del seu contorn). El perímetre d'un objecte o figura geomètrica és la longitud del seu contorn.
Veure Cartago (municipi) і Perímetre
Pigmalió
Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.
Veure Cartago (municipi) і Pigmalió
Pigmalió (fill de Belos)
Segons la mitologia grega, Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser un rei de Tir, en la Fenícia, fill de Belos (o de Mutos, segons altres genealogies) i germà de la famosa Elissa, més coneguda amb el nom de Dido a qui la tradició atribueix la fundació de Cartago, prop de Tunísia, i encara més cèlebre pels seus desgraciats amors amb el príncep troià Enees, tan sentidament narrats per Virgili en la seva Eneida.
Veure Cartago (municipi) і Pigmalió (fill de Belos)
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Cartago (municipi) і Plini el Vell
Porpra
El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.
Veure Cartago (municipi) і Porpra
Ports púnics de Cartago
Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.
Veure Cartago (municipi) і Ports púnics de Cartago
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Cartago (municipi) і Primera Guerra Púnica
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Cartago (municipi) і Ròmul i Rem
Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Veure Cartago (municipi) і Rea Sílvia
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Veure Cartago (municipi) і Regne de Numídia
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Cartago (municipi) і Regne Vàndal
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Cartago (municipi) і República Romana
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Cartago (municipi) і Roma
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Cartago (municipi) і Sardenya
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Cartago (municipi) і Sínode
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Cartago (municipi) і Síria
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Veure Cartago (municipi) і Segle VI aC
Segle VII aC
El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.
Veure Cartago (municipi) і Segle VII aC
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Cartago (municipi) і Senat
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Cartago (municipi) і Sicília
Sidi Bou Saïd
Sidi Bou Said és un poblet de la costa de Tunísia, situat uns 20 km al nord-est de Tunis, entre Cartago, al sud, i La Marsa, al nord.
Veure Cartago (municipi) і Sidi Bou Saïd
Tanit
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.
Veure Cartago (municipi) і Tanit
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Cartago (municipi) і Teatre
Teatre romà de Cartago
El teatre romà de Cartago fou una construcció monumental romana a la nova ciutat de Cartago fundada a finals del.
Veure Cartago (municipi) і Teatre romà de Cartago
Teixit (tèxtil)
Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.
Veure Cartago (municipi) і Teixit (tèxtil)
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Veure Cartago (municipi) і Tercera Guerra Púnica
Termes d'Antoní
Les termes d'Antoní eren un edifici monumental romà dedicat a banys calents i freds, situat al recinte arqueològic de Cartago, a Tunísia.
Veure Cartago (municipi) і Termes d'Antoní
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Veure Cartago (municipi) і Termes romanes
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Cartago (municipi) і Tertul·lià
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Veure Cartago (municipi) і Theodor Mommsen
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Cartago (municipi) і Tir
Tofet de Salambó
El Tofet de Salambô és el més antic santuari púnic que es conserva a Cartago de vers l'any 1000 aC, i rebia aleshores urnes i ofrenes des de la mar Egea, però després els púnics el van transformar en lloc de culte de Baal Hammon i de Tanit.
Veure Cartago (municipi) і Tofet de Salambó
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Cartago (municipi) і Troia
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Cartago (municipi) і Tunísia
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Cartago (municipi) і Tunis
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Cartago (municipi) і UNESCO
Universitat de Cartago
La Universitat de Cartago és una universitat tunisiana fundada el 1988 a Cartago.
Veure Cartago (municipi) і Universitat de Cartago
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Cartago (municipi) і Vaixell
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Cartago (municipi) і Vàndals
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Cartago (municipi) і Vidre
Vil·les romanes de Cartago
Les vil·les romanes de Cartago és una zona de l'antiga Cartago (avui el barri "Quartier des Villas Romaines" a la moderna Carthage), al vessant oriental del turó de l'Odèon.
Veure Cartago (municipi) і Vil·les romanes de Cartago
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Cartago (municipi) і Virgili
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Cartago (municipi) і Visigots
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Veure Cartago (municipi) і Vori
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Cartago (municipi) і 15 de juny
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Cartago (municipi) і 1884
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Cartago (municipi) і 1890
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Cartago (municipi) і 1919
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Cartago (municipi) і 1979
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Cartago (municipi) і 1983
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Cartago (municipi) і 2003
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Cartago (municipi) і 25 d'octubre
430
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cartago (municipi) і 430
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Cartago (municipi) і 439